257 research outputs found

    Models de comportament fenològic als prats secs i a les brolles de l'àrea meridional de la Noguera

    Get PDF
    Es presenten els resultats d'un estudi fenològic de les brolles i dels prats secs de l'àrea meridional de la Noguera. S'analitzen els ritmes fenològics d'aquestes comunitats a partir del seguiment de les espècies que les componen. Els 84 tàxons estudiats s'han classificat en 5 grups segons el seu model de comportament fenològic. La major part de les espècies inicien el seu període vegetatiu actiu a la tardor, quan les pluges que caracteritzen aquesta estació aporten la humitat necessària al sòl. Algunes espècies, però, menys resistents al fred, no entren en aquest període fins a finals d'hivern. La floració es produeix majoritàriament a la primavera i la fructificació i dispersió de diàspores es completa abans que arribi l'estiu. L'estrès hídric que es produeix en aquesta estació fa que gairebé totes les espècies entrin en fase de repòs. Només un grup molt reduït de plantes es troben en flor a l'estiu i, en aquest cas, la durada de la floració és més gran que a les plantes que floreixen a la primavera. El ritme fenològic de les comunitats estudiades reflecteix la forta estacionalitat del clima mediterrani. Als prats secs hi ha una marcada sincronització entre les espècies, que ve determinada principalment per les condicions desfavorables que es donen a l'estiu; en aquesta estació la pràctica totalitat de la comunitat es troba en fase de repòs. A les brolles, constituïdes principalment per plantes perennes, les diferents fases fenològiques tenen una amplitud més gran i a l'estiu no es produeix una fase de repòs absolut, encara que si dominant.The results of a phenological study on the xerophytic pastures and scrubs in the southern part of the Noguera country (W Catalonia) are presented. Phenological rhythms of such communities have been analyzed from a sequential record of events in the species constituting them. Three phenological periods including six phases have been taken in account: a) vegetative period (phase of seedling and young plant; leaf renewal and growing phase; resting phase); b) reproductive period (flowering phase; fruiting phase), and c) senescense and death period. The 84 studied taxa have been distributed into 5 groups according to their phenological pattern. Most of the species start their active vegetative period in autumn, when the seasonal rains bring about the necessary soil moisture. Some others, however, avoid low temperatures delaying this phenological period until the end of winter. A prevailing bloom happens in spring, and fruiting and dispersal phases take place before summer. The water stress in this season forces most of the species to a resting phase. Only a few plants flower in summer, and such species display a longer blooming phase than those flowering in spring. For a few taxa, a quite different sequence between the two years of study has been observed, this fact being clearly related to the amount of earlyautumnal rainfall. The phenological sequence of the studied communities is clearly connected to the marked seasonality of the Mediterranean climate. In the therophytic pastures a pronounced synchronization of events occurs, and in summer the vast majority of species are under the form of seeds. In the scrubs, where perennial evergreen plants make the most important part of the communities, there are not very pronounced physiognomic changes along the year. Moreover, each phenological phase lasts longer, overlapping one beyond the other, and in summer the resting period is not complete, thought dominant. Thus, two clearly different strategies can be envisaged in the two community types: — a prevailing opportunist behaviour in the therophytic pastures, where generally the plants complete all their biological cycle in the most favourable season, and — the acquisition of some independence from the marked Mediterranean seasonality in the open scrubs, through the pervivence, at least in part, of their vegetative structures all round the year

    L’herbari de la UB: un patrimoni documental de primer ordre a escala internacional

    Get PDF
    Podeu consultar el programa complet de la jornada: http://hdl.handle.net/2445/6816

    Review and typification of names of taxa proposed by J. Planellas Giralt (1820-1888)

    Get PDF
    Vascular plant names proposed by Planellas were reviewed and, when necessary and possible, typified. Eight lectotypes and one neotype have been designated

    Assaigs de sembra d?Achnatherum calamagrostis en una àreaaixaragallada de Vallcebre (Berguedà)

    Get PDF
    En aquest treball presentem els resultats de dues experiències de sembra amb la gramínia perenne Achnatherum calamagrostis en àrees aixaragallades o badlands, realitzades per tal d'avaluar la seva capacitat de germinació al camp i la possibilitat d'utilització en la restauració d'àrees degradades. En la primera sembràrem sobre dos tipus de regoliat: argilosa vermella i morada amb guix. L'any següent ens centràrem en les argiles vermelles i assajàrem l'aplicació d'un adob i d'un condicionador d'estructura. La germinació d'A. calamagrostis es va produir el mes de juny tots dos anys, dos mesos després de la sembra. La densitat obtinguda en les sembres va variar considerablement segons el tipus de substrat, de manera que sobre regolit morat les irregularitats del substrat en superfície van facilitar la retenció de les granes enfront els processos erosius. La sembra d'espècies comercials als badlands no va donar resultats gaire més alts que la d'A. calamagrostis, encara que podria ser per causa de les baixes precipitacions de l'any en què es van realitzar. L'aplicació d'esmenes correctores del substrat aparentment no va millorar els resultats, encara que cal tenir en compte que els nivells de germinació van ser baixos en tots els casos.En este trabajo presentamos los resultados de dos experiencias de siembra con la gramínea perenne Achnatherum calamagrostis en áreas acarcavadas o badlands, que se llevaron a cabo con la finalidad de evaluar su capacidad de germinación en condiciones de campo y sus posibilidades de utilización en la restauración de áreas degradadas. En la primera de las experiencias sembramos en dos tipos de regolito: arcillas rojas y moradas con yeso. El año siguien-te centramos la experiencia en las arcillas rojas, ensayando dos tratamientos correctores del sustrato: un acondicio-nador de estructura y un abono. La germinación de A. calamagrostis se produjo en junio los dos años, a los dos meses de haber sembrado. La densidad obtenida con las siembras varió considerablemente con el tipo de sustrato, de manera que las irregularidades del terreno en el morado con yeso facilitaron la retención de las semillas frente a la acción de la erosión. La siembra de especies comerciales en los badlands no dió resultados mucho más altos que con A. calamagrostis, pero también podría ser debido a las escasas precipitaciones del año en que se sembró. Ni el acondicionador ni la fertilización del sustrato tuvieron un efecto claro en la eficiencia de colonización, aunque debe tenerse en cuenta que el volumen de germinaciones fue bajo en todos los casos.We present the result of two sowing experiments with the autochthonous perennial grass Achnatherum calamagros-tis, in order to evaluate its germination capability in field conditions and its potential use in reclaiming degraded areas. In the first experiment we sowed two regolith types: red clays and purple clays with gypsum. The following year we focused on the red materials and added two substrate correctives: structure conditioner and fertiliser. Emergence of A. calamagrostis occurred in June both years, two months after each sowing. Emergence percentages were about four times higher on the purple regolith than on the red clays, because the roughness of its surface facilitated the retention of seeds against erosive remotion. Densities obtained with standard species were not higher than those obtained with A. calamagrostis, but this could be also due to the especially dry conditions of the second year. No effect of the structu- re conditioner or fertiliser on the emergence percentages was detected. However, this question remains unresolved, as emergence levels were low in all cases

    Dues noves comunitats de Thero-Brachypodion a les Terres Catalanes

    Get PDF
    Hom descriu dues noves comunitats terofítiques: Clypeolo-Psiluretum i Brachypodio- Stipetum euphrasio-centaurietosum. La primera apareix a la Noguera sobre sòls molt superficials, i sembla lligada al clima mediterrani força continental i sec de la zona. Es tracta d'un pradell quasi exclusivament terofític, de cicle curt, que pot ser inclòs dins l'Asterisco-Velezienion. L'altra es fa a la Plana de Vic, de clima sensiblement més humit i fresc, però lligada també a sòls molt prims. En aquest cas, tot i que els teròfits solen dominar, sovint els camèfits i hemicriptòfits adquireixen certa importància. Florísticament, la comunitat és relativament propera al Brachypodio-Stipetum, prat dens dominat per Stipa Iberica, bé que la nova comunitat se'n diferencia tant per la fisiognomia com per la composició florística.Two new therophytic populations are described: Clypeolo-Psiluretum and Brachypodio- Stipetum euphrasio-centaurietosum. The former settles on the most superficial soils on calcareous hills of the Noguera country, an area bearing a rather continental dry Mediterranean climate; it is a pasture almost completely built by small annual plants, with a short spring period of main activity, ending in june. According to its floristic features, as well as to its structure and behaviour, it is related to the continental Iberian sub-alliance Asterisco-Velezienion. The other community grows in a. sub-Mediterranean area —around Vic-, under a moister and colder general climate, but also on superficial calcareous soils. In this case, the therophytes are accompanied by several cespitose and chamaephytic plants, but no perennial grass has a general dominance. Although owning some floristic particularities, this new community can be related to (as a new sub-association) the Brachypodio-Stipetum, a previously known grassland in which Stipa Iberica usually covers most of the surface, allowing to grow only a few therophytes

    Sobre algunos nombres de táxones atribuidos inapropiadamente a José Planellas Giralt (1820-1888)

    Get PDF
    El botánico catalán José Planellas Giralt (1820-1888) desarrolló su carrera como profesor de la Universidad de Santiago de Compostela (1847-1868) y luego de la Universidad de Barcelona (1868-1888), donde reemplazó a Antoni C. Costa. [...

    Dataset of herbarium specimens of threatened vascular plants in Catalonia

    Get PDF
    22 p., tablas, gráficos, mapas -- Este es un artículo de acceso abierto distribuido bajo los términos de la licencia Creative Commons Attribution License (CC BY 4.0), que permite un uso no restringido, la distribución y la reproducción en cualquier medio, siempre que se indique el autor original y la fuente.This data paper describes a specimens’ dataset of the Catalonian threatened vascular plants conserved in five public Catalonian herbaria (BC, BCN, HGI, HBIL and MTTE). Catalonia is an administrative region of Spain that includes large autochthon plants diversity and 199 taxa with IUCN threatened categories (EX, EW, RE, CR, EN and VU). This dataset includes 1,618 records collected from 17th century to nowadays. For each specimen, the species name, locality indication, collection date, collector, ecology and revision label are recorded. More than 94% of the taxa are represented in the herbaria, which evidence the paper of the botanical collections as an essential source of occurrence data.We appreciate the support of the Generalitat de Catalunya, government of Catalonia (‘‘Ajuts a grups de recerca consolidats’’, 2014SGR514) for the realization of this article.Peer reviewe

    Evaluation of the programme Caixaproinfancia of educational support and school accompaniment

    Get PDF
    [ES] Las elevadas tasas de fracaso escolar del alumnado en situación de pobreza han mo-tivado la emergencia de programas de educación compensatoria para apoyar el éxito escolar en los entornos más vulnerables, como es el caso del Refuerzo Educativo del programa CaixaProin-fancia. En este estudio evaluamos el impacto de esta experiencia atendiendo a los resultados de rendimiento escolar en los adolescentes participantes en este programa el curso 2016-17.La muestra está compuesta por 2301 jóvenes de edades entre 16 y 18 años de 10 Comu-nidades Autónomas de España. Mediante un cuestionario ad-hoc se obtuvo información para cada estudiante de diferentes variables: a) sociodemográficas, b) de rendimiento escolar, y c) de la valoración de progreso realizada por los educadores del programa. Para analizar los datos se han realizado estadísticos descriptivos e inferenciales, considerando: a) las variables sociodemográficas, b) una variable intermedia de rendimiento escolar creada para este estu-dio que considera la trayectoria escolar, c) los resultados finales de promoción de etapa, y d) las valoraciones de los educadores del programa.Como principales resultados se evidencia en la muestra que 2 de cada 3 jóvenes en situa-ción de pobreza tienen dificultades importantes en sus trayectorias escolares, siendo la promo-ción al finalizar la ESO del 70,9 % e los alumnos que han participado en el Refuerzo Educativo. Se encontró una correlación positiva entre la valoración realizada por los educadores del pro-grama y el rendimiento académico, indicando la consistencia de los procesos evaluativos inter-nos del programa. A su vez, se identifica la reducción del abandono escolar en los participantes del Refuerzo Educativo respecto de los que no tienen un acompañamiento personalizado. Final-mente, la independencia de los resultados respecto a la nacionalidad de los jóvenes apunta una efectiva estrategia de equidad en relación con esta variable por parte del programa. [EN] School failure especially affects students living in poverty. There are several compensatory education programs that aim to promote school success in these vulnerable environments, such as the Educational Support and School Accompaniment developed with-in the CaixaProinfancia programme. In this study we evaluated the impact of this experience considering the results of school performance of adolescents participating in this programme during the academic year 2016-17.The sample is composed by 2301 young people between 16 and 18 years old from 10 autonomous regions in Spain. Through an ad-hoc questionnaire, information was obtained for each student on different variables: a) sociodemographic variables, b) school performance and, c) the progress assessment carried out by educators of the programme. To analyse the data, descriptive and inferential statistics have been carried out, considering: a) sociodemo-graphic variables, b) an intermediate variable of school performance created for this study that considers the school trajectory, c) the final results of stage promotion, and d) the evalua-tions of the educators of the programme.It has been shown that 2 out of 3 young people living in poverty have significant difficul-ties in their school trajectory. We found out that a positive correlation between the assess-ments made by the social entities and the academic performance indicator. 68.2 % of the young people graduated the last year of compulsory education, increasing up to 70,9 % among those who have participated in the academic support programme. In addition, the lower num-ber of dropouts among participants ‘of the Caixaproinfancia academic support programme indicates the effect of the personalized accompaniment. Finally, the independence of the results regarding the nationality of young people points towards an effective equity strategy in relation to this variable

    La impronta de Pedro Montserrat en el herbario BCN (Universidad de Barcelona)

    Get PDF
    Pedro Montserrat Recoder (1918-2017) obtuvo la licenciatura en Ciencias Naturales en la Universidad de Barcelona en 1945 y ese mismo año inició su tesis doctoral en la Facultad de Farmacia de dicha universidad, bajo la dirección del profesor T. Mariano Losa. Disfrutaba de una beca del Instituto de Biología Aplicada y tenía a su cargo las prácticas de Fanerogamia de la Facultad de Farmacia. Al año siguiente pasó a ser becario del Instituto Botánico de Barcelona y continuó con la misma docencia en dicha facultad hasta 1950. Profesor y doctorando se plantearon la exploración conjunta de la flora del eje pirenaico-cantábrico y realizaron numerosas expediciones que generaron una ingente cantidad de pliegos. Éstos se conservaron mayoritariamente en el entonces herbario BCF de la Facultad de Farmacia y desde 2001 pasaron a formar parte de las colecciones del herbario BCN, al fusionarse con el BCC de la Facultad de Biología de la misma universidad. Desgraciadamente una parte importante de los pliegos de las campañas de dichos botánicos durante este periodo quedaron solo parcialmente procesados, con sucintas etiquetas “provisionales que por desgracia quedaron como definitivas” (Montserrat, 1994). En estas etiquetas la localidad de recolección suele ser incompleta, también a veces la fecha y raramente figura el recolector. Consciente de ello y para paliar este escollo, en 1983 el mismo P. Montserrat transcribió mecanográficamente los datos de sus libretas de campo en unos utilísimos folios de los que existe copia en el herbario BCN..
    corecore