Reapropiació o consum de la ciutat? Conflictes i resistències urbanes davant l’urbanisme neoliberal a València. Barris de Russa

Mentre es projectava la València mediàtica del segle XXI, la dels grans esdeveniments i costosos projectes urbanístics, en altres barris de la ciutat també es repetien els patrons de l’urbanisme neoliberal però implementats mitjançant una política urbana silenciosa aparentment desideologitzada. Són els casos de Russafa i Benimaclet, dos barris de la ciutat de València on es van projectar plans urbanístics que responien als interessos del capital. A Russafa es va dur a terme un ambiciós Pla de Reforma Interior que ha generat un procés de gentrificació, mentre que a Benimaclet es va aprovar un PAI de grans dimensions i densitat edificadora, que a hores d’ara està paralitzat en part gràcies a l’oposició dels veïns. A partir de l’anàlisi del conflicte territorial sorgit es pretén explorar com ha evolucionat, quin impacte han tingut les protestes del moviment veïnal i fins a quin punt es qüestiona el model neoliberal d’urbanisme.Paraules claus: gentrificació; moviments socials urbans; urbanisme neoliberal; dret a la ciutat; València.AbstractWhile the 21st century Valencia of grand events and expensive urban projects was being projected through mass media, other neighborhoods of Valencia saw similar patterns of neoliberal urbanism. In these less visible places, neoliberal urbanism was implemented through an unnoticed urban policy and seemingly without ideology. We describe Russafa and Benimaclet, two neighbourhoods in which urban planning responded to the interests of capital. Russafa was the site of an ambitious Internal Reform Plan that has generated a process of gentrification. Benimaclet is the site of a large-scale plan that would bring about high building density; this plan is now on standby, in part because of opposition from residents. We analyze the ensuing conflict to show how it developed, what influence local protests have had, and the extent to which citizens question the neoliberal model of urbanism.Keywords: gentrification; urban social movements; neoliberal urbanism; right to the city; Valencia

Educació farmacèutica en la prevenció de l'ictus

Treballs d'Educació Farmacèutica als ciutadans. Unitat Docent d'Estades en Pràctiques Tutelades. Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona. Curs: 2018-2019. Tutors: Montserrat Iracheta i Marian March Pujol.Des de la farmàcia comunitària podem fer activitats assistencials per la millora en la qualitat de vida de les persones, sent les de caire preventiu de gran relevància. L’Ictus és l’alteració sobtada de la circulació de la sang al cervell així com la causant d’una gran discapacitat en la majoria de les persones que el pateixen. En aquest treball hem volgut apropar-nos a sanitaris (metges, infermers, farmacèutics) i pacients que estan relacionats amb aquest problema de salut, per que ens expliquessin que en pensen, com ho treballen i com ho viuen i el més important, com els farmacèutics comunitaris hi podem intervenir

Discourse Analysis and Terminology in Languages for Specific Purposes

Aquest importantíssim recull conté estudis i reflexions sobre temes rellevants en la recerca sobre LSP: anglès mèdic, el llenguatge de la publicitat i periodístic, telecomunicacions i terminologia informàtica, llenguatge comercial i jurídic... Malgrat que gran part dels treballs aplegats es refereixen a l'anglès, també hi ha que tracten l'alemany, francès i altres llengües. Conté textos en anglès, francés, portuguès i castellà

TFG 2014/2015

Amb aquesta publicació, EINA, Centre universitari de Disseny i Art adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona, dóna a conèixer el recull dels Treballs de Fi de Grau presentats durant el curs 2014-2015. Voldríem que un recull com aquest donés una idea més precisa de la tasca que es realitza a EINA per tal de formar nous dissenyadors amb capacitat de respondre professionalment i intel·lectualment a les necessitats i exigències de la nostra societat. El treball formatiu s’orienta a oferir resultats que responguin tant a paràmetres de rigor acadèmic i capacitat d’anàlisi del context com a l’experimentació i la creació de nous llenguatges, tot fomentant el potencial innovador del disseny.Con esta publicación, EINA, Centro universitario de diseño y arte adscrito a la Universidad Autónoma de Barcelona, da a conocer la recopilación de los Trabajos de Fin de Grado presentados durante el curso 2014-2015. Querríamos que una recopilación como ésta diera una idea más precisa del trabajo que se realiza en EINA para formar nuevos diseñadores con capacidad de responder profesional e intelectualmente a las necesidades y exigencias de nuestra sociedad. El trabajo formativo se orienta a ofrecer resultados que respondan tanto a parámetros de rigor académico y capacidad de análisis, como a la experimentación y la creación de nuevos lenguajes, al tiempo que se fomenta el potencial innovador del diseño.With this publication, EINA, University School of Design and Art, affiliated to the Autonomous University of Barcelona, brings to the public eye the Final Degree Projects presented during the 2014-2015 academic year. Our hope is that this volume might offer a more precise idea of the task performed by EINA in training new designers, able to speak both professionally and intellectually to the needs and demands of our society. The educational task is oriented towards results that might respond to the parameters of academic rigour and the capacity for contextual analysis, as well as to considerations of experimentation and the creation of new languages, all the while reinforcing design’s innovative potential

Functions and powers of the communication manager

Treball Final de Grau en Publicitat i Relacions Públiques. Codi: PU0932. Curs acadèmic 2015-2016La figura profesional del director de Comunicación, también conocido por su acrónimo “Dircom”, no ha alcanzado todavía su plena madurez. Con un profesiograma aún impreciso, y ante una gran variedad de criterios a la hora de delimitar las funciones que debe desarrollar este profesional, su consolidación dentro de las organizaciones españolas resulta compleja. Frente a este escenario, se plantea la incipiente necesidad de definir el perfil profesional que satisfaga las crecientes necesidades comunicativas de las empresas. Así, el presente estudio tiene como objetivo conocer en profundidad la figura de este perfil profesional. Para ello, nos centraremos en su definición y en la enumeración de las funciones y competencias que se le atribuyen, tanto en el ámbito académico como en el profesional. Asimismo, a partir de los resultados de la investigación, trataremos de establecer una definición representativa del director de Comunicación. Con el fin de alcanzar los objetivos planteados se ha empleado una investigación en dos fases. En primer lugar, se ha utilizado una metodología cualitativa, consistente en el análisis de diversos artículos relacionados con el objeto de estudio, obtenidos a través de la consulta a diversas bases de datos. En segundo lugar, se ha empleado una metodología cuantitativa, consistente, en este caso, en el envío de un cuestionario en línea. Se trata de un cuestionario estructurado dirigido a directores de comunicación de grandes compañías que operan en España. Los principales resultados apuntan a un perfil multidisciplinar, al cual se atribuyen gran variedad de funciones y competencias debido a la falta de delimitación e identidad inicial de esta figura. Sin embargo, comienzan a apreciarse signos de unanimidad en la adjudicación de algunas funciones, así como en la posición que estos profesionales deben ocupar en el organigrama de la empresa.The professional figure of Communication manager, also known by its acronym "Dircom" has not yet reached full maturity. With still an imprecise job profile diagram, due in part to a huge variety of criteria when defining the functions that must develop this professional, its consolidation within the Spanish organizations is complex. Against this backdrop, there exists an emerging need to define this professional profile to meet the growing communication needs of companies. The present study aims to know in depth the figure of this professional profile. To do this, we will focus on the definition and enumeration of the functions and powers attributed both academically and professionally. Also, from the results of the research we will try to establish a representative definition of Communication Directors. In order to achieve the objectives, we developed a research program in two phases Firstly, we used a qualitative methodology, consisting on the analysis of several articles obtained from specialized databases. Secondly, we used a quantitative methodology, consisting of designing, preparing and sending a on-line survey.. It is a structured questionnaire for communication directors of big companies that operate in Spain. The main results point out to a multidisciplinary profile, where they are attributed a big variety of functions and power due to the lack of delimitation and initial identity of this figure. However, we start to appreciate signs of unanimity in the award of certain functions, as well as the position that these professionals should occupy in the company’s organization chart

La lectura guiada i compartida de les obres comunes. Anàlisi del seu tractament didàctic a dos centres de màxima complexitat i elaboració d’una proposta de millora

Treball fi de màster de l'especialitat en Llengua i Literatura Catalana. Màster de Formació del professorat d'Educació Secundària i Batxillerat UPF-UOCTutora: Helena Ervit

Una propuesta residencial para Catania (Italia)

Postprint (published version