Identity, non-identity, and near-identity: Addressing the complexity of coreference

This article examines the mainstream categorical definition of coreference as "identity of reference." It argues that coreference is best handled when identity is treated as a continuum, ranging from full identity to non-identity, with room for near-identity relations to explain currently problematic cases. This middle ground is needed to account for those linguistic expressions in real text that stand in relations that are neither full coreference nor non-coreference, a situation that has led to contradictory treatment of cases in previous coreference annotation efforts. We discuss key issues for coreference such as conceptual categorization, individuation, criteria of identity, and the discourse model construct. We redefine coreference as a scalar relation between two (or more) linguistic expressions that refer to discourse entities considered to be at the same granularity level relevant to the linguistic and pragmatic context. We view coreference relations in terms of mental space theory and discuss a large number of real life examples that show near-identity at different degrees

Formació psicosocial en dinàmica de grups. Un espai per a explorar i aprendre, a partir de l'experiència empírica i tàcita sobre la dinàmica de grup i l'organització en un context segur: el DSF.

La Hª de la Psicologia social i de les organitzacions ha esdevingut 'en la creació d'alternatives docents' en models del tipus DFS 'Diploma en Formació Psicosocial' que és un programa de formació en dinàmica de grups. Es tracta d'una formació, no convencional, que permet als participants ser-ne els principals actors i viure una experiència, de la qual aprendre tant personalment com en grup i dins d'una Organització. Es tracta d'un model formatiu i s'inspira en les experiències residencials actuals del Tavistock Institute.britànic i de les similars que és realitzen a les grans capitals europees i nord-americanes. L'experiència que proposa el DFS permet una vivència col·lectiva, on poder integrar la pràctica, la teoria i la recerca. L'objectiu principal del DFS és possibilitar que els participants aprenguem de l'experiència 'a observar, escoltar, parlar i pensar en grup', i aplicar el coneixement adquirit a la pràctica de les nostres tasques laborals i professionals. Aquest aprenentatge tàcit, implícit, solament pot acoseguir-se participant de forma presencial i activa i permet als participants posar en qüestió la seva manera d'estar en el món, principalment el laboral. Igualment promou l'intercanvi d'experiències reals, sense obviar els conflictes, tan a la feina com dins del DFS. Es fomenta la participació amb presentacions de situacions reals, tant projectes com actuacions a la feina o en el DFS, intercanviant problemes i facilitant solucions. Això havent passat per múltiples vicissituds i transformacions, en la nostra petita història del DFS

Text as Scene: Discourse Deixis and Bridging Relations

This paper presents a new framework, "text as scene", which lays the foundations for the annotation of two coreferential links: discourse deixis and bridging relations. The incorporation of what we call textual and contextual scenes provides more flexible annotation guidelines, broad type categories being clearly differentiated. Such a framework that is capable of dealing with discourse deixis and bridging relations from a common perspective aims at improving the poor reliability scores obtained by previous annotation schemes, which fail to capture the vague references inherent in both these links. The guidelines presented here complete the annotation scheme designed to enrich the Spanish CESS-ECE corpus with coreference information, thus building the CESS-Ancora corpus