Is Microtox® toxicity related to potentially harmful algae proliferation in Mediterranean salt marshes?

Is Microtox® toxicity related to potentially harmful algae proliferation in Mediterranean salt marshes? Mediterranean salt marshes are ecosystems that are highly influenced by sea changes and freshwater inputs from runoff. In these ecosystems, toxic and nontoxic algae blooms often produce Jarge and unpredictabJe biomasses of phytoplankton. The Microtox@) test has been described as a successful, quick method for detecting toxicity in various phytoplankton taxa. Our study sought to test the efficiency of Microtox® in detecting toxic HAB in Mediterranean salt marshes. The results showed that the Microtox® test was able to detect toxic substances in the particulate matter of several lagoons in the Emporda salt marshes. This Microtox® toxicity coincided with periods when potentially harrnful cyanobacteria, dinoflagellates and haptophytes had a high biomass. The results suggest that potentially harmful phytoplankton cannot be ruled out as a source of Microtox® toxicity or as a source of other organism kills and subacute effects in Mediterranean salt marshes.Las marismas mediterráneas son ecosistemas altamente injluenciados por la entrada de agua marina y de agua dulce, procedente de la escorrentía. En estos ecosistemas, las proliferaciones de algas tóxicas y no tóxicas sin patrón temporal o espacial, alcanzan altas e impredecibles biomasas de fitoplancton. El ensayo Microtox® ha sido descrito como un rápido y eficiente método para detectar la toxicidad de diferentes taxones de fitoplaneton. Nosotros hemos hecho una primera aproximación para determinar la eficiencia del test Microtox® en la detección de proliferaciones algales tóxicas en las marismas mediterráneas. Se ha podido concluir que hay substancias tóxicas, en la materia particulada de diversas lagunas de las marismas del Emporda, que el método Microtox® es capaz de detectar. Esta toxicidad detectada por Microtox® se da en periodos en que cianobacterias, dinojlagelados y haptófitos potencialmente tóxicos presentan alta biomasa. Los resultados sugieren que el fitoplancton potencialmente tóxico no puede ser descartado como causante de la mortalidad o de efectos subagudos a otros organismos de las marismas mediterráneas

Community structure in mediterranean shallow lentic ecosystems : size-based vs. taxon-based approaches

The main environmental variables determining the community structure and the functioning of Mediterranean shallow lentic ecosystems are described. These ecosystems are characterized by the unpredictability of their water inputs and the high variability in their water level and physical and chemical composition. Variations in flooding, salinity, and water turnover are determinant in species composition and nutrient dynamics. Taxon-based and size-based approaches to the study of the community structure of aquatic organisms that colonise these ecosystems are also compared. The conventional taxonomic approach, based on the determination of species composition, has been used for the identification of patterns in species richness, distribution and temporal dynamics, and for ecological requirements of species and their potential use as ecological indicators. This taxonbased approach has been compared with a size-based approach, where individuals are classified by their size. Size-based approach gives complementary information about community structure and dynamics, especially when communities are dominated by a single species. The use of size diversity combined with species diversity is suggested for a more complete understanding of community structuring in this type of ecosystem. Detailed examples of two Mediterranean shallow lentic ecosystems, the salt marshes of the Empordà wetlands and the Espolla temporary karstic pond, which differ in hydrology and water origin, are used to discuss the suitability of these different approaches.Los ecosistemas leníticos someros mediterráneos se caracterizan por la impredictibilidad en las entradas de agua y por la elevada variabilidad en el nivel del agua y su composición física y química. Se describen aquí las principales variables ambientales que determinan la estructura de la comunidad y el funcionamiento de estos ecosistemas. Variaciones en la inundación, la salinidad y la tasa de renovación del agua son determinantes en la composición de especies y en la dinámica de nutrientes. Se comparan también aproximaciones al estudio de la comunidad basadas en la composición taxonómica con las basadas en la distribución de tamaños. La aproximación taxonómica convencional, basada en la determinación de la composición de especies, es adecuada para la identificación de patrones en la distribución y en la dinámica temporal de la especies, así como para el análisis de los requerimientos ambientales de las diferentes especies y su uso potencial como indicadores ecológicos. Esta aproximación taxonómica se ha comparado con otra aproximación basada en el tamaño corporal, donde los individuos se clasifican por su tamaño. La aproximación basada en el tamaño proporciona información complementaria de la estructura y dinámica de las comunidades, especialmente cuando en estas comunidades hay una especie dominante. Se sugiere el uso combinado de una diversidad de tamaños y una diversidad de especies para una comprensión más completa de la estructuración de las comunidades en este tipo de ecosistemas. Para discutir si estas diferentes aproximaciones son o no adecuadas, se presentan datos de dos ecosistemas mediterráneos leníticos y someros: las marismas de Aiguamolls de l'Empordà y la laguna de Espolla, una surgencia cárstica de inundación temporal

Projecte campus multimodal: pilotatge del suport de veu en lectura. Memòria final

El projecte va ser acceptat a la convocatòria PID 2011-2012Memòria final del projecte d'innovació docent "Campus multimodal" en el què es va experimentar amb dues eines de suport de veu en la lectura en una assignatura de Tècniques de Treball en diverses carreres associades amb Dret. Les eines van ser ClaroRead, un programari de PC que llegeix en veu alta tot el contingut de l'ordinador ressaltant la paraula llegida i amb altres utilitats de resum i creació de mapes conceptuals; i ReadSpeaker, una eina instal.lada al campus virtual que llegeix en veu alta el contingut web i contingut dels fitxers PDF. S'explica l'experiència i els resultats. Es conclou amb la necessitat de facilitar eines de suport a la lectura per als alumnes amb necessitats especials.ReadSpeaker, Integrate

Fluctuacions a la maresma dels Aiguamolls de l'Emporda i estructura de la comunitat biologica

Centro de Informacion y Documentacion Cientifica (CINDOC). C/Joaquin Costa, 22. 28002 Madrid. SPAIN / CINDOC - Centro de Informaciòn y Documentaciòn CientìficaSIGLEESSpai

Fluctuacions a la maresma dels Aiguamolls de l'Empordà i estructura de la comunitat biològica

In this study the principal disturbance factors of the Empordà saltmarsh and their influence on water composition, and on plankton community structure and composition are analyzed. The importance of the turnover rate is emphasized, which is function of the disturbance factors, very different in origin, intensity and frequency. The influence of this disturbance factors on species composition, specially on the structuration of zooplankton community, has been analyzed. Based on the results of the multivariate analysis, a new measure is proposed, for evaluate the intensity of a determinate disturbance, in base of its effect on the community structure, independently of the nature of this disturbance. So we can determinate the negative effects from the flow regulation on the zooplankton community structure, that contrasts with the relative low effects of the insecticide applications, when are applicated at the usual dose and frequency of treatmentEn el present treball s’analitzen els principals factors pertorbadors de la Maresma dels Aiguamolls de L’Empordà i la seva influència sobre la composició de l’aigua i sobre l’estructura i composició de les comunitats planctòniques. Es destaca la importància de la taxa de renovació de l’aigua, la qual és funció de factors pertorbadors molt diferents en la seva intensitat, en la seva freqüència i en el seu origen. També es posa de manifest la incidència d’aquests factors pertorbadors sobre la composició específica i, especialment, sobre el grau d’estructuració de la comunitat de zooplàncton. A partir dels resultats de l’anàlisi multivariable es proposa una mesura per avaluar la intensitat d’una pertorbació determinada a partir del seu efecte sobre l’estructura de la comunitat, independentment de la naturalesa d’aquesta pertorbació. Això permet determinar l’efecte negatiu de la regulació de fluxos i, contràriament, la influència relativament baixa que tenen els tractaments amb els insecticides utilitzats, a les dosis i freqüències de tractament que s’utilitzen, sobre l’estructura de la comunitat de zooplàncto

Estimation of Water Circulation in a Mediterranean Salt Marsh and its Relationship with Flooding Causes

Variations in water volume in small depressions in Mediterranean salt marshes in Girona (Spain) are described and the potential causes for these variations analysed. Although the basins appear to be endorrheic, groundwater circulation is intense, as estimated from the difference between water volume observed and that expected from the balance precipitation / evaporation. The rate of variation in volume (VR = AV / VAt) may be used to estimate groundwater supply ('circulation'), since direct measurements of this parameter are impossible. Volume.conductivity figures can also be used to estimate the quantity of circulation, and to investigate the origin of water supplied to the system. The relationships between variations in the volume of water in the basins and the main causes of flooding are also analysed. Sea storms, rainfall levels and strong, dry northerly winds are suggested as the main causes of the variations in the volumes of basins. The relative importance assigned to these factors has changed, following the recent regulation of freshwater flows entering the systemSe describen las variaciones en el volumen del agua de pequeñus depresiones de la marisma mediterranea de Aiguamolls de l ' Emporda y se analizan las causas responsables de estas variaciones. A pesar de que estas depresiones muestran aparentemente un comportamiento endorreico, la circulación subterránea ha de ser muy intensa, tal como muestran las diferencias entre el volumen real de las depresiones y el volumen que sería esperable a partir del balance precipitación-evaporación. La tasa de variación de volumen (Vr = AV / VAt) puede usarse para estimar la circulación de agua a través de estas cubetas, puesto que la cuantificación del flujo de entrada de agua no es posible porque no hay una entrada continua de agua superficial. El uso del producto volumen . conductividad también permite la estimación de la circulación del agua a través de las depresiones y su origen marino o continental. Se analiza también la relación entre la variación del volumen de agua en las depresiones y las principales causas de inundación. Los temporales de mar: las precipitaciones y los vientos fuertes y secos del norte se muestran como las principales causas de variación del volumen de las cubetas. Su importancia relativa ha variudo en los últimos años como consecuencia de la alteración y la regulación delflujo de agua dulce que entra al sistem

El fons marí de les illes Medes i el Montgrí: quatre dècades de recerca per a la conservació

La recollida sistemàtica de dades per obtenir sèries temporals llargues de determinades variables que ens donin informació de com evoluciona un determinat ecosistema, una comunitat o una espècie, el que es coneix com a monitorització, resulta de gran interès quan es pretén esbrinar si un espai natural protegit segueix una tendència, a llarg termini, cap a la conservació dels seus valors naturals. Aquesta informació permet orientar la gestió de l’espai natural si es detecten tendències no desitjables, de manera que es puguin corregir abans que siguin irreversibles, el que es coneix com a gestió adaptativa de l’espai natural. La monitorització és especialment necessària en espais naturals on la pressió humana és molt forta, perquè permet veure fins a quin punt la pressió humana repercuteix de manera negativa sobre l’ecosistema i així facilita adaptar els mecanismes de gestió per evitar o, si més no, minimitzar aquest impacte negatiu. La major dificultat en la implementació d’un programa de monitorització està en el fet de seleccionar quines variables recollim de manera sistemàtica. Tenir informació a llarg termini sobre les abundàncies de la major part de les espècies que formen una comunitat, la variació en la mida dels individus i les diferents interaccions que tenen lloc entre espècies, i entre elles i l’entorn, seria de gran valor per poder analitzar les tendències d’aquesta comunitat, però un seguiment d’aquests tipus tindria costos molt elevats. D’altra banda, fer seguiment de variables de fàcil recol·lecció pot ser molt assequible, però potser no ens doni suficient informació de com està evolucionant el conjunt. Convé, doncs, seleccionar algunes variables, espècies o comunitats que puguin funcionar com a indicadores biològiques dels efectes sobre el conjunt de la comunitat; també és oportú seleccionar algunes espècies emblemàtiques, la conservació de les quals tingui especial interès. Aquest seguiment ha d’anar sempre acompanyat de treballs més detallats, que permetin validar si l’elecció de les variables indicadores és l’adequada i que els resultats de la monitorització són robusts. Una monitorització d’aquest tipus s’ha anat portant a terme aquestes darreres dècades al fons marí de les illes Medes, com també al litoral del Montgrí, amb la finalitat d’estudiar els possibles canvis com a resultat de la protecció d’aquest espai natural i d’analitzar els possibles efectes de l’excessiva freqüentació. També s’ha desenvolupat un bon nombre de projectes de recerca nacionals i internacionals, que han contribuït al coneixement del funcionament ecològic d’aquest espai natural tan conegut i admirat. En aquesta nova monografia de la col·lecció Recerca i Territori, impulsada per la Càtedra d’Ecosistemes Litorals Mediterranis, es recullen les principals conclusions de tots aquests estudis de seguiment que s’han anat realitzant al fons marí de les illes Medes i del litoral del Montgrí. L’ànim de les monografies de la col·lecció Recerca i Territori és, d’una banda, aprofundir en el coneixement del funcionament dels espais naturals i, de l’altra, ajudar a la presa de decisions per part dels responsables de la gestió d’aquests espais. Una gestió informada resulta indispensable per a la conservació de zones protegides amb una alta freqüentació, com és el cas del fons marí de les illes Medes

Introducció a l'estudi limnològic de la llacuna del Ter vell (Baix Empordà) = Introduction to the limnology of Ter Veil lagoon (Baix Emporda , Catalonia, Spain)

Ter Vell is a small (0.8 Ha) and shallow (usually less than 1 m deep) lagoon located in one of the ancient Ter River mouths. A one year (biweekly samples) study was carried out in 1984 to describe some limnological characteristics of the lagoon. Conductivity varied between 1 and 39 mS/cm. It was 1-3 mS/cm higher in the South basin (closer to the sea) than in the North one. Maximum values were observed in autumn-winter and minimum ones in summer. Phosphorus concentrations were most of the year over 4 u.g-at P-PO;-/I. The highest concentrations (50 ^Lg-at/I) were observed in summer. Phosphorus concentrations from October to May were positively correlated to conductivity, while those from May to September were not. Oxydized dissolved inorganic nitrogen was very low all the year round (less than 4 pg-at/I). Phytoplankton assemblages were between 104 and 4.105 cells per ml mostly because Nannochloris sp., which was overwhelming during all the year. Accompanying species were Monoraphidium sp. pl., Actinastrum hantzschii, Dictyiosphaerium pulchellurn, Cyclotella kutzingiana, Lepocinclis ovum and Ochromonas sp. pl. during summer, and Dunaliella sp., Hemiselmis rufescens, Pseudopedinella pyriformis, Katodinium rotundatum and Oxyrrhis marina during winter. The amount of chlorophyll a per cell was always very low (between 0,1 and 2 pg per cell). During summer the most abundant zooplankters were Brachionus sp. pl., Moina micrura, and Acanthocyclops g. vernalis. During the cold months Notholca squamula, Synchaeta sp., and Epiphanes brachionus were the most abundant. Maximum abundances changed from 2,000 individuals/I in summer to 600 individuals/I in winter. Ter Vell is an eutrophic lagoon with marked differences between chemical and biological characteristics of different periods of the year. Two main periods can be distinguished related to temperature. External factors, mainly freshwater and sea water inflows, also control the differences observe

Organic carbon and nutrient (P, N) concentrations of water and sediment in several aquatic environment types of a Mediterranean coastal wetland (Empordà Wetlands, NE Iberian Peninsula)

Total sediment and water organic carbon and nutrient (nitrogen and phosphorus) concentrations of different environment types of a Mediterranean coastal wetland (temporary and brackish, temporary and freshwater, semi-permanent and brackish, and permanent and brackish basins) were analysed during two hydroperiods. A nitrogen limitation was found for both sediment and water. The total organic carbon concentration of the water was significantly related to the water level, which varies throughout the hydroperiods. In contrast, the total organic carbon concentration of the sediment was not related to water level. However, significant differences in total organic carbon of the sediment were found between hydroperiods. On the other hand, total organic carbon of the sediment varied spatially, being higher in temporary brackish basins with lower sand content, and lower in permanent and semi-permanent brackish basins with higher sand conten