78 research outputs found

    Pere Vieta (1779–1856), promoter of free public teaching of physics in Catalonia

    Get PDF
    Free public teaching of physics in Catalonia started in the early 19th century, even if the interest in experimental physics goes back to the 18th century, where this discipline was discussed at various learned societies. The first chair of Physics in Barcelona was not a university chair but that of the Junta de Comerç de Barcelona (Trade Board of Barcelona), which had several scientific-technical Schools. In fact, at that time, Barcelona had no university, because it had been supressed by King Felipe V after the War of the Spanish Succession (ended in 1714). The promoter of free public teaching of experimental physics was Pere (Pedro) Vieta i Gibert (17791856), who was the first professor of that subject both at the School of the Trade Board and at the University of Barcelona, once it was restored in 1842. Vieta, who was a surgeon in the Army, combined his two professions and his interest in meteorology, he having recorded meteorological observations in Barcelona for many years. Many of his students were influential people in the scientific, intellectual, political and economic history of the 19th century in Catalonia and Spain. [Contrib Sci 11:237-247 (2015)]Postprint (published version

    De la física experimental a la física industrial (1814-1851)

    Get PDF

    Agustí Canelles i Carrera (1765-1818), astrònom impulsor de la navegació científica a Catalunya

    Get PDF
    Agustí Canelles (1765-1818) va ser un científic català que va dirigir l’Escola de Nàutica de la Junta de Comerç de Barcelona des de 1806 fins a la seva mort i que va proposar-se impulsar la navegació científica catalana. Aquest frare trinitari va fer contribucions destacades en els camps de l’ensenyament de la navegació i la pràctica de la cartografia a Catalunya i Espanya. En aquest treball s’intenta reflectir qui va ser Canelles així com les principals aportacions d’aquest astrònom i matemàtic en el context de la Catalunya del darrer terç del segle xviii i del començament del segle xix.Postprint (updated version

    Física, tècnica i il·lustració a Catalunya : la cultura de la utilitat : assimilar, divulgar, aprofitar /

    Get PDF
    Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadaL'objectiu central d'aquesta tesi doctoral consisteix a analitzar com es varen iniciar, formalitzar i desenvolupar els primers ensenyaments cientificotècnics, de caràcter públic relacionats amb la física, establerts a Catalunya a finals del segle XVIII i començaments del segle XIX. S'estudia la institucionalització de l'ensenyament públic de l'astronomia nàutica, la mecànica, la maquinària i la física experimental en quatre escoles creades per la Junta de Comerç de Catalunya: Escola de Nàutica, Escola de Mecànica, Escola de Maquinària i Escola de Física experimental. A més, la tesi situa el paper jugat pels artesans en la construcció de les primeres màquines i instruments científics per a l'ensenyament de la física, així com la seva col·laboració amb científics catalans durant la Il·lustració. S'ha realitzat una primera aproximació a les direccions físicomatemàtiques de la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona i s'ha identificat i caracteritzat el col·lectiu constituït pels socis artistes d'aquesta institució en el període 1766-1824. Una gran part de la tesi s'ha basat en fonts manuscrites inèdites que han permès restituir el paper de figures menors de l'activitat científica a Catalunya. El treball s'ha estructurat en sis capítols i un darrer de conclusions. En el primer, a més de consideracions metodològiques s'ha efectuat una anàlisi del significat dels conceptes «física», «matemàtiques» i «art»; també s'ha fet un estudi sobre la historiografia de la física i la instrumentació a Catalunya i Espanya. El segon capítol és una revisió historiogràfica de les institucions d'ensenyament cientificotècnic de Catalunya que, durant la Il·lustració, varen introduir o promoure la física moderna. El tercer capítol s'ha centrat en l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. D'una banda, s'ha obtingut una primera identificació dels membres i memòries de les direccions fisicomatemàtiques, caracteritzant els interessos intel·lectuals de les mateixes. D'altra banda, s'ha dut a terme un estudi de l'activitat dels acadèmics artistes i la seva col·laboració amb l'Acadèmia; s'hi dedica una atenció particular a l'activitat desenvolupada pels artistes que pertanyien al grup dels «maquinistes» els quals van contribuir a la fabricació i conservació de l'utillatge instrumental de la corporació. Els tres capítols següents estan dedicats a l'estudi de quatre escoles gratuïtes establertes per la Junta, promotora de l'educació tècnica moderna al Principat. Així, el quart capítol tracta de l'Escola de Nàutica i, de manera particular, de les aportacions d'Agustí Canelles que es va interessar per la formació matemàtica i astronòmica dels pilots amb la finalitat d'aconseguir la pràctica de la navegació científica. El cinquè capítol s'ocupa de les accions dutes a terme per la Junta per facilitar el coneixement de la mecànica i el perfeccionament de la maquinària a Catalunya durant la primera meitat del segle XIX. Es reconstrueix el funcionament del Gabinet de Màquines de la Llotja dirigit per Gaietà Faralt, i l'activitat tant de l'Escola de Mecànica, dirigida per Francesc Santponç, com de l'Escola de Maquinària encarregada per la Junta a Hilarión Bordeje. També s'analitzen detalladament els continguts de la revista tècnica Memorias de Agricultura y Artes, especialment els relacionats amb la Mecànica. Finalment, en el capítol sisè s'efectua una anàlisi de les diferents etapes de l'Escola de Física experimental, els seus professors (Vieta, Safont, Agell, Rave i Balcells), els textos, els experiments, els instruments i material de laboratori i es mostra que hi va haver un reconeixement social de la física i també que els alumnes de l'Escola van jugar, posteriorment, un paper rellevant en el món científic i cultural de mitjans del segle XIX tant a Catalunya com a Espanya.The main objective of this doctoral thesis consist of analyzing how they began, formalized and developed the first public scientific-technical teaching related to physics, which was established in Catalonia at the end of the 18th century and the beginnings of the 19th century. It studies the institutionalization of the public training of nautical astronomy, mechanics, machinery and experimental physics in four schools created by the Junta de Comerç (Board of Commerce) of Catalonia. In addition, this work locates the role played by craftsmen in the construction of the first scientific machines and instruments, as well as their collaboration with Catalan scientists during the Enlightenment. A first approach to the physical-mathematics sections of the Royal Academy of Natural Sciences and Arts of Barcelona has been made. The group consisting of «the artists» of this institution in the period 1766-1824 has been identified and characterized. A great part of this work has been based on unpublished manuscripts. They have allowed us to evaluate the role played by minor scientists in Catalan scientific activity. The work has been structured in six chapters apart from the last one of conclusions. In the first chapter, apart from the methodological considerations, an analysis of the concepts "physical", "mathematics" and "art" takes place; also a study on the historiography of physics and instrumentation in Catalonia and Spain is made. The second chapter is a historiographical revision related to the institutions of scientist-technique training in Catalonia where, during the Enlightenment, it was proved to introduce modern physics. The third chapter is dedicated to the Academy of Sciences and Arts. On the one hand, a first identification of the members and memories of physics-mathematics sections is obtained, and the intellectual interests of them are characterized. On the other hand, a study of the activity of the academic artists and their collaboration with the Academy is carried out; particular attention is dedicated to the artists who belonged to the group of the "machinists" whose members contributed to the manufacture and conservation of the instrumental tools of the corporation. The three following chapters are dedicated to the study of four gratuitous schools established by the Junta, promoter of modern technology training in Catalonia. Thus, the fourth chapter deals with the Navigation school and, especially, with the contributions of Agustí Canelles who was interested in mathematical and astronomical training of pilots with the purpose of obtaining scientific navigation. The fifth chapter deals with the actions undertaken by the Junta to facilitate the knowledge of mechanics and the improvement of machinery in Catalonia during the first half of the 19th century. It describes the working of the Machines Cabinet of the Llotja by Gaietà Faralt, and also the activity of the Mechanics school, directed by Francesc Santponç, as well as the School of Machinery of Hilarión Bordeje. The contents of the technical review Memorias de Agricultura y Artes, especially those related to Mechanics, are also analyzed in detail. Finally, in chapter six an analysis of the different stages of the School of experimental Physics their teachers (Vieta, Safont, Agell, Rave and Balcells), the texts, the experiments, the instruments and laboratory material takes place. It is shown that there was a social recognition of physics and also that the students of this School played a significant role in the scientific and cultural world in the mid 19th century in Catalonia and Spain

    L'Esfera copernicana de l'abat Joan de Safont (1789-1847)

    Get PDF
    Joan de Safont, benedictine monk and last abbot of BarcelonaÂ’s monastery of Sant Pau del Camp, founded a class of speculative and practical physics in the school of Sant Pau del Camp. He organized a mechanical and physical cabinet with abundant apparatus constructed by craftsmen from Barcelona. His inerest in astronomy led him to construct sun clocks and invent a copernican sphere at the beginning of the decade of 1830. It was a very ingenious device, articulated and equipped with mechanisms so that with a crank it was able to move the planets, satellites and comets of the Solar System in his orbits. Francesc Arau, a capable machinist, was the person in charge of the practical construction of the sphere

    La introducció de la triangulació com a mètode per a "mesurar" el planeta Terra

    Get PDF
    La determinació de la forma i dimensions de la Terra va trobar en la triangulació un mètode pertinent que va establir les bases de la geodèsia. En aquest article s’incideix en les aportacions dels antics grecs, les d’alguns astrònoms islàmics i les dels europeus, com ara Jeroni Munyós, a partir del Renaixement. S’analitza el mètode de Snellius, les mesures de Picard, la polèmica sobre la forma de la Terra del segle XVIII i les expedicions geodèsiques que incidiren en la transferència de coneixement a Espanya i Catalunya. Jules Verne divulgà la triangulació a través de la literatura

    La Societat Filosòfica de Barcelona (1815-1821)

    Get PDF
    Aquest treball va ser el resultat d’una sol·licitud feta per l’Ateneu Barcelonès dins del Projecte Almirall. Portal de pensament i cultura del segle XIX que aquesta entitat impulsava amb el suport del GEHCI, la Biblioteca de Catalunya, l’ETSEIB (UPC), el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya i el Ministeri de Cultura. El vaig lliurar l’any 2013. Tanmateix, atès que finalment el Projecte es va haver d’interrompre, diversos treballs de recerca que ja s’havien dut a terme i lliurat van quedar sense poder-se publicar. Per això, i després de parlar amb el responsable del projecte, vaig decidir donar-lo a conèixer. S’ha mantingut el text tal com es va lliurar en el seu moment; és per això que manté el mateix format i estructura, que bàsicament consistia en fer una descripció del subjecte, entitat o objecte estudiat i mostrar la seva projecció social o recepció, bàsicament, a Catalunya.La Societat Filosòfica, com es va autodenominar, va ser una reunió de joves que es va constituir a casa de Josep Oliveró al carrer Monach [carrer d’en Mònec?] 35 de Barcelona el dia 11 de juliol de 1815 i que va ser activa fins l’any 1821. La seva fundació va ser el resultat d’unes converses i canvis d’impressions entre un grup de joves estudiosos, iniciades el 20 de desembre de 1814. Els membres inicials de la Societat Filosòfica de Barcelona eren molt joves alguns eren gairebé adolescents, tenien entre 15 i 20 anys. Entre els promotors i fundadors hi trobem Joaquim Llaró i Vidal (1796-1824), Antoni Monmany i Albornà (1797-1861), Josep Oliveró, Bonaventura Carles Aribau i Farriols (1798-1862), Francesc Puig i Buscall i també Josep Vehil. Havien començat a esbossar els estatuts de la societat el 17 de gener de 1815, estatuts que Monmany va llegir en la sessió inaugural que va presidir com es pot saber gràcies a l’Acta de instalación de la Sociedad Filosófica.Postprint (author's final draft

    L'establiment dels cursos de mecànica a l'Escola industrial de Barcelona

    Get PDF
    Durant el primer curs de funcionament de l'Escola Industrial de Barcelona (1851-52) es varen establir els ensenyaments de Mecànica pura i de Mecànica i tecnologia industrial. Tot i tractar-se d'una escola de nova creació, les classes de mecànica pràctica s'entroncaven amb una llarga tradició de Catalunya lligada a la tasca docent de la Junta de Comerç. El Gabinet de Màquines de G. Faralt (1804) i la càtedra de Maquinària de H. Bordeje (1831) tingueren continuïtat en els ensenyaments de Mecànica i tecnologia industrial. Pel que fa a la vessant teòrica de la mecànica, el precedent llunyà està vinculat a l'Escola de Mecànica (1808) de F. Santponç i el precursor immediat es troba en les classes de Mecànica racional que, a partir del curs 1847-48, va fer L. Presas a la Universitat de Barcelona. En tots els casos hi ha un clar predomini del model i textos usats en diverses institucions franceses tot i que no es pot menysprear la influència anglesa. Podem constatar que alumnes de les primeres classes de mecànica varen utilitzar els seus aprenentatges en el decurs de la seva activitat professional posterior
    • …
    corecore