Valoració funcional al bàsquet professional. Capacitats condicionals, rendiment i lesionabilitat

Objectiu: Conèixer les relacions existents entre les capacitats condicionals, el rendiment esportiu i la lesionabilitat a un equip masculí de bàsquet professional. Disseny: Estudi prospectiu, observacional i descriptiu realitzat amb les dades obtingudes amb la valoració funcional, la valoració del rendiment esportiu i el control de la lesionabilitat de l’equip durant la temporada 2009-2010. Procediment: 12 jugadors de bàsquet d’èlit (alçada mitjana de 196,67 cm. -DT: 95,3 cm.- i pes mig de 95,34 kg., -DT: 10,1 kg.-) van ser analitzats en el seu rendiment esportiu mitjançant les estadístiques oficials dels 71 partits jugats per l’equip durant la temporada (42 a Lliga ACB – finalista -, 22 a Eurolliga – campió-, 3 de Copa del Rei -campió- i 2 de Lliga Catalana i 2 de Supercopa -campió a ambdós casos-); les capacitats condicionals amb un test de resistència submàxim (test8) i un test de força (1/2 squat), i el control de la seva patologia lesional seguint el consens per estudis epidemiològics. Els jugadors van ser monioritzats durant els 7 mesocicles de la temporada, amb un total de 5 tests de resistència i 7 tests de força (on n=7). La primera tècnica utilitzada en l’anàlisi estadístic és un estudi descriptiu de totes les variables per mesocicle i temporada, amb paràmetres de centralització, seguit d’un anàlisi de variança ONEWAY i un de freqüència amb els paràmetres de lesionabilitat. S’estableixen posteriorment correlacions a partir del parametre rho de Spearman entre cada un dels 3 factors investigats. Principals mesures estudiades: La variable utilitzada per a la valoració del rendiment esportiu del jugador és la valoració final de l’estadística oficial de cada partit. Per el control de la lesionabilitat es registra el número total de lesions, segons severitat i tipus, i contabilitzen les hores d’exposició dels jugadors a partits i entrenaments (diferenciant entrenament tècnic i preparació física, que engloba la prevenció de lesions). Amb la valoració funcional obtenim la freqüència cardíaca i lactats al finalitzar el “test 8” i variables de les manifestacions de la força (força, potència i velocitat) amb el test de ½ squat. Resultats: Durant la temporada el rendiment esportiu mig dels jugadors per partit va ser 9,43 (DT:4,65). El 4rt (11,05, DT: 6,64) i 5è mesocicle (10,54, DT: 11,18) presenten les millors valoracions mitjanes. Es van contabilitzar 54 lesions totals (21 van causar baixa esportiva -“time loss”- i 33 van requerir atenció mèdica, però no van causar baixa–“medical attention”), i 114 dies de baixa durant entrenaments o partits per aquest motiu -“return to play” –. Cada jugador va tenir una mitjana de 5,67 lesions totals (DT: 1,50), 1,75 “time loss” (DT: 1,29) i 9,50 dies “return to play”. (DT: 14,11). El major número de lesions va ser durant el 1er (10, DT: 0,84) , 2n (15, DT: 0,90) i 3er mesocicle (9, DT: 0,45) L’equip va realitzar 4438,54h. d'exposició totals, corresponent 236,29h. a partits i 4202,25h. a entrenaments. L’entrenament tècnic mitjà per mesocicle va ser de 285,46h. (DT: 27,96h.), i preparació física 52,68h. (DT: 11,34h.), incloses les pautes de prevenció (12h.; DT: 0,11h.). El 3er mesocicle va ser el de més hores d’exposició total (64,81h., DT: 2,50h.) per jugador i el 6è el que menys (37,93h., DT:0,92h.). La càrrega de partits més alta fou al 5è mesocicle (3,95h., DT: 1,60h.), d’entrenament tècnic al 3er (50,79h., DT: 4,76h.) i de preparació física (15,33h., DT: 9,84h.) i prevenció (3h, DT: 0,75h) al 1er. La FC mitjana de l’equip durant al temporada és de 161,40 ppm (DT: 10,58 ppm), sense mostrar canvis significatius. Els valors mitjans de lactac a 1’ són de 2,85 mmol/l (DT: 0,84 mmol/l) i de 2’62 mmol/l (DT: 0,81 mmol/l) als 3’, amb un descens progressiu a mesura que avança la temporada. Els valors mitjans de potència, força i velocitat per jugador van ser, per a una càrrega de 80kg. van ser 797,58W (DT: 107,32W), 946,62N (DT: 30,63N) i 0,83 m•s (DT: 0,1 m•s) respectivament; per a 90kg. 834,37W (DT: 117,45W), 1030,44N (DT: 56,62N) i 0,79 m•s (DT: 0,1 m•s); i per a 100kg., 860,23W (DT: 140,86W) , 1156,12N (DT: 35,59N) i 0,74 m•s (DT: 0,1 m•s). El comportament descrit per les variables va ser molt similar: millora progressiva fins al 4rt període en que s’obtenen els millors resultats (excepte per potència amb 80kg. que destacà al 2n mesocicle, i velocitat amb 100kg. al 7è.) i manteniment dels valors des d’aquest punt fins a final de temporada. De les 6 correlacions entre factors, hi ha relació entre el rendiment esportiu i les hores d’exposició, amb una significació negativa entre la valoració (VALPr) i l’exposició a l’entrenament (TE) (ro=-0.762; p=0.004) i entrenament tècnic (Ttec) (ro=-0.637; p=0.026). Hi ha una relació negativa significativa entre les hores d’exposició i la lesionabilitat, amb correlació de les hores d’entrenament tècnic (TTec) i les lesions totals (LT) (ro=-0,529; p=0,077). Es dóna una tendència entre rendiment esportiu i lesionabilitat (valoració –VALPr- i lesions totals –LT-, ro=0,55; p=0,064) Les capacitats condicionals tenen una relació significativa amb l’alçada (per lactats a 3’ ro=0,616 i p=0,033) i la lesionabilitat, amb relacions dels paràmetres de força i les lesions totals (LT) molt significatives amb potència amb 80kg (ro=0.898; p=0,006) i significatives per força (ro=0,823; p=0,023) i velocitat (ro=0,774; p=0,041) amb 80kg. La velocitat amb 90kg. es relaciona amb les lesions més severes (TL) (ro=0,878; p=0,009) i potència amb 100kg. amb les lesions totals (LT) (ro=0,805; p=0,029) i V100 (ro=0,898; p=0,006) molt significativament. Globalment no hi ha cap relació entre capacitats condicionals i rendiment esportiu, però sí per mesocicles, on hi ha relacions negatives significatives a 5 del 7 períodes entre els variables de força i de rendiment esportiu. Conclusion:. El rendiment esportiu dels jugadors és millor quant més juguen, tot i que hi ha una tendència a lesionar-se més. La lesionabilitat, és major durant els mesocicles amb més hores d’exposició, i amb l’entrenament tècnic específic els jugadors es lesionen menys. La càrrega de preparació física i prevenció no presenta cap de relació amb el rendiment esportiu ni la lesionabilitat. Amb càrregues lleugeres (80kg. i 90kg.) i valors poc elevats de força (800N a 1050N) durant l’execució del ½ squat, hi ha millor rendiment esportiu i menor lesionabilitat, confirmant-se aquesta última relació com a tendència amb majors velocitats mitjanes. Donats els resultats i relacions nul.les obtingudes, el test 8 no és aplicable al basquet professional. Perspectives: S’obren línies d’investigació de les variables condicionals com a eina de predicció i prevenció de lesions. Atenent a l’aplicabilitat a altres esports col.lectius d’oposició, es proposa el YoYo IR1 Test com a eina de valoració de la resistència al bàsquetIn the context of sports performance, professional sport is characterized by training methods based on the continuous monitoring of the athlete. Its final goal is always to get the best performance, but is based on two different objectives such as knowing at anytime the performance of the player as well as reduce as much as possible the injury incidence. It is in a training methodology based on the integration of specific training variables and their conditional functional assessment, where we pretend to maximize resources and optimize training load. The following study aims to determine the relationship between the state of the players performance during competition of a professional basketball team (ACB and Euroleague), it’s injury incidence and it’s conditioning. This proposal is carried out by analyzing data collected on the conditioning tests during the 2009/2010 season of the same team, choosing a test on strength and endurance by relating them to their own statistical evaluation on official competition and team injury incidence

Ankle sprain versus muscle strain injury in professional men's basketball: a 9-year prospective follow-up study

Peer ReviewedPostprint (author's final draft

Paroxysmal eye–head movements in Glut1 deficiency syndrome

Objective:To describe a characteristic paroxysmal eye–head movement disorder that occurs in infants with Glut1 deficiency syndrome (Glut1 DS).Methods:We retrospectively reviewed the medical charts of 101 patients with Glut1 DS to obtain clinical data about episodic abnormal eye movements and analyzed video recordings of 18 eye movement episodes from 10 patients.Results:A documented history of paroxysmal abnormal eye movements was found in 32/101 patients (32%), and a detailed description was available in 18 patients, presented here. Episodes started before age 6 months in 15/18 patients (83%), and preceded the onset of seizures in 10/16 patients (63%) who experienced both types of episodes. Eye movement episodes resolved, with or without treatment, by 6 years of age in 7/8 patients with documented long-term course. Episodes were brief (usually &lt;5 minutes). Video analysis revealed that the eye movements were rapid, multidirectional, and often accompanied by a head movement in the same direction. Eye movements were separated by clear intervals of fixation, usually ranging from 200 to 800 ms. The movements were consistent with eye–head gaze saccades. These movements can be distinguished from opsoclonus by the presence of a clear intermovement fixation interval and the association of a same-direction head movement.Conclusions:Paroxysmal eye–head movements, for which we suggest the term aberrant gaze saccades, are an early symptom of Glut1 DS in infancy. Recognition of the episodes will facilitate prompt diagnosis of this treatable neurodevelopmental disorder.</jats:sec

La força pot predir el rendiment i la lesionabilitat al bàsquet professional?

Amb l’objectiu de conèixer les relacions existents entre la força, el rendiment esportiu i la lesionabilitat en un equip masculí de bàsquet professional, es realitza un estudi prospectiu, observacional i descriptiu d’anàlisis d’estadístiques (71 partits), test de mig esquat (n = 7) i patologia lesional, monitoritzant la temporada 09/10, on es relacionen les dades obtingudes de cada jugador referents al rendiment esportiu per partit (valoració estadística), les mitjanes de força, velocitat i potència de cada mesocicle i la lesionabilitat. La tècnica estadística utilitzada ha estat la correlació a partir del paràmetre rho de Spearman. Aquestes correlacions entre força i lesionabilitat mostren que a valors de força més elevats hi ha més lesions: amb 80 kg són molt significatives per a lesions totals (LT) i potència (rho = 0,898; p = 0,006), i significatives per força (rho = 0,823; p = 0,023) i velocitat (rho = 0,774; p = 0,041); la velocitat amb 90 kg es relaciona amb lesions time loss (TL) (rho = 0,878; p = 0,009), i la potència amb 100 kg, amb lesions totals (LT) (rho = 0,805; p = 0,029) i V100 (rho = 0,898; p = 0,006) molt significativament. I la relació entre força i rendiment és significativament negativa en 5 dels 7 mesocicles, és a dir, a menys força, més rendiment. En conclusió, durant l’execució del mig esquat, hi ha valors de força adients per rendir millor i lesionar-se menys: de 800 N a 1.050 N i amb càrregues de 80 kg a 90 kg.With the aim of determining the relationship between strength, sports performance and injury rates in a men’s professional basketball team, we performed a prospective, observational and descriptive study of statistical analysis (71 matches), half squat test (n = 7) and injury pathology by monitoring the 09/10 season, where the data obtained for each player with respect to sports performance per game (statistical evaluation), average strength, speed and power in each mesocycle and injury rates were related. The statistical technique used was correlation based on Spearman’s rho parameter. These correlations between strength and injury rates show that at higher strength values there are more injuries: at 80 kg they are very significant for total injuries (TI) and power (rho = 0898; p = 0.006), and significant for strength (rho = 0823; p = 0.023) and speed (rho = 0.774, p = 0.041); speed at 90 kg is very significantly associated with time-loss (TL) injuries (rho = 0878; p = 0.009) and power at 100 kg with total injuries (TI) (rho = 0805; p = 0.029) and V100 (rho = 0898; p = 0.006). Furthermore, the relationship between strength and performance is significantly negative in five of the seven mesocycles, i.e., less strength means more performance. In conclusion, during the execution of half squats, there are strength values which are suitable for performing better and being injured less, ranging from 800 N to 1050 N and with loads of 80 kg to 90 kg

¿La fuerza puede predecir el rendimiento y la lesionabilidad en el baloncesto profesional?

Con el objetivo de conocer las relaciones existentes entre la fuerza, el rendimiento deportivo y la lesionabilidad en un equipo masculino de baloncesto profesional, se realiza un estudio prospectivo, observacional y descriptivo de análisis de estadísticas (71 partidos), test de media sentadilla (n = 7) y patología lesional, monitorizando la temporada 09/10, donde se relacionan los datos obtenidos de cada jugador referentes al rendimiento deportivo por partido (valoración estadística), las medias de fuerza, velocidad y potencia de cada mesociclo y la lesionabilidad. La técnica estadística utilizada ha sido la correlación a partir del parámetro rho de Spearman. Estas correlaciones entre fuerza y lesionabilidad muestran que a valores de fuerza más elevados hay más lesiones: con 80 kg son muy significativas para lesiones totales (LT) y potencia (rho = 0,898; p = 0,006), y significativas por fuerza (rho = 0,823; p = 0,023) y velocidad (rho = 0,774; p = 0,041); la velocidad con 90 kg se relaciona con lesiones time loss (TL) (rho = 0,878; p = 0,009), y la potencia con 100 kg, con lesiones totales (LT) (rho = 0,805; p = 0,029) y V100 (rho = 0,898; p = 0,006) muy significativamente. En conclusión, durante la ejecución de la media sentadilla, hay valores de fuerza acordes para rendir más y lesionarse menos: de 800 N a 1050 N y con cargas de 80 kg a 90 kg

Cuantificación de carga externa e interna en fútbol masculino semiprofesional

In order to quantify the external and internal load in a Spanish First Division U-19 football team, a prospective observational study was carried out for a microcycle during the 2018/2019 season. For a 5 training sessions and 1 match, session rate of perceived exertion (sRPE) was recorded and, with accelerometry (Polar Team Pro), were analysed studying distance, sprint, running speed, decelerations and accelerations by external load, and summated heart rate zone (SHRZ) and heart rate variability (HRV) by internal load. The independence of the variables was determined and possible relationships between variables and their causality were explored. External and internal load behave independently (F=282.05; p<.001; ES=.25). Significant relationships between external and internal measures were observed: SHRZ was related con to all external variables (Distance/min, R=.845, p=.034; Sprint; r=.928, p=.008; V4/min, r=.916, p=.01; HSR/min, r=.909, p=.012; Total DF/min, r=.872, p=.023; Total AF/min, r=.921, p=.009). RRMean, con Sprint, r=-.856, p=.03; Total DF/min, r=-.943, p=.017; Total AF/min, r=-.943, p=.017). Possible causality was determined between external and internal load (R2=1.000; p=.005) and between internal load and sRPE (R2=1.000; p=.008). CE variables present a possible co-occurrence with CI variable SHRZ. The subjective IQ variable sRPE presents a possible co-occurrence with the IQ objective variables relative to HRV (RR mean, SDNN, RMSSD) and session exposure time. The training sessions, in a semi-professional context of a soccer team, do not replicate the demands of competition, this being the highest requirement of the microcycle.Con el objetivo de analizar el comportamiento de la carga externa (CE) e interna (CI) en un equipo de fútbol de la Primera División Española Sub-19, se realizó un estudio prospectivo observacional durante un microciclo del periodo competitivo durante la temporada 2018/2019. Durante 5 sesiones de entrenamiento y 1 partido se registró la percepción subjetiva de esfuerzo de sesión (sRPE) y, mediante acelerometría (Polar Team Pro), se analizaron las variables de CE distancia recorrida, número de sprint, velocidad de carrera, desaceleraciones y aceleraciones, y las variables de CI sumatorio de zonas de frecuencia cardíaca (SHRZ; summated heart rate zone) y variabilidad de la frecuencia cardíaca (VFC). Se determinó la independencia de las variables y exploraron posibles relaciones entre las variables y su posible coocurrencia. CE y CI se comportaron de manera independiente (F=282.05; p<.001; ES=.25). Se observaron relaciones significativas entre variables de CE y CI: SHRZ se relacionó con la totalidad las variables de CE (Distancia/min, r=.845, p=.034; Sprint, r=.928, p=.008; V4/min, r=.916, p=.01; HSR/min, r=.909, p=.012; Total DF/min, r=.872, p=.023; Total AF/min, r=.921, p=.009). RRMean, con Sprint, r=-.856, p=.03; Total DF/min, r=-.943, p=.017; Total AF/min, r=-.943, p=.017). Se determinó una posible coocurrencia entre CE y CI (R2 = 1.000; p = .005) y entre CI y sRPE (R2 = 1.000; p = .008). Las variables de CE presentan una posible coocurrencia con la variable de CI SHRZ. La variable subjetiva de CI sRPE presenta una posible coocurrencia con las variables objetivas de CI relativas a la VFC (RR mean, SDNN, RMSSD) y el tiempo de exposición de sesión. Las sesiones de entrenamiento, en un contexto semiprofesional de un equipo de fútbol, no replican las demandas de competición, presentando esta la mayor exigencia del microciclo.Actividad Física y Deport

Cuantificación de carga externa e interna en fútbol masculino semiprofesional

In order to quantify the external and internal load in a Spanish First Division U-19 football team, a prospective observational study was carried out for a microcycle during the 2018/2019 season. For a 5 training sessions and 1 match, session rate of perceived exertion (sRPE) was recorded and, with accelerometry (Polar Team Pro), were analysed studying distance, sprint, running speed, decelerations and accelerations by external load, and summated heart rate zone (SHRZ) and heart rate variability (HRV) by internal load. The independence of the variables was determined and possible relationships between variables and their causality were explored. External and internal load behave independently (F=282.05; p<.001; ES=.25). Significant relationships between external and internal measures were observed: SHRZ was related con to all external variables (Distance/min, R=.845, p=.034; Sprint; r=.928, p=.008; V4/min, r=.916, p=.01; HSR/min, r=.909, p=.012; Total DF/min, r=.872, p=.023; Total AF/min, r=.921, p=.009). RRMean, con Sprint, r=-.856, p=.03; Total DF/min, r=-.943, p=.017; Total AF/min, r=-.943, p=.017). Possible causality was determined between external and internal load (R2=1.000; p=.005) and between internal load and sRPE (R2=1.000; p=.008). CE variables present a possible co-occurrence with CI variable SHRZ. The subjective IQ variable sRPE presents a possible co-occurrence with the IQ objective variables relative to HRV (RR mean, SDNN, RMSSD) and session exposure time. The training sessions, in a semi-professional context of a soccer team, do not replicate the demands of competition, this being the highest requirement of the microcycle.Con el objetivo de analizar el comportamiento de la car-ga externa (CE) e interna (CI) en un equipo de fútbol de la Primera División Española Sub-19, se realizó un estudio prospectivo observacional durante un microciclo del perio-do competitivo durante la temporada 2018/2019. Durante 5 sesiones de entrenamiento y 1 partido se registró la per-cepción subjetiva de esfuerzo de sesión (sRPE) y, mediante acelerometría (Polar Team Pro), se analizaron las variables de CE distancia recorrida, número de sprint, velocidad de carrera, desaceleraciones y aceleraciones, y las variables de CI sumatorio de zonas de frecuencia cardíaca (SHRZ; summated heart rate zone) y variabilidad de la frecuencia cardíaca (VFC). Se determinó la independencia de las varia-bles y exploraron posibles relaciones entre las variables y su posible coocurrencia. CE y CI se comportaron de manera independiente (F=282.05; p<.001; ES=.25). Se observaron relaciones significativas entre variables de CE y CI: SHRZ se relacionó con la totalidad las variables de CE (Distancia/min, r=.845, p=.034; Sprint, r=.928, p=.008; V4/min, r=.916, p=.01; HSR/min, r=.909, p=.012; Total DF/min, r=.872, p=.023; Total AF/min, r=.921, p=.009). RRMean, con Sprint, r=-.856, p=.03; Total DF/min, r=-.943, p=.017; Total AF/min, r=-.943, p=.017). Se determinó una posible coocurrencia entre CE y CI (R2 = 1.000; p = .005) y entre CI y sRPE (R2 = 1.000; p = .008). Las variables de CE presentan una posible coocurrencia con la variable de CI SHRZ. La variable subje-tiva de CI sRPE presenta una posible coocurrencia con las variables objetivas de CI relativas a la VFC (RR mean, SDNN, RMSSD) y el tiempo de exposición de sesión. Las sesiones de entrenamiento, en un contexto semiprofesional de un equipo de fútbol, no replican las demandas de competi-ción, presentando esta la mayor exigencia del microcicloActividad Física y Deport

Desafíos y oportunidades de las herramientas 2.0 para el estudio interdisciplinar de la nutrición: el caso de la Wiki Dieta Mediterránea

En aquest treball s&rsquo;analitza la possibilitat d&rsquo;integrar en programes de formaci&oacute; de postgrau de l&rsquo;&agrave;rea de la salut noves pr&agrave;ctiques d&rsquo;aprenentatge que permetin als estudiants adquirir compet&egrave;ncies espec&iacute;fiques sobre el seu &agrave;mbit d&rsquo;estudi, i alhora millorar altres compet&egrave;ncies transversals relacionades amb l&rsquo;&uacute;s d&rsquo;elements propis de la societat de la informaci&oacute; i el coneixement. Amb aquesta intenci&oacute; es va dur a terme l&rsquo;experi&egrave;ncia wiki dieta mediterr&agrave;nia (wiki DM), una activitat col&middot;laborativa entorn de diferents aspectes de la dieta mediterr&agrave;nia (DM) utilitzant wikispaces.Amb aquesta activitat, d&rsquo;una banda, es pretenia desenvolupar una visi&oacute; hol&iacute;stica i transdisciplin&agrave;ria del fenomen de l&rsquo;alimentaci&oacute;, no tan sols des del punt de vista de la seva relaci&oacute; amb la salut, sin&oacute; tamb&eacute; remarcant-ne la import&agrave;ncia del component social, cultural o econ&ograve;mic; i, de l&rsquo;altra, es buscava generar i tenir a disposici&oacute; un conjunt de recursos bibliogr&agrave;fics actualitzats i f&agrave;cilment accessibles sobre el tema, que fossin &uacute;tils al llarg de tot el proc&eacute;s formatiu. En l&rsquo;experi&egrave;ncia van participar docents i estudiants de diferents programes formatius, de manera que, encara que estiguessin centrats en un &agrave;mbit relacionat amb la seva assignatura, pel fet de treballar en un espai com&uacute; i amb un objectiu com&uacute; poguessin accedir a un conjunt d&rsquo;informaci&oacute; multidisciplin&agrave;ria i amb una visi&oacute; m&eacute;s hol&iacute;stica de la DM. Despr&eacute;s de l&rsquo;experi&egrave;ncia es van analitzar els resultats mitjan&ccedil;ant l&rsquo;avaluaci&oacute; de l&rsquo;activitat, la participaci&oacute; a la wiki i una enquesta an&ograve;nima. Els resultats van demostrar que la wiki DM &eacute;s una eina efectiva per a abordar el fenomen de l&rsquo;alimentaci&oacute; des de diferents perspectives, i tamb&eacute; un sistema &uacute;til per a treballar en compet&egrave;ncies transversals, com ara el domini de les TIC, la cerca bibliogr&agrave;fica i el treball col&middot;laboratiu.This article analyses the possibility of integrating new learning practices into health-related postgraduate programmes to enable students to acquire specific competencies in their field of study while improving other cross-disciplinary competencies related to the use of elements inherent to the information and knowledge society. To that end, a decision was taken to develop a Mediterranean Diet Wiki experience; a collaborative activity on the different aspects of the Mediterranean diet, using Wikispaces.The activity had two objectives. First, to develop a holistic, transdisciplinary vision of the phenomenon of nutrition, in terms not only of its relationship to health, but also of its importance as a social, cultural and economic component. And second, to have a set of up-to-date, easy-to-access bibliographic resources available on the topic, which would prove useful throughout the students&rsquo; educational process. Students and lecturers on different educational programmes took part in the experience. While focusing on a field of study related to their respective subjects, the experience offered them the opportunity to work in a shared space towards a common goal, by providing them with access to a range of multidisciplinary information and a more holistic vision of the Mediterranean diet. On completion of the experience, activity assessment and wiki participation data were analysed, as were data obtained from the anonymous questionnaire. The results showed that the Mediterranean Diet Wiki was an effective tool for approaching the phenomenon of nutrition from different angles, as well as a useful system for working on cross-disciplinary competencies such as the mastery of ICTs, searching effectively for bibliographic references, and collaborative work.En este trabajo se analiza la posibilidad de integrar en programas de formaci&oacute;n de posgrado del &Aacute;rea de la Salud nuevas pr&aacute;cticas de aprendizaje que permitan a los estudiantes adquirir competencias espec&iacute;ficas sobre su &aacute;mbito de estudio, al mismo tiempo que mejorar otras competencias transversales relacionadas con el uso de elementos propios de la sociedad de la informaci&oacute;n y del conocimiento. Con tal intenci&oacute;n se desarroll&oacute; la experiencia Wiki DM, una actividad colaborativa en torno a diferentes aspectos de la dieta mediterr&aacute;nea (DM) usandowikispaces.Con esta actividad se pretend&iacute;a, por un lado, desarrollar una visi&oacute;n hol&iacute;stica y transdisciplinar del fen&oacute;meno de la alimentaci&oacute;n, no solo en su relaci&oacute;n con la salud, sino tambi&eacute;n resaltando la importancia de su componente social, cultural o econ&oacute;mico; y, por otro, se buscaba generar y disponer de un conjunto de recursos bibliogr&aacute;ficos actualizados y f&aacute;cilmente accesibles sobre el tema, que fueran de utilidad a lo largo de todo su proceso formativo. En la experiencia participaron docentes y estudiantes de diferentes programas formativos, de manera que, aunque centrados en un &aacute;mbito relacionado con su asignatura pero trabajando en un espacio y con un objetivo com&uacute;n, pudieran acceder a una serie de informaci&oacute;n multidisciplinar y con una visi&oacute;n m&aacute;s hol&iacute;stica de la DM. Tras la experiencia se analizaron los resultados mediante la evaluaci&oacute;n de la actividad, la participaci&oacute;n en la wiki y una encuesta an&oacute;nima. Los resultados demostraron que la Wiki DM resulta una herramienta efectiva para abordar el fen&oacute;meno de la alimentaci&oacute;n desde diferentes perspectivas, as&iacute; como un sistema &uacute;til para trabajar en competencias transversales, tales como el dominio de las TIC, la b&uacute;squeda bibliogr&aacute;fica y el trabajo colaborativo

Edification de la Camargue et histoire holocène de sa végétation

L’analyse pollinique de deux sondages carottés — l’un, de 42 m de profondeur, en basse Camargue, l’autre, de 13 m, en haute Camargue — permet de tracer les grands traits de l’histoire de la végétation de la Camargue depuis 11 000 ans environ. Cette histoire, en harmonie avec celle de la région, montre que la végétation édaphique n’a jamais complètement submergé ce qui est aujourd’hui le delta. Elle permet de dater de — 5300 BP environ le moment du quasi-achèvement de la mise en place du paysage alluvial plat actuel et montre que l’emprise du sel et de l’agriculture ont marché de pair avec la phase récente de l’édification de la Camargue. L’ensemble des données déjà acquises sur cette édification, renforcé par ces précisions, met en évidence la succession d’une phase d’ingression et d’une phase de progradation.The history and past vegetation of the Camargue during the last 11,000 years have been reconstructed on the basis of the pollen analysis of cores from two bore holes, one 42 m deep in the southern part of the delta, and another 13 m deep in northern Camargue. The holocene history of the delta is well in agreement with that of the surrounding areas. The edaphic vegetation has never completely covered what now constitutes the Camargue. The pollen analysis indicates that from 5300 BP, the present alluvial flat landscape was almost completely settled by man. It also shows that salt production and agriculture were practiced simultaneously in the most recent phases of the history of the delta. The sequence of onlaps and offlaps since the Flandrian epoch is shown on a series of maps and diagrams