Falcó, Jaime Juan

Entrada de Jaime Juan Falcó en el Diccionario Biográfico y Bibliográfico del Humanismo Español (siglos XV-XVII). Falcó fue un humanista valenciano del s. XVI que destaca por su obra poética latina.Entry of Jaime Juan Falcó in the Biographical and Bibliographical Dictionary of Spanish Humanism (15th-17th centuries). Falcó was a valencian humanist of the 16th century that stood out for his latin poetic work

El conector ceterum en la reproducción del discurso

En mi tesis sobre los métodos de reproducción del discurso en la Historia de Alejandro Magno de Quinto Curcio Rufo1, llamé la atención de la frecuencia con que el conector ceterum2, mayoritariamente empleado para introducir un concepto nuevo, un salto semántico, marcaba el inicio del estilo indirecto latino. A diferencia del estilo directo y del indirecto subordinado, introducidos por verbos enunciativos y, por consiguiente, relativamente sencillos de identificar, el"estilo o discurso indirecto latino", así denominado por ser exclusivo de esta lengua, se inicia tras una sugerenci

El encuentro de Alejandro Magno con las Amazonas y sus fuentes

El episodio del encuentro de Alejandro Magno con las Amazonas aparece en casi todas las fuentes del emperador macedonio, incluso en los autores que no le dan credibilidad. Este trabajo repasa el tratamiento del episodio en las mencionadas fuentes, entre las cuales no le dan credibilidad Plutarco, Arriano y Estrabón, frente a la llamada Vulgata de Alejandro procedente de Clitarco, que incluye el griego Diodoro de Sicilia y los latinos Curcio y Justino. También aparece el episodio en época posterior en el historiador cristiano Paulo Orosio, así como en la Novela de Alejandro del Pseudo-Calístenes y sus dos traducciones al latín de Julio Valerio y del arcipreste León de Nápoles, ya en la Edad MediaThe episode of the meeting of Alexander the Great with the Amazones appears in almost all the sources of the Macedonian emperor, even in the authors who do not believe in the anecdote. This work reviews the treatment of the episode in the sources of the life of Alexander. Among them we will distinguish those who do not provide credibility (Plutarch, Arrian and Strabo) from the so-called Vulgata of Alexander from Clitarch, used by the Greek historian Diodore of Sicily and the Latin writers Curtius Rufus and Justin. The episode also appears in the Cristian historian Paulus Orosius, as well as in Pseudo-Callisthenes´ Alexander Romance and in its two translations into latin by Iulius Valerius and the archpriest Leo of Naples, the latter in the Middle Ages

Presagis funestos per als emperadors i cèsars a les Res Gestae d'Ammià Marcel·lí

El determinisme d´Ammià Marcel·lí el porta a creure en el destí, que és anunciat per la divinitat a travésdetota mena de recursos. Així, abans de la mort de cadascú dels emperadors o cèsars que protagonitzen els vint-i-cinc anys d´història que abasten els divuit llibres conservats de les Res Gestae, un seguit de presagis variats avancen el futur funest dels mandataris romans. Aquest treball analitza la diversitat de tots aquests presagis o prediccions, majoritàriament els somnis dels propis dirigents, però també altres fets portadors de malastrugança.The determinism of Ammianus Marcellinus leads him to believe in fate, which is announced by the gods through all kinds of resources. So, before the death of each emperor or caesar who lead the twenty-five years of history covering the eighteen books preserved of the Res Gestae, a series of varied omens advance the fatal future of Roman leaders. This work analyzes the diversity of all these omens or predictions, mostly the dreams of the leaders themselves, but also other events that bring bad luck

Innovació educativa a l'assignatura de Llatí dels graus de Filologia

Aquest treball presenta l'experiència educativa que durant cinc cursos (2005-06 a 2009-10) ha tingut un grup d'innovació de la Universitat de València per a un curs de llatí de les llicenciatures de les filologies romàniques, i que s'ha adaptat per al primer curs del grau de totes les filologies a partir del curs 2010-11. A la principal dificultat d'aquesta assignatura, l'heterogeneïtat de l'alumnat, s'afig la reducció de crèdits amb la conseqüent minva d'hores

Les Amazones com a model d´inversió social

La figura de l´Amazona, singularitzada en les diverses reines que apareixen al llarg de la literatura des de l´època grega, es caracteritza per la pertanyença a un estat ginecocràtic que trenca les normes socials tant de l´Antiga Grècia com de les societats cristianes de l´Occident europeu. Normalment aquesta inversió és castigada pels autors, o bé amb la mort al combat, com a l´Antiguitat, o bé amb la derrota amorosa que les fa participar de bon grat de la societat patriarcal establerta. En tot cas, el punt de vista dels autors és força variat i també manifesta una admiració per la valentia d´aquestes dones de naturalesa indòmita, qualitat que les fa encara més atractives als ulls del sexe contrari.The figure of the Amazon, distinguished in the varius queens who appear throughout the literature since Greek times, is characterized by belonging to a gynecocratic state which breaks the social norms of ancient Greece and the Christian societies of Western Europe. Usually this inversion is punished by the autors with the death in combat, as in ancient times, or with the loving defeat that makes them participate willingly in the established patriarchal society. In any case, the point of view of the authors is diverse and also expresses admiration for the courage of these women of indomitable nature, a quality that makes them even more attractive to the eyes of the opposite se