Regeneració del càrritx a les franges de protecció contra incendis al Parc Natural del Garraf

Al Parc Natural del Garraf (Barcelona) es realitzen franges de protecció contra incendis al voltant d'algunes pistes forestals. S'ha comparat la regeneració de la vegetació, i sobretot d'Ampelodesmos mauritanica (càrritx), en zones estassades amb zones adjacents no estassades (control). A les parcel·les estassades el recobriment va augmentant ràpidament a causa de la dominància d'espècies rebrotadores. El nombre i diversitat d'espècies no fou diferent entre les parcel·les estassades i les control. Tots els individus de càrritx estassats varen rebrotar. Tot i que les plantes de càrritx de les parcel·les estassades eren més petites que en les parcel·les control, el recobriment no va ser significativament diferent. Els resultats obtinguts qüestionen si l'estassada és una eina adequada en la gestió per a la prevenció contra el foc en aquest tipus de comunitat si no es realitzen amb una periodicitat superior als dos anys.En el Parque Natural del Garraf (Barcelona) se realizan franjas de protección contra incendios en los bordes de algunas pistas forestales. Se ha comparado la regeneración de la vegetación, sobre todo de Ampelodesmos mauritanica («càrritx»), en zonas sometidas a desbroce con zonas adyacentes sin desbroce (controles). En las parcelas sometidas a desbroce el recubrimiento aumentó rápidamente debido a la dominancia de especies rebrotadoras. El número y la diversidad de especies no fue significativamente diferente entre las parcelas desbrozadas y las control. Todos los individuos de A. mauritanica rebrotaron. Aunque las plantas de A. mauritanica en las parcelas desbrozadas eran más pequeñas que en las parcelas control, el recubrimiento no fue significativamente diferente. Estos resultados cuestionan si estas franjas de protección són una herramienta adecuada para la prevención contra el fuego en este tipo de comunidad si no se realizan con una periodicidad superior a los dos años.One of the fire-prevention techniques carried out in the Garraf Natural Park (Barcelona) is manual clearing of the vegetation next to certain roads and tracks. The regeneration of the vegetation, and especially that of Ampelodesmos mauritanica («carritx»), in cleared stands was compared with that in adjacent non-cleared control stands. Cleared stands recovered very fast from clearing owing to the dominance of resprouting species. Cleared and control stands had no significant difference in the number and diversity of species. All cut A. mauritanica plants had high resprouting and survival. Although in cleared plots A. mauritanica plants were smaller than in adjacent non-cleared stands, cover was not significantly different. These results suggest that clearing is not a very effective management tool for fire-prevention in the vegetation studied unless it is repeated every two years

Anàlisi preliminar de la percepció i la gestió de les invasions vegetals en espais naturals protegits de Catalunya

Les plantes exòtiques invasores són considerades una de les més grans amenaces per als organismes i sistemes naturals nadius. Per tal de conèixer de primera mà la importància que atorguen a aquest problema els gestors dels espais naturals protegits, s'ha contactat amb les persones responsables de la gestió de les plantes invasores a diferents espais naturals de Catalunya, representatius de la diversitat d'ecosistemes que aquests acullen. A aquestes persones se'ls ha tramès un qüestionari dissenyat per a (1) avaluar la percepció del problema de les plantes invasores per part de l'Administració pública, (2) identificar les plantes que a judici dels gestors, suposen una major amenaça per als organismes, els sistemes naturals i els interessos humans, (3) fer un inventari de les mesures de gestió aplicades i, (4) fer una valoració econòmica preliminar dels costos associats a aquestes. S'han fet més d'una trentena de contactes, dels quals un 67 % han identificat les invasions vegetals com un problema per a la conservació dels hàbitats nadius als espais naturals corresponents. Aquests contactes han considerat que les invasions vegetals ocupen, en promig, el cinquè lloc respecte als altres problemes ambientals i de conservació de la biodiversitat. Han esmentat un total de 61 plantes invasores problemàtiques a la seva àrea de responsabilitat. L'espècie esmentada a més localitats ha estat Ailanthus altissima, seguida de Cortaderia selloana, Buddleja davidii, Robinia pseudoacacia, Senecio inaequidens, Arundo donax, Carpobrotus edulis i Parthenocissus quinquefolia,. Trenta-una de les 61 plantes invasores problemàtiques han estat objecte de control, essent Ailanthus altissima l'espècie gestionada a més localitats, seguida de Carpobrotus edulis, Arundo donax i Cortaderia selloana. El control o eradicació són les mesures de gestió més utilitzades als espais estudiats, així com també les més valorades pels entrevistats. En total, s'estima que s'han invertit 151.020 $en la gestió de les plantes invasores als espais naturals estudiats. L'espècie que ha ocasionat més despeses econòmiques és Senecio inaequidens. No obstant, es desconeixen els costos exactes de moltes de les actuacions realitzades, fet que dificulta molt una quantificació econòmica precisa.Invasive exotic plants are considered to be one of the largest threats to native biodiversity. For this reason, we have undergone a compilation of data about the impacts and management strategies of invasive plants in some natural areas of Catalonia, which are considered representative for the ecosystems of this region. Our objectives are: to (1) evaluate the problem perception by public administrations, (2) identify those plants that represent a major threat according to environmental managers, (3) make an inventory of management strategies carried out in these natural areas, and finally (4) estimate the economic consequences of invasive plants management. The data has been obtained through the sending of questionnaires to environmental managers responsible for the management of invasive plants. We have performed more than 30 contacts, of which 67 threat for native biodiversity in their natural areas. These respondents have considered that biological invasions occupy, in average, the fifth place in relation to other environmental problems of the region. They have cited a total of 61 problematic invasive plants in their areas of responsibility. The species mentioned in more cases have been Ailanthus altissima, followed by Cortaderia selloana, Buddleja davidii, Robinia pseudoacacia, Senecio inaequidens, Arundo donax, Carpobrotus edulis and Parthenocissus quinquefolia. Thirty-one of the 61 problematic invasive plants have been managed, being Ailanthus altissima the species managed in more places, followed by Carpobrotus edulis, Arundo donax and Cortaderia selloana. The control and eradication of these plants were the management strategies more applied in the studied areas, and they are also the most valuated by the respondents. A total of 151.020$ have been invested for the management of invasive plants in the contacted natural areas. The species that has caused major management costs is Senecio inaequidens. Nonetheless, the exact costs of most of the applied management actions are unknown to the respondents therefore an accurate economic valuation is quite difficult to achieve.Las plantas exóticas invasoras son consideradas una de las mayores amenazas para los organismos y sistemas naturales nativos, pero también tienen efectos sobre la economía, la sociedad y la salud humanas. Para conocer la importancia que otorgan los gestores de los espacios naturales protegidos a este problema se ha contactado con las personas responsables de la gestión de las plantas invasoras en diferentes espacios naturales de Cataluña, representativos de su variedad de hábitats. A estas personas se les ha enviado un cuestionario diseñado para (1) evaluar la percepción del problema de las plantas invasoras por parte de la Administración pública, (2) identificar las plantas que, a juicio de los gestores, suponen una mayor amenaza para los organismos, los sistemas naturales y los intereses humanos, (3) hacer un inventario de las medidas de gestión aplicadas, y (4) hacer una valoración económica preliminar de los costes asociados a éstas. Se han realizado más de treinta contactos, de los cuales un 67 % han identificado las invasiones vegetales como un problema para la conservación de los hábitats nativos en los espacios naturales correspondientes. Estos contactos han considerado que las invasiones biológicas ocupan, como media, el quinto lugar con respecto a los otros problemas ambientales y de conservación de la biodiversidad. Han mencionado un total de 61 plantas exóticas invasoras que están causando problemas en sus áreas de responsabilidad. La especie mencionada en más localidades ha sido Ailanthus altissima, seguida de Cortaderia selloana, Buddleja davidii, Robinia pseudoacacia, Senecio inaequidens, Arundo donax, Carpobrotus edulis y Parthenocissus quinquefolia. Treinta y una de las 61 plantas invasoras problemáticas han sido objeto de control, siendo Ailanthus altissima la especie gestionada en más localidades, seguida de Carpobrotus edulis, Arundo donax y Cortaderia selloana. El control o erradicación son las medidas de gestión más utilizadas en las áreas estudiadas, así como también las más valoradas por los entrevistados. En total, se estima que se han invertido 151.020 $ en la gestión de las plantas invasoras en los espacios naturales contactados. La especie que ha ocasionado más gastos económicos es Senecio inaequidens. No obstante, se desconocen los costes exactos de muchas de las actuaciones realizadas, hecho que dificulta mucho una cuantificación económica precisa

Espai, context i creativitat : aprenentatge de les matemàtiques

L'ensenyament de les matemàtiques implica l'adquisició d'habilitats de planificació matemàtica i la capacitat d'identificar les matemàtiques en els contexts. En aquest sentit, l'Aprenentatge Basat en Projectes és una oportunitat perquè les matemàtiques recuperinaquest paper de motor. En aquest article es descriuen quatre propostes didàctiques al voltant de diverses temàtiques (superfícies i volums, construcció de formes geomètriques, Teorema de Thales, Estadística, Diagrames de Voronoi) en connexió amb diversos contextos del món real que fan rellevant el procés d'aprenentatge de les matemàtiques (disseny d'envasos, distribució de serveis municipals, efectes cinematogràfics, creació de formes artístiques). Es discuteix l'aportació d'aquest tipus d'activitats i es proporcionen orientacions per al seu desenvolupament.Mathematics learning implies the development of planning skills and the ability to identify mathematics in Contexts. Project-Based Learning is an opportunity to give to Mathematics this role as a driving force. In this article, we propose four Project-Based Learning activities in several Mathematic topics (Surfaces and volumes, construction of geometric shapes, Thales theorem, Statistics, Voronoi diagrams) in connection with real-world contexts (packaging design, distribution of municipal services, cinema effects, creation of artisticobjects). We discuss the didactic properties of this kind of activities and propose orientations for its development and application

Prognostic value of replication errors on chromosomes 2p and 3p in non-small-cell lung cancer

As chromosomes 2p and 3p are frequent targets for genomic instability in lung cancer, we have addressed whether alterations of simple (CA)n DNA repeats occur in non-small-cell lung cancer (NSCLC) at early stages. We have analysed by polymerase chain reaction (PCR) assay replication errors (RER) and loss of heterozygosity (LOH) at microsatellites mapped on chromosomes 2p and 3p in 64 paired tumour-normal DNA samples from consecutively resected stage I, II or IIIA NSCLC. DNA samples were also examined for K-ras and p53 gene mutations by PCR-single-stranded conformational polymorphism (PCR-SSCP) analysis and cyclic sequencing, as well as their relationship with clinical outcome. Forty-two of the 64 (66%) NSCLC patients showed RER at single or multiple loci. LOH was detected in 23 tumours (36%). Among patients with stage I disease, the 5-year survival rate was 80% in those whose tumours had no evidence of RER and 26% in those with RER (P = 0.005). No correlation was established between RER phenotype and LOH, K-ras or p53 mutations. RER remained a strong predictive factor (hazard ratio for death, 2.89; 95% confidence interval, 2.23-3.79; P = 0.002) after adjustment for all other evaluated factors, including p53, K-ras, LOH, histological type, tumour differentiation and TNM stage, suggesting that microsatellite instability on chromosomes 2p and 3p may play a role in NSCLC progression through a different pathway from the traditional tumour mechanisms of oncogene activation and/or tumour-suppressor gene inactivation

Prevenció i actuació davant el risc de caigudes en pediatria a l’àmbit hospitalari

Risk of falls; Prevention; Hospital paediatricsRiesgo de caidas; Prevención; Pediatria hospitalariaRisc de caigudes; Prevenció; Pediatria hospitalàriaEl setembre de 2015 es va crear un Grup de treball de caigudes, format per infermers experts en les àrees maternal, neonatal, pediàtrica i de seguretat del pacient de diferents centres hospitalaris de Catalunya. En aquest article es presenta part del treball realitzat per aquest grup amb els següents objectius: 1) conèixer la prevalença del risc de caigudes a l’àmbit hospitalari pediàtric en els hospitals de Catalunya i 2) realitzar recomanacions per reduir les caigudes en pacients ingressats en les unitats de pediatria dels hospitals de Catalunya.In September 2015, a Falling Work Group was formed, consisting of expert nurses in the maternal, neonatal, pediatric and patient health areas of different hospitals in Catalonia. This article presents part of the work carried out by this group with the following objectives: 1) to know the prevalence of the risk of falls in the pediatric hospital setting in the hospitals of Catalonia and 2) to make recommendations to reduce the falls in patients admitted to pediatric units of hospitals in Catalonia.En septiembre de 2015 se creó un Grupo de trabajo de caídas, formado por enfermeros expertos en las áreas maternal, neonatal, pediátrica y de seguridad del paciente de diferentes centros hospitalarios de Cataluña. En este artículo se presenta parte del trabajo realizado por este grupo con los siguientes objetivos: 1) conocer la prevalencia del riesgo de caídas en el ámbito hospitalario pediátrico en los hospitales de Cataluña y 2) realizar recomendaciones para reducir las caídas en pacientes ingresados en las unidades de pediatría de los hospitales de Cataluña

Prevenció i actuació davant del risc de caigudes a l’àrea maternal i neonatal

Risc de caigudes; Prevenció; Àrea maternalRiesgo de caídas; Prevención; Área maternalRisk of falls; Prevention; Maternal areaEn aquest article es presenta part del treball realitzat pel Grup de treball de caigudes amb l’objectiu de proporcionar recomanacions per prevenir caigudes tant en els nadons sans a terme com en els nadons que es troben en una situació de vulnerabilitat, des del moment del naixement i durant tota l’estada hospitalària

Changes in the requirement for early surgery in inflammatory bowel disease in the era of biological agents

This is the peer reviewed version of the following article: Changes in the requirement for early surgery in inflammatory bowel disease in the era of biological agents. Journal of Gastroenterology and Hepatology (2020): 29 April, which has been published in final form at https://doi.org/10.1111/jgh.15084. This article may be used for non-commercial purposes in accordance with Wiley Terms and Conditions for Use of Self-Archived VersionsBiological therapies may be changing the natural history of inflammatory bowel diseases, reducing the need for surgical intervention. We aimed to assess whether the availability of anti‐TNF agents impacts the need for early surgery in Crohn's disease (CD) and ulcerative colitis (UC). Methods Retrospective, cohort study of patients diagnosed within a 6‐year period before and after the licensing of anti‐TNFs (1990‐1995 and 2007‐2012 for CD; 1995‐2000 and 2007‐2012 for UC) were identified in the ENEIDA Registry. Surgery‐free survival curves were compared between cohorts. Results A total of 7,370 CD patients (2,022 in Cohort 1 and 5,348 in Cohort 2) and 8,069 UC patients (2,938 in Cohort 1 and 5,131 in Cohort 2) were included. Immunosuppressants were used significantly earlier and more frequently in both CD and UC post‐biological cohorts. The cumulative probability of surgery was lower in CD following anti‐TNF approval (16% and 11%, 22% and 16%, and 29% and 19%, at 1, 3 and 5 years, respectively p<0.0001), though not in UC (3% and 2%, 4% and 4%, and 6% and 5% at 1, 3 and 5 years, respectively; p=0.2). Ileal involvement, older age at diagnosis and active smoking in CD, and extensive disease in UC, were independent risk factors for surgery, whereas high‐volume IBD centres (in both CD and UC) and immunosuppressant use (in CD) were protective factors. Conclusions Anti‐TNF availability was associated with a reduction in early surgery for CD (driven mainly by earlier and more widespread immunosuppressant use) but not in U

The expression level of BAALC-associated microRNA miR-3151 is an independent prognostic factor in younger patients with cytogenetic intermediate-risk acute myeloid leukemia

Acute myeloid leukemia (AML) is a heterogeneous disease whose prognosis is mainly related to the biological risk conferred by cytogenetics and molecular profiling. In elderly patients (>= 60 years) with normal karyotype AML miR-3151 have been identified as a prognostic factor. However, miR-3151 prognostic value has not been examined in younger AML patients. In the present work, we have studied miR-3151 alone and in combination with BAALC, its host gene, in a cohort of 181 younger intermediate-risk AML (IR-AML) patients. Patients with higher expression of miR-3151 had shorter overall survival (P = 0.0025), shorter leukemia-free survival (P = 0.026) and higher cumulative incidence of relapse (P = 0.082). Moreover, in the multivariate analysis miR-3151 emerged as independent prognostic marker in both the overall series and within the unfavorable molecular prognostic category. Interestingly, the combined determination of both miR-3151 and BAALC improved this prognostic stratification, with patients with low levels of both parameters showing a better outcome compared with those patients harboring increased levels of one or both markers (P = 0.003). In addition, we studied the microRNA expression profile associated with miR-3151 identifying a six-microRNA signature. In conclusion, the analysis of miR-3151 and BAALC expression may well contribute to an improved prognostic stratification of younger patients with IR-AML

Good professional practices for promoting positive parenting and child participation in reunification processes

Professional support of families that are under temporary protection, with the goal of reunification, is necessary for helping families re‐establish their family dynamics. Without this support, the conditions that contributed to child abuse and neglect will likely persist. In this context, the attitude of professionals towards positive parenting and child participation is a decisive factor. The quantitative study presented here contributes knowledge regarding these 2 variables. The study was conducted with 106 professionals who work in the child protection system. The results show a high degree of consensus among professionals regarding the following practices: (a) incorporating positive parenting into family reunification processes; (b) training the biological parents in parenting skills; and (c) promoting the active participation of children in foster care and reunification. Regarding the latter point, the study found that older and more experienced professionals are more open and inclined to promote participation in family reunification processes. The practical implications of the results invite us to review attitudinal competencies training for professionals working in child protection services, focusing on encouraging a positive attitude towards the parental competencies of the biological family and the active participation of children in foster care and reunification. These professionals' attitudes are a key factor in mediating the process of family reunificatio