La llengua al Nou Estatut d’Autonomia de Catalunya

1. Presentació. – 2. L’escenari polític i la seva projecció a l’ordenació lingüística estatutària. – 3. Les previsions lingüístiques al nou estatut d’autonomia català. 3.1. El deure de conèixer el català. 3.2. Consolidació de l’estatut d’oficialitat de l’aranès. 3.3. Participació de l’Estat en la projecció exterior de la llengua catalana. 3.4. Reconeixement d’un catàleg de drets i deures lingüístics nous, projectats a diferents àmbits públics. – 4. Epíleg.The purpose of the article is to analyse the linguistic regime established in Catalonia by the new Catalan Statute of Autonomy (new Catalan Statute). After preliminary reflection on the role of the regulation of this regime under the new Catalan Statute, the article discusses the debates on the subject that arose during the drafting process of the later, before examining four specific regulations in it. First, it refers to the obligation to have a knowledge of Catalan and the nature of such an obligation; second, to the consolidation of the legal position regarding the Aranés language ; and—following this—the article analyses the types of participation undertaken by the Spanish central government and the Generalitat (the Catalan Government) in the foreign projection of the Catalan language at European and international levels, and in the relationship held with territories having linguistic associations with Catalonia. Fourth and finally, it assesses recognition of a catalogue of linguistic rights in different public and private sectors (Public Administration and particularly the area of justice, and business) companies). In this sense, therefore, the article carries out a complete analysis of the new Statute’s contributions to the linguistic regime.El artículo tiene por objeto el análisis del régimen lingüístico en el nuevo Estatuto de Autonomía de Cataluña. Tras realizar una reflexión preliminar sobre el papel de la regulación de dicho régimen en la norma estatutaria, se detiene en los debates mantenidos en esta materia durante el proceso estatutario para entrar, a continuación, a examinar la concreta regulación estatutaria. En primer lugar, en lo referido al deber de conocimiento del catalán y al carácter de dicho deber; en segundo lugar, a la consolidación de la posición jurídica del aranés; a continuación analiza las formas de participación del Estado y de la Generalitat en la proyección exterior de la lengua catalana en el ámbito europeo e internacional, y en la relación con los territorios con vínculos lingüísticos con Cataluña; en cuarto y último lugar, se ocupa del reconocimiento de un catálogo de derechos lingüísticos en diferentes ámbitos públicos (administraciones públicas, y en especial el ámbito de la justicia) y privados (empresas). Se acomete, así, el análisis completo de las aportaciones del nuevo Estatuto al régimen lingüístico

El Règim juridicolingüístic a l'administració de justícia

Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadaVegeu tes

El règim lingüístic en la sentència 31/2010, de 28 de juny

Número Especial Sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional, sobre l'Estatut d'autonomia de Catalunya de 2006Aquestes pàgines esbossen un comentari crític, molt succint, de la fonamentació jurídica de la STC 31/2010, de 28 de juny, pel que fa a la matèria lingüística. Formalment, aquest comentari jurisprudencial es fonamentarà en una doble premissa: en primer lloc, la constatació que la STC 31/2010, de 28 de juny, ha jutjat els eixos vertebradors del règim lingüístic vigent a Catalunya bo i avalant la seva constitucionalitat; en segon lloc, es partirà de la base que la interpretació secundum constitutionem d'algunes previsions lingüístiques de l'Estatut és tan forçada que, en certs casos, desdibuixa el sentit de l'enunciat literal de la norma, cosa que genera una certa inseguretat jurídica.Estas páginas esbozan un comentario crítico,muy sucinto, de la fundamentación jurídica de la STC 31/2010, de 28 de junio, con respecto a la materia lingüística. Formalmente, este comentario jurisprudencial se fundamentará sobre una doble premisa: en primer lugar, la constatación de que la STC 31/2010, de 28 de junio, ha enjuiciado los ejes vertebradores del régimen lingüístico vigente en Cataluña avalando su constitucionalidad; en segundo lugar, se partirá de la base de que la interpretación secundum constitutionem de algunas previsiones lingüísticas del Estatuto resulta tan forzada que, en ciertos casos, desdibuja el sentido del enunciado literal de la norma generando incluso cierta inseguridad jurídica

Discutint judicialment el model de conjunció lingüística a l'escola catalana : reflexions per a un debat crític

Reflexions sobre el model de conjunció lingüística a l’escola catalan

L'ordenació de la qüestió lingüística a Catalunya de 1892 a 1936: el procés de reconeixement de l'estatut d'oficialitat del català

L’article proposa una anàlisi dels antecedents polítics i jurídics més significatius que han contribuït a construir l’estatut d’oficialitat de la llengua catalana a Catalunya en el període comprès des de 1892 a 1936. La valoració de la llengua catalana com un baluard identitari de Catalunya i la vinculació de la qüestió lingüística a nocions d’identitat nacional justificaran que, moltes vegades, els projectes favorables al reconeixement d’un estatut d’oficialitat del català es circumscriguin dins projectes més amplis de reivindicació d’un marc d’autonomia per a Catalunya. El moviment del catalanisme polític adquirirà un paper explicatiu clau per comprendre l’evolució del règim jurídic de la llengua catalana a tombants del segle xix, principi del segle xx. En aquest context s’inscriu, entre d’altres, la proposta lingüística de les Bases per a la Constitució regional catalana, també dites Bases de Manresa, de 1892. La tercera d’aquestes bases proposava garantir que el català fos l’única llengua oficial a Catalunya i en les relacions d’aquesta amb l’Estat. Durant el primer terç del segle xx l’idioma català va anar-se estenent en àmbits que fins aleshores li havien estat vedats. La Mancomunitat de Catalunya impulsaria un important procés de normalització lingüística, en un escenari d’efervescència de la voluntat d’autogovern del Principat. L’adveniment de la dictadura de Primo de Rivera encetaria un parèntesi en aquest procés. Durant aquesta etapa dictatorial es van aprovar diverses disposicions normatives amb l’objectiu de prohibir l’ús del català en sectors en què aquesta llengua s’havia estès i normalitzat a les dècades precedents. El 1928 s’aprovaria el Projecte de Constitució provisional de la República Catalana, també conegut com a Constitució de l’Havana. Proposava garantir que el català fos l’única llengua oficial a Catalunya. L’article estudia el contingut i l’abast d’aquesta previsió lingüística. Malgrat la seva manca d’eficàcia jurídica, aquest document és interessant en el pla d’anàlisi teòrica perquè esbossa un model lingüístic singular, sense precedents en els projectes del segle xix

Crònica legislativa de l'Estat espanyol

Crònica legislativa de l'Estat espanyo