Riquesa d'espècies i interès per a la conservació dels ocells a l'àrea metropolitana de Barcelona: relacions amb la xarxa actual d'espais protegits

En aquest treball s'analitza la distribució espacial de la riquesa d'espècies d'ocells i la seva relació amb diverses variables territorials i amb la distribució dels espais del Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya (PEIN) en tres conjunts d'espècies amb un interès de conservació contrastat: (1) el total d'espècies; (2) les que tenen un estatus de conservació desfavorable a Europa (categories 2 i 3 de la classificació SPEC [Species of European Conservation Concern; Tucker & Heath, 1994]; és a dir, SPEC 2+3); i (3) les incloses a l'Annex I de la Directiva del Consell 79/409/EEC per a la conservació de les aus silvestres (Directiva Ocells). L'estudi es va dur a terme al Vallès Oriental i àrees limítrofes. La riquesa d'espècies d'ocells es va obtenir d'un mostreig de camp previ, realitzat durant vuit anys separadament per a les espècies nidificants (primavera) i hivernants (hivern), i prenent com a unitat d'estudi les quadrícules UTM d'1 km × 1 km. La relació entre els diversos grups d'ocells i entre aquests i les variables territorials més significatives es va dur a terme mitjançant correlacions de Pearson. També es van comparar els valors de riquesa d'espècies dels grups estudiats i de les variables territorials seleccionades dins i fora dels espais del PEIN sobre una mostra aleatòria de les quadrícules. La riquesa total i el nombre d'espècies SPEC 2+3 són significativament més alts fora dels espais del PEIN, i es concentren en els mosaics agroforestals del Moianès i Osona per a les nidificants, i a la plana del Vallès per a les hivernants. Tots aquests grups d'espècies presenten correlacions positives i significatives amb la proporció de conreus i la diversitat de cobertes del sòl. La riquesa d'SPEC 2+3 mostra, a més, unes correlacions moderadament altes amb la riquesa total d'ocells. Contràriament, la riquesa d'espècies incloses a la Directiva Ocells segueix patrons de distribució diferents, amb alguns hot spots locals dins del Parc Natural del Montseny, i coThe spatial distribution of bird species richness and its relationship with several territorial variables and with the distribution of nature reserves was analysed for three species groups of differing interest for conservation: (1) all species, (2) species with an unfavourable conservation status in Europe (categories 2 and 3 of SPEC; SPEC2+3), and (3) species included in Annex I of the Birds Directive. The study was carried out in the Vallès Oriental and surrounding areas, in the metropolitan area of Barcelona. Bird species numbers were obtained for each UTM 1 × 1 km square from a previous field survey carried out separately for nesting (spring) and wintering species (winter) over an 8 year period. The relationships between the different groups and between these and the most relevant territorial variables were assessed using Pearson correlations. The numbers of species and the territorial variables for areas inside and outside the nature reserves were also compared, using a random subsample of squares. The total species richness and the number of SPEC2+3 species were, in most cases, significantly higher outside the nature reserves and were concentrated in forest-cropland mosaics in the Moianès and Osona for the nesting species and in the Vallès plain for the wintering ones. All these species groups showed significant positive correlations with cropland and land cover diversity. The number of SPEC2+3 species was moderately correlated with total species richness. In contrast, the species richness of species included in the Birds Directive showed some hot spots in the Montseny natural park, and consequently was weakly correlated with the total species richness and the number of SPEC2+3 species. The study shows a complex conservation situation in the Vallès Oriental, with nature reserves harbouring several species included in the Birds Directive, while forest-cropland mosaics that are very species-rich are not especially protected. There is a clear need to promote andSe analiza la distribución espacial de la riqueza de especies de aves y su relación con varias variables territoriales y con la distribución de los espacios del Plan de Espacios de Interés Natural de Cataluña (PEIN) en tres conjuntos de especies con un interés de conservación contrastado: (1) el total de especies; (2) las que presentan un estatus de conservación desfavorable en Europa (categorías 2 y 3 de la clasificación SPEC [Species of European Conservation Concern; Tucker & Heath, 1994]; SPEC 2+3); y (3) las incluidas en el Anexo I de la Directiva del Consejo 79/409/EEC, para la conservación de aves silvestres (Directiva Aves). El estudio se llevó a cabo en el Vallès Oriental y áreas limítrofes, en el área metropolitana de Barcelona. La riqueza de especies de aves se obtuvo de un muestreo de campo previo, realizado durante ocho años separadamente para las especies nidificantes (primavera) e invernantes (invierno), y tomando como unidad de estudio las cuadrículas UTM de 1 km × 1 km. La relación entre los diferentes grupos de aves y entre éstos y las variables territoriales más significativas se llevó a cabo mediante correlaciones de Pearson. También se compararon los valores de riqueza de especies de los grupos de aves estudiados y de las variables territoriales seleccionadas dentro y fuera de los espacios del PEIN sobre una muestra aleatoria de las cuadrículas. Las riquezas total y SPEC 2+3 son significativamente más altas fuera de los espacios del PEIN y se concentran en los mosaicos agroforestales del Moianès y Osona para las nidificantes y en el llano del Vallès para las invernantes. Todos estos grupos de especies presentan correlaciones positivas y significativas con la proporción de cultivos y la diversidad de cubiertas. La riqueza de SPEC 2+3 muestra, además, correlaciones moderadamente altas con la riqueza total de aves. Contrariamente, la riqueza de especies incluidas en la Directiva Aves sigue patrones de distribución diferentes, con algunos hot spots

Historical land-use legacy and Cortaderia selloana invasion in the Mediterranean region

Two major components of global change: land-use changes and intentional or accidental species introduction are threatening the conservation of native species worldwide. In particular, Mediterranean coastal areas are highly susceptible to the invasion of alien species and they also have experienced major changes in land use such as agricultural abandonment and urbanization. However, there has been little research done which quantitatively links biological invasions and the components of land-use changes (i.e. number, trajectory and direction of the changes). We analysed the current distribution and abundance of Cortaderia selloana (Schultes et Schultes fil.) Asch. et Graebner, an alien ornamental species, in 332 fields in Aiguamolls de l'Empordà (Catalonia, NE Spain) and related the patterns of invasion to spatiotemporal data on land-use changes from 1956 to 2003. Our aim was to determine which land uses had been more susceptible to C. selloana invasion during the last 5 years and to find out which components of land-use changes triggered invasion. We found that 22.30% of the fields are currently invaded. In the last 5 years, fields have triplicated the total density of C. selloana. The presence of C. selloana decreases with the distance from urban areas. Invasion is over-represented in pastures and old-fields, and it has increased with time since abandonment. The presence of C. selloana was also associated to fields that had experienced many changes in land use in the last 46 years. The most heavily invaded fields were those that were pastures in 1956 and are now old fields in 2003. On average, the largest plants are found in agricultural field margins and in fields that had a disturbed land use both in 1956 and in 2003. Furthermore, pastures had the lowest proportion of reproductive plants. Overall, current C. selloana patterns of invasion can be explained by the historical legacy of land-use changes

Aportacions de l'índex de connectivitat ecològica a la planificació territorial i a l'avaluació ambiental estratègica, en el context de les recerques i les polítiques de connectivitat ecològica a Catalunya

En el present article, s'hi descriu l'índex de connectivitat ecològica (ICE), una metodologia paramètrica per analitzar i avaluar la connectivitat dels ecosistemes terrestres, dins d'una sinopsi del desenvolupament dels estudis i les polítiques de connectivitat ecològica a Catalunya. L'ICE ha estat desenvolupat pels autors en tres versions successives al llarg dels darrers sis anys. Se n'hi exposa la motivació, les potencialitats, les aplicacions actuals i les previsibles, especialment quant a la planificació territorial i l'avaluació ambiental estratègica, i se n'hi examinen les potencialitats en el marc de les possibilitats que han obert les directrius de connectivitat ecològica de Catalunya de 2006.En el presente artículo, se describe el índice de conectividad ecológica (ICE), una metodología paramétrica para analizar la conectividad ecológica de los ecosistemas terrestres, en el contexto de una síntesis del desarrollo de los estudios y las políticas de conectividad ecológica en Cataluña, una comunidad autónoma española con plenas competencias en los ámbitos de la ordenación territorial, evaluación estratégica y conservación de la naturaleza. El ICE ha sido desarrollado por los autores, con tres versiones sucesivas, a lo largo de los últimos seis años. De él se exponen su razón de ser, sus potencialidades, así como sus aplicaciones actuales y previsibles, especial mente en cuanto a la planificación territorial y la evaluación ambiental estratégica, en el marco de las posibilidades que abren les directrices de conectividad ecológica de Cataluña de 2006.On décrit l'index de connectivité écologique (ICE), une méthodologie paramétrique pour analyser et évaluer la connectivité des écosystèmes terrestres, dans de contexte du développement des études et des politiques de connectivité écologique de la Catalogne espagnole, une communauté autonome qu'a pleines responsabilités dans le domaine de l'aménagement du territoire, l'évaluation environnementale et la conservation de la nature. L'ICE a été développé par les auteurs en trois versions consécutives pendant les six dernières années. On n'explique la motivation, les potentialités, leurs applications actuels i prévisibles, spécialement en ce qui concerne l'aménagement du territoire et l'évaluation environnementale stratégique. Finalement, on montre les potentialités que l'ICE offre de dans le cadre des possibilités que viennent d'ouvrir les Directrices pour la connectivité écologique de la Catalogne de 2006.This paper presents in short the index of ecological connectivity (IEC), a parametric methodology to analyze and evaluate the ecological connectivity of terrestrial ecosystems. This is done in the context of the development of researches and policies of ecological connectivity in Catalonia, a Spanish Autonomy with full powers in land planning, environmental evaluation and nature conservation. The IEC has been developed by the authors in three consecutive versions during the last six years. The discussion includes the motivation of the IEC, its potentialities, and its present and foreseeable applications, mainly in land planning and strategic environmental assessment. Finally there is a discussion about the potential uses of the IEC in the frame of the directives for ecological connectivity of Catalonia of 2006

L'ecologia del paisatge : un nou marc de treball per a la ciència de la conservació

El progressiu coneixement del funcionament dels sistemes naturals ha posat en evidència la necessitat de gestionar l'espai i els recursos de forma global per tal de mantenir els processos que s'estableixen dins i entre els ecosistemes. Per a dur a terme aquesta tasca cal, però, un nou marc de treball que permeti la comprensió i l'anàlisi, a una escala espacial rellevant, d'aquests processos ecològics. En aquest treball s'analitzen les possibilitats d'utilitzar el paisatge com a marc de treball de la ciència de la conservació. Des d'una concepció funcional del paisatge, s'analitzen les implicacions a diverses escales del model tessel·la-corredor-matriu desenvolupat per l'ecologia del paisatge. Finalment, es fa un recull de principis sorgits d'aquest marc de treball que poden ser d'utilitat a l'hora de gestionar i protegir els valors naturals.El progresivo conocimiento del funcionamiento de los sistemas naturales ha puesto en evidencia la necesidad de gestionar el espacio y los recursos de forma global, para mantener los procesos que se establecen dentro y entre los ecosistemas. Para llevar a cabo esta tarea hace falta un nuevo marco de trabajo que permita la comprensión y el análisis, a una escala espacial relevante, de estos procesos ecológicos. En este trabajo se analizan las posibilidades de utilizar el paisaje como marco de trabajo de la ciencia de la conservación. Desde una concepción funcional del paisaje se analizan las implicaciones a diversas escalas del modelo tesela-corredor-matriz desarrollado por la ecología del paisaje. Finalmente, se recogen una serie de principios surgidos de este marco de trabajo que pueden ser de utilidad para gestionar y proteger los valores naturales.Increased knowledge of ecosystem function makes clear the need to manage space and resources comprehensively, in order to preserve ecological processes within and between ecosystems. There is a need to develop a conceptual framework that allows the evaluation of these processes at a relevant scale. In this paper, the potential for using the landscape as a framework for conservation science is analyzed. The implications of the patchcorridor-matrix model developed in landscape ecology are evaluated at different spatial scales, emphasizing their functional consequences. The results are summarized in a set of guidelines that may be useful for nature management and conservation

Anàlisi preliminar de la percepció i la gestió de les invasions vegetals en espais naturals protegits de Catalunya

Les plantes exòtiques invasores són considerades una de les més grans amenaces per als organismes i sistemes naturals nadius. Per tal de conèixer de primera mà la importància que atorguen a aquest problema els gestors dels espais naturals protegits, s'ha contactat amb les persones responsables de la gestió de les plantes invasores a diferents espais naturals de Catalunya, representatius de la diversitat d'ecosistemes que aquests acullen. A aquestes persones se'ls ha tramès un qüestionari dissenyat per a (1) avaluar la percepció del problema de les plantes invasores per part de l'Administració pública, (2) identificar les plantes que a judici dels gestors, suposen una major amenaça per als organismes, els sistemes naturals i els interessos humans, (3) fer un inventari de les mesures de gestió aplicades i, (4) fer una valoració econòmica preliminar dels costos associats a aquestes. S'han fet més d'una trentena de contactes, dels quals un 67 % han identificat les invasions vegetals com un problema per a la conservació dels hàbitats nadius als espais naturals corresponents. Aquests contactes han considerat que les invasions vegetals ocupen, en promig, el cinquè lloc respecte als altres problemes ambientals i de conservació de la biodiversitat. Han esmentat un total de 61 plantes invasores problemàtiques a la seva àrea de responsabilitat. L'espècie esmentada a més localitats ha estat Ailanthus altissima, seguida de Cortaderia selloana, Buddleja davidii, Robinia pseudoacacia, Senecio inaequidens, Arundo donax, Carpobrotus edulis i Parthenocissus quinquefolia,. Trenta-una de les 61 plantes invasores problemàtiques han estat objecte de control, essent Ailanthus altissima l'espècie gestionada a més localitats, seguida de Carpobrotus edulis, Arundo donax i Cortaderia selloana. El control o eradicació són les mesures de gestió més utilitzades als espais estudiats, així com també les més valorades pels entrevistats. En total, s'estima que s'han invertit 151.020 $en la gestió de les plantes invasores als espais naturals estudiats. L'espècie que ha ocasionat més despeses econòmiques és Senecio inaequidens. No obstant, es desconeixen els costos exactes de moltes de les actuacions realitzades, fet que dificulta molt una quantificació econòmica precisa.Invasive exotic plants are considered to be one of the largest threats to native biodiversity. For this reason, we have undergone a compilation of data about the impacts and management strategies of invasive plants in some natural areas of Catalonia, which are considered representative for the ecosystems of this region. Our objectives are: to (1) evaluate the problem perception by public administrations, (2) identify those plants that represent a major threat according to environmental managers, (3) make an inventory of management strategies carried out in these natural areas, and finally (4) estimate the economic consequences of invasive plants management. The data has been obtained through the sending of questionnaires to environmental managers responsible for the management of invasive plants. We have performed more than 30 contacts, of which 67 threat for native biodiversity in their natural areas. These respondents have considered that biological invasions occupy, in average, the fifth place in relation to other environmental problems of the region. They have cited a total of 61 problematic invasive plants in their areas of responsibility. The species mentioned in more cases have been Ailanthus altissima, followed by Cortaderia selloana, Buddleja davidii, Robinia pseudoacacia, Senecio inaequidens, Arundo donax, Carpobrotus edulis and Parthenocissus quinquefolia. Thirty-one of the 61 problematic invasive plants have been managed, being Ailanthus altissima the species managed in more places, followed by Carpobrotus edulis, Arundo donax and Cortaderia selloana. The control and eradication of these plants were the management strategies more applied in the studied areas, and they are also the most valuated by the respondents. A total of 151.020$ have been invested for the management of invasive plants in the contacted natural areas. The species that has caused major management costs is Senecio inaequidens. Nonetheless, the exact costs of most of the applied management actions are unknown to the respondents therefore an accurate economic valuation is quite difficult to achieve.Las plantas exóticas invasoras son consideradas una de las mayores amenazas para los organismos y sistemas naturales nativos, pero también tienen efectos sobre la economía, la sociedad y la salud humanas. Para conocer la importancia que otorgan los gestores de los espacios naturales protegidos a este problema se ha contactado con las personas responsables de la gestión de las plantas invasoras en diferentes espacios naturales de Cataluña, representativos de su variedad de hábitats. A estas personas se les ha enviado un cuestionario diseñado para (1) evaluar la percepción del problema de las plantas invasoras por parte de la Administración pública, (2) identificar las plantas que, a juicio de los gestores, suponen una mayor amenaza para los organismos, los sistemas naturales y los intereses humanos, (3) hacer un inventario de las medidas de gestión aplicadas, y (4) hacer una valoración económica preliminar de los costes asociados a éstas. Se han realizado más de treinta contactos, de los cuales un 67 % han identificado las invasiones vegetales como un problema para la conservación de los hábitats nativos en los espacios naturales correspondientes. Estos contactos han considerado que las invasiones biológicas ocupan, como media, el quinto lugar con respecto a los otros problemas ambientales y de conservación de la biodiversidad. Han mencionado un total de 61 plantas exóticas invasoras que están causando problemas en sus áreas de responsabilidad. La especie mencionada en más localidades ha sido Ailanthus altissima, seguida de Cortaderia selloana, Buddleja davidii, Robinia pseudoacacia, Senecio inaequidens, Arundo donax, Carpobrotus edulis y Parthenocissus quinquefolia. Treinta y una de las 61 plantas invasoras problemáticas han sido objeto de control, siendo Ailanthus altissima la especie gestionada en más localidades, seguida de Carpobrotus edulis, Arundo donax y Cortaderia selloana. El control o erradicación son las medidas de gestión más utilizadas en las áreas estudiadas, así como también las más valoradas por los entrevistados. En total, se estima que se han invertido 151.020 $ en la gestión de las plantas invasoras en los espacios naturales contactados. La especie que ha ocasionado más gastos económicos es Senecio inaequidens. No obstante, se desconocen los costes exactos de muchas de las actuaciones realizadas, hecho que dificulta mucho una cuantificación económica precisa

Understanding the long-term dynamics of forest transition: Fromdeforestation to afforestation in a Mediterranean landscape (Catalonia, 1868-2005)

As other Mediterranean areas, Catalonia has experienced a forest transition following rural abandonmentduring the last sixty years. The GIS reconstruction of three land-use maps of 1868, 1956 and 2005 showshow forests have encroached former cropland and pasture land from the 1950s onwards, after a previouswave of deforestation. Forest inventories reveal the overpressure exerted on woodlands up to the 1950s,and their poor ecological status in terms of age structure, diversity and maturity. They are prone to wild-fires, which in turn force a harvest of salvaged wood by a sudden forestry activity that entails a viciouscircle: the lack of a proper forest management increases wildfires, and leads to this sort of 'spasmodicforestry'. To overcome this situation, a sustainable forestry, combined with farming and extensive live-stock breeding are needed as a means to perform an active ecological restoration. Historical knowledgecan help in this task, by discovering the previous dynamics of current woodlands and providing a guid-ance to differentiate the scarce oldest forests from the ones that are younger as a result of the overuseexerted up to mid-20th century, and from many others that have regrown since the 1950s in abandonedsteep lands

Extinction and colonisation of habitat specialists drive plant species replacement along a Mediterranean grassland-forest succession

Questions: land-use change causes shifts in species richness, which can be delayed. However, beta-diversity patterns and especially the relative role of species replacement and nestedness in these situations with time-lagged extinctions and colonisations remain unknown. We aim to (a) quantify beta-diversity change, species replacement and nestedness for vascular plants along a grassland-forest succession with time-lagged biodiversity change for more than 50 years; (b) check its consistency between all species, grassland specialists and forest specialists, and (c) identify the role of forest encroachment relative to other drivers. - Study site: Prades Mountains, Catalonia (NE Iberian Peninsula). - Methods: we sampled 18 sites representing a gradient in past and current grassland area and connectivity, and in forest encroachment intensity, to obtain plant composition of all species, grassland specialists and forest specialists. We quantified overall beta-diversity and its components at each species classification group along the forest encroachment gradient and other drivers. Then, we used general linear models to study (a) the change rate of beta diversity along the forest encroachment gradient and (b) the relative importance of the drivers in explaining beta diversity. - Results: following the forest encroachment gradient, we found an overall noticeable species replacement, while nestedness was the main component for habitat specialists. Landscape differences contributed to explaining most compositional differences (both nestedness and replacement), while soil characteristics and geographic distance had a more restricted contribution. - Conclusions: species replacement due to environmental sorting occurred over the succession, triggered by selective extinctions of grassland specialists and selective colonisations of forest specialists. Nonetheless, historical landscape characteristics, current landscape characteristics and geographic distance modulate plant extinctions and colonisations, suggesting biological inertia, mass effects and habitat isolation, respectively. Partitioning beta-diversity into nestedness and replacement components and exploring the extinction and colonisation patterns of habitat specialist groups might provide relevant insight into the drivers and processes of community shift after land-use change

Canvis en la superficie i el grau de fragmentació del bosc a la plana del Vallès entre els anys 1993 i 2000

En aquest article s'hi analitzen la variació en la superfície de bosc, el grau de fragmentació, les cobertes d'origen del bosc guanyat i la mida i la forma dels polígons de bosc perduts i guanyats a la plana del Vallès entre 1993 i 2000, combinant les dues edicions del mapa de cobertes del sòl de Catalunya (MCSC) amb el SIG MiraMon. La disminució del bosc dens no de ribera en aquesta zona ha estat gairebé del 3% en el període d'estudi. El bosc perdut ha esdevingut majoritàriament superfície forestal no arbrada (matollars i prats), urbana i agrícola. També hi ha hagut una certa recuperació de bosc, que no compensa les pèrdues i que prové principalment de cobertes forestals no arbrades i de conreus. S'observa també un increment de la fragmentació del bosc, que ha afectat a més del 10% de la superfície de les grans àrees boscoses. S'hi comenten finalment la validesa del mètode i les implicacions ecològiques i de conservació d'aquests resultats.En el presente artículo se analizan la variación en la superficie de bosque, su fragmentación, las cubiertas de origen del bosque ganado y de destino del bosque perdido y el tamaño y la forma de los polígonos de bosque perdidos y ganados en el llano del Vallès (área metropolitana de Barcelona) entre 1993 y 2000, combinando las dos ediciones del mapa de cubiertas del suelo de Cataluña (MCSC) con el SIG MiraMon. La disminución del bosque denso no de ribera en esta zona ha sido de casi el 3% en el periodo estudiado. El bosque perdido ha pasado a ser mayoritariamente superficie forestal no arbolada (matorrales y prados), urbana y agrícola. También ha habido una cierta recuperación de bosque que no compensa las pérdidas y que proviene principalmente de cubiertas forestales no arboladas y de cultivos. Se observa también un incremento de la fragmentación del bosque en la zona de estudio, que ha afectado a más del 10% de la superficie de las grandes áreas forestales. Se comentan, finalmente, la validez del método y las implicaciones ecológicas y de conservación de estos resultados.Les changements de la surface de forêt, la fragmentation, les couvertures d'origine de la forêt gagné et du destin de la forêt perdue, et la taille et forme des taches gagnées et perdues de forêt entre 1993 et 2000 ont été évalués a la plaine du Vallès (aire métropolitaine de Barcelone), en combinant les deux éditions de la carte de couverture du sol de la Catalogne (MCSC) avec le SIG MiraMon. La fôret dense non de galerie est réduite d'un 3% à l'aire d'étude. Il y a eu un petit rétablissement de forêt qui n'a pas compensé les pertes et qui viens principalement des fourrés-pelouses et des cultures. On a également observé une augmentation de fragmentation de la forêt, affectant plus de 10% de la surface des grandes aires forestières. On commente finalement l'utilité de la méthodologie et les implications écologiques de ces résultats pour la conservation.Changes in forest area, forest fragmentation, the land cover classes of origin of the gained forest and of destiny of the lost forest, and size and form of the gained and lost forest patches were evaluated in the Vallès lowlands (Barcelona Metropolitan Area) between 1993 and 2000, by combining the two editions of the land cover map of Catalonia (MCSC) using the MiraMon SIG. The area occupied by dense, non-riparian forest decreased by 3% in the studied period. The lost forest has been substituted by shrublands-grasslands, urban land, and croplands. There has been a small recovery of forest as well, mainly from shrublands- grasslands and croplands, which does not compensate the forest loss. An increase of forest fragmentation has also been observed, affecting more than 10% of the surface of the large forest areas. The validity of the methodology and the ecological implications of these results for conservation are finally addressed