El treball en xarxa per a l'èxit educatiu de l'alumnat amb necessitats educatives especials

Garantir una educació inclusiva és un dels reptes que té pendent el sistema educatiu, ja que implica promoure la igualtat d'oportunitats d'accés i de resultats a tots infants en les escoles ordinàries, inclosos aquells nens i nenes que presenten discapacitats o limitacions greus per a l'aprenentatge. Les escoles que són Comunitats d'Aprenentatge, acollint-se a un model d'escola inclusiva, promouen contextos d'aprenentatge basats en la diversificació de les interaccions, el diàleg igualitari i la participació de tota la comunitat en el procés d'aprenentatge dels nens i nenes. Aquestes escoles són el context inclusiu a través del qual hem analitzat la transformació que implica l'atenció a la diversitat i especialment, el suport educatiu a l'alumnat amb necessitats educatives especials. Les dades obtingudes mostren una desmonopolització de la responsabilitat de suport per part del mestre d'educació especial, responsabilitat que s'estén a tota la comunitat, de manera que identifiquem diferents agents de suport educatiu. Aquest suport s'ofereix en el context de l'aula ordinària, i es planifica per promoure el màxim aprenentatge per l'infant amb dificultats. Un suport educatiu que es diversifica, que implica a multiplicitat d'agents, genera un context complex i global del suport educatiu, per la qual cosa necessita d'una treball en xarxa sistemàtic, coherent i on tots els agents de suport hi participin. Presentem la forma de sistematitzar i concretar aquest treball en xarxa a través de la Comissió d'Atenció a la Diversitat (CAD) i evidenciem l'impacte que aquesta coordinació entre els diferents agents té en el progrés escolar dels infants que presenten més dificultats

Comunidades de Aprendizaje

La transformación de las escuelas en comunidades de aprendizaje es uno de los puntos de partida más sólidos para lograr la participación de la ciudadanía en la mejora de sus barrios y pueblos que evita, por ejemplo, la segregación del uso del espacio público de personas de diferentes culturas. La apertura de la escuela, incluso de las aulas, a la participación de familiares, voluntariado y personas de la comunidad para conseguir el éxito escolar de todo el alumnado logra la confianza de las personas en un proyecto colectivo que crea sentido diariamente. Cualquier iniciativa de participación o transformación de una zona rural o urbana tiene en la transformación de la escuela en comunidad de aprendizaje uno de los elementos de éxito más seguro, sin necesidad de recursos públicos o privados adicionales. Así mismo, este proyecto sirve de base para otras transformaciones orientadas a la mejora de la calidad de vida de la ciudadanía

Actitudes inclusivas en la formación del profesorado de educación física. Aportaciones desde los talleres de acción directa

Los Talleres de Acción Directa son una estrategia metodológica en la formación del profesorado. Los estudiantes plantean y aplican acciones educativas con alumnado de enseñanza primaria que acude a la Universidad. Los objetivos de la investigación son identificar las percepciones de los estudiantes de la asignatura de Educación Física Inclusiva sobre dicha metodología y valorar sus efectos en las actitudes inclusivas. Adopta un enfoque descriptivo-interpretativo, integrando una técnica cuantitativa, el cuestionario, y dos cualitativas, los informes de los estudiantes y el grupo de discusión. Los resultados muestran la percepción positiva en lo concerniente a las relaciones entreteoría y práctica, a la reflexión sobre su práctica y motivación, al desarrollo de actitudes de autoconfianza y a la superación de prejuicios y estereotipos

Educational inclusión and accesibility: The implementation of the methodology based on Universal Design for Learning in university classrooms

[EN] Inclusion in higher education continues to be a challenge, largely because of the barriers to learning that students face. One of the most effective ways to reduce and/or eliminate these barriers is the implementation of the Universal Design for Learning (UDL). This innovation proposes the implementation of methodologies based on the UDL in a total of 7 subjects of 4 different degrees of a Catalan university. A mixed method was used to evaluate the innovation. At a quantitative level, an online questionnaire was applied to 239 students to know the perceived frequency of universal measures applied in the classroom. At the qualitative level, two focus groups were conducted with a total of 6 students to learn about their experiences and attitudes towards the innovation, as well as strengths and aspects to improve. At the quantitative level, the results indicate that students perceived a high frequency of implementation of UDL-based methodologies. The qualitative results show the importance of providing multiple means of participation, creating a climate of trust and security and the need to systematize and implement these measures in a generalized manner in the university.[ES] La inclusión en la educación superior continúa siendo un reto, en gran medida por las barreras de aprendizaje a las que los y las estudiantes deben hacer frente. Una de las formas más efectivas para reducir y/o eliminar estas barreras es la implementación del Diseño Universal de Aprendizaje (DUA). Esta innovación propone la implementación de metodologías basadas en el DUA en un total de 7 asignaturas de 4 grados diferentes de una universidad catalana. Se utilizó un método mixto para evaluar la innovación. A nivel cuantitativo, se aplicó un cuestionario online a 239 estudiantes para conocer la frecuencia percibida de medidas universales aplicadas en el aula. Mientras que, a nivel cualitativo, se realizaron dos grupos focales con un total de 6 estudiantes para conocer sus experiencias y actitudes hacia la innovación, así como aspectos a mejorar y fortalezas. A nivel cuantitativo, los resultados apuntan a que los estudiantes percibieron una alta frecuencia de implementación de metodologías basadas en el DUA. Los resultados a nivel cualitativo, muestran la importancia de proveer múltiples medios de participación, crear un clima de confianza y seguridad y la necesidad de sistematizar e implementar estas medidas de manera generalizada en la universidad.Hinostroza Castillo, U.; Sáenz Hernández, I.; Senar Morera, F.; Petreñas Caballero, C.; Ianos, A.; Sansó Galiay, C.; Jardí Ferré, A.... (2022). Inclusión educativa y accesibilidad: La implementación de la metodología basada en el Diseño Universal de Aprendizaje en aulas universitarias. Editorial Universitat Politècnica de València. 856-867. https://doi.org/10.4995/INRED2022.2022.1583285686

Pràctiques dialògiques a l’Educació Secundària

[cat] Aquesta tesi planteja un estudi on s’analitza de quina forma s’ha construït la trajectòria acadèmica i el Jo acadèmic de nois i noies d’un centre d’educació secundària, que implementa actuacions educatives d’èxit fonamentades en el diàleg igualitari amb tota la comunitat. L’estudi se centra en la comprensió del fracàs escolar des d’una dimensió comunitària. En aquest context recollim les evidències que mostren com el diàleg igualitari amb tota la comunitat genera un context transformador que incideix en les trajectòries educatives i el Jo de l’alumnat d’educació secundària i en la transformació del seu cos de creences quant a les seves competències acadèmiques i possibilitats de futur. L’estudi s’ha desenvolupat des de la Metodologia Comunicativa, a través d’una revisió de la literatura científica i un treball empíric de naturalesa qualitativa i comunicativa. En la realització del treball empíric s’ha pres com a context un institut d’educació secundària que és Comunitat d’Aprenentatge des del curs 2008/2009. L’institut desenvolupa actuacions educatives d’èxit fonamentades en la teoria de l’Aprenentatge Dialògic. L’institut es troba situat en un barri amb un nivell socioeconòmic baix, i acull alumnat gitano i d’origen immigrant. L’absentisme, l’abandonament prematur i la manca de graduats eren problemàtiques a les quals s’enfrontaven dia a dia al centre. Davant d’això un grup de professorat decideix impulsar el procés de transformació en Comunitats d’Aprenentatge. Actualment els resultats mostren una reducció de l’absentisme, l’augment de graduats i alumnes que accedeixen a l’educació post obligatòria, fins i tot al batxillerat. D’acord amb aquest context, hem recollit dades al camp mitjançant relats comunicatius de vida a alumnat, entrevistes en profunditat a professorat, grup de discussió amb mares i observacions comunicatives. El procés d’anàlisi ha incorporat totes les veus, tot i que ens hem centrat en les aportacions de l’alumnat de segon cicle de l’ESO per aprofundir en les seves trajectòries acadèmiques. D’alguns dels resultats obtinguts destaquem com les actuacions educatives promouen un context d’ajuda mútua, on l’alumnat que més ho necessita empra la demanda d’ajuda com a mecanisme per afrontar les dificultats i se sent més capaç acadèmicament. L’alumnat que ajuda incrementa la seva valoració i la seva autoeficàcia percebuda, ja que sent que els seus altres significatius els perceben com a bons estudiants. Un dels sistemes de suport que més ajuda a l’aprenentatge és el discurs on les persones es posicionen des del diàleg igualitari. Hem identificat tres formes en les quals el discurs actua com ajuda: el feedback en el procés d’aprenentatge, l’explicitació d’expectatives positives i la transmissió de sentit. Aquestes augmenten l’autoeficàcia percebuda de l’alumnat en relació a una tasca i incideixen en el sistema de creences sobre les seves possibilitats de futur. Les tertúlies literàries dialògiques i els grups interactius generen un espai solidari cap als seus iguals, incideixen en la seva confiança i en relació al grup. Aquestes actuacions construeixen un entorn segur per poder ser i reafirmar-se davant dels altres. El voluntariat té impacte en l’increment del seu rendiment acadèmic i promou que l’alumnat s’esforci més per tal de demostrar la seva millor versió i ser considerat pel voluntari com alumne llest i capaç. Els resultats suggereixen la necessitat d’equilibrar la dimensió disciplinar i la pedagògica a secundària. El context escolar és un espai on l’alumnat elabora qui és avui, però també qui pot arribar a ser demà en interacció amb els altres significatius. Els resultats de l’estudi ens mostren com les actuacions educatives, mitjançant el diàleg igualitari amb tota la comunitat, transformen el context educatiu, incidint en aquells suports que es donen en aquestes interaccions que influencien i condicionen les trajectòries dels nois i les noies.[eng] This doctoral dissertation presents a study which examines how teenagers have evolved in academic terms and built their academic self in the context of a secondary education school where successful educational actions, based on an egalitarian dialogue with the community, are implemented. The study has been developed through Communicative Methodology introducing a literature review and empirical work. I have focused on a secondary school which is a Learning Community since 2008/2009. It is situated in a low SES neighbourhood and it takes in Roma and migrant students. Absenteeism, drop out and lack of graduates were some of difficulties of the school. Faced with these problems, the teachers decided to transform the school into a Learning Community. Thanks to this change, nowadays results show less absenteeism, the increase of graduates and the fact that more students access postsecondary education. In this context, I have collected data from communicative daily life stories by students of 4th grade of compulsory secondary education, from in-depth interviews with teachers, as well as from a discussion group with mothers and communicative observations. The analysis process has taken into account all voices, but I have focused on contributions by students on the last years of compulsory secondary education to examine their academic evolution in detail. Results show how successful educational actions promote a context of mutual help where students, who have learning problems, ask for help as an empowering mechanism to face difficulties to improve in their academic performance. On the other hand, those students who help others increase their own self-efficacy perception, because they feel that significant others see them as good students. Speech is one of the keys to support this learning environment in three different ways: as feedback on the learning process, as clarification of positive expectations and as logical rationalization of the whole process. As a result, students’ self-efficacy perception in relation to their tasks and the beliefs of future possibilities increase. Dialogical Literacy Gatherings and Interactive groups promote a caring meeting place between peers, which influences confidence in the self and in the group. In addition, the involvement of volunteers in the classroom raises academic achievement and it enables students to do their best in order to show that they are smart and competent in academic issues. Finally, results evidence how educational actions through an egalitarian dialogue with the community transform the educative context, particularly the support given in these interactions which influence and condition teenagers’ schooling evolution

Cuadernos de pedagogía

El proyecto INCLUD-ED es una investigación sobre educación escolar desarrollada con fondos de la Unión Europea. Este proyecto aporta una clasificación de los tipos de participación que se identifican en las escuelas y su relación con el éxito educativo del alumnado. Los resultados del estudio indican que cuando las familias participan en la toma de decisiones y en la evaluación de resultados, mejora el aprendizaje de los niños y también el de las personas adultas.Madrid (Comunidad Autónoma). Subdirección General de Formación del Profesorado. CRIF Las Acacias; Calle General Ricardos 179; 28025 Madrid; Tel. +34915250893; Fax +34914660991; [email protected]

From Educational Segregation to Transformative Inclusion

Recent studies conducted in Europe using communicative methodology highlight that different ways of grouping students has a direct effect on their academic output. This article analyzes how said research methodology identifies and analyzes those student groupings that provide greater academic success and improve classroom coexistence at Spanish educational centers. Said methodology entails all of the research participants researchers, teachers, families, and students reflecting on the consequences of streaming, mixture, and inclusion for student academic achievement. Following this, our conclusions are compared with the policies and educational practices implemented in Spanish schools, which are not based on scientific knowledge and do not usually lead to academic success. Finally, recommendations are presented for future educational policies with the aim of providing an alternative for teachers and educational managers that would substantially improve student academic success

Interacciones y apoyo educativo inclusivo en el desarrollo del yo del alumnado con problemas conductuales: Un estudio de caso en un contexto inclusivo

In accordance with the current demand for assistance for students with behavioural difficulties, this paper aims to analyse, from a sociocultural perspective of the learning sciences, the impact interaction and inclusive educational support have on the Self of a child with disruptive behaviour.This paper is based on the case study of a 4 th grade Primary child (10 years) who is presenting behavioural difficulties, placing the case in an inclusive education context. The study was carried outusing the observation technique and the semi-structural interviews specific to the students or teachers. The results illustrate the impact of the teacher's expectations projected on children on their disruptive or prosocial behaviours. Those interactions and inclusive organisation of the classroom that promote prosocial behaviours in students are identified. Also, elaborates on the type of peer support and how it influences the regulation of the student’s behaviour.Atendiendo a la actual demanda de ayuda hacia el alumnado que presenta dificultades vinculadas a la conducta, el presente artículo tiene el fin de analizar, des de una perspectiva socio-cultural de las ciencias del aprendizaje, el impacto que tienen las interacciones de los distintos agentes del aula y las relaciones educativas de apoyo inclusivas en el desarrollo del Yo de un niño que presenta conductas disruptivas. Éste análisis se lleva a cabo mediante el estudio de caso de un niño de cuarto curso de Primaria (10 años) que presenta dificultades en la conducta. El caso está situando en un contexto escolar en el que se lleva a cabo una educación inclusiva. El estudio se ha realizado utilizando la técnica de observación y mediante entrevistas semi-estructuradas específicas para el alumno o los docentes. Los resultados presentan el impacto que tienen las expectativas que proyectan los profesores en el alumno, y como estas repercuten en sus conductas de tipo disruptivas o prosociales. Se identifican aquellas interacciones y formas de organización del aula inclusivas que favorecen conductas prosociales en el alumnado. Finalmente, se profundiza en los distintos tipos de apoyo entre iguales y cómo éstos influyen en la regulación de las conductas del alumno