Prosody and Pragmatics in Parenthetical Insertions in Catalan

This paper analyses the role of prosody in parenthetical insertions, a type of structure that is extremely common in both speech and writing. The materials under study come from a corpus of spontaneous speech acts in Central Catalan (with varying degrees of spontaneity) from which a corpus of oral parenthetical insertions has been compiled. The prototypical prosodic features of a parenthetical insertion in Catalan are: prosodic autonomy, limited extension, production in between pauses or final pause, tendency towards acceleration, fall in intensity, lower pitch range and, finally, falling or rising melodic pattern. While the final fall is the most frequent pattern in spontaneous conversations with a high degree of confidence between interlocutors, a final rising structure is found in interviews in which the degree of confidence between participants is smaller, their roles are unequal, and the interviewed constructs a narrative discourse. We thus suggest that the pitch contour of parenthetical insertions is related to formality and discourse typology (in this case, narrative vs. dialogue). Bearing in mind the discursive functions performed by these insertions, we propose a typology which classifies them with regards to two main functions: completion of information, and modalisation.

El conocimiento del legado judío de Lleida a través de la arqueología. La Cuirassa

Thanks to the archaeological excavation carried out in the Seminari district for the first time ever we have a greater understanding of what it would have been like to live in Lleida’s La Cuirassa neighbourhood, one of the most important Jewish quarters in the Crown of Aragon and which with the passing of time had disappeared completely from the urban landscape. We have attempted, as far as possible, to correlate our archaeological finds with existing records to recreate a map of La Cuirassa where we have been able to identify some public buildings as well as to reproduce an approximate layout of the settlement and even to include some street names. This was one of those rare occasions where the work of urban archaeology uncovered the material remains of a medieval Jewish legacy. Added to the exceptionality of the find is the significance, and state of conservation, of one of the houses in La Cuirassa and the bridal trunk or trousseau found therein which gives testimony to the daily life of a Jewish family who, on 13th August 1391, were to suffer first-hand the consequences of a Christian attack on the Jewish quarter in Lleida.La excavación arqueológica realizada en el barrio del Seminario ha permitido conocer por primera vez cómo era físicamente la Cuirassa de Lleida, una de las juderías más importantes de la Corona de Aragón, que el paso del tiempo borró de la trama urbana de la ciudad. Hemos intentado, dentro de lo posible, relacionar los restos inmuebles descubiertos con las fuentes documentales conocidas, hasta obtener un plano aproximado de la Cuirassa donde se sitúan los edificios comunitarios y el trazado de sus calles Esta intervención es una de esas raras ocasiones en que la arqueología urbana pone al descubierto restos materiales del legado judío medieval. Un hecho excepcional al que se une el estado de conservación de una de las casas de la Cuirassa y sus bienes muebles, testimonio de la vida cotidiana de una familia judía que el 13 de agosto de 1391 sufrió directamente las consecuencias de la revuelta cristiana contra la judería ilerdense

The Cuirassa of Lleida. Contributions to archeological knowledge of Jewish communities of the Iberian Peninsula

El trazado de la antigua judería de Lleida desapareció por completo bajo las construcciones del barrio del Seminario Viejo levantado a partir del siglo XVIII. En el año 2015, la mayoría de las casas de este humilde barrio se habían derribado y el espacio era un inmenso solar cruzado por calles y patios vallados de titularidad pública. Surgió entonces un proyecto urbanístico con la intención de mejorar la zona y su comunicación con las principales calles del centro histórico, que incluyó en sus directrices la recuperación de la memoria histórica del lugar..

Recomanacions per a la prevenció de la transmissió vertical del VIH

Transmissió vertical; Transmissió mare-fill; VIHTransmisión vertical; Transmisión madre-hijo; VIHVertical transmission; Mother-son transmission; HIVLa transmissió vertical o mare-fill del virus de la immunodeficiència humana (VIH) és la principal via d’infecció en l’edat pediàtrica. Es pot produir durant la gestació, el part i durant el postpart a través de l’alletament matern. En aquest document s’exposen les recomanacions per a la prevenció de la transmissió vertical del VIH a Catalunya. Parteix de la necessitat d’establir l’estat serològic de la futura mare, tant si ja està embarassada i el desconeix, com si es tracta d’una dona infectada pel VIH que es planteja tenir un fill. Analitza en primer lloc el procediment que cal seguir perquè la gestant conegui el seu estat serològic i també què han de tenir en compte les dones infectades pel VIH abans d’iniciar un embaràs. A continuació s’exposen els controls i tractaments que ha de seguir la gestant infectada, en quines condicions s’ha de desenvolupar el part i a quins controls i procediments s’ha de sotmetre el nadó per protegir-lo de la infecció. Aquest material té l’objectiu de millorar i facilitar la informació necessària en el moment del part, als professionals sanitaris de la xarxa de centres hospitalaris de Catalunya, especialment els pediatres, ginecòlegs, obstetres, infermeres i llevadores, que habitualment estan treballant a la sala de parts i facilitar la presa de decisions en el dia a dia.La transmisión vertical o madre-hijo del virus de la inmunodeficiencia humana (VIH) es la principal vía de infección en la edad pediátrica. Se puede producir durante la gestación, el parto y durante el posparto a través de la lactancia materna. En este documento se exponen las recomendaciones para la prevención de la transmisión vertical del VIH en Cataluña. Parte de la necesidad de establecer el estado serológico de la futura madre, tanto si ya está embarazada y desconoce, como si se trata de una mujer infectada por el VIH que se plantea tener un hijo. Analiza en primer lugar el procedimiento a seguir para que la gestante conozca su estado serológico y también que deben tener en cuenta las mujeres infectadas por el VIH antes de iniciar un embarazo. A continuación se exponen los controles y tratamientos que debe seguir la gestante infectada, en qué condiciones se debe desarrollar el parto y en qué controles y procedimientos se someterá al bebé para protegerlo de la infección. Este material tiene el objetivo de mejorar y facilitar la información necesaria en el momento del parto, a los profesionales sanitarios de la red de centros hospitalarios de Cataluña, especialmente los pediatras, ginecólogos, obstetras, enfermeras y matronas, que habitualmente están trabajando en la sala de partes y facilitar la toma de decisiones en el día a día

Informe del diagnòstic per a la revisió del pla d’estudis del Grau en Mestre d’Educació Infantil. Consell d’Estudis del Grau en Mestre d’Educació Infantil

Informe preliminar dels resultats de la fase diagnòstica de la revisió del Pla d’Estudis del Grau de Mestre d’Educació Infantil elaborat pel Consell d’Estudis d’Infantil al llarg del segon semestre del curs 22-23

Protocol d'atenció i acompanyament al naixement a Catalunya

Acompanyament al naixement; Voluntats de la dona; Atenció al nadóBirth support; Women's wills; Newborn careAcompañamiento en el nacimiento; Voluntades de la mujer; Atención al recién nacidoL’Organització Mundial de la Salut, l’any 2018 va proposar una sèrie d’actuacions per a l’atenció al moment del part, que tenen per lema ‘Atenció per a una experiència positiva en el naixement’. En aquest document s’actualitza el ‘Protocol del part, puerperi i atenció al nadó’, document elaborat pel Departament de Salut, publicat l’any 2003 i actualitzat l’any 2019 com a ‘Protocol d’atenció i acompanyament al naixement’, seguint les recomanacions de l’OMS, així com totes aquelles basades en l’evidència científica, amb el màxim respecte a les opinions i voluntats de les dones gestants i amb l’objectiu d’ajudar-les a elles i a les seves famílies a tenir una experiència positiva en el part. Les activitats de promoció de la salut i prevenció de la malaltia són l’eix vertebrador d’aquest protocol i de tots els que es coordinen des del Servei de Salut Maternoinfantil de la Sub-direcció de Promoció de la Salut de l’Agència de Salut Pública de Catalunya del Departament de Salut. En aquest sentit, cal ressaltar la seva relació amb el Protocol del seguiment de l’embaràs a Catalunya (3a. edició) que es va presentar el 2018, amb el qual comparteix principis i enfocament. El protocol s’estructura en tres capítols en relació a les etapes (prepart, part i puerperi), recollint en el tercer, l’atenció la nadó. Cada capítol té diversos apartats en les activitats a realitzar, la informació a donar i el registre, entre d’altres. Es recull, després, la bibliografia i una sèrie de annexos amb eines pràctiques

Prosody and pragmatics in parenthetical insertations in Catalan

This paper analyses the role of prosody in parenthetical insertions, a type of structure that is extremely common in both speech and writing. The materials under study come from a corpus of spontaneous speech acts in Central Catalan (with varying degrees of spontaneity) from which a corpus of oral parenthetical insertions has been compiled. The prototypical prosodic features of a parenthetical insertion in Catalan are: prosodic autonomy, limited extension, production in between pauses or final pause, tendency towards acceleration, fall in intensity, lower pitch range and, finally, falling or rising melodic pattern. While the final fall is the most frequent pattern in spontaneous conversations with a high degree of confidence between interlocutors, a final rising structure is found in interviews in which the degree of confidence between participants is smaller, their roles are unequal, and the interviewed constructs a narrative discourse. We thus suggest that the pitch contour of parenthetical insertions is related to formality and discourse typology (in this case, narrative vs. dialogue). Bearing in mind the discursive functions performed by these insertions, we propose a typology which classifies them with regards to two main functions: completion of information, and modalisation

Prosody and pragmatics in parenthetical insertions in catalan

This paper analyses the role of prosody in parenthetical insertions, a type of structure that is extremely common in both speech and writing. The materials under study come from a corpus of spontaneous speech acts in Central Catalan (with varying degrees of spontaneity) from which a corpus of oral parenthetical insertions has been compiled. The prototypical prosodic features of a parenthetical insertion in Catalan are: prosodic autonomy, limited extension, production in between pauses or final pause, tendency towards acceleration, fall in intensity, lower pitch range and, finally, falling or rising melodic pattern. While the final fall is the most frequent pattern in spontaneous conversations with a high degree of confidence between interlocutors, a final rising structure is found in interviews in which the degree of confidence between participants is smaller, their roles are unequal, and the interviewed constructs a narrative discourse. We thus suggest that the pitch contour of parenthetical insertions is related to formality and discourse typology (in this case, narrative vs. dialogue). Bearing in mind the discursive functions performed by these insertions, we propose a typology which classifies them with regards to two main functions: completion of information, and modalisation

Prosody and Pragmatics in Parenthetical Insertions in Catalan

This paper analyses the role of prosody in parenthetical insertions, a type of structure that is extremely common in both speech and writing. The materials under study come from a corpus of spontaneous speech acts in Central Catalan (with varying degrees of spontaneity) from which a corpus of oral parenthetical insertions has been compiled. The prototypical prosodic features of a parenthetical insertion in Catalan are: prosodic autonomy, limited extension, production in between pauses or final pause, tendency towards acceleration, fall in intensity, lower pitch range and, finally, falling or rising melodic pattern. While the final fall is the most frequent pattern in spontaneous conversations with a high degree of confidence between interlocutors, a final rising structure is found in interviews in which the degree of confidence between participants is smaller, their roles are unequal, and the interviewed constructs a narrative discourse. We thus suggest that the pitch contour of parenthetical insertions is related to formality and discourse typology (in this case, narrative vs. dialogue). Bearing in mind the discursive functions performed by these insertions, we propose a typology which classifies them with regards to two main functions: completion of information, and modalisation.