La representació del col·loquial mediatitzat : aproximació a un model de quatre constituents

L'article ofereix un model de representació del col·loquial mediatitzat que es defineix i es concreta en el marc de les sèries de televisió. Partint d'una dotzena de sèries emeses per Televisió de Catalunya, tant de producció pròpia com de producció aliena, d'humor i no d'humor, es presenta un model que visualitza les relacions entre la llengua col·loquial, la llengua col·loquial normativa, la llengua col·loquial avalada pels llibres d'estil dels mitjans de comunicació i, finalment, la llengua col·loquial que ni és normativa ni és avalada pels llibres d'estil. L'article se centra en el lèxic que s'utilitza en les sèries de televisió sense renunciar a exemples singulars de fonètica i de morfosintaxi. Les diferents formes que identifiquen el col·loquial mediatitzat ajuden a veure la textura d'aquesta modalitat lingüística i, sobretot, la relació entre els quatre constituents que en conformen el model.This article offers a model for representation of mediatised colloquial language, which is defined and specified within the context of TV series broadcasted by Televisió de Catalunya-both produced by the channel and by others, humour and non-humour. The model visualises the relationship between four varieties: colloquial, standard, colloquial included in media style guides and, finally, colloquial that is neither standard nor is included in style guides. The article focuses on the vocabulary used in television series and includes examples of phonetics and morphosyntax. The different forms that characterise mediatised colloquial help to show the texture of this variety and especially the relationship between the four components of the model

«La representació del col·loquial mediatitzat. Aproximació a un model de quatre constituents»

L’article ofereix un model de representació del col·loquial mediatitzat que es defineix i es concreta en el marc de les sèries de televisió. Partint d’una dotzena desèries emeses per Televisió de Catalunya, tant de producció pròpia com de producció aliena, d’humor i no d’humor, es presenta un model que visualitza les relacions entre la llengua col·loquial, la llengua col·loquial normativa, la llengua col·loquial avalada pels llibres d’estil dels mitjans de comunicació i, finalment, la llengua col·loquial que ni és normativa ni és avalada pels llibres d’estil. L’article se centra en el lèxic que s’utilitza en les sèries de televisió sense renunciar a exemples singulars de fonètica i de morfosintaxi. Les diferents formes que identifiquen el col·loquial mediatitzat ajuden a veure la textura d’aquesta modalitat lingüística i, sobretot, la relació entre els quatre constituents que en conformen el model

La representació del col.loquial mediatitzat.: Aproximació a un model de quatre constituents

L’article ofereix un model de representació del col·loquial mediatitzat que es defineix i es concreta en el marc de les sèries de televisió. Partint d’una dotzena desèries emeses per Televisió de Catalunya, tant de producció pròpia com de producció aliena, d’humor i no d’humor, es presenta un model que visualitza les relacions entre la llengua col·loquial, la llengua col·loquial normativa, la llengua col·loquial avalada pels llibres d’estil dels mitjans de comunicació i, finalment, la llengua col·loquial que ni és normativa ni és avalada pels llibres d’estil. L’article se centra en el lèxic que s’utilitza en les sèries de televisió sense renunciar a exemples singulars de fonètica i de morfosintaxi. Les diferents formes que identifiquen el col·loquial mediatitzat ajuden a veure la textura d’aquesta modalitat lingüística i, sobretot, la relació entre els quatre constituents que en conformen el model

La pronunciació de llatinismes i d'italianismes en el "Diccionari ortogràfic i de pronúncia"

L'article presenta el Diccionari ortogràfic i de pronúncia (DOP), de Jordi Bruguera, publicat el 1990, en el context de l'aparició gairebé simultània d'una obra fonamental per a l'ortoèpia de la llengua catalana: la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. I Fonètica (PEOF), de l'Institut d'Estudis Catalans. Tot seguit s'analitza l'abast real de la no-reducció de les a, e i o en els llatinismes i els italianismes del DOP, que és un fenomen que no recull la PEOF. Els resultats revelen, per exemple, que les a, e i o àtones de llatinismes no es redueixen en expressions formades per més d'una paraula i tampoc en formes abreujades d'altres expressions lexicalitzades. Així mateix, aquestes vocals no es redueixen en els italianismes musicals que es refereixen a la cinètica; en canvi, sí que es redueixen en pràcticament tots els italianismes històrics.The present article presents the Diccionari ortogràfic i de pronúncia (DOP) by Jordi Bruguera, published in 1990, in the context of the almost simultaneous appearance of a work which is fundamental to the study of Catalan pronunciation: the Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. I Fonètica (PEOF), published by the Institut d'Estudis Catalans. This is followed by an analysis of the real extent of unreduced a, e and o in Latinisms and Italianisms in DOP, a phenomenon not covered in PEOF. The results show, for example, that unstressed a, e and o in Latinisms are not reduced in expressions containing more than one word or in abbreviations of other lexical expressions. Likewise, these vowels are not reduced in Italianisms related to music in the field of kinetics. On the other hand, they are reduced in practically all historical Italianisms

Allò que Pompeu Fabra no sabia

L'any 1906 tenia lloc el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Catalunya estava immersa en un procés de recuperació de la llengua i la literatura catalanes, i Pompeu Fabra començava a configurar-se com el futur 'Pare del Català'. Codificar la llengua era -i és- una necessitat urgent. En la construcció d'aquest propòsit, hi trobem un capítol important: l'evolució de la e tònica, fins aleshores desconeguda. És la famosa "llei de Fabra". Va ser ell qui va descobrir que en els mots patrimonials la e oberta del llatí es tanca en català i que la e tancada del llatí s'obre en català. L'article següent aporta dades molt interessants en un context determinat, la e davant d'ela, amb alguna sorpresa rellevant per al bloc occidental de la llengua catalana.En el año 1906 tenía lugar el Primer Congreso Internacional de la Lengua Catalana. Cataluña estaba inmersa en un proceso de recuperación de la lengua y la literatura catalanas, y Pompeu Fabra empezaba a configurarse como el futuro 'Padre del Catalán'. Codificar la lengua era una necesidad urgente. En la construcción de este propósito, encontramos un capítulo importante: la evolución de la e tónica, hasta entonces desconocida. Es la famosa "ley de Fabra". Fue él quien descubrió que en las palabras patrimoniales la e abierta del latín se cierra en catalán y que la e cerrada del latín se abre en catalán. El artículo siguiente aporta datos muy interesantes en un contexto determinado, la e delante de ele, con una sorpresa relevante para el bloque occidental de la lengua catalana

Tendencias entonativas en los titulares de las noticias en catalán

This paper describes the intonational trends that characterise the phrases of news headlines spoken by six of the most well-known voices of Catalan television (TV3 and 3/24): Xavier Coral, Agnès Marquès, Ramon Pellicer, Joan Carles Peris, Raquel Sans and Núria Solé. This research is based on the Melodic Analysis of Speech method, described in Cantero (2002), which has been performed with the application of Praat voice analysis and synthesis. Using the melodic patterns and emphasis of Catalan speech as a base, we have established that for this type of speech, usual in a formal register, only part of the melodic features described as continuous and repetitive are used. Therefore a characteristic effect is obtained which makes it unique. We have also described features that the six readers have in common and the characteristics that differentiate them.En este artículo nos proponemos describir las tendencias entonativas que caracterizan la locución de los titulares de las noticias a través de seis de sus voces más conocidas de la televisión catalana (TV3 y 3/24): Xavier Coral, Agnès Marquès, Ramon Pellicer, Joan Carles Peris, Raquel Sans y Núria Solé. Para realizar la investigación, que se ha llevado a cabo utilizando la aplicación de análisis y síntesis de voz Praat, nos hemos basado en el método Análisis Melódico del Habla, descrito en Cantero (2002). Tomando como base los patrones melódicos y los énfasis descritos para el catalán, hemos constatado que para este tipo de locución, propia de un registro formal, solo se utiliza de forma continuada y repetitiva una parte de estos rasgos melódicos, con lo cual se consigue un efecto característico que la hace singular. También hemos descrito los rasgos melódicos que tienen en común los seis locutores y los rasgos en los que difieren