La géographie française et le risque d’inondation : de la géographie physique à la géographie humaine

Les inondations, comme tous les risques naturels, ont été un thème qui est revenu souvent au long de l'histoire de la géographie française, mais toujours — et contrairement à ce qui se passe dans la géographie anglo-saxonne —, en relation à la géographie physique. Dans cet article, nous voulons expliquer les raisons de la présence de la géographie physique dans le traitement du risque d'inondation : nous mettons en relation les différents moments de la géographie française avec l'analyse du risque d'inondation et révisons le contenu des références aux inondations entre les géographes ou écoles géographiques les plus représentatifs.In the same manner than the rest of natural hazards, floods have been a recurring area of interest for French geography. However, and contrary to Anglo-Saxon geography, this interest arose mainly in physical geography. This article attempts to explain the reasons for the presence of physical geography in this subject of research. The relationships between the different moments of French geography with the analysis of the flood hazard are stressed through the study of flood-related research among the most representative schools and individuals in French geography

Ressenyes

Index de les obres ressenyades: Pedro MOLINA HOLGADO; Concepción SANZ HERRÀIZ; Rafael MATA OLMO, Los paisajes del Taj

Sustainable development in the context of professional and vocational training: Gender equality challenges

This research challenge is determined by the need to take a step further regarding sustainable development within a professional and vocational education training (VET) context, by means of understanding its framework and current situation in Catalonia (Spain), concerning the things that have been done as well as the lack of actions or weaknesses. In particular, this information will be mainly analysed starting from the 17 Sustainable Development Goals (SDG), within the 2030 horizon, stated by UNESCO. Within these goals, the present research is dedicated to both 4 and 5 SDG, being titled as quality education and gender equality, respectively, and more specifically, focused on the elimination of gender disparities in VET. This research will be based on a theoretical framework of gender disparity evidences and empirically accompanied with a survey made with the participation of different VET teachers from a State high school in Catalonia. This survey is basically oriented towards different gender disparity issues that concern and burden the current situation of this matter within the VET system. The results of the survey embrace the fact that gender stereotypes are notably present in our society, and in consequence, in our schools. VET teachers and high schools are a key element in order to improve this handicapped situation. Future lines that should be recommended are based on integrating gender competences as well as promoting gender-sensitive environments

Ressenyes

Index de les obres ressenyades: Jorge OLCINA CANTOS, ¿Riesgos naturales? I. Sequías e inundaciones. II. Huracanes, sismicidad y temporale

El lloc dels riscos naturals als Annales de Géographie (1891-1991)

L'étude des risques naturels est devenu un sujet de débat entre les géographes physiques fran~ais, de plus en plus conscients de l'exposition croissante des sociétés aux risques naturels et du besoin d'évaluer leurs compétences et ieurs moyens d'intervention. Mais l'étude des risques naturels a aussi été un sujet recurrent dans l'histoire de la géographie Française. Cet article prétend etre une approche au traitement gu'a recu ce thème dans les Annales de Géographie depuis sa création jusqu'h aijourd'hui. Après avoir distingué trois etapes (1891-1930, 1930-1975 et 1975-1991) on a établi les rapports existants entre les différents moments de la géographie fran~aise et I'étude des risques naturels et on a analysé autant le contenu des notices sur les divers évbnements catastrophiques que les travaux des auteurs les plus représentatifs. Il s'agit, en résumé, de proposer une réflexion sur la fa~on dont la géographie française a abordi ce sujet.Environmental hazards have become a topic of discussion among French physical geographers, who are incrisingly more conscious of the growing exposure of society to environmental risks and the need to asses their own competence and level of involvement in the subject. In fact, environmental risk has been a recurring topic troughout the history of French Geography. This article attempts to examine the attention which the topic of environmental risk has received in Annales de Géographie since its origins in 1891, and thus clasify the different attitudes existing in French Geography. The period can therefore be divided into three stages (1891-1930, 1930-1975, 1975-1991). Analysys covers not only the courtesy the references to catastrophies but also the principal authors. In this way the article should, by and large, reflect how the topic has been studied in French Geography.El tema de los riesgos naturales se ha convertido en motivo de debate entre los geógrafos físicos franceses, cada vez más conscientes de la exposición creciente de la sociedad a los riesgos naturales y de la necesidad de evaluar sus propias competencias y niveles de intervención en este tema. Sin embargo, los riesgos naturales han sido un tema recurrente a lo largo de la historia de la geografia francesa. El trabajo que aqui se presenta pretende ser una aproximación al tratamiento que han recibido los riesgos naturales en la revista Annales de Géographie desde sus inicios en 1891 y hasta la actualidad. A partir de una periodizaci6n en tres etapas (1891-1930, 1930-1975 y 1975-1991), este articulo pone en relación los distintos momentos que ha atravesado la geografia francesa con la temzítica de los riesgos naturales, y analiza tanto el contenido de las referencias a los distintos episodios catastróficos como los autores que han sido más representativos en su estudio. En definitiva, un trabajo que pienso puede reflejar en buena medida como la geografia francesa ha estudiado este tema.Darrerament el tema dels riscos naturals s'ha convertit en motiu de debat entre els geògrafs físics francesos, cada vegada més conscients de l'exposició creixent de les societats als riscos naturals i de la necessitat d'avaluar llurs competéncies i nivells d'intervenció en aquest tema. Els riscos naturals han estat, peró, un tema recurrent al llarg de la història de la geografia francesa. El treball que aqui es presenta pretén ser una aproximació al tractament que han rebut els riscos naturals dins els Annales de Géographie, des dels seus inicis l'any 1891 fins a l'actualitat. A partir d'una periodització en tres etapes (1891-1930,1930-1975 i 1975-1991), aquest article posa en relació els diferents moments que ha travessat la geografia francesa amb la temàtica dels riscos naturals, i analitza tant el contingut de les referències als diferents episodis catastrófics com els autors que n'han estat més representatius en el seu estudi. En definitiva, un treball que penso que pot reflectir en bona mesura quin ha estat el tractament que la geografia francesa ha dedicat a aquest tema

VIII Coloquio de Geografía Rural : Jaca, de l'11 al 14 de juny de 1996

Aquesta és una ressenya dels continguts generals i del nivell de participació en el VIII Coloquio de Geografía Rural (AGE), celebrat a la residència universitària de Jaca (Osca) entre els dies 11 i 14 de juny de 1996. Els temes de treball es van pensar en consonància amb els temps actuals i les preocupacions de l'àmbit rural espanyol, ja integrat a la Unió Europea. El lema general és Recursos y desarrollo rural, concretat en quatre ponències: «Desarrollo rural de las zonas de montaña» «Agua y Agricultura: transformaciones recientes, problemas medioambientales i socioeconómicos» «Agroindustria y Comercialización de Productos Agropecuarios» i «Cuestiones de desarrollo rural en Iberoamérica».En esta reseña se reúnen los contenidos generales y el nivel de participación en el VIII Coloquio de Geografía Rural (AGE), celebrado en la residencia universitaria de Jaca (Huesca) entre los días 11 y 14 de junio de 1996. Los temas de trabajo se pensaron en consonancia con los tiempos actuales y las preocupaciones del ámbito rural español, ya integrado en la Unión Europea, siendo el lema general Recursos y desarrollo rural, concretado en cuatro ponencias: «Desarrollo rural de las zonas de montaña», «Agua y Agricultura: transformaciones recientes, problemas medioambientales i socioeconómicos», «Agroindustria y Comercialización de Productos Agropecuarios» y «Cuestiones de desarrollo rural en Iberoamérica».Voilà le compte rendu du contenu général, ainsi que du niveau de participation du VIII Colloque de Géographie rurale (AGE) qui a eu lieu dans la résidence universitaire de Jaca (Huesca), de l'11 au 14 juin 1996. Les sujets du travail ont été conçus en accord avec l'époque actuelle et avec les soucis du milieu rural espagnol, déjà integré dans l'Union Européenne. Le titre général a été Ressources et développement rural et s'est concreté dans quatre exposés: «Desarrollo rural de las zonas de montaña» (Développement rural des zones de montaigne), «Aigua y Agricultura: transformaciones recientes, problemas medioambientales y socioeconómicos» (Eau et Agriculture: changements récents, problèmes socioéconomiques et de l'environement), «Agroindustria y Comercialización de Productos Agropecuarios» (Agroindustrie et Commercialisation de Produits Agricoles) et «Cuestiones de desarrollo rural en Iberoamérica (Questions de développement rural en Amérique latine)».This is a short report on the contents and participants at the VIII Colloquium of Rural Geography of the Assotiation of Spanish Geographers (AGE) held at the the university residences at Jaca (Huesca) from 11th to 14th June 1996. The study topics chosen coincided with present trends and interests in the rural areas of Spain, now integrated in the European Union. The general theme was Resources and rural development and four subgroups were formed under the following titles: «Rural development in mountainous areas»; «Water agriculture: Recent transformations, environmental and socioeconomic problems»; «Agroindustries and the marketing of agricultural products»; and «Rural development in Latin-America»

Natura i història en la creació dels "paisatges de l'aigua" a la plana de l'Alt Empordà

L'objectiu d'aquest article és fer una aproximació al procés històric de creació dels anomenats “paisatges de l'aigua” a la plana de l'Alt Empordà. En primer lloc, es presenten els principals elements que configuren els paisatges de l'aigua a la plana (els rius, les rieres, els aiguamolls, els estanys, les sèquies, canals de regadiu, etc.). A continuació, s'analitza el procés històric de creació dels paisatges de l'aigua a la plana de l'Alt Empordà a través d'un discurs que s'ha simplificat en dues grans etapes: una llarga etapa caracteritzada per la lluita mantinguda per la societat altempordanesa contra l'aigua i, una segona etapa, molt més recent, on els esforços d'aquesta societat es concentren en l'obtenció d'aquesta aigua. Per últim, s'analitza en detall aquest procés a partir del cas concret del paisatge configurat per les closes.El objetivo de este artículo consiste en analizar el proceso histórico de la creación de los llamados “paisajes del agua” en la llanura del Alt Empordà. En primer lugar se presentan los principales elementos que configuran los paisajes del agua en la llanura (los ríos, las rieras, las marismas, los estanques, las acequias y canales de riego, etc.). Acontinuación se analiza el proceso histórico de creación de los paisajes del agua en la llanura del Alt Empordà a través de un discurso que se ha simplificado en dos grandes etapas: una larga etapa caracterizada por la lucha mantenida por la sociedad ampurdanesa contra el agua y una segunda etapa, mucho más reciente, en la cual los esfuerzos se concentran en la obtención de agua. Por último se analiza en detalle este proceso a partir del caso concreto del paisaje configurado por las closes.The goal of this article is to make an approach to the historical process of creation of the named “water landscapes” in the Alt Empordà plain. In first place, the main elements that configure the water landscapes in the plain (rivers, streams, marshes, ponds, irrigation ditches and channels for irrigated land, etc) are presented. Next, the historical process of creation of the water landscapes in the Alt Empordà plain is analysed through a discourse that has been simplified into two great stages: a long one characterized for the fight sustained by the Alt Empordà society against water and, a second stage, much more recent, where the efforts of this society are concentrated in the extraction and exploitation of this water. Finally, this process is analyzed in detail through the specific case of the landscape configured by the enclosures