Els Dickens de Josep Carner i els seus crítics

Entre els anys 1928 i 1931, en plena maduresa literària, Josep Carner va ocupar-se en la traducció de tres de les novel·les majors de Dickens: Pickwick Papers, David Copperfield i Great Expectations. Totes tres anaven destinades a la Biblioteca «A tot vent», la col·lecció de novel·la amb què van estrenar-se les Edicions Proa. Carner hi va portar una reflexió, sobre els requeriments de la llengua literària i sobre les virtualitats de l'art de traduir, en la qual havia anat aprofundint al llarg de trenta anys d'exercici. Els resultats que va obtenir amb Dickens cal analitzar-los a la llum d'aquesta reflexió, que pot donar raó de moltes solucions concretes. Des d'aquí és possible resseguir la controvèrsia recent sobre la qualitat real de les traduccions, i començar a plantejar el difícil problema de l'avaluació en l'àmbit de la traducció literària.Between 1928 and 1931, when he was at the peak of his literary career, Josep Carner engaged himself in the translation of three of Dickens's major novels, namely Pickwick Papers, David Copperfield, and Great Expectations. These works were intended for Biblioteca «A tot vent», the novel series Edicions Proa was started with. Carner brought into them a thought, both on the requirements of Catalan as a literary language and on the possibilities of the art of translation, which he had been able to build during thirty years of practice. The results he obtained with Dickens can be analysed with regard to this thought, which throws light on many of his particular decisions as a translator. Hence it is possible to review the controversy that has recently arisen on the real quality of his work: a first step towards confronting the difficult problem of evaluation in the field of literary translation

Dos llenguatges de traducció diferents: les dues versions de Josep carner d'El malalt imaginari (1905/1909 i 1921)

En aquest article es presenta una comparació crítica detallada dels llenguatges que va posar en joc Josep Carner en dues versions diferents d’El malalt imaginari de Molière. La primera, publicada l’any 1909, havia estat feta el 1905 per a una producció d’Adrià Gual; la segona va aparèixer el 1921 en una col·lecció d’obres literàries en traducció que dirigia Carner mateix, la Biblioteca Literària. És interessant de comparar-ne les solucions perquè aquest no és un simple cas de revisió, sinó un cas de retraducció, amb molts aspectes culturals implicats. Pompeu Fabra havia dut a terme en aquests anys una renovació severa i completa de la llengua escrita. Carner va canviar la seva concepció respecte als objectius i la pràctica de la traducció, per mirar com podia contribuir a estendre les possibilitats expressives de la llengua reformada

Aproximació a Josep Carner, traductor (Els anys de l''Editorial Catalana': 1918-1921) /

Sobre l'exercici i les operacions de la traducció en Josep Carner. Repàs d'autors i gèneres traduïts

La primera recepció de l'haikú en la literatura catalana /

Aquest article estudia la recepció que tingué en la literatura catalana del primer terç del segle XX la forma més breu de la poesia lírica japonesa, l'haikú. La recepció s'inicià a les pàgines de 'La Veu de Catalunya': un article de Josep Carner publicat el 1906 oferí una explicació de la forma i una mostra de traduccions a partir d'una font francesa (Paul-Louis Chouchoud), i fou immediatament comentat per Eugeni d'Ors. Després, pels volts de 1920, es produí una revifalla en l'interès per l'haikú, que també es féu eco del que s'esdevenia a la literatura francesa