Aquest article estudia la recepció que tingué en la literatura catalana del primer terç del segle XX la forma més breu de la poesia lírica japonesa, l'haikú. La recepció s'inicià a les pàgines de 'La Veu de Catalunya': un article de Josep Carner publicat el 1906 oferí una explicació de la forma i una mostra de traduccions a partir d'una font francesa (Paul-Louis Chouchoud), i fou immediatament comentat per Eugeni d'Ors. Després, pels volts de 1920, es produí una revifalla en l'interès per l'haikú, que també es féu eco del que s'esdevenia a la literatura francesa
