La trascendencia de los cuidados invisibles

Los cuidados invisibles se engloban en la práctica de los cuidados y se relacionan con la parte emocional, la humanización y la trascendencia. Es la parte no técnica, pero que acompaña a los diferentes procedimientos y técnicas de unos cuidados profesionalizados. Objetivo.  Analizar los cuidados que realizan los profesionales de enfermería sobre las dimensiones de los cuidados invisibles para un mayor conocimiento y reconocimiento de estos, por los profesionales y la institución. Metodología. Se trata de una investigación mixta. Una parte, con un diseño cualitativo fenomenológico, y otra, con un diseño observacional descriptivo y transversal. Los participantes implicados serán los pacientes y los profesionales de enfermería de las diferentes unidades y servicios del Hospital Universitario Son Espases. Para la recogida de los datos cualitativos se utilizará la entrevista grupal para explorar la percepción de los cuidados invisibles. Para la recogida de los datos cuantitativos se utilizará la herramienta Microsoft Forms 365® para la recogida de las respuestas del cuestionario de percepción del cuidado invisible de enfermería (PCIE, dirigido a los pacientes), y el cuestionario Care-Q que evalúa las dimensiones de los cuidados invisibles y el cuestionario ad hoc para identificar acciones de cuidados invisibles (dirigidos a los profesionales). Posteriormente, se implantará en el programa Millennium® para el registro de los cuidados invisibles en los planes de cuidados y visibilizar el valor que representan en el cuidado global y el tiempo dedicado en la jornada laboral.   Abstract Invisible care is included in the practice of care and is related to the emotional part, humanization and transcendence. It is the non-technical part, but it accompanies the different procedures and techniques of professionalized care. Objective. Analyze the care provided by nursing professionals on the dimensions of invisible care for greater knowledge and recognition of these, by professionals and the institution. Methodology. It is a mixed investigation. One part, with a qualitative phenomenological design, and another, with a descriptive and cross-sectional observational design. The participants involved will be the patients and nurses from the different units and services of the Son Espases University Hospital (HUSE). For the collection of qualitative data, the group interview will be used to explore the perception of invisible care. For the collection of quantitative data, the Microsoft Forms 365® tool will be used to collect the responses to the perception questionnaire of invisible nursing care (PCIE, aimed at patients), and the Care-Q questionnaire that evaluates the dimensions of invisible care and the ad hoc questionnaire to identify invisible care actions (aimed at nurses). Later, it will be implemented in the Millennium® program to record invisible care in care plans and make visible the value they represent in global care and the time spent during the workday

Recomendaciones de manipulación doméstica de frutas y hortalizas para preservar su valor nutritivo

El beneficio para la salud del consumo diario de al menos 5 raciones entre frutas y hortalizas está bien documentado. En España no se alcanzan los 600 gramos por persona y día que recomienda la Organización Mundial de la Salud (OMS) en sus objetivos de salud pública, por lo que es importante mejorar el acceso a estos alimentos, aprovechar su potencial nutritivo y salvar las barreras para su consumo. Los objetivos de este documento son: facilitar la toma de decisiones responsables con la salud; aprovechar al máximo el valor nutritivo de frutas y hortalizas; ayudar a salvar las barreras para su consumo e informar sobre cómo afecta la conservación, manipulación y cocinado domésticos a su valor nutritivo. Para minimizar la pérdida de nutrientes y mejorar su biodisponibilidad durante la manipulación de frutas y hortalizas, la Asociación para la promoción del consumo de frutas y hortalizas"5 al día" (España) recomienda: evitar almacenamientos prolongados en el refrigerador; aprovechar las capas y hojas exteriores; pelar y/o cortar el alimento justo antes de consumirlo; lavar las piezas enteras y trocearlas posteriormente; controlar el tiempo de remojo de las piezas cortadas; preferir técnicas de cocinado que no requieran contacto directo con el agua; a menor tiempo de cocción, menor pérdida de nutrientes; la fritura correcta conserva muy bien los nutrientes, aunque no debe abusarse de esta técnica; añadir un chorrito de vinagre o de zumo de limón al agua de cocción; aprovechar el agua de los vegetales cocidos para elaborar otros alimentos (ej.: salsas, sopas, purés, etc.), excepto la de acelgas, espinacas o remolacha. La Asociación"5 al día" recomienda aumentar el consumo de frutas y hortalizas, y considera que la pérdida de nutrientes durante su manipulación doméstica no debe entenderse como una barrera para su consumo

Evolution of the use of corticosteroids for the treatment of hospitalised COVID-19 patients in Spain between March and November 2020: SEMI-COVID national registry

Objectives: Since the results of the RECOVERY trial, WHO recommendations about the use of corticosteroids (CTs) in COVID-19 have changed. The aim of the study is to analyse the evolutive use of CTs in Spain during the pandemic to assess the potential influence of new recommendations. Material and methods: A retrospective, descriptive, and observational study was conducted on adults hospitalised due to COVID-19 in Spain who were included in the SEMI-COVID- 19 Registry from March to November 2020. Results: CTs were used in 6053 (36.21%) of the included patients. The patients were older (mean (SD)) (69.6 (14.6) vs. 66.0 (16.8) years; p < 0.001), with hypertension (57.0% vs. 47.7%; p < 0.001), obesity (26.4% vs. 19.3%; p < 0.0001), and multimorbidity prevalence (20.6% vs. 16.1%; p < 0.001). These patients had higher values (mean (95% CI)) of C-reactive protein (CRP) (86 (32.7-160) vs. 49.3 (16-109) mg/dL; p < 0.001), ferritin (791 (393-1534) vs. 470 (236- 996) µg/dL; p < 0.001), D dimer (750 (430-1400) vs. 617 (345-1180) µg/dL; p < 0.001), and lower Sp02/Fi02 (266 (91.1) vs. 301 (101); p < 0.001). Since June 2020, there was an increment in the use of CTs (March vs. September; p < 0.001). Overall, 20% did not receive steroids, and 40% received less than 200 mg accumulated prednisone equivalent dose (APED). Severe patients are treated with higher doses. The mortality benefit was observed in patients with oxygen saturation </=90%. Conclusions: Patients with greater comorbidity, severity, and inflammatory markers were those treated with CTs. In severe patients, there is a trend towards the use of higher doses. The mortality benefit was observed in patients with oxygen saturation </=90%

Search for gravitational-lensing signatures in the full third observing run of the LIGO-Virgo network

Gravitational lensing by massive objects along the line of sight to the source causes distortions of gravitational wave-signals; such distortions may reveal information about fundamental physics, cosmology and astrophysics. In this work, we have extended the search for lensing signatures to all binary black hole events from the third observing run of the LIGO--Virgo network. We search for repeated signals from strong lensing by 1) performing targeted searches for subthreshold signals, 2) calculating the degree of overlap amongst the intrinsic parameters and sky location of pairs of signals, 3) comparing the similarities of the spectrograms amongst pairs of signals, and 4) performing dual-signal Bayesian analysis that takes into account selection effects and astrophysical knowledge. We also search for distortions to the gravitational waveform caused by 1) frequency-independent phase shifts in strongly lensed images, and 2) frequency-dependent modulation of the amplitude and phase due to point masses. None of these searches yields significant evidence for lensing. Finally, we use the non-detection of gravitational-wave lensing to constrain the lensing rate based on the latest merger-rate estimates and the fraction of dark matter composed of compact objects

Attention and Dual Coding Theory: an Interaction Model Using Subtitles as a Paradigm

Dins l’entorn del projecte europeu HBB4ALL presentem dos experiments relacionats amb el subtitulat. Actualment, estem immersos en un context on el consum dels continguts multimèdia disponibles està migrant cap a una reproducció “a demanda” que es du a terme mitjançant un seguit de dispositius diferents. Amb aquest context en ment, explorem les diferències que la llengua original del contingut genera i les diferències que el consum en diferents dispositius influeixen en la forma que tenim de processar aquest contingut. Al primer experiment, explorem la relació entre l’atenció, els subtítols i el processament de la informació. Es presenten als participants dos conjunts de clips, un amb l’àudio en anglès (una llengua coneguda pels participants) i l’altre en noruec (una llengua totalment desconeguda) per tal d’explorar l’efecte que es produeix a l’hora de llegir subtítols (en polonès, llengua materna). Tal i com es prediu a la Teoria de la Codificació del Doble Canal (Dual Coding Theory) (Paivio, 1986), s’ha trobat que la possibilitat d’accedir a la mateixa informació per per múltiples canals (en el cas que la llengua de l’àudio és coneguda pels participants) facilita en gran mesura la comprensió del contingut. A més, la distribució de l’atenció es veu alterada també en les dues condicions experimentals. La hipòtesi proposada és que el mecanisme de distribució de recursos i el mecanisme d’avaluació de la demanda (Kahneman, 1973), són els principals causants de les diferències trobades en el processament de la informació dels continguts. El segon experiment és de caire més aplicat. Es duu a terme una comparació entre diferents dispositius per tal d’explorar com la lectura i el processament de la informació es modifica segons la plataforma. Per tal d’avaluar aquestes diferències, es presenten un conjunt de clips en un idioma desconegut pels participants mentre es registra la comprensió mitjançant qüestionaris i el moviment ocular mitjançant eye tracking. No es trobarem diferències significatives entre els dispositius pel que fa a comprensió, pel que es conclou que no sembla ser necessari adaptar els subtítols a les diferents mides de pantalla, posat que el nostre sistema de processament de la informació es capaç de compensar aquesta diferència. La conseqüent discussió considera que ambdós resultats són rellevants per a la comprensió del nostres sistemes atencionals i d’aprenentatge. En ambdues situacions experimentals el nostre sistema cognitiu es capaç d’activar els mecanismes necessàris per compensar les diferències provocades en les dues condicions experimentals.We have conducted two experiments on subtitling and its presentation as part of the HBB4ALL European project. Nowadays, the tendency for content consumption is shifting towards an “on demand” dynamic performed on an array of different devices. With that in mind, not only did we explore the effect the audio language has on the way we process content but also the ways in which it is affected when using different devices to consume content. In the first experiment we explored the relation between attention, subtitles and information processing. We presented the participants with two sets of clips, one with audio in English and the other with audio in Norwegian in order to explore the effect on the reading of subtitles (in Polish). As predicted by the Dual Coding Theory (Paivio, 1986) multiple channel information processing is found to be a strong facilitator towards better performance in content comprehension. Moreover, attention resource distribution is also found to be altered by the experimental conditions. Resource allocation and demand evaluation mechanisms (Kahneman, 1973) are considered to be the main causes of those differences. In the second experiment the focus is more applied. A comparison was made between information processing on different devices in order to explore how reading and processing behaviour changes from platform to platform. To assess whether or not there are differences between the different platforms, we presented a set of clips in an unknown language and compared the results of comprehension and visual questionnaires as well as eye tracking readings. No significant differences were found across devices in content comprehension. It is not necessary to adapt subtitles to fit these devices as we are capable of compensating for any differences in their characteristics. The following general discussion considers the findings of the two experiments to be relevant to the understanding of our attentional and learning system. In both experimental situations, our cognitive processes are able to retrieve the necessary mechanisms to compensate for the differences made in the experimental manipulation

Attention and Dual Coding Theory: an Interaction Model Using Subtitles as a Paradigm

Dins l’entorn del projecte europeu HBB4ALL presentem dos experiments relacionats amb el subtitulat. Actualment, estem immersos en un context on el consum dels continguts multimèdia disponibles està migrant cap a una reproducció “a demanda” que es du a terme mitjançant un seguit de dispositius diferents. Amb aquest context en ment, explorem les diferències que la llengua original del contingut genera i les diferències que el consum en diferents dispositius influeixen en la forma que tenim de processar aquest contingut. Al primer experiment, explorem la relació entre l’atenció, els subtítols i el processament de la informació. Es presenten als participants dos conjunts de clips, un amb l’àudio en anglès (una llengua coneguda pels participants) i l’altre en noruec (una llengua totalment desconeguda) per tal d’explorar l’efecte que es produeix a l’hora de llegir subtítols (en polonès, llengua materna). Tal i com es prediu a la Teoria de la Codificació del Doble Canal (Dual Coding Theory) (Paivio, 1986), s’ha trobat que la possibilitat d’accedir a la mateixa informació per per múltiples canals (en el cas que la llengua de l’àudio és coneguda pels participants) facilita en gran mesura la comprensió del contingut. A més, la distribució de l’atenció es veu alterada també en les dues condicions experimentals. La hipòtesi proposada és que el mecanisme de distribució de recursos i el mecanisme d’avaluació de la demanda (Kahneman, 1973), són els principals causants de les diferències trobades en el processament de la informació dels continguts. El segon experiment és de caire més aplicat. Es duu a terme una comparació entre diferents dispositius per tal d’explorar com la lectura i el processament de la informació es modifica segons la plataforma. Per tal d’avaluar aquestes diferències, es presenten un conjunt de clips en un idioma desconegut pels participants mentre es registra la comprensió mitjançant qüestionaris i el moviment ocular mitjançant eye tracking. No es trobarem diferències significatives entre els dispositius pel que fa a comprensió, pel que es conclou que no sembla ser necessari adaptar els subtítols a les diferents mides de pantalla, posat que el nostre sistema de processament de la informació es capaç de compensar aquesta diferència. La conseqüent discussió considera que ambdós resultats són rellevants per a la comprensió del nostres sistemes atencionals i d’aprenentatge. En ambdues situacions experimentals el nostre sistema cognitiu es capaç d’activar els mecanismes necessàris per compensar les diferències provocades en les dues condicions experimentals.We have conducted two experiments on subtitling and its presentation as part of the HBB4ALL European project. Nowadays, the tendency for content consumption is shifting towards an “on demand” dynamic performed on an array of different devices. With that in mind, not only did we explore the effect the audio language has on the way we process content but also the ways in which it is affected when using different devices to consume content. In the first experiment we explored the relation between attention, subtitles and information processing. We presented the participants with two sets of clips, one with audio in English and the other with audio in Norwegian in order to explore the effect on the reading of subtitles (in Polish). As predicted by the Dual Coding Theory (Paivio, 1986) multiple channel information processing is found to be a strong facilitator towards better performance in content comprehension. Moreover, attention resource distribution is also found to be altered by the experimental conditions. Resource allocation and demand evaluation mechanisms (Kahneman, 1973) are considered to be the main causes of those differences. In the second experiment the focus is more applied. A comparison was made between information processing on different devices in order to explore how reading and processing behaviour changes from platform to platform. To assess whether or not there are differences between the different platforms, we presented a set of clips in an unknown language and compared the results of comprehension and visual questionnaires as well as eye tracking readings. No significant differences were found across devices in content comprehension. It is not necessary to adapt subtitles to fit these devices as we are capable of compensating for any differences in their characteristics. The following general discussion considers the findings of the two experiments to be relevant to the understanding of our attentional and learning system. In both experimental situations, our cognitive processes are able to retrieve the necessary mechanisms to compensate for the differences made in the experimental manipulation

Attention and dual coding theory : an interaction model using subtitles as a paradigm /

Departament responsable de la tesi: Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l'EducacióDins l'entorn del projecte europeu HBB4ALL presentem dos experiments relacionats amb el subtitulat. Actualment, estem immersos en un context on el consum dels continguts multimèdia disponibles està migrant cap a una reproducció "a demanda" que es du a terme mitjançant un seguit de dispositius diferents. Amb aquest context en ment, explorem les diferències que la llengua original del contingut genera i les diferències que el consum en diferents dispositius influeixen en la forma que tenim de processar aquest contingut. Al primer experiment, explorem la relació entre l'atenció, els subtítols i el processament de la informació. Es presenten als participants dos conjunts de clips, un amb l'àudio en anglès (una llengua coneguda pels participants) i l'altre en noruec (una llengua totalment desconeguda) per tal d'explorar l'efecte que es produeix a l'hora de llegir subtítols (en polonès, llengua materna). Tal i com es prediu a la Teoria de la Codificació del Doble Canal (Dual Coding Theory) (Paivio, 1986), s'ha trobat que la possibilitat d'accedir a la mateixa informació per per múltiples canals (en el cas que la llengua de l'àudio és coneguda pels participants) facilita en gran mesura la comprensió del contingut. A més, la distribució de l'atenció es veu alterada també en les dues condicions experimentals. La hipòtesi proposada és que el mecanisme de distribució de recursos i el mecanisme d'avaluació de la demanda (Kahneman, 1973), són els principals causants de les diferències trobades en el processament de la informació dels continguts. El segon experiment és de caire més aplicat. Es duu a terme una comparació entre diferents dispositius per tal d'explorar com la lectura i el processament de la informació es modifica segons la plataforma. Per tal d'avaluar aquestes diferències, es presenten un conjunt de clips en un idioma desconegut pels participants mentre es registra la comprensió mitjançant qüestionaris i el moviment ocular mitjançant eye tracking. No es trobarem diferències significatives entre els dispositius pel que fa a comprensió, pel que es conclou que no sembla ser necessari adaptar els subtítols a les diferents mides de pantalla, posat que el nostre sistema de processament de la informació es capaç de compensar aquesta diferència. La conseqüent discussió considera que ambdós resultats són rellevants per a la comprensió del nostres sistemes atencionals i d'aprenentatge. En ambdues situacions experimentals el nostre sistema cognitiu es capaç d'activar els mecanismes necessàris per compensar les diferències provocades en les dues condicions experimentals.We have conducted two experiments on subtitling and its presentation as part of the HBB4ALL European project. Nowadays, the tendency for content consumption is shifting towards an "on demand" dynamic performed on an array of different devices. With that in mind, not only did we explore the effect the audio language has on the way we process content but also the ways in which it is affected when using different devices to consume content. In the first experiment we explored the relation between attention, subtitles and information processing. We presented the participants with two sets of clips, one with audio in English and the other with audio in Norwegian in order to explore the effect on the reading of subtitles (in Polish). As predicted by the Dual Coding Theory (Paivio, 1986) multiple channel information processing is found to be a strong facilitator towards better performance in content comprehension. Moreover, attention resource distribution is also found to be altered by the experimental conditions. Resource allocation and demand evaluation mechanisms (Kahneman, 1973) are considered to be the main causes of those differences. In the second experiment the focus is more applied. A comparison was made between information processing on different devices in order to explore how reading and processing behaviour changes from platform to platform. To assess whether or not there are differences between the different platforms, we presented a set of clips in an unknown language and compared the results of comprehension and visual questionnaires as well as eye tracking readings. No significant differences were found across devices in content comprehension. It is not necessary to adapt subtitles to fit these devices as we are capable of compensating for any differences in their characteristics. The following general discussion considers the findings of the two experiments to be relevant to the understanding of our attentional and learning system. In both experimental situations, our cognitive processes are able to retrieve the necessary mechanisms to compensate for the differences made in the experimental manipulation

Una Experiencia de trabajo cooperativo e interactivo para el apoyo, la gestión y la planificación docente

En el presente trabajo describimos el proceso organizativo de las becas de colaboración de asistentes de asignatura en las facultades de la UAB. Al no existir directrices sobre cómo distribuir/gestionar el grupo de trabajo, la facultad de Psicología generó una estructura de trabajo basada en la metodología colaborativa para potenciar las competencias de los asistentes y proporcionar un apoyo transversal a la Facultad. Después de un año de trabajo se han recogido evidencias (protocolos, recursos y herramientas) de cómo se ha realizado este soporte a la planificación y gestión docente