Introducció a l'antracologia : mètodes i tècniques

La recuperació i estudi de les restes antracològiques en jaciments arqueològics és actualment una pràctica estesa entre els equips d'investigació gràcies al potencial d'informació que aquestes ofereixen. Malgrat això, encara trobem molts estudis on l'anàlisi de les restes carbonitzades no és més que un annex al final de la memòria sense cap vinculació aparent amb el plantejament inicial del projecte. Aquí volem fer una introducció teòrica i metodològica a la disciplina partint de la premisa que cal un enfocament multidisciplinar dels projectes d'investigació des d'un bon principi.The recovery and analysis of the anthracological remains in archaeological sites is a current practice among the research teams because of the potential information they can provide. However, we still find a lot of studies in which the analysis of the charred remains is nothing more than some pages at the end of the file, apparently, without any relation with the initial project. Here, we want to present a theoretical and methodological introduction to the discipline starting with the premise that it is necessary a multidisciplinary approach from the research teams

Del medio natural a los paisajes pastorales : ocupación de las zonas de alta montaña en los Pirineos centrales de Cataluña desde el Mesolítico a la Edad del Bronce (c. 9000-1000 cal ANE)

En este artículo presentamos los resultados de los trabajos de investigación arqueológica y paleoambiental llevados a cabo entre 2000 y 2014 en el Parque Nacional de Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (PNAESM) y en su área periférica. Dichos trabajos comprenden la prospección sistemática de la mayor parte del territorio, entre 1500 y 3000 m de altitud, que ha permitido documentar 350 sitios arqueológicos, proporcionando 78 dataciones radiocarbónicas que comprenden una secuencia de ocupación de la zona de 10700 años. Asimismo, se ha completado la excavación de tres yacimientos arqueológicos: Cova del Sardo de Boí, Abric de l'Estany de la Coveta I y el Dolmen de la Font dels Coms. El análisis arqueológico y paleoambiental de los sitios, de diversos perfiles y de 5 registros lacustres permiten modelizar la historia de las actividades económicas humanas en la alta montaña y el proceso de construcción de los primeros paisajes pastorales.Artikulu honetan, Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (PNAESM) parke nazionalean eta parkearen eremu periferikoan 2000. urtetik 2014ra eginiko ikerketa arkeologiko eta paleoanbientalen emaitzak aurkeztuko ditugu. Eginiko lanen artean daude lurraldearen zatirik handienaren prospekzio sistematikoa, 1.500-3000 m-ko altitudean egina, eta horri esker, 350 gune arkeologiko dokumentatu eta 78 datazio erradiokarboniko eskuratu ditugu, gunean 10700 urtean izandako okupazioaren sekuentziari lotutakoak. Era berean, hiru aztarnategi arkeologikoren indusketa ere burutu dugu: Cova del Sardo de Boí, Abric de l'Estany de la Coveta I eta Dolmen de la Font dels Coms. Guneen, profilen eta 5 aintzari-erregistroren inguruan egindako azterketa arkeologiko eta paleoanbientalak aukera ematen dute goi mendietako giza jarduera ekonomikoen historia eta lehen artzantza-paisaien eraikitze-prozesua modelizatzeko.This paper presents the results of the archaeological and palaeoecological research conducted between 2000 and 2014 in the Aigüestortes i Estany de Sant Maurici National Park (PNAESM). This included the systematic survey of the most of the National Park territory, included at altitudes between 1500 and 3000 m a.s.l. During the surveys, 350 archaeological sites have been detected and 78 radiocarbon dates have been realized, providing a sequence of human occupation from 10700 cal BP to modern times. In addition, three archaeological sites with stratified deposits have been fully excavated: Cova del Sardo de Boí, Abric de l'Estany de la Coveta I and Dolmen de la Font dels Coms. In parallel, 5 sedimentary cores have been extracted from lakes and one pigbog, from the Natural Park of Alt Pirineu (PNAP) and National Park (PNAESM) areas, providing a full palaeoecological sequence from the last 17.000 years cal BP. This archaeological and palaeoecological dataset (e.g. soil-sites and lake records) allowed advancing new models about the anthropization of the high-altitude areas and the social construction of pastoral landscapes

The exploitation of forest resources in mountain areas during the Neolithic in the northeast of the Iberian Peninsula

The aim of this work is to analyze the variability in the use of firewood in mountain areas in northeast Iberian Peninsula. The data obtained from the charcoal analyses in Cova del Sardo (4550-2500 cal. BC) is compared with other sites located in the south side of the Pyrenees and Prepyrenees. Differences in altitude and latitude explain the main differences in the consumptions of firewood: in middle and high altitudes Pinus sylvestris-nigra type is dominant; whereas, Quercus sp. deciduous and Buxus sempevirens are the most important taxa at low altitude

La Cova del Sardo de Boí i l'explotació de l'alta muntanya als Pirineus occidentals en època neolítica

Les excavacions arqueològiques a la Cova del Sardo de Boí (anys 2006 a 2008) junt a un extens programa de prospecció arqueològica al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici han permès documentar el procés de colonització i poblament dels espais d'alta muntanya del nord-oest de Catalunya des de inicis de l'Holocè. La seqüència prehistòrica de la Cova del Sardo cobreix pràcticament tres mil anys, entre el 5.500 i el 2.500 ca lANE. Junt amb d'altres jaciments documentats aporta indicis sobre les dinàmiques del poblament neolític en petits abrics i cavitats, que a partir del 3.000 calANE esdevé molt més intens i extens i experimenta una profunda modificació entorn el 2.400 calANE. Les dades paleoecològiques obtingudes a la zona completen la imatge d'aquestes primeres ocupacions humanes en aquest sector dels Pirineu

Mountains, Herds and Crops : Notes on New Evidence from the Early Neolithic in the Southern Central Pyrenees

After years of intense fieldwork, our knowledge about the Neolithisation of the Pyrenees has considerably increased. In the southern central Pyrenees, some previously unknown Neolithic sites have been discovered at subalpine and alpine altitudes (1,000-1,500 m a.s.l.). One of them is Cueva Lóbrica, 1,170 m a.s.l., which has an occupation phase with impressed pottery dated ca. 5400 cal BCE. Another is Coro Trasito, 1,558 m a.s.l., a large rock shelter that preserves evidence of continuous occupations in the Early Neolithic, 5300-4600 cal BCE. Evidence of human occupation at higher altitudes has also been documented. In the Axial Pyrenees, at the Obagues de Ratera rock shelter, 2,345 m a.s.l., an occupation has been dated to around 5730-5600 cal BCE. At Cova del Sardo, in the Sant Nicolau Valley, at 1,780 m a.s.l., a series of occupations have been excavated, dated to ca. 5600-4500 cal BCE. These sites allow us to discuss patterns of occupation of the mountainous areas between the Late Mesolithic and Early Neolithic. Recent data suggest that the last hunter-gatherer occupied all altitudinal stages of the Pyrenees, both in the outer and inner ranges. A change in the settlement pattern seems to have occurred in the Early Neolithic, which consisted of a concentration of occupations in the valley bottom and mid-slopes, in biotopes favourable to both herding and agriculture

Del territorio al asentamiento y del asentamiento al territorio: la investigación arqueológica en áreas de montaña y alta montaña en el Pirineo central

Aunque reciente en nuestra disciplina, la arqueología de las zonas de alta montaña poco a poco va consolidándose, generando corpus empíricos y procedimientos que en muchas ocasiones constituyen sus señas de identidad. Por encima de la diversidad de equipos y programas de investigación, algunos aspectos tienden a presentarse de forma recurrente. Uno es un cierto interés por las secuencias de larga duración. Otro lo constituye la mirada hacia un espacio amplio, que va mucho más allá del asentamiento. Este interés por el territorio o el paisaje, que en ocasiones se prefigura como un verdadero objeto de estudio, conlleva cambios en el diseño metodológico de la investigación. En este trabajo pretendemos recoger los ya casi veinte años de experiencia del Grupo de Arqueología de la Alta Montaña (GAAM) de la UAB y el CSIC para presentar una breve reflexión teórica sobre un aspecto que, a nuestro entender, es central en nuestra disciplina. La arqueología, en cuanto ciencia social, aborda una existencia humana colectiva que ocurre tanto en el tiempo como en el espacio. Por diversos motivos, la arqueología en áreas de alta montaña ha sido especialmente proclive a incorporar elementos metodológicos para tratar con el espacio también como instancia social. Quizás ha llegado el momento de empezar a evaluar los puntos fuertes de estas propuestas y tratar de identificar aquellas cuestiones que merecen mayor atención. En la parte final del artículo ilustramos, con un caso empírico, la pertinencia de la reflexión teórica planteada

Des de la prehistòria fins a l'actualitat : les ocupacions de l'Abric de les Obagues de Ratera, al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Espot)

Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia del Pirineu i Aran (2ones : 2019 ; Tremp)L'excavació de l'Abric de Les Obagues de Ratera, per sobre els 2300 m. d'altitud, ha permès documentar una extensa seqüència arqueològica. La sèrie de datacions radiocarbòniques efectuades ha precisat la cronologia d'aquestes ocupacions, que arrenquen a inicis de l'Holocé i s'estenen fins al s. XX, cobrint diversos períodes prehistòrics, de l'Edat Mitjana i d'època contemporània. L'anàlisi dels materials recuperats durant les excavacions complementa la imatge de l'abric com un lloc utilitzat de manera reiterada i canviant al llarg del temps. L'estudi d'aquest petit jaciment posa en valor els vestigis arqueològics de zones alpines i subalpines i referma el seu potencial per a l'estudi del passat.The excavation of the Las Obagues de Ratera Rockshelter, above 2300 m. of altitude, has allowed to document a large archaeological sequence. An intense radiocarbon dating defines the chronology of these occupations, which from the beginning of the Holocene and until the XXth century, covering different prehistoric and historic periods. The analysis of the materials recovered during excavations complements the image of this little rockshelter as a place used repeatedly but in changing ways over time. The study of this site highlights the archaeological remains of alpine and subalpine areas and reaffirms its potential for the study of the past

Jaciments, ritmes i dinàmiques d'implantació i explotació del territori al neolític antic (5.500-4.500 cal BC) : el Pirineu i les serralades prepirinenques

La recerca sobre el neolític ha considerat fins fa relativament poc els Pirineus com un actor secundari en el procés d'introducció de les formes de vida agrícoles i ramaderes en contraposició a les serralades pre i litorals i de la depressió central. Els treballs realitzats en els darrers anys en aquests territoris, amb revisió de col·leccions antigues, excavacions preventives i nous projectes de recerca condueixen a obtenir una imatge molt més detallada i complexa del procés de neolitització de la preconcebuda. En aquest sentit els treballs duts a terme a l'alt Pirineu aporten dades d'un neolític incipient des del segon terç del vi mil·lenni cal BC en alçades properes als 2.000 metres, fet que obre una perspectiva de gran interès inèdita fa pocs anys. D'altra banda, projectes consolidats com el desenvolupat al jaciment de la Draga permeten proposar seqüenciacions regionals pel Prepirineu oriental per la introducció del neolític.Research on the Neolithic has until recently considered the Pyrenees as a secondary player in the process of introducing agricultural and livestock life forms as opposed to the pre- and coastal mountain ranges and the central depression. The work carried out in recent years in these territories, with a review of old collections, preventive excavations and new research projects, leads to a much more detailed and complex picture of the neolithic process of preconceived. In this sense, the work carried out in the high Pyrenees provides data from an incipient Neolithic since the second third of the sixth millennium cal BC at altitudes close to 2,000 meters, which opens a perspective of great interest unheard of a few years ago. On the other hand, consolidated projects such as the one developed at the Draga site make it possible to propose regional sequences for the eastern Pre-Pyrenees due to the introduction of the Neolithic