Espanya: un indret on tot podria ser jurídicament diferent

Els intel·lectuals espanyols davant les «altres» cultures | Conversa amb Víctor Gómez Pin | Ernst Cassirer, Pedro Ruiz, Jordi Nieva, Carles Torner, Jordi Palafox, Josep V. Boir

La mediación: ¿una «alternativa» razonable al proceso judicial?

When talking about mediation, some key aspects of the figure are often left out: the instruction of the mediator and the dynamics of his/her performance. No explanation –only stereotypes– is given about the specific reasons of why mediation is preferable to the judicial process. Nevertheless, it is essential to ensure the specialized juridical instruction of the mediator, as well as his/her psychological, sociological and anthropological instruction so as to make a proper use of persuasion in his/her performance.Cuando se habla de mediación, suelen dejarse de lado algunos de los aspectos clave de la figura: la formación del mediador y la dinámica de su actuación. Tampoco se explica, al margen de tópicos, por qué razones concretas la mediación es preferible al proceso judicial. En cualquier caso, es esencial asegurar la formación jurídica especializada del mediador, así como su formación psicológica, sociológica y antropológica para utilizar debidamente la persuasión en su actuación

La invocació directa de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries als tribunals

La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries hauria de ser d'invocació més freqüent als tribunals per part dels ciutadans. Malgrat això, sovint hom oposa suposats obstacles jurídics que semblen impedir que pugui ser així. Tanmateix, quan es miren de prop aquests teòrics entrebancs, l'observador s'adona que en la majoria d'ocasions és una interpretació esbiaixada d'aquestes traves el que fa que la Carta no sigui d'aplicació més freqüent. És discutible si la Carta atorga drets directament als ciutadans, però el que no és rebatible és que com a tractat internacional ratificat per l'Estat espanyol, superior en rang a qualsevol llei orgànica o ordinària, el seu contingut ha d'informar tot l'ordenament jurídic i, per tant, la seva aplicació no hauria de generar pas tants inconvenients com s'observa a la pràctica dels tribunals. A l'article s'analitzen les diferents maneres de superar aquests obstacles, per tal que els ciutadans trobin en la Carta l'empara dels seus drets que van desitjar els inspiradors d'aquest tractat internacional

The inexplicable persistence of the legal evaluation of the evidence

The legal evaluation system of evidence has long been clearly marginalized in the civil process, and is legally non-existent in criminal proceedings. However, its long validity due to the tribunals’ praxis –more than by legal provision–, causes inexplicable manifestations of the old system that are still present and must be abolished./nThese manifestations include the legal assessment of documentary evidence in civil proceedings, or the existence of oaths and promises, ununderstandable today, as well as the outdated conception of the burden of proof, or even an also outdated study of circumstantial evidence. All this provokes today an improper analysis of a system in which the free evaluation of evidence shall govern, and prevents the full scientific development of this system, which logically affects the practice of the courts./nThis paper indicates how to correct and eliminate these trawls of the past.El sistema de valoración legal de la prueba hace tiempo que está claramente marginado en el proceso civil, y es legalmente inexistente en el proceso penal. Sin embargo, la larga vigencia del mismo, más por el uso forense que por disposición legal, ha determinado que actualmente todavía se encuentren inexplicables manifestaciones del antiguo sistema que deben ser abolidas./nEntre ellas se cuentan la valoración, todavía legal, de la prueba documental en el proceso civil, los juramentos y promesas, incomprensibles hoy en día, así como la propia concepción de la mismísima carga de la prueba, o incluso el estudio de las presunciones. Todo ello conserva a día de hoy un análisis impropio de un sistema en el que rige la libre valoración de la prueba, lo que impide el pleno desarrollo científico de este sistema, que afecta, lógicamente, a la práctica de los tribunales./nEn el presente trabajo se indica cómo proceder a la debida corrección y eliminación de esos arrastres del pasado

Intel·ligència artificial i Justícia. Un canvi generacional en el procés judicial

En el número 60 de la revista L'Espill trobaràs un dossier monogràfic sobre "L’apoteosi del kitsch", amb contribucions d'Antoni Martí Monterde, Anacleto Ferrer, Josep Maria Ruiz Simon i Hermann Broch. A més, articles de Marta Marín-Dòmine, Enzo Traverso, Antoni Defez, Josep J. Conill, Francisco Fuster, Manuel Guerrero i Jordi Nieva, així com La mirada de Mar Arza i fulls de dietari de Maria Folch i Ignasi Mora