Nivells d'instrucció de la població adulta de Palma

Abstract not availabl

Efecto del suero salino hipertónico al 7,2% sobre la hemodinámica cerebral y sistémica en pacientes con traumatismo craneoencefálico y presión intracraneal elevada

Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadaEl traumatismo craneoencefálico (TCE) representa hoy en día uno de los mayores problemas de salud pública, al ser, en los países desarrollados, la primera causa de muerte y discapacidad en la población menor de 45 años. La hipertensión intracraneal (HIC) es un fenómeno frecuente en los pacientes con un TCE grave. La morbi-mortalidad de estos pacientes está íntimamente relacionada con los episodios de HIC y de hipotensión arterial ocurridos durante la fase aguda del traumatismo. Uno de los pilares fundamentales en el tratamiento de la HIC es la osmoterapia. Actualmente, el manitol sigue siendo el agente osmótico de elección para el tratamiento de la HIC, aunque no siempre resulta eficaz y su administración no está exenta de efectos secundarios. Recientemente, ha despertado un gran interés el uso de soluciones salinas hipertónicas (SSH) en el tratamiento de la HIC, donde han demostrado ser efectivas incluso en casos de HIC refractaria al tratamiento convencional. La hipótesis principal de esta tesis es que la administración endovenosa durante 15 minutos de 1,5 ml/kg de SSH al 7,2% reduce la presión intracraneal (PIC) a través de un mecanismo osmótico y aumenta el flujo sanguíneo cerebral (FSC) sin disminuir la presión arterial media (PAM) ni el volumen intravascular en un grupo homogéneo de 20 pacientes con un TCE grave o moderado y una PIC mayor o igual a 15 mmHg mantenida más de 10 minutos durante las primeras 72 horas tras el accidente. La PIC disminuyó de forma significativa (p=0,001) durante más de 2 horas, mientras que la PAM no se modificó de forma significativa (p=0,29). Ello condicionó un aumento significativo de la presión de perfusión cerebral (p=0,01). Los cambios producidos en la PIC no se correlacionaron de forma significativa (p=0,05) con los cambios producidos en la osmolalidad sérica ni en el sodio sérico. No se produjeron modificaciones significativas en los cambios porcentuales del FSC estimado a partir de las diferencias arterio-yugulares de oxígeno (p=0,24). La frecuencia cardíaca no se modificó de forma significativa (p=0,08), sin embargo el índice cardíaco aumentó (p=0,003) y el índice de resistencias vasculares sistémicas disminuyeron (p=0,03) respectivamente de forma significativa. A los 5 minutos tras finalizar la infusión del SSH al 7,2%, la presión capilar pulmonar enclavada aumentó de forma significativa (p=0,01), volviendo posteriormente a valores basales, mientras que la diuresis no aumentó de forma significativa (p=0,08). Por lo tanto, concluimos que la administración endovenosa durante 15 minutos de 1,5 ml/kg de SSH al 7,2% en la fase aguda de los pacientes con un TCE moderado o grave e HIC disminuye de forma efectiva la PIC y aumenta la presión de perfusión cerebral, sin modificar de forma significativa el FSC estimado a partir de las diferencias arterio-yugulares de oxígeno, la PAM ni la diuresis. Estos resultados sugieren que la administración del SSH al 7,2% puede ser beneficiosa en pacientes con TCE, HIC e hipovolemia.Nowadays the head injury represents one of the greater public health problems, indeed it is the first cause of death and disability in the population younger than 45 years old in developing countries. Intracranial hypertension (ICH) is a frequent phenomenon in patients with severe head injury. The morbility and mortality in these patients is intimately related to ICH and systemic arterial hypotension episodes occurred during the acute phase of the head injury. One of the fundamental pillars in the treatment of ICH is the osmotherapy. At present, manitol continues to be the osmotic agent of choice for ICH treatment, however it does not always turn out to be efficient and its administration is not exempt from secondary effects. Recently, the use of hypertonic saline solutions (HSS) has awoken a great interest for ICH treatment where this has shown to be effective even in cases of conventional treatment -resistant ICH. The main hypothesis of this thesis is that the endovenous administration of 1.5 ml/kg of 7.2% HSS during 15 minutes reduces the intracranial pressure (ICP) through an osmotic mechanism and enlarges the cerebral blood flow (CBF) without diminishing mean arterial pressure (MAP), neither the intravascular volume in a homogeneous group of 20 patients with a severe or moderate head injury and ICP greater or equal to 15 mmHg and maintained for more than 10 minutes during the first 72 hours after the accident. The ICP diminished significantly (p=0.001) for more than 2 hours, while the MAP was not modified significantly (p=0.29). This phenomenon conditioned a significant increase of the cerebral perfusion pressure (CPP) (p=0.01). Changes produced in ICP were not correlated significantly with changes produced in serum osmolality nor in serum sodium (p=0.05). No significant modifications were produced in CBF calculated from the arterio-jugular oxygen content differences (p=0.24). The heart frequency was not modified significantly (p=0.08), nevertheless the heart index enlarged (p=0.003) and the systemic vascular resistance index diminished (p=0.03) respectively in a significant way. After 5 minutes after finalizing the infusion of the 7.2% HSS, the pulmonary capilar wedge pressure enlarge significantly (p=0.08). Therefore, we conclude that the endovenous administration of 1.5 ml/kg of 7.2% HSS for 15 minutes in the acute phase of moderate or severe head injury with ICH diminishes ICP effectively and enlarges the CPP without modifying either the CBF, the MAP or the urine output significantly. These results suggest that the administration of 7.2% HSS can be beneficial in patients with head injury ICH and hypovolemia

Es Dolç (Colònia de Sant Jordi, ses Salines, Mallorca). Cavitat litoral amb influències hipogèniques excavada a les Eolianites quaternàries i als materials del Pliocè

S’han fet exploracions i estudis per part del Grup Nord de Mallorca al llarg dels anys 2011, 2012 i 2013 que han suposat 90 dies d’immersions. La cavitat, de direcció general SW-NE, compta amb tres esfondraments naturals que permeten accedir al sistema, que posseeix un recorregut de 4.100 m, amb un desnivell que supera els 36 m i una fondària màxima de 27 m. La distància lineal, si se segueix la cova, entre l’entrada més propera a la mar i la part interior més allunyada és de 1.444 m. Pràcticament tota la cova, llevat les entrades, és subaquàtica. La troballa i documentació de la cavitat suposa donar a conèixer l’existència d’una important formació endocàrstica als materials del Quaternari i del Pliocè. La cova es pot considerar, com una megaforma constituïda per un sistema de cavitats de planta ramiforme, és a dir, una planta divagant a on els plans d’estratificació i les sales d’esfondrament han assolit un paper important en el desenvolupament d’algunes zones de la cavitat. La formació de la cova ha estat una combinació dels factors genètics hipogènics, freàtics litorals i amb fortes influències del drenatge de les aigües subterrànies cap a la mar. La cavitat consta de dos nivells molt diferenciats: per una part, galeries hipogèniques ascendents que constitueixen les zones més fondes de la cavitat, i que s’inicien dins dels materials del Pliocè i, per altra banda, les galeries horitzontals i d’aspecte freàtic, excavades a les eolianites del Quaternari. Els estudis morfomètrics denoten una disposició consistent en un conjunt de galeries de dimensions relativament amples (>4 m), desenvolupades a unes fondàries bastant constants entre -6 i -12 m. Els passatges de major profunditat estan prou ben representats (gairebé un 25% de la cova discorre entre -14 i -26 m) en relació amb l’existència de conductes ascendents lligats a l’alimentació profunda del sistema de drenatge. L’absència de morfologies secundàries o de precipitació és, llevat de poques excepcions, un dels trets més distintius de la cavitat, ja que són molt pocs els indrets on hi són presents. Els materials propis de la dinàmica sedimentària de la cavitat consisteixen en nivells arenosos fins, amb grans carbonatats probablement procedents de la desagregació i rentat mecànic de les eolianites de les parets. Els nivells molt llimosos de color vermellós que, a part de minerals de les argiles, incorporen elevades quantitats de quars, correspondrien a elements procedents de la infiltració superficial. Destaquen dipòsits obscurs amb presència d’importants quantitats de ferro i especialment manganès que pot arribar a valors del 40%. Els centenars de metres més propers a la mar són freqüentats per espècies marines de vertebrats i invertebrats que presenten elevada tolerància a les aigües més dolces. El descobriment més sorprenent i interessant a nivell faunístic ha estat la troballa de nombrosos espècimens del crustaci misidaci Burrimysis palmeri que només es coneixia fins ara de la cova des Burrí, cavitat de l’illa de Cabrera. S’ha recuperat dins la cavitat una àmfora del tipus MGS V, també denominada grecoitàlica arcaica de la variant LWa. La cronologia d’aquest tipus de produccions oscil•laria entre finals del segle IV i inicis del III aC. L’abocament de les aigües residuals, provinents de la depuradora de la Colònia de Sant Jordi, suposa la contaminació de les aigües subterrànies i alhora la destrucció progressiva d’una cavitat excepcional, que drena cap a la mar, amb uns valors patrimonials naturals geològics i biològics de primer ordr

Es Dolç (Colònia de Sant Jordi, ses Salines, Mallorca). Cavitat litoral amb influències hipogèniques

[cat] S’han fet exploracions i estudis per part del Grup Nord de Mallorca al llarg dels anys 2011, 2012 i 2013 que han suposat 90 dies d’immersions. La cavitat, de direcció general SW-NE, compta amb tres esfondraments naturals que permeten accedir al sistema, que posseeix un recorregut de 4.100 m, amb un desnivell que supera els 36 m i una fondària màxima de 27 m. La distància lineal, si se segueix la cova, entre l’entrada més propera a la mar i la part interior més allunyada és de 1.444 m. Pràcticament tota la cova, llevat les entrades, és subaquàtica. La troballa i documentació de la cavitat suposa donar a conèixer l’existència d’una important formació endocàrstica als materials del Quaternari i del Pliocè. La cova es pot considerar, com una megaforma constituïda per un sistema de cavitats de planta ramiforme, és a dir, una planta divagant a on els plans d’estratificació i les sales d’esfondrament han assolit un paper important en el desenvolupament d’algunes zones de la cavitat. La formació de la cova ha estat una combinació dels factors genètics hipogènics, freàtics litorals i amb fortes influències del drenatge de les aigües subterrànies cap a la mar. La cavitat consta de dos nivells molt diferenciats: per una part, galeries hipogèniques ascendents que constitueixen les zones més fondes de la cavitat, i que s’inicien dins dels materials del Pliocè i, per altra banda, les galeries horitzontals i d’aspecte freàtic, excavades a les eolianites del Quaternari. Els estudis morfomètrics denoten una disposició consistent en un conjunt de galeries de dimensions relativament amples (>4 m), desenvolupades a unes fondàries bastant constants entre -6 i -12 m. Els passatges de major profunditat estan prou ben representats (gairebé un 25% de la cova discorre entre -14 i -26 m) en relació amb l’existència de conductes ascendents lligats a l’alimentació profunda del sistema de drenatge. L’absència de morfologies secundàries o de precipitació és, llevat de poques excepcions, un dels trets més distintius de la cavitat, ja que són molt pocs els indrets on hi són presents. Els materials propis de la dinàmica sedimentària de la cavitat consisteixen en nivells arenosos fins, amb grans carbonatats probablement procedents de la desagregació i rentat mecànic de les eolianites de les parets. Els nivells molt llimosos de color vermellós que, a part de minerals de les argiles, incorporen elevades quantitats de quars, correspondrien a elements procedents de la infiltració superficial. Destaquen dipòsits obscurs amb presència d’importants quantitats de ferro i especialment manganès que pot arribar a valors del 40%. Els centenars de metres més propers a la mar són freqüentats per espècies marines de vertebrats i invertebrats que presenten elevada tolerància a les aigües més dolces. El descobriment més sorprenent i interessant a nivell faunístic ha estat la troballa de nombrosos espècimens del crustaci misidaci Burrimysis palmeri que només es coneixia fins ara de la cova des Burrí, cavitat de l’illa de Cabrera. S’ha recuperat dins la cavitat una àmfora del tipus MGS V, també denominada grecoitàlica arcaica de la variant LWa. La cronologia d’aquest tipus de produccions oscil•laria entre finals del segle IV i inicis del III aC. L’abocament de les aigües residuals, provinents de la depuradora de la Colònia de Sant Jordi, suposa la contaminació de les aigües subterrànies i alhora la destrucció progressiva d’una cavitat excepcional, que drena cap a la mar, amb uns valors patrimonials naturals geològics i biològics de primer ordre.[eng] Exploration and scientific research have been done by Grup Nord de Mallorca during the years 2011, 2012 and 2013 representing a total of 90 days of dives. The cave, with a general SW-NE trend, shows three collapse structures that give way to the entrance of the system. With a total length of 4100 m, and 36 m of maximum difference in height, attain a maximum depth of 27 m bsl. The maximum distance measured, along the cave course, between the entrance nearest the sea to the farthest inner part of the cave is 1444 m. Practically all the cave, apart from the entrances, develops underwater. The finding of this cave and the subsequent documentation of its characteristics disclose the existence of a very important endokarst system carved in Pliocene and Quaternary deposits. The cave can be considered as a megaform constituted by a ramiform system of passages, with a mixed hypogenic and littoral phreatic genesis highly influenced by the groundwater drainage to the sea. The cave system show two clearly differentiated tiers: ascending hypogenic passages that constitute the deepest areas of the cave starting in the Pliocene materials, and the horizontal phreatic galleries formed within the Pleistocene aeolianites. Morphometric data indicate that passages show relatively wide dimensions (>4 m) being developed at rather constant depths comprised between -6 and -12 m bsl. The deepest passages are quantitatively well represented (near 25% of the cave is located between -14 and -26 m) owing to the existence of the ascending galleries linked to the basal recharge of the system. An almost absence of speleothems is one of the most distinctive characteristics of the cavity; they have only a scattered presence. The materials related to the sedimentary dynamics in the cave are represented by thin sandy levels composed by carbonate grains probably detached from the aeolianite walls. Silty reddish levels, formed by abundant quartz grains, apart from clay minerals, reveal a clear process of infiltration from the soil. It is especially important the presence of abundant dark Fe and Mn-rich sediments attaining values near 40%. The passages that are closer to the sea are colonized by vertebrate and invertebrate marine species showing a high degree of tolerance to freshwaters. The more surprising fact has been the discovery of a great number of Burrimysis palmeri a misidacean crustacean only known till now from Cova del Burri, a coastal cave from the island of Cabrera. An archaic Greco italic variant LWa amphora (MGS V) has been recovered into the cavity. Its chronology must be placed between the end of the IV century to the early III century b.C. Wastewater discharge from the Colònia de Sant Jordi treatment plant implies the groundwater contamination as well as the progressive destruction of an exceptional cave, that can be considered as a first order phenomenon by their biologic and geologic natural heritage values

El lideratge de l'equip directiu en l'educació inclusiva

[cat] La societat ha sofert molts canvis els quals es veuen reflectits en l’educació. A les escoles, la direcció realitza tasques essencials pel bon desenvolupament del centre, per la qual cosa és important analitzar la importància del lideratge i la manera en la que es desenvolupa. Així, ens centrarem en l’anàlisi del lideratge tenint en compte la seva conceptualització i evolució al llarg dels anys. L’anàlisi es realitza després de l’elaboració de l’entrevista als directors de 10 escoles de primària triades a l’atzar. Les entrevistes permeten l’estudi del lideratge segons aspectes com la mateixa concepció del lideratge o l’anàlisi dels participants.[eng] The society has undergone many changes which are reflected in education. In the schools, the direction performs essential tasks for the good development, therefore it is important to analyze the importance and way of doing this. Thus, we will focus on the analysis of leadership keeping in mind its conceptualization and evolution over the years. The analysis is done after the preparation of the interview to the directors of 10 primary schools chosen at random. Interviews allow the study of leadership according to aspects such as the same conception of leadership or the analysis of the participants

Matemàtiques per a tots. Noves metodologies i recursos

[eng] The overall aim of this essay is to do a motivating and fun didactic proposal, with the intention of improving students’ performance in the area of mathematics, basing on new methodological trends, that ensure best results. In order to be able to achieve this aim, the essay is divided into two sections. The first section, in which the theoretical framework is exposed, begins with an analysis of the current situation and continues with the exhibition of several practices and strategies that facilitate the learning of mathematics and ends with the explanation of the importance of attitudes in the learning of mathematics. As for the second section, it presents an educational proposal based on the game and in the manipulation of materials with the aim of presenting mathematics as a funny and close area.[cat] L’objectiu general d’aquest treball és fer una proposta didàctica lúdica i motivadora, amb la intenció de millorar el rendiment dels alumnes en l’àrea de matemàtiques, basant-nos per això en les noves corrents metodològiques que asseguren uns millors resultats. Per poder complir aquest objectiu, el treball s’estructura en dues parts. La primera part, on s’exposa el marc teòric, el qual comença amb una anàlisi de la situació actual, per continuar amb l’exposició de diverses pràctiques i estratègies que faciliten l’aprenentatge de les matemàtiques i que acaba amb l’explicació de la importància de les actituds en l’aprenentatge de les matemàtiques. I la segona part, on es presenta una proposta didàctica basada en el joc i en la manipulació de materials amb l’objectiu principal de presentar les matemàtiques com una àrea divertida i propera

Les escoles d'immersió treballam així

Las escuelas de inmersión lingüísticas en Baleares comienzan a partir de la premisa de que el acceso al conocimiento de la lengua catalana es un derecho de todos los ciudadanos de las Islas Baleares y el sistema educativo tiene la obligación de garantizarlo. Para aprender una lengua nueva el niño debe usarla haciendo cosas que le resulten divertidas e interesantes. Así, en estas escuelas el maestro utiliza estrategias a partir de cuentos, fiestas, conversaciones, la afectividad, juegos, hábitos, canciones. Todas estas situaciones comunicativas, individuales o en grupo, que se dan en el aula sirven al mismo tiempo para el aprendizaje y uso de la nueva lengua.BalearesES