Ressenyes

Obra ressenyada: El futur de les perifèries urbanes. Canvi econòmic i crisi social a les metròpolis contemporànies. Actes de les Jornades de Reflexió i Mostra d'Art organitzades per l'lnstitut de Batxillerat "Barri Besós". Barcelona, del 10 al 13 de maig de 1989. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar Social; Institut de Batxillerat "Barri Besós", 1994

Pasado y futuro de la Barcelona territorio : la razón en la ciudad : el Plan Cerdà

Barcelona conmemora el 150º aniversario del Plan de Ensanche de Ildefons Cerdà. En este tiempo, el Eixample se ha convertido en un tablero de juego en el que la ciudad y su urbanismo han establecido un diálogo permanente con el proyecto del ingeniero de Centelle

Los paisajes del transumer : el orden visual del consumo en tránsito

La progresiva urbanización del territorio ha generado procesos de transformación espacial y la relativa homogeneización y pérdida de singularidad del paisaje, progresivamente desanclado del lugar y sin la obligación de traducir sus características físicas, sociales o culturales. Esta explosión urbana también ha significado la gestación de una experiencia metropolitana caracterizada por el mismo indiferentismo territorial, que multiplica los comportamientos urbanos, fácilmente replicables y portables de un lugar a otro. Los escenarios de la movilidad y el consumo permiten apreciar de cerca estos procesos. Los espacios multicine, o multiplex, que permiten un uso del territorio independiente respecto al tiempo e indiferente ante el lugar; o la experiencia cultural que representa el universo del bajo coste (low cost), muestran la construcción de un orden visual asociado al consumo en tránsito, y la producción de paisajes en régimen de take away. Esta cultura de la movilidad y el desplazamiento entre lugares permite hablar de territoriantes, más que de habitantes, y de transumers, más que de consumidores (consumers) y, por muy paradójico que pueda parecer, se asocia a una mirada nostálgica y romántica que también se proyecta sobre el paisaje. Así, los paisajes, en tanto que objeto de consumo, se vinculan menos a la construcción de un sentido del lugar y más a la recolección de experiencias, emociones e historias que caracteriza la tematización, a partir del uso de prótesis perceptivas que anudan la contemplación del paisaje a un orden visual moldeado por el cultivo intensivo de la nostalgia y el romanticismo.The process of urbanisation has represented the loss of singularity which goes hand in hand with the homogenisation of landscapes. Thus, landscape appears as progressively less attached to the place since it seems that there is no particular interest in representing local physical, social or cultural meaning. Along with this urban explosion a new type of metropolitan experience has emerged, deeply characterised by the multiplication of urban behaviours, easily replicable and portable from one place to another. Metropolitan spaces devoted to mobility and consumption clearly show this evolution. In this sense, the success of multicinemas or the so-called low cost culture experience allow a very specific use of space which is independent of the time and appears as indifferent to the place. Both urban scenarios show the emergence of a new visual order associated to consumption and mobility. This is a visual order which refers to a production of landscapes for being appreciated, perceived and consumed as a take away product. This new culture of mobility in-between places refers to territoriants more to inhabitants and deals with transumers more than with consumers. However, this is a brand new culture inspired by a very nostalgic gaze which projects itself upon landscape perception. In conclusion, landscapes are merely considered as commodities; they are not really related with the construction of any sense of place but simply used as instruments for the recollection of experiences, emotions and the consumption of local history which goes hand in hand with landscape thematisation. This is a process in which both technological and cultural proteases are progressively used in our perception of landscape reinforcing the visual order that frames the intensive consumption of nostalgia and romanticism

I Jornades Internacionals "Cerdà, Urbs i Territori" (Barcelona, 16-18 de gener de 1995)

El Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports, amb la col·laboraci6 del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat i de 1'Escola d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de la UPC, va celebrar les I Jornades Internacionals sobre l'obra d'Ildefons Cerdà, els dies 16,17 i 18 de gener del 1995. La trobada es caracteritzà per la vocació de continuïtat i ha servit per debatre l'origen, la importància i la vigència dels innovadors treballs de Cerdà per a l'urbanisme modern i actual. La presència d'estudiosos i estudioses procedents de diferents disciplines, no només de l'enginyeria o l'arquitectura, sinó també de l'economia, la geografia, la història de la urbanística o el dret, va afavorir la presentació de l'obra cerdiana des de diverses perspectives i, així mateix, una vindicació de la seva figura recolzada en raons ben variades. Les jornades es realitzaren paral·lelament a l'exposició "Cerdà, Urbs i Territori", novembre de 1994-febrer de 1995.El Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos, con la colaboración del Departamento de Política Territorial y Obras Públicas de la Generalitat y de la Escuela de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos de la UPC, celebró las I Jornadas Internacionales sobre la obra de Ildefons Cerdà, los días 16, 17 y 18 de enero de 1995. El encuentro se caracterizó por la vocación de continuidad y ha servido para debatir el origen, la importancia y la vigencia de los innovadores trabajos de Cerdà para el urbanismo moderno y actual. La presencia de estudiosos y estudiosas procedentes de diferentes disciplinas, no sólo de la ingeniería y la arquitectura, sino también de la economía, la geografía, la historia de la urbanística o del derecho, favoreció la presentación de la obra cerdiana desde las diversas perspectivas y, asimismo, una reivindicación de su figura apoyada desde razonamientos variados. Las jornadas se realizaron paralelamente a la exposición "Cerdà, Urbs i Territori", noviembre de 1994-febrero de 1995.Le Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports, avec la colaboration du Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya et de 1'Escola d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de la Universitat Politècnica de Catalunya, a organisé les I Journées Internationals sur l'oeuvre d'Ildefons Cerdà, les 16, 17 et 18 janvier 1995. Le rencontre a eté marquée par la volonté de continuité, et pour le debat sur l'origine, l'importance et la vigence des innovateurs travails de Cerdà pour l'urbanisme moderne et actuel. La présence de chercheurs de plusierus matières, non seulement le génie civil ou l'architecture, mais aussi de l'économie, la géographie, l'histoire de l'urbanistique ou le droit, ont favorisé la presentation de l'oeuvre de Cerdà des de plusieurs perspectives et, aussi, une vindication de sa personne appuyée en tres diverses raisons. Les journées s'ont tenu pareillement a I'exposition "Cerdà, Urbs i Territori", novembre 1994-fevrier 1995.The Association of Civil Engineers, in collaboration with the Department of Territorial Policy and Public Works, and the Civil Engineering School of the Polytechnic University of Catalonia, organized the First International Meetings on the Legacy of Ildefons Cerdà the 16th, 17th and 18th January 1995. The meetings served as a forum to discuss the origins, importance and actuality of Cerdà's contributions to modern and current urban planning. The attendance of numerous specialist, not only architects and engineers but also economist, geographers, urban historians and lawyers allowed for the presentation of Cerdà's work from a variety of perspectives, and also, for a recognition of Cerdà grounded on different views. The meeting took place in parallel to the exhibit "Cerdà, Urbs i Territori", November 1994-February 1995

Paisatges de la mobilitat : dels espais multiplex als aeroports low cost

Francesc Muñoz posa de manifest que la mobilitat, a banda de condicionar i remodelar el territori i el paisatge, està produint una tipologia de llocs i de paisatges relacionats amb cada tipus de mobilitat. En particular, l'autor analitza l'emergència d'un nou tipus de geografia i de paisatges low cost associats a les necessitats d'aquesta modalitat de mobilitat aèria i el trencament dels vincles tradicionals entre els individus i els llocs que dóna pas a l'existència d'un possible «sentit del lloc» paradoxalment deslocalitzat

La ciutat multiplicada: polítiques urbanes i condicions de centralitat a la metròpoli postindustrial

L'article presenta de forma resumida els principals trets de l'estructura difusa del territori, característica de la ciutat postindustrial i planteja un seguit de problemàtiques que hi estan associades. A continuació es proposa la hipòtesi d'una desconnexió entre les polítiques urbanes i aquests nous escenaris territorials, a partir de dos exemples concrets: en primer lloc, l'absència de reflexió i de marc d'actuació que considerin els continguts i els atributs de l'espai públic definit a escala metropolitana. En segon lloc, la manca de polítiques complexes davant la pèrdua d'activitats productives als centres urbans. A partir de tots dos exemples, s'exposa l'aparent paradoxa que és, precisament, a partir d'una lectura contextual dels mecanismes de producció del territori difús que es poden aconseguir més graus de centralitat per a les ciutats

Historic evolution and urban planning typology of Olympic Village

Article providing a broad historical overview of the role and typology of Olympic villages along the history of the Modern Olympic Games. This article was published in the book entitled 'Olympic Villages: a hundred years of urban planning and shared experiences' compiling the papers given at the 1997 International Symposium on International Chair in Olympism (IOC-UAB).L'article ofereix una exhaustiva visió històrica del paper i la tipologia de les Viles Olímpiques. Aquest text es va publicar en el llibre "Olympic Villages: a hundred years of urban planning and shared experiences" que recull les ponències presentades en el simposi internacional sobre viles olímpiques de la Càtedra Internacional d'Olimpisme (CIO-UAB) l'any 1997.El artículo ofrece una exhaustiva visión histórica del papel y la tipología de las Villas Olímpicas. Este texto fue publicado en el libro "Olympic Villages: a hundred years of urban planning and shared experiences" que recoge las ponencias presentadas en el simposio internacional sobre villas olímpicas de Cátedra Internacional de Olimpismo (CIO-UAB) el año 1997

La gestió del risc al territori : les polítiques d'emergència i protecció civil a la urbanització dispersa

Cada cop és més fàcil trobar característiques metropolitanes a llocs que tradicional-ment havien quedat al marge dels processos d'urbanització. Aquesta dinàmica d'urbanització del camp, tal com descriu l'autor, provoca un canvi en el model tradicional del tractament de les emergències en aquestes àrees. Si bé fins ara, aquestes es concebien com quelcom a tractar de manera excepcional i específica, el nou escenari basat en l'increment de l'anomenada urbanització dispersa provoca el replantejament de les polítiques públiques de gestió del risc al territori. La redefinició general de les formes d'urbanització en aquests espais oberts està motivada per quatre grans processos: la localització en sòl no urbanitzable de noves infraestructures de serveis, la presència de noves zones d'oci i descans, l'ampliació sectorial de serveis i equipaments comuns i la redefinició de l'aprofitament dels recursos del territori. La implementació de noves infraestructures i usos suposa la incorporació de noves situacions de risc que afecten les necessitats de seguretat, emergència i protecció civil. La gestió del risc forestal en aquestes àrees permet explicar de quina manera el model tradicional esdevé poc funcional i el repàs al Pla estratègic de Corbera de Llobregat de quina manera abordar-ho.Cada vez es más fácil encontrar características metropolitanas en lugares que tradicionalmente habían quedado al margen de los procesos de urbanización. Esta dinámica de urbanización del campo, tal y como describe el autor, provoca un cambio en el modelo tradicional del tratamiento de las emergencias en estas áreas. Si bien, hasta ahora, estas se concebían como una cuestión que se debía tratar de manera excepcional y específica, el nuevo escenario basado en el incremento de la llamada urbanización dispersa provoca el replanteamiento de las políticas públicas de gestión del riesgo en el territorio. La redefinición general de las formas de urbanización en estos espacios abiertos viene motivada por cuatro grandes procesos como son la localización en suelo no urbanizable de nuevas infraestructuras de servicios, la presencia de nuevas zonas de ocio y descanso, la ampliación sectorial de servicios y equipamientos comunes, y la redefinición del aprovechamiento de los recursos del territorio. La implementación de nuevas infraestructuras y usos supone la incorporación de situaciones nuevas de riesgo que afectan a las necesidades de seguridad, emergencia y protección civil. La gestión del riesgo forestal en estas áreas permite explicar de qué manera el modelo tradicional se convierte en poco funcional y cómo abordar el repaso al Plan Estratégico de Corbera de Llobregat.Nowadays urban characteristics are easier to find in places that traditionally had been put aside of the urbanization development. The urbanization of the country dynamic, as itis described by the author, provokes a change on the traditional treatment of the emergencies in these areas. Although, the emergencies has been seeing until now as a phenomenon to treat in a exceptional and specific way, the new scenario based on the increase of the so-called disperse urbanization drives to a new public policies approach about the management of the territorial risk. Especially fours main factors are the responsible of the general redefinition of the way to urbanize in the opened areas: new infrastructures for services on non-urban areas, new leisure and rest time zones, the sectorial enlargement of services and common equipments and the redefinition of use of the resources of the territory. The implementation of these new infrastructures incorporates new situations of risk, which affect the needs of security, safety and civil defense. The management of the forest risk lets to explain how the traditional model becomes little functional and a revision on the Strategic Planning of Corbera de Llobregat how to face it