Muñoz Ramírez, Francesc

Documents d Anàlisi Geogràfica

Diposit Digital de Documents de la UAB

Doc. A d .  Geogr. 30, 1997 209-214 La ciutat fragmentada: grups socials, qualitat de vida i participació. ((VI Setmana d'Estudis Urbans)) Lleida, del 16 al 20 d'octubre de 1995 Francesc-Manuel Muiioz Universitat Autbnorna de Barcelona. Departament de Geografia. 08 193 Bellaterra (Barcelona). Spain Data de recepció: mar$ 1996 Data d'acceptació: mar$ 1996 Resum Del 16 al 20 d'octubre passat es va celebrar a la Universitat de Lleida la VI Setmana &Estudis Urbans, organitzades pel Servei &Urbanisme de I'Ajuntament de Lleida, el Departament de Geografia i Sociologia de la Universitat de Lleida, la demarcació en aquesta ciutat del Col.legi Oficial &Arquitectes de Catalunya i el Col.legi Oficial &Aparelladors i Arquitectes Tkcnics de Lleida. Les sessions es van aproximar a la idea de fragmentació urbana i a les seves conseqükncies des de diferents i molt diversos punts de vista. Un debat que gid al vol- tant de les problemitiques dels col.lectius implicats a la vida urbana, els diferents criteris de planificació urbana i de definició de la qualitat de vida a les ciutats i les problematiques que planteja actualment la participació ciutadana al govern urba. Paraules clau: urbanisme, geografia urbana, Lleida. Resumen. La ciudzdfragmentadz: grupos sociales, cali& de ui& ypartic;Pación. n l/7 Semana de Estudios Urbanos,). Lleida, del I6a120 de octubre de 1995 Del 16 al 20 de octubre ~asado se celebró en la Universitat de Lleida la Vi Setmana &Estudis Urbans, organizadas por el Servei &Urbanisme de 1'Ajuntament de Lleida, el Departament de Geografia i Sociologia de la Universitat de Lleida, la demarcación en esta ciudad del Col.legi Oficial &Arquitectes Tkcnics de Catalunya y el Col.legi Oficial &Aparelladors i Arquitectes Tkcnics de Lleida. Las sesiones se aproximaron a la idea de fragmentación urba- na y a sus consecuencias desde diferentes y muy diversos puntos de vista. Un debate que giró en torno a las problemáticas de 10s colectivos implicados en la vida urbana; 10s diferentes criterios de planificación urbana y de definición de la calidad de vida en las ciudades, y las problemiticas que actualmente plantea la participación ciudadana en el gobierno de la ciudad. Palabras clave: urbanismo, geografia urbana, Lleida. Resumé. La uille fragmentée: grupes sociaux, qualité de vie et partiripation. aVI2me Semaine d'ztudes Urbainsa. Lleiáa, du l 6 a u  2 0  dbctobre, 1995 La VIkrne Semaine d'Études Ubains, organisé par le Servei &Urbanisme de I'Ajuntament de Lleida, par le Departament de Geografia i Sociologia de la Universitat de Lleida, par la 210 Doc. Anil. Geoer. 30. 1997 Francesc-Manuel Muñoz démarcation dans cette ville du Col.legi Oficial &Arquitectes de Catalunya et le Col.legi Oficial &Aparelladors i Arquitectes Ttcnics de Lleida, a eu lieu du 16 au 20 du dernier octobre A la Universitat de Lleida. Les séances se son repprochées de I'idée de morcelement urbain et de ses conséquences dts points de w e  trés différents. Le débat tourna autour de les problemes des colectifs impliqués a la vie urbaine; les différents crittres de planifica- tion urbaine et de définition de la qualité de vie dans les villes, et les problemes que la par- ticipation des citoyens pose actuallement dans le gouvernement urbain. Mots de: urbanisme, géographie urbaine, Lleida. Abstract. The fiagmented city: socialgroups, quality of life anndparticipation. ((VI Urban Studies Weekz. Lleida, IGth-20th October 1995 The VI Urban Studies Week was held at the Universitat de Lleida between 16th and 20th October 1995. It was organized jointly by the Urban Planning deparunent of the Lleida City Council, the Department of Geogaphy and Sociology of the Universitat de Lleida, the local delegation of the Col.legi Oficial &Arquitectes de Catalunya and the Col.legi Oficial &Aparelladors i Arquitectes Tecnics de Lleida. The sessions dealt with the topic of urban fragmentation and its consequences from a large variety of points of view. Discussion focu- sed on the problems of the different groups involved in urban life; the differing urban planning criteria and the definition of quality of life in cities, and the problems which arise from citizen participation in urban administration. Key words: urban planning, urban geography, Lleida. Sumari 1. Introducci6 4. Ciutat i qualitat de vida 2. La ciutat grupuscular 5. La practica de la participació 3. Percepci6, planejament ciutadana i participació ciutadana 6. Epíleg 1. Introduccib El primer paquet de ponkncies, agrupades sota el títol de ((La ciutat grupus- cular)), va definir el marc d'estudi des del punt de vista dels col.lectius afectats per la segregació i la fragmentació urbanes, des d'aproximacions tals com la geografia urbana, l 'antr~polo~ia, la demografia i els estudis de gknere. Un segon bloc, sota l'epígraf general de ccPercepci6, planejament i partici- pació ciutadana)), abastí temes com la imatge i la percepció de la ciutat, els ele- ments de projecte amb quk el planejament i la planificació entenen el creixement i la transformació urbana o com s'integra la participació ciutadana en aquest con- text projectual i decisional. El tercer gran paquet de ponkncies s'aproximh al concepte de qualitat de vida als entorns urbans, que dona entrada a perspectives molt diverses, des de l'arquitectura i el disseny urbans a l'ecologia, la medicina i la salut ambien- tal. Igual que al bloc anterior, va tenir lloc una taula rodona que permet6 ampliar el debat sobre les qüestions tebriques abans desenvolupades. VI Setmana &Estudis Urbans Doc. Anil. Geogt 30, 1997 21 1 El tema concret de les experiencies prictiques pel que fa a la participació ciu- tadana va servir per a tancar la Seunana &Estudis amb una sessió dedicada a l'ex- plicaci6 de l'experiencia participativa dels nmapes de Gúlliver)), no nomes des del punt de vista tebric, ja que, durant la setmana, es va realitzar l'experiencia en un barri de la ciutat. El conjunt de sessions va estar precedit per la conferencia inaugural, a &rec de Vicens Navarro, que realitza una introducció a l'estructura econbmica de les ciutats. Navarro defensi la necessitat de l'estat del benestar, tot assenyalant la polarització social, el deteriorament de les infraestructures socials i l'allu- nyament de les insthcies polítiques de la població com les conseqüencies més directes de les polítiques neoliberals desenvolupades en paisos com els Estats Units o la Gran Bretanya. 2. La ciutat grupuscular La primera de les ponencies d'aquest bloc ((Segregació social i pobresa urba- na)), va correr a cirrec del gebgraf Joan Vilagrasa, qui va introduir la qüestió de la fragmentació urbana a partir de la idea de segregació econbmica, social i territorial que caracteritza la ciutat capitalista. A partir de referencies tebriques i d'autors com Engels, Burguess i 1'Escola de Chicago, David Harvey o les aportacions de la geografia de la percepció, Vilagrasa planteja com el concepte de segregació social urbana és útil per entendre els recents fenomens de pobre- sa i marginalitat urbanes. En una segona part, Vilagrasa ilalustri els conceptes a partir de I'exemple del centre histbric de Lleida, posant l'kmfasi sobre aspec- tes com les rendes diferencials del sbl i les imatges col-lectives de I'espai urbh. A la cru'illa entre sociologia i antropologia urbanes, es van situar les ponen- cies de Julio Carabafia, ((Ciudad y multiculturalismo~~, Oriol Romaní, ((Marginació social i delinqüencia*, i Carles Feixa i Silvia Puertas, ((La cons- trucció simbblica de la marginalitat urbana: el "casc antic" de Lleida)). Carabaíía planteja el tema de la fragmentació urbana des del punt de vista de les diferencies culturals a la ciutat i defensa que les polítiques públiques urbanes haurien d'entendre's com a dirigides a individus i no a integrants d'un grup social o cultural determinat, ja que, d'aquesta manera, s'afavoreixen la segregació, la diferencia i l'exclusió. La idea de multiculturalisme va ésser així posada en qüestió, ja que dissol l'individu dins del grup cultural al qual pertany i contribueix a la fragmentació de la ciutat i dels seus habitants. Oriol Romaní va centrar-se en les relacions entre marginalitat i conflicte urbh, &una banda, i en les polítiques socials implementades per les instincies de govern urba, d'una altra. Rere els processos de marginalització urbana res- ten sempre relacions de poder, processos d'estigmatització social i la confor- maci6 de tbpics a I'imaginari col-lectiu urba. Carles Feixa i Silvia Puertas abordaren a la seva ponencia sobre una anyi- si de l'imaginari col.lectiu pel que fa a la imatge del casc antic de Lleida, revi- sant aspectes com l'hs de la ciutat antiga per la població i l'estigmatització territorial potenciada pels mitjans de comunicació. 212 Doc. Anil. Geogc 30, 1997 Francesc-Manuel Muñoz El gebgraf Antonio Abellán, a la ponencia ((Estrategias residenciales de las personas de edads, va realitzar una aproximació a la mobilitat residencial de les persones grans a les irees urbanes. Les estratkgies pel que fa a aquests tipus de desplaqaments, la creixent importincia del fenomen i les conseqüencies tant sobre el mercat de l'habitatge com sobre els serveis socials i les polítiques públi- ques, van ser temes tractats a la ponkncia, que va destacar, des del punt de vista tebric, la necessitat de contemplar les problemitiques relatives al mercat de l'habitatge en funció de variables poc utilitzades com l'edat. Finalment, la gebgrafa Josepa Bru va establir la necessitat de contemplar la variable gknere en la interpretació de la ciutat actual. A la ponkncia ((La pers- pectiva de gknere en l'estudi de la ciutat)), Bru va partir d'una andisi histbrica per definir després la ciutat com un espai ccgeneritzatn, productor i estructu- rador de relacions de gknere, on les desigualtats i les diferkncies són també donades pel gknere de les persones habitants. La ponent proposi, finalment, una anilisi crítica dels enfocaments tebrics amb els quals s'encara avui dia l'estudi de problemitiques urbanes actuals, com la gentrificació. En aquest punt, Bru planteja la utilitat i el valor interpretatiu de la variable gknere, a més a més de les variables normalment utilitzades, com la classe social. 3. Percepció, planejament i participació ciutadana Les ponkncies d'aquest segon bloc es van articular a partir de dues línies temi- tiques: &una banda, l'anilisi de la percepció urbana i la dimensió simbblica de la ciutat. D'una altra banda, els criteris de projecte, davant la ciutat actual, amb especial atenció a la mobilitat. Joan Ganau, a la ponencia ((Les imatges de la ciutat: andisi de la percep- ció urbana)), va realitzar un estat de la qüestió dels diferents enfocaments epis- temolbgics que, des de la geografia, han contemplat l'estudi de la percepció urbana, tot plantejant les relacions entre ciutat construi'da i ciutat percebu- da. Ganau va aprofundir en el corrent que, des de finals dels vuitanta, plan- teja la multiplicitat de percepcions de l'espai urbi en funció d'una imatge urbana que pot predominar en funció de l'existkncia de tbpics histbrics i cul- turals o bé a partir de la promoció mediitica de noves imatges de la prbpia ciutat. Per la seva part, Josep Vicent Boira, a la ponkncia ((Percepció i planejament territorial a l'irea periurbana del municipi de Vigo)), es va centrar en la utilitat dels conceptes i les metodologies derivades de la geografia de la percepció per a la planificació urbana, particularment pel que fa al medi subjectiu, la iden- titat amb el territori o les preferkncies residencials de les persones habitants. Boira va il.lustrar el seu discurs amb exemples d'una investigació realitzada a la ciutat de Vigo, plantejant la metodologia com una eina més per potenciar'la par- ticipació ciutadana en el procés de planejament. L'antropbloga Carme Icazuriaga va plantejar a la ponkncia c(Desarrol10 urbano y estilo de vida en las ciudades medias de Méjicos les conseqükncies del procés de modernització experimentat per aquestes ciutats, pel que fa als can- VI Sermana &Estudis Urbans Doc. A d .  Geogr. 30, 1997 213 I vis en les pautes culturals i estils de vida de les persones habitants, fent espe- cial refertncia a les tipologies arquitectbniques i l'estttica dels habitatges. Pel que fa al segon grup &intervencions, l'enginyer Ole Thorson, a la seva pontncia ((Mobilitat equilibrada: la ciutat i el vianants, defensa un replante- jament dels criteris amb els quals s'entén i es projecta la mobilitat urbana, de cara a afavorir la mobilitat dels vianants, sobretot als centres urbans, i una opció decidida vers el transport públic. Per la seva part, l'arquitecta Rosa Barba, a la pontncia ((Criteris de projec- te de I'espai urbs a la metropoli contemporinian, explica com la ciutat actual no es defineix, a difertncia de la ciutat del segle m, a partir &elements tipolb- gics com el carrer o el vial. Davant &una ciutat articulada a partir de la mobi- litat i d'infraestructures de transport com les autopistes, Barba va presentar com a factors que cobren una especial rellevancia a l'hora de fer el projecte la complicitat amb el lloc i el medi, les qualitats de I'entorn, com la topogra- fia de la zona, i la histbria, entesa com a membria i contenidor &identitat, tots ells factors que configuren la particular ((geometria interna)) del lloc. Finalment, la taula rodona que tanca aquest bloc de pontncies va debatre el tema de la participació ciutadana en la millora del medi urba, posant l'tm- fasi en la necessitat d'informació i d'educació en la participació. \ , ~' 4. Ciutat i qualitat de vida El tercer bloc de pontncies va definir el concepte de qualitat de vida des de diferents aproximacions i des de diverses escales. Així, l'arquitecte Francesc Aragall, a la pontncia ((Barreres urbanístiques. Pla d'accessibilitat de Lleida)), introduí la idea d'accessibilitat a partir de la necessitat de depassar el concep- te de discapacitat per arribar a la idea, més global, &interacció redui'da amb l'entorn. A partir de l'explicació del Pla &Accessibilitat de Lleida, discutí dife- rents solucions per minimitzar l'efecte de les barreres arquitectbniques, tant a locals públics com als carrers. Les pontncies del bibleg Vicens Sureda, ((Medi ambient i qualitat de vida)) i el metge Rafael Manzanera, ((L'experitncia de la xarxa espanyola de ciutats saludables)), van plantejar les relacions entre qualitat de vida i medi ambient urba. Sureda defensa l'ús de nous instruments de valoració de I'ambient urba, com els indicadors de sostenibilitat urbana o les ecoauditories ambientals. Va assenyalar la necessitat de posar en qüestió els actuals estandards de qualitat de vida basats en la major capacitat de consum energttic o mobilitat de les persones, assenyalant la necessitat &un canvi de pautes culturals que, a més, pot esdevenir un factor clau pel que fa a la participació ciutadana. Manzanera explica l'experitncia concreta de les xarxes europea i espanyola de ciutats salu- dables i planteja la importancia &aquests tipus de polítiques de promoció de la salut, ja que la salut pública es troba sovint en situacions de debilitat orga- nitzativa i amb dtficits de formació. Les pontncies del metge Jaume Costa, ((Les condicions de treball en les ciutats europees)), i el psiquiatre Luis Rojas Marcos, ((Ciudad, sociabilidad y 214 Doc. Anal. Geogr. 30. 1997 Francesc-Manuel Muñoz salud)), van proposar diverses aproximacions al concepte de qualitat de vida. Costa explica el progressiu procés de medicalització de les societats occiden- tals i la necessitat de contemplar no només la conducta individual, sinó també el context socioeconbmic i cultural de la persona a l'hora de parlar d'influtn- cies sobre la salut. Costa compara l'evolució de les condicions de treball des del segle XIX i para atenció als canvis que les noves tecnologies de la informa- ció estant introduint actualment. Rojas Marcos parla des del punt de vista de l'ecologia psicosocial de la ciutat, delimitant problematiques urbanes relacio- nades amb la salut com l'estrés, I'anomia o la violilncia urbana, i les contex- tualitza a partir del discurs antiurbi que ha caracteritzat les societats occidentals histbricament. La taula rodona titulada ((Ciutat i salut)) va servir per destacar alguns punts de debat com la necessitat de superar els enfocaments sectorials i la substitució &aquests per plantejaments sistilmics, fent més emfasi en aspectes preventius que no pas en polítiques correctives. 5. La practica de la participació ciutadana L'última sessió va estar dedicada a l'explicació de l'experitncia dels ((mapes de Gúlliver)), a carrec de l'arquitecte Junko Okada. La utilització de mapes per- ceptuals com una eina útil per al planejament, com un instrument de partici- pació ciutadana o com un procediment per enregistrar opinions i prefertncies de les persones habitants de la ciutat, va ésser defensada a la ponilncia final de la setmana. 6. Epíleg La VI Setmana &Estudis Urbans va posar de manifest la multiplicitat d'enfo- caments habils per a I'estudi de la ciutat. Les sessions mostraren diferents lec- tures de conceptes esdevinguts llocs comuns als estudis urbans, com ara fragmentació urbana o qualitat de vida. Alhora, es van poder valorar els punts (de contacte entre diverses aproximacions disciplinhies i sectorials. Aproximacions (que van oferir una varietat &escales en el plantejament dels temes, la qual cosa .va afavorir i enriquir el debat. 

La ciutat fragmentada : grups socials, qualitat de vida i participació. "VI Setmana d'Estudis Urbans". Lleida, del 16 al 20 d'octubre de 1995

Muñoz Ramírez, Francesc M.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Doc. A d .  Geogr. 30, 1997 209-214 
La ciutat fragmentada: grups socials, qualitat de vida 
i participació. ((VI Setmana d'Estudis Urbans)) 
Lleida, del 16 al 20 d'octubre de 1995 
Francesc-Manuel Muiioz 
Universitat Autbnorna de Barcelona. Departament de Geografia. 
08 193 Bellaterra (Barcelona). Spain 
Data de recepció: mar$ 1996 
Data d'acceptació: mar$ 1996 
Resum 
Del 16 al 20 d'octubre passat es va celebrar a la Universitat de Lleida la VI Setmana &Estudis 
Urbans, organitzades pel Servei &Urbanisme de I'Ajuntament de Lleida, el Departament 
de Geografia i Sociologia de la Universitat de Lleida, la demarcació en aquesta ciutat del 
Col.legi Oficial &Arquitectes de Catalunya i el Col.legi Oficial &Aparelladors i Arquitectes 
Tkcnics de Lleida. Les sessions es van aproximar a la idea de fragmentació urbana i a les 
seves conseqükncies des de diferents i molt diversos punts de vista. Un debat que gid al vol- 
tant de les problemitiques dels col.lectius implicats a la vida urbana, els diferents criteris de 
planificació urbana i de definició de la qualitat de vida a les ciutats i les problematiques 
que planteja actualment la participació ciutadana al govern urba. 
Paraules clau: urbanisme, geografia urbana, Lleida. 
Resumen. La ciudzdfragmentadz: grupos sociales, cali& de ui& ypartic;Pación. n l/7 Semana 
de Estudios Urbanos,). Lleida, del I6a120 de octubre de 1995 
Del 16 al 20 de octubre ~asado se celebró en la Universitat de Lleida la Vi Setmana &Estudis 
Urbans, organizadas por el Servei &Urbanisme de 1'Ajuntament de Lleida, el Departament 
de Geografia i Sociologia de la Universitat de Lleida, la demarcación en esta ciudad del 
Col.legi Oficial &Arquitectes Tkcnics de Catalunya y el Col.legi Oficial &Aparelladors i 
Arquitectes Tkcnics de Lleida. Las sesiones se aproximaron a la idea de fragmentación urba- 
na y a sus consecuencias desde diferentes y muy diversos puntos de vista. Un debate que giró 
en torno a las problemáticas de 10s colectivos implicados en la vida urbana; 10s diferentes 
criterios de planificación urbana y de definición de la calidad de vida en las ciudades, y 
las problemiticas que actualmente plantea la participación ciudadana en el gobierno de la 
ciudad. 
Palabras clave: urbanismo, geografia urbana, Lleida. 
Resumé. La uille fragmentée: grupes sociaux, qualité de vie et partiripation. aVI2me Semaine 
d'ztudes Urbainsa. Lleiáa, du l 6 a u  2 0  dbctobre, 1995 
La VIkrne Semaine d'Études Ubains, organisé par le Servei &Urbanisme de I'Ajuntament 
de Lleida, par le Departament de Geografia i Sociologia de la Universitat de Lleida, par la 
210 Doc. Anil. Geoer. 30. 1997 Francesc-Manuel Muñoz 
démarcation dans cette ville du Col.legi Oficial &Arquitectes de Catalunya et le Col.legi 
Oficial &Aparelladors i Arquitectes Ttcnics de Lleida, a eu lieu du 16 au 20 du dernier 
octobre A la Universitat de Lleida. Les séances se son repprochées de I'idée de morcelement 
urbain et de ses conséquences dts points de w e  trés différents. Le débat tourna autour de 
les problemes des colectifs impliqués a la vie urbaine; les différents crittres de planifica- 
tion urbaine et de définition de la qualité de vie dans les villes, et les problemes que la par- 
ticipation des citoyens pose actuallement dans le gouvernement urbain. 
Mots de: urbanisme, géographie urbaine, Lleida. 
Abstract. The fiagmented city: socialgroups, quality of life anndparticipation. ((VI Urban 
Studies Weekz. Lleida, IGth-20th October 1995 
The VI Urban Studies Week was held at the Universitat de Lleida between 16th and 20th 
October 1995. It was organized jointly by the Urban Planning deparunent of the Lleida City 
Council, the Department of Geogaphy and Sociology of the Universitat de Lleida, the 
local delegation of the Col.legi Oficial &Arquitectes de Catalunya and the Col.legi Oficial 
&Aparelladors i Arquitectes Tecnics de Lleida. The sessions dealt with the topic of urban 
fragmentation and its consequences from a large variety of points of view. Discussion focu- 
sed on the problems of the different groups involved in urban life; the differing urban 
planning criteria and the definition of quality of life in cities, and the problems which arise 
from citizen participation in urban administration. 
Key words: urban planning, urban geography, Lleida. 
Sumari 
1. Introducci6 4. Ciutat i qualitat de vida 
2. La ciutat grupuscular 5. La practica de la participació 
3. Percepci6, planejament ciutadana 
i participació ciutadana 6. Epíleg 
1. Introduccib 
El primer paquet de ponkncies, agrupades sota el títol de ((La ciutat grupus- 
cular)), va definir el marc d'estudi des del punt de vista dels col.lectius afectats 
per la segregació i la fragmentació urbanes, des d'aproximacions tals com la 
geografia urbana, l 'antr~polo~ia, la demografia i els estudis de gknere. 
Un segon bloc, sota l'epígraf general de ccPercepci6, planejament i partici- 
pació ciutadana)), abastí temes com la imatge i la percepció de la ciutat, els ele- 
ments de projecte amb quk el planejament i la planificació entenen el creixement 
i la transformació urbana o com s'integra la participació ciutadana en aquest con- 
text projectual i decisional. 
El tercer gran paquet de ponkncies s'aproximh al concepte de qualitat de 
vida als entorns urbans, que dona entrada a perspectives molt diverses, des 
de l'arquitectura i el disseny urbans a l'ecologia, la medicina i la salut ambien- 
tal. Igual que al bloc anterior, va tenir lloc una taula rodona que permet6 
ampliar el debat sobre les qüestions tebriques abans desenvolupades. 
VI Setmana &Estudis Urbans Doc. Anil. Geogt 30, 1997 21 1 
El tema concret de les experiencies prictiques pel que fa a la participació ciu- 
tadana va servir per a tancar la Seunana &Estudis amb una sessió dedicada a l'ex- 
plicaci6 de l'experiencia participativa dels nmapes de Gúlliver)), no nomes des 
del punt de vista tebric, ja que, durant la setmana, es va realitzar l'experiencia 
en un barri de la ciutat. 
El conjunt de sessions va estar precedit per la conferencia inaugural, a &rec 
de Vicens Navarro, que realitza una introducció a l'estructura econbmica de 
les ciutats. Navarro defensi la necessitat de l'estat del benestar, tot assenyalant 
la polarització social, el deteriorament de les infraestructures socials i l'allu- 
nyament de les insthcies polítiques de la població com les conseqüencies més 
directes de les polítiques neoliberals desenvolupades en paisos com els Estats 
Units o la Gran Bretanya. 
2. La ciutat grupuscular 
La primera de les ponencies d'aquest bloc ((Segregació social i pobresa urba- 
na)), va correr a cirrec del gebgraf Joan Vilagrasa, qui va introduir la qüestió 
de la fragmentació urbana a partir de la idea de segregació econbmica, social i 
territorial que caracteritza la ciutat capitalista. A partir de referencies tebriques 
i d'autors com Engels, Burguess i 1'Escola de Chicago, David Harvey o les 
aportacions de la geografia de la percepció, Vilagrasa planteja com el concepte 
de segregació social urbana és útil per entendre els recents fenomens de pobre- 
sa i marginalitat urbanes. En una segona part, Vilagrasa ilalustri els conceptes 
a partir de I'exemple del centre histbric de Lleida, posant l'kmfasi sobre aspec- 
tes com les rendes diferencials del sbl i les imatges col-lectives de I'espai urbh. 
A la cru'illa entre sociologia i antropologia urbanes, es van situar les ponen- 
cies de Julio Carabafia, ((Ciudad y multiculturalismo~~, Oriol Romaní, 
((Marginació social i delinqüencia*, i Carles Feixa i Silvia Puertas, ((La cons- 
trucció simbblica de la marginalitat urbana: el "casc antic" de Lleida)). 
Carabaíía planteja el tema de la fragmentació urbana des del punt de vista 
de les diferencies culturals a la ciutat i defensa que les polítiques públiques 
urbanes haurien d'entendre's com a dirigides a individus i no a integrants d'un 
grup social o cultural determinat, ja que, d'aquesta manera, s'afavoreixen la 
segregació, la diferencia i l'exclusió. La idea de multiculturalisme va ésser així 
posada en qüestió, ja que dissol l'individu dins del grup cultural al qual pertany 
i contribueix a la fragmentació de la ciutat i dels seus habitants. 
Oriol Romaní va centrar-se en les relacions entre marginalitat i conflicte 
urbh, &una banda, i en les polítiques socials implementades per les instincies 
de govern urba, d'una altra. Rere els processos de marginalització urbana res- 
ten sempre relacions de poder, processos d'estigmatització social i la confor- 
maci6 de tbpics a I'imaginari col-lectiu urba. 
Carles Feixa i Silvia Puertas abordaren a la seva ponencia sobre una anyi- 
si de l'imaginari col.lectiu pel que fa a la imatge del casc antic de Lleida, revi- 
sant aspectes com l'hs de la ciutat antiga per la població i l'estigmatització 
territorial potenciada pels mitjans de comunicació. 
212 Doc. Anil. Geogc 30, 1997 Francesc-Manuel Muñoz 
El gebgraf Antonio Abellán, a la ponencia ((Estrategias residenciales de las 
personas de edads, va realitzar una aproximació a la mobilitat residencial de 
les persones grans a les irees urbanes. Les estratkgies pel que fa a aquests tipus 
de desplaqaments, la creixent importincia del fenomen i les conseqüencies tant 
sobre el mercat de l'habitatge com sobre els serveis socials i les polítiques públi- 
ques, van ser temes tractats a la ponkncia, que va destacar, des del punt de vista 
tebric, la necessitat de contemplar les problemitiques relatives al mercat de 
l'habitatge en funció de variables poc utilitzades com l'edat. 
Finalment, la gebgrafa Josepa Bru va establir la necessitat de contemplar 
la variable gknere en la interpretació de la ciutat actual. A la ponkncia ((La pers- 
pectiva de gknere en l'estudi de la ciutat)), Bru va partir d'una andisi histbrica 
per definir després la ciutat com un espai ccgeneritzatn, productor i estructu- 
rador de relacions de gknere, on les desigualtats i les diferkncies són també 
donades pel gknere de les persones habitants. La ponent proposi, finalment, una 
anilisi crítica dels enfocaments tebrics amb els quals s'encara avui dia l'estudi 
de problemitiques urbanes actuals, com la gentrificació. En aquest punt, Bru 
planteja la utilitat i el valor interpretatiu de la variable gknere, a més a més de 
les variables normalment utilitzades, com la classe social. 
3. Percepció, planejament i participació ciutadana 
Les ponkncies d'aquest segon bloc es van articular a partir de dues línies temi- 
tiques: &una banda, l'anilisi de la percepció urbana i la dimensió simbblica 
de la ciutat. D'una altra banda, els criteris de projecte, davant la ciutat actual, 
amb especial atenció a la mobilitat. 
Joan Ganau, a la ponencia ((Les imatges de la ciutat: andisi de la percep- 
ció urbana)), va realitzar un estat de la qüestió dels diferents enfocaments epis- 
temolbgics que, des de la geografia, han contemplat l'estudi de la percepció 
urbana, tot plantejant les relacions entre ciutat construi'da i ciutat percebu- 
da. Ganau va aprofundir en el corrent que, des de finals dels vuitanta, plan- 
teja la multiplicitat de percepcions de l'espai urbi en funció d'una imatge 
urbana que pot predominar en funció de l'existkncia de tbpics histbrics i cul- 
turals o bé a partir de la promoció mediitica de noves imatges de la prbpia 
ciutat. 
Per la seva part, Josep Vicent Boira, a la ponkncia ((Percepció i planejament 
territorial a l'irea periurbana del municipi de Vigo)), es va centrar en la utilitat 
dels conceptes i les metodologies derivades de la geografia de la percepció per 
a la planificació urbana, particularment pel que fa al medi subjectiu, la iden- 
titat amb el territori o les preferkncies residencials de les persones habitants. 
Boira va il.lustrar el seu discurs amb exemples d'una investigació realitzada a la 
ciutat de Vigo, plantejant la metodologia com una eina més per potenciar'la par- 
ticipació ciutadana en el procés de planejament. 
L'antropbloga Carme Icazuriaga va plantejar a la ponkncia c(Desarrol10 
urbano y estilo de vida en las ciudades medias de Méjicos les conseqükncies del 
procés de modernització experimentat per aquestes ciutats, pel que fa als can- 
VI Sermana &Estudis Urbans Doc. A d .  Geogr. 30, 1997 213 I 
vis en les pautes culturals i estils de vida de les persones habitants, fent espe- 
cial refertncia a les tipologies arquitectbniques i l'estttica dels habitatges. 
Pel que fa al segon grup &intervencions, l'enginyer Ole Thorson, a la seva 
pontncia ((Mobilitat equilibrada: la ciutat i el vianants, defensa un replante- 
jament dels criteris amb els quals s'entén i es projecta la mobilitat urbana, de 
cara a afavorir la mobilitat dels vianants, sobretot als centres urbans, i una 
opció decidida vers el transport públic. 
Per la seva part, l'arquitecta Rosa Barba, a la pontncia ((Criteris de projec- 
te de I'espai urbs a la metropoli contemporinian, explica com la ciutat actual 
no es defineix, a difertncia de la ciutat del segle m, a partir &elements tipolb- 
gics com el carrer o el vial. Davant &una ciutat articulada a partir de la mobi- 
litat i d'infraestructures de transport com les autopistes, Barba va presentar 
com a factors que cobren una especial rellevancia a l'hora de fer el projecte 
la complicitat amb el lloc i el medi, les qualitats de I'entorn, com la topogra- 
fia de la zona, i la histbria, entesa com a membria i contenidor &identitat, tots 
ells factors que configuren la particular ((geometria interna)) del lloc. 
Finalment, la taula rodona que tanca aquest bloc de pontncies va debatre 
el tema de la participació ciutadana en la millora del medi urba, posant l'tm- 
fasi en la necessitat d'informació i d'educació en la participació. 
\ , ~' 
4. Ciutat i qualitat de vida 
El tercer bloc de pontncies va definir el concepte de qualitat de vida des de 
diferents aproximacions i des de diverses escales. Així, l'arquitecte Francesc 
Aragall, a la pontncia ((Barreres urbanístiques. Pla d'accessibilitat de Lleida)), 
introduí la idea d'accessibilitat a partir de la necessitat de depassar el concep- 
te de discapacitat per arribar a la idea, més global, &interacció redui'da amb 
l'entorn. A partir de l'explicació del Pla &Accessibilitat de Lleida, discutí dife- 
rents solucions per minimitzar l'efecte de les barreres arquitectbniques, tant a 
locals públics com als carrers. 
Les pontncies del bibleg Vicens Sureda, ((Medi ambient i qualitat de vida)) 
i el metge Rafael Manzanera, ((L'experitncia de la xarxa espanyola de ciutats 
saludables)), van plantejar les relacions entre qualitat de vida i medi ambient 
urba. Sureda defensa l'ús de nous instruments de valoració de I'ambient urba, 
com els indicadors de sostenibilitat urbana o les ecoauditories ambientals. Va 
assenyalar la necessitat de posar en qüestió els actuals estandards de qualitat 
de vida basats en la major capacitat de consum energttic o mobilitat de les 
persones, assenyalant la necessitat &un canvi de pautes culturals que, a més, 
pot esdevenir un factor clau pel que fa a la participació ciutadana. Manzanera 
explica l'experitncia concreta de les xarxes europea i espanyola de ciutats salu- 
dables i planteja la importancia &aquests tipus de polítiques de promoció de 
la salut, ja que la salut pública es troba sovint en situacions de debilitat orga- 
nitzativa i amb dtficits de formació. 
Les pontncies del metge Jaume Costa, ((Les condicions de treball en les 
ciutats europees)), i el psiquiatre Luis Rojas Marcos, ((Ciudad, sociabilidad y 
214 Doc. Anal. Geogr. 30. 1997 Francesc-Manuel Muñoz 
salud)), van proposar diverses aproximacions al concepte de qualitat de vida. 
Costa explica el progressiu procés de medicalització de les societats occiden- 
tals i la necessitat de contemplar no només la conducta individual, sinó també 
el context socioeconbmic i cultural de la persona a l'hora de parlar d'influtn- 
cies sobre la salut. Costa compara l'evolució de les condicions de treball des 
del segle XIX i para atenció als canvis que les noves tecnologies de la informa- 
ció estant introduint actualment. Rojas Marcos parla des del punt de vista de 
l'ecologia psicosocial de la ciutat, delimitant problematiques urbanes relacio- 
nades amb la salut com l'estrés, I'anomia o la violilncia urbana, i les contex- 
tualitza a partir del discurs antiurbi que ha caracteritzat les societats occidentals 
histbricament. 
La taula rodona titulada ((Ciutat i salut)) va servir per destacar alguns punts 
de debat com la necessitat de superar els enfocaments sectorials i la substitució 
&aquests per plantejaments sistilmics, fent més emfasi en aspectes preventius 
que no pas en polítiques correctives. 
5. La practica de la participació ciutadana 
L'última sessió va estar dedicada a l'explicació de l'experitncia dels ((mapes de 
Gúlliver)), a carrec de l'arquitecte Junko Okada. La utilització de mapes per- 
ceptuals com una eina útil per al planejament, com un instrument de partici- 
pació ciutadana o com un procediment per enregistrar opinions i prefertncies 
de les persones habitants de la ciutat, va ésser defensada a la ponilncia final de 
la setmana. 
6. Epíleg 
La VI Setmana &Estudis Urbans va posar de manifest la multiplicitat d'enfo- 
caments habils per a I'estudi de la ciutat. Les sessions mostraren diferents lec- 
tures de conceptes esdevinguts llocs comuns als estudis urbans, com ara 
fragmentació urbana o qualitat de vida. Alhora, es van poder valorar els punts 
(de contacte entre diverses aproximacions disciplinhies i sectorials. Aproximacions 
(que van oferir una varietat &escales en el plantejament dels temes, la qual cosa 
.va afavorir i enriquir el debat. 
