Aproximació al procés transformador de la ciutat de Tarraco. Del Baix Imperi a l'Edat Mitjana

El coneixement de l'urbanisme de la ciutat de Tarragona és un tema abordat els darrers anys per un nodrit grup d'investigadors i estudiosos. Malgrat aquest creixent interès, els problemes al respecte són encara importants i, fins i tot, difícils de resoldre. Un tema si bé abordat, però encara per estudiar de forma aprofondida, és el de l'evolució urbanística des d'epoca romana a l'actualitat. En l'article que ara segueix es pretén donar un estat de la qüestió de l'evolució urbana de la ciutat des del Baix Imperi a l'Edat Mitjana, i es fa especial incidència a la influència del Cristianisme en aquesta. Així l'anomenada "crisi del segle III", les transformacions durant el Baix Imperi i període visigot, la "desocupació" durant l'impas andalusí i la recuperació urbana a partir de l'Edat Mitjana són temes que s'aborden, tot proposant diferentes hipotesis de treball, que com a tals caldra ratificar o desestimar al compas de noves investigacions.Many scholars and scientists have been investigating Tarragona's town planning for the last years. Despite of this growing interest, in it, there have been found important problems and others even difficult to solve. The town developement from ther Roman age to our days is a subject wich has been studied but not in a very deep way. What is intended in this article is to give a concrete view of Tarragona's town developement, from the period of the Low Empire to the Middle Ages especially remaking the Christian influence in tbis evolution. The so called "ill Century AD crises" the transformation during the Low Empire and the Visigothic period, the "unoccupation" during the islamic time ara mentiared in this article, proposing different hipothesis wich will be accepted or refuses through future investigations

Avances en el estudio de la arqueta-osario dedicada al obispo Cipriano de Tarragona. Estudio de los restos antropológicos y su interpretación en contexto

From the evidences published in a previous paper, we can state that the epigraphic text composed in 1460 and carved in Cyprian’s casket-ossuary uses a formulaic structure and a lexicon deeply rooted in the early Christian and Visigothic tradition; however, there is nothing similar to it in any other epitaph in Tarragona cathedral between 11th and the 15th centuries. There is some evidence to confirm that the inscription we read today on Cyprian’s casket-ossuary may indeed be the result of the literary transmission across the centuries of the first inscription that would originally have identified the tomb of Cyprian in the Visigothic cathedral of Tarragona at the time of his death in the late 7th century. The aim of the research conducted to present this paper has been to open the casket-ossuary, to describe and analyse its content from an anthropological point of view, to date some of the bones with 14C/radiocarbon and to connect the results with the archaeological and historical context of Late Roman and Visigothic times in Tarragona.A partir de las evidencias publicadas en un artículo previo, podemos afirmar que el texto epigráfico realizado en 1460 y grabado en la arqueta-osario dedicada a Cipriano, utiliza un formulario y un léxico muy vinculados con el primer cristianismo y con la tradición visigótica; en cambio, no hay paralelo alguno en otros epitafios de la catedral de Tarragona entre los siglos XI a XV. Hay, pues, alguna evidencia que confirma que la inscripción que leemos hoy sobre Cipriano en su arqueta-osario podría ser el resultado de una transmisión literaria a través de los siglos a partir de la primera inscripción que se realizó en el siglo VII para identificar la tumba de Cipriano en la catedral visigótica de Tarragona. El objetivo de la investigación que ha llevado a redactar este artículo ha sido abrir la arqueta-osario, describir y analizar su contenido desde el punto de vista antropológico, fechar con C14/radiocarbono alguno de los huesos y conectar los resultados con el contexto arqueológico e histórico de la Tarragona de época tardorromana y visigoda

Non-invasive Geophysical Surveys in Search of the Roman Temple of Augustus Under the Cathedral of Tarragona (Catalonia, Spain): A Case Study

An integrated geophysical survey has been conducted at the Tarragona's Cathedral (Catalonia, NE Spain) with the aim to confirm the potential occurrence of archaeological remains of the Roman Temple dedicated to the Emperor Augustus. Many hypotheses have been proposed about its possible location, the last ones regarding the inner part of the Cathedral, which is one of the most renowned temples of Spain (twelfth century) evolving from Romanesque to Gothic styles. A geophysical project including electrical resistivity tomography (ERT) and ground probing radar (GPR) was planned over 1 year considering the administrative and logistic difficulties of such a project inside a cathedral of religious veneration. Finally, both ERT and GPR have been conducted during a week of intensive overnight surveys that provided detailed information on subsurface existing structures. The ERT method has been applied using different techniques and arrays, ranging from standard Wenner-Schlumberger 2D sections to full 3D electrical imaging with the advanced Maximum Yield Grid array. Electrical resistivity data were recorded extensively, making available many thousands of apparent resistivity data to obtain a complete 3D image after a full inversion. In conclusion, some significant buried structures have been revealed providing conclusive information for archaeologists. GPR results provided additional information about shallowest structures. The geophysical results were clear enough to persuade religious authorities and archaeologists to conduct selected excavations in the most promising areas that confirmed the interpretation of geophysical data. In conclusion, the significant buried structures revealed by geophysical methods under the cathedral were confirmed by archaeological digging as the basement of the impressive Roman Temple that headed the Provincial Forum of Tarraco, seat of the Concilium of Hispania Citerior Province

A la recerca del temple d'August a Tarragona: una experiència entre arqueologia i geofísica

La catedral de Tarragona està enclavada en l'espai més elevat de la ciutat. Els romans ocuparen aquest indret a partir de final del segle III aC i el convertiren en el campament militar des d'on iniciaren, a la Península, les lluites contra els cartaginesos, comandats per Anníbal. Tarraco fou punt d'arribada de les tropes que iniciaren la conquesta d'Iberia. En temps de l'emperador August Tarraco fou elevada a la categoria de capital de la Provincia Hispania Citerior i s'hi inicià una sèrie de transformacions urbanístiques d'acord amb el nou rang. És així que l'historiador Tàcit esmenta que l'any 15 dC una representació de tarraconenses van demanar a Tiberi autorització per aixecar un temple de culte al seu antecessor August, que podia haver estat el primer que se li dedicà fora de Roma. Així ens ho indiquen les fonts clàssiques: in omnes provincias exemplum. Finalment, l'epigrafia ens parla de l'existència del Concilium Prouinciae Hispaniae Citerioris, el màxim òrgan provincial. La major part d'estudis arqueològics que s'han desenvolupat fins ara coincideixen a ubicar el temple augustal a l'acròpolis de la ciutat, l'espai actualment ocupat per la catedral medieval de Tarragona