La catedral de Tarragona està enclavada en l'espai més elevat de la ciutat. Els romans ocuparen aquest indret a partir de final del segle III aC i el convertiren en el campament militar des d'on iniciaren, a la Península, les lluites contra els cartaginesos, comandats per Anníbal. Tarraco fou punt d'arribada de les tropes que iniciaren la conquesta d'Iberia. En temps de l'emperador August Tarraco fou elevada a la categoria de capital de la Provincia Hispania Citerior i s'hi inicià una sèrie de transformacions urbanístiques d'acord amb el nou rang. És així que l'historiador Tàcit esmenta que l'any 15 dC una representació de tarraconenses van demanar a Tiberi autorització per aixecar un temple de culte al seu antecessor August, que podia haver estat el primer que se li dedicà fora de Roma. Així ens ho indiquen les fonts clàssiques: in omnes provincias exemplum. Finalment, l'epigrafia ens parla de l'existència del Concilium Prouinciae Hispaniae Citerioris, el màxim òrgan provincial. La major part d'estudis arqueològics que s'han desenvolupat fins ara coincideixen a ubicar el temple augustal a l'acròpolis de la ciutat, l'espai actualment ocupat per la catedral medieval de Tarragona
