On the Practical use of Variable Elimination in Constraint Optimization Problems: 'Still-life' as a Case Study

Variable elimination is a general technique for constraint processing. It is often discarded because of its high space complexity. However, it can be extremely useful when combined with other techniques. In this paper we study the applicability of variable elimination to the challenging problem of finding still-lifes. We illustrate several alternatives: variable elimination as a stand-alone algorithm, interleaved with search, and as a source of good quality lower bounds. We show that these techniques are the best known option both theoretically and empirically. In our experiments we have been able to solve the n=20 instance, which is far beyond reach with alternative approaches

Valoración de la formación profesional por parte de los agentes implicados

En el artículo se presenta parte de los resultados obtenidos en el análisis de la formación profesional específica en base al estudio de caso en el que el alumnado formado, los tutores en las empresas y el profesorado son los informantes para la valoración de la formación. El objetivo es analizar las competencias profesionales en la Formación Profesional Específica y las funciones del formador, desde la perspectiva de los implicados en la misma, en vistas a formular propuestas para la formación de profesionales del ámbito analizado. Las conclusiones aportan elementos para la reflexión y mejora de la formación destacando aspectos como las competencias profesionales, las funciones del formador y la formación en centros de trabajo.This article presents a part of the results obtained in the analyze of the Specific Professional Training through a study of cases in which the learners trained, company tutors and teachers are the informants for the training valuation. The objective is to analyze the professional competences to the Specific Professional Training as well as the trainer functions, according to the perspective of the implied ones in views to formulate the proposals for the training of the professionals of the field analyzed. The conclusions contribute elements to the reflection and improvement of the training emphasizing aspects as professional competences, the trainer functions and the training at working centres

On the superiority of improper Gaussian signaling in wireless interference MIMO scenarios

©2016 IEEE. Personal use of this material is permitted. Permission from IEEE must be obtained for all other uses, in any current or future media, including reprinting/republishing this material for advertising or promotional purposes, creating new collective works, for resale or redistribution to servers or lists, or reuse of any copyrighted component of this work in other works.Recent results have elucidated the benefits of using improper Gaussian signaling (IGS) as compared to conventional proper Gaussian signaling (PGS) in terms of achievable rate for interference-limited conditions. This paper exploits majorization theory tools to formally quantify the gains of IGS along with widely linear transceivers for MIMO systems in interferencelimited scenarios. The MIMO point-to-point channel with interference (P2P-I) is analyzed, assuming that received interference can be either proper or improper, and we demonstrate that the use of the optimal IGS when received interference is improper strictly outperforms (in terms of achievable rate and mean square error) the use of the optimal PGS when interference is proper. Then, these results are extended to two practical situations. First, the MIMO Z-interference channel (Z-IC) is investigated, where a trade-off arises: with IGS we could increase the achievable rate of the interfered user while gracefully degrading the rate of the non-interfered user. Second, these concepts are applied to a two-tier heterogeneous cellular network (HCN) where macrocells and smallcells coexist and multiple MIMO Z-IC appear.Peer ReviewedPostprint (author's final draft

Valoració de la formació professional per part dels agents implicats : alumnat, tutors a les empreses i professorat /

Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadaEl treball d'investigació que presentem és un estudi de cas en el que es plantegen dos objectius generals, primerament analitzar la formació als cicles formatius de formació professional des de la perspectiva del professorat del centre educatiu, dels tutors al centre de treball i de l'alumnat que ha finalitzat la formació, en segon lloc i en base a l'anàlisi, es vol formular propostes concretes per a la formació de professionals de l'àmbit socioeducatiu. L'estructura de l'estudi inclou dos grans blocs. La primera part constituïda pel marc teòric i contextual de referència i tracta sobre: L'estructura i el disseny de la formació professional, on es posa de manifest l'organització de la formació professional espec'fica en l'àmbit del sistema educatiu; s'analitza el context normatiu, els camps professionals generadors del curr'culum formatiu, el paper de les diferents administracions educatives i els agents implicats en la formació. Es fa un recorregut per diferents visions conceptuals sobre el currículum i, per acabar, es descriu el model i el desenvolupament curricular proposat per a la formació professional específica. Les competències en la formació professional, que aborda diferents concepcions, característiques i tipologies de competència professional. Es presenta una reflexió sobre l'enfocament formatiu basat en les competències i, per últim es descriuen les competències en el propi estudi. El formador de formació professional inicial, desenvolupant diferents perspectives de la figura del formador, els rols, les funcions, les tasques i les competències que li són pròpies, i s'aborda la tipologia diferencial dels formadors en la formació professional inicial, destacant la importància dels aspectes comuns i la relació com a estratègia. La segona part comprèn el marc aplicat en el que per una banda es descriu el disseny i el desenvolupament de la investigació i es sintetitzen els resultats, i per altra banda s'elaboren les conclusions i les propostes, finalment s'apunten límits de l'estudi i noves línies d'investigació. El disseny i el desenvolupament de la investigació explicita l'opció metodològica que es concreta en un estudi de cas. Es fa un recorregut pels diferents elements que s'han considerat en la investigació, des de la caracterització del cas fins als instruments utilitzats en la recollida d'informació, concretant el qüestionari i el guió d'entrevista. Els resultats es presenten diferenciats en funció dels dos cicles formatius de formació professional sotmesos a estudi. Es segueix l'estructura de les variables plantejades en el qüestionari: variables d'identificació, variables relacionades amb els continguts formatius i variables relacionades amb les funcions dels formadors; aquestes dades quantitatives es complementen amb les dades qualitatives obtingudes a través de l'entrevista tant en la primera part on s'analitzen els resultats de forma global -tots els informants-, com en la segona part on els resultats es presenten i analitzen en funció dels diferents tipus d'informants. En una tercera part es descriuen i analitzen les dades, obtingudes en l'entrevista, que no tenen una correspondència directa amb les obtingudes en el qüestionari. Les conclusions de la investigació són conseqüència dels resultats obtinguts, en la presentació es segueix la mateixa estructura i ordre que en la descripció dels resultats: primerament trobem les conclusions sobre les competències i capacitats clau; a continuació, sobre les funcions del formador i, seguidament, sobre aspectes generals de la formació, la relació teoria-pràctica i la valoració de la formació professional, entre altres. A continuació trobem les propostes estructurades en tres àmbits: les dirigides al plantejament formatiu general, les dirigides al plantejament formatiu al centre educatiu i les dirigides al plantejament formatiu als centres de treball. Finalment es a consideren algunes limitacions i aspectes d'aquest estudi i per acabar s'apunten noves línies per a investigacions futures. El trabajo de investigación que presentamos es un estudio de caso en el que se plantean dos objetivos generales, primeramente analizar la formación en los ciclos formativos de formación profesional desde la perspectiva del profesorado del centro educativo, de los tutores en el centro de trabajo y del alumnado que ha finalizado la formación, en segundo lugar y en base al análisis, se quiere formular propuestas concretas para la formación de profesionales del ámbito socioeducativo. La estructura del estudio incluye dos grandes bloques. La primera parte constituida por el marco teórico y contextual de referencia, trata sobre: La estructura y el diseño de la formación profesional, poniendo de manifiesto la organización de la formación profesional específica en el ámbito del sistema educativo; analizando el contexto normativo, los campos profesionales generadores del currículum formativo, el papel de las diferentes administraciones educativas y los agentes implicados en la formación. Se hace un recorrido por diferentes visiones conceptuales sobre el currículum y, para acabar, se describe el modelo y el desarrollo curricular propuesto para la formación profesional específica. Las competencias en la formación profesional, abordando diferentes concepciones, características y tipologías de competencia profesional. Se presenta una reflexión sobre el enfoque formativo basado en las competencias y, por último se describen las competencias en el propio estudio. El formador de formación profesional inicial, desarrollando diferentes perspectivas de la figura del formador, los roles, las funciones, las tareas y las competencias que le son propias, y se aborda la tipología diferencial de los formadores en la formación profesional inicial, destacando la importancia de los aspectos comunes y la relación como estrategia. La segunda parte comprende el marco aplicado en el que por una parte se describe el diseño y el desarrollo de la investigación y se sintetizan los resultados, y por otra parte se elaboran las conclusiones y las propuestas, finalmente se apuntan límites del estudio y nuevas líneas de investigación El diseño y el desarrollo de la investigación manifiesta la opción metodológica que se concreta en un estudio de caso. Se hace un recorrido por los diferentes elementos que se han considerado en la investigación, desde la caracterización del caso hasta los instrumentos utilizados en la obtención de la información, concretando el cuestionario y el guión de entrevista. Los resultados se presentan diferenciados en función de los dos ciclos formativos de formación profesional sometidos a estudio. Se sigue la estructura de las variables planteadas en el cuestionario: variables de identificación, variables relacionadas con los contenidos formativos y variables relacionadas con las funciones de los formadores; estos datos cuantitativos se complementan con los datos cualitativos obtenidos a través de la entrevista tanto en la primera parte donde se analizan los resultados de forma global -todos los informantes-, como en la segunda parte donde los resultados se presentan y analizan en función de los diferentes tipos de informantes. En una tercera parte se describen y analizan los datos, obtenidos en la entrevista, que no tienen una correspondencia directa con los obtenidos en el cuestionario. Las conclusiones de la investigación son consecuencia de los resultados obtenidos, en la presentación se sigue la misma estructura y orden que en la descripción de los resultados: primeramente encontramos las conclusiones sobre las competencias y capacidades clave, a continuación, sobre las funciones del formador y, seguidamente, sobre aspectos generales de la formación, la relación teoría-práctica y la valoración de la formación profesional, entre otras. A continuación encontramos las propuestas estructuradas en tres ámbitos: las dirigidas al planteamiento formativo general, las dirigidas al planteamiento formativo al centro educativo y las dirigidas al planteamiento formativo a los centros de trabajo. Finalmente se a consideran algunas limitaciones y aspectos de este estudio y para acabar se apuntan nuevas líneas para investigaciones futuras.The research that we present is a study of case in that two general objectives are considered. Firstly, to analyze the training at training cycles of professional training from the perspective of the teaching staff of the educative centre, of the company tutors as well as the learners that has finalized the training. Secondly, it is wanted to formulate concrete proposals for the professionals training of the socio-educative area. The structure of the study includes two great blocks. The first part constituted by the theoretical and contextual frame, it's about: The structure and the design of the professional training, showing the organization of the specific professional training at the educative system field; analyzing the normative context, the generating professional fields of the training curriculum, the paper of the different educative administrations and the agents implied in the training. A route by different conceptual visions about the curriculum is made and, to finish, we describes the model and the proposed curricular development for the specific professional training. The professional training competences, starting from different conceptions, characteristics and types of professional competences. We presents a reflection about the training approach based on competences and, finally we describes the competences of the own study. The initial trainer of professional training, developing different perspective of the trainers figure, the roles, the functions, the tasks and the own competences, and it is approach the trainers differential types at the initial professional training, emphasizing the importance of the common aspects and the relation as a strategy. The second part includes the applied frame in which on the one hand is described the design and the development of the research and the results are synthesized, and on the other hand the conclusions and the proposals are elaborated, finally we present the limits of the study and new research lines. The design and development of the research shows the methodological option that is concretised on a study of cases. We present a route by the different elements that have been considered in the research, from the characterization of the case to the instruments used for obtain the information, concretely the questionnaire and the interview script. The results appear differentiated based on the two training cycles of professional training submissive study. The structure of the questionnaire variables raised is followed: identification variables, variables related to the training contents and variable related to the trainers functions; these quantitative data are complemented as much with the collected qualitative data obtained through the interview, both in the first part where the global results are analyzed -all the informants-, as well as in the second part where the results appear and analyze based on the different informants types. In one third part the data are described and analyzed, obtained through the interview, that do not have a direct correspondence with the obtained ones in the questionnaire. The research conclusions are consequence of the obtained results, in the presentation we follow the same structure and order that in the description of the results: firstly we found the conclusions on the competences and key capacities, next, on the trainer functions and, next, on general training aspects, the relation theory-practice and the valuation of the professional training, among others. Next we found the proposals structured in three fields: the directed ones to general training exposition, those directed to the training exposition to the educative centre and those directed to the training exposition to the work centres. Finally we consider some limitations and aspects of this study and to finish new future research lines are proposed

Valuation of the vocational training on the part of the implied agents

This article presents a part of the results obtained in the analyze of the Specific Professional Training through a study of cases in which the learners trained, company tutors and teachers are the informants for the training valuation.The objective is to analyze the professional competences to the Specific Professional Training as well as the trainer functions, according to the perspective of the implied ones in views to formulate the proposals for the training of the professionals of the field analyzed. The conclusions contribute elements to the reflection and improvement of the training emphasizing aspects as professional competences, the trainer functions and the training at working centres

Valoració de les competències professionals a la formació professional específica i de les funcions del formador

L'article presenta part dels resultats obtinguts en l'anàlisi de la formació professional específica en base a l'estudi de cas en què l'alumnat format, els tutors a les empreses i el professorat són els informants per fer la valoració de la formació. L'objectiu és analitzar les competències professionals a la formació professional específica i les funcions del formador, des de la perspectiva de les persones que hi estan implicades, en vistes a formular propostes per a la formació de professionals de l'àmbit estudiat. Les conclusions aporten elements per a la reflexió i la millora de la formació, destacant-ne aspectes com ara les competències professionals, les funcions del formador i la formació en centres de treball.En el artículo, se presenta parte de los resultados obtenidos en el análisis de la formación profesional específica en base al estudio de caso en el que el alumnado formado, los tutores en las empresas y el profesorado son los informantes para la valoración de la formación. El objetivo es analizar las competencias profesionales en la formación profesional específica y las funciones del formador, desde la perspectiva de los implicados en la misma, en vistas a formular propuestas para la formación de profesionales del ámbito analizado. Las conclusiones aportan elementos para la reflexión y la mejora de la formación, destacando aspectos como las competencias profesionales, las funciones del formador y la formación en centros de trabajo.This article presents a part of the results obtained in the analyze of the Specific Professional Training through a study of cases in which the learners trained, company tutors and teachers are the informants for the training valuation. The objective is to analyze the professional competences to the Specific Professional Training as well as the trainer functions, according to the perspective of the implied ones in views to formulate the proposals for the training of the professionals of the field analyzed. The conclusions contribute elements to the reflection and improvement of the training emphasizing aspects as professional competences, the trainer functions and the training at working centres

The Impact of Population on CO2 Emissions: Evidence From European Countries

This paper analyses the impact of population growth on CO2 emissions in European Union countries. Traditionally, researchers have assumed a unitary elasticity of emissions with respect to population growth. In this study population is treated as a predictor in the model, instead of being included as part of the dependent variable (per capita emissions), thus relaxing the above-mentioned assumption of unitary elasticity. We also contribute to the existing literature by taking into account the presence of heterogeneity in the sample and considering a dynamic specification. The sample covers the period 1975- 1999 for the current European Union members. Our results show that the impact of population growth on emissions is more than proportional for recent accession countries whereas for old EU members, the elasticity is lower than unity and non significant when the properties of the time series and the dynamics are correctly specified. The different impact of population change on CO2 emissions for the current EU members should therefore be taken into account in future discussions of climate change policies within the EU.CO2 Emissions, European Union, Panel Data, Population Growth

Vertical facing panel-joint gap analysis for steel-seinforced soil walls

This paper reports the results of a numerical parametric study focused on the prediction of vertical load distribution and vertical gap compression between precast concrete facing panel units in steel-reinforced soil walls ranging in height from 6 to 24 m. The vertical compression was accommodated by polymeric bearing pads placed at the horizontal joints between panels during construction. This paper demonstrates how gap compression and magnitude of vertical load transmitted between horizontal joints are influenced by joint location along the height of the wall, joint compressibility, and backfill and foundation soil stiffness. The summary plots in this study can be used to estimate the number and type (stiffness) of the bearing pads to ensure a target minimum gap thickness at the end of construction, to demonstrate the relative influence of wall height and different material component properties on vertical load levels and gap compression, or as a benchmark to test numerical models used for project-specific design. The paper also demonstrates that although the load factor (ratio of vertical load at a horizontal joint to weight of panels above the joint) and joint compression are relatively insensitive to foundation stiffness, the total settlement at the top of the wall facing is very sensitive to foundation stiffness. This paper examines the quantitative consequences of using a simple linear compressive stress–strain model for the bearing pads versus amultilinear model that is better able to capture the response of bearing pads taken to greater compression. The study demonstrates that qualitative trends in vertical load factor are preserved when a more advanced stress-dependent stiffness soil hardening model is used for the backfill soil as compared with the simpler linear elastic Mohr–Coulomb model. Although there were differences in vertical loads and gap compressionwith the use of both soilmodels for the backfill, the differenceswere small and not of practical concern.Peer ReviewedPostprint (author's final draft

Galeria de convidats

Abstract not availabl