43 research outputs found

    La reducción de la industria lítica: aproximación a los patrones de asentamiento y movilidad de los grupos paleolíticos.

    Get PDF
    Aquesta Tesi Doctoral explora la relació existent entre els patrons d’assentament / mobilitat de les societats prehistòriques y la intensitat de reducció de les eines lítiques observada als conjunts arqueològics. Per dur a terme aquesta feina es desenvolupa una nova metodologia d’anàlisi que permet estimar amb fiabilitat el volum perdut per les eines com a conseqüència del revifat. Igualment s’avalua la incidència real de la reducció en els conjunts arqueològics amb la finalitat d’enfortir la fiabilitat de les observacions realitzades. Finalment es proposa un tractament específic de les dades basat en anàlisis de distribució de Weibull i en la comparació dels perfils de supervivència obtinguts per als diferents nivells arqueològics. Aquesta metodologia s’aplica als conjunts lítics de 15 nivells arqueològics del Paleolític superior final procedents del jaciments del Molí del Salt, La Cativera, la Cova de les Borres, la Balma de la Vall i la Cova de la Guineu. Aquesta proposta permet identificar diferencies significatives en la durada o intensitat de les diferents ocupacions que no es feien evidents mitjançant aproximacions tecno-tipològiques. El desenvolupament del treball permet definir que tres variables com l’abundància de matèria primera a l’entorn, a mobilitat, i l’organització de la tecnologia estan correlacionades de manera intrínseca, y son dependents les unes de les altres. Qualsevol variació en una d’elles afecta de manera visible a la resta.En esta tesis doctoral se aborda la relación existente entre los patrones de asentamiento / movilidad de las sociedades prehistóricas y la intensidad de reducción de las herramientas líticas observada en los conjuntos arqueológicos. Para llevar a cabo este trabajo se desarrolla una nueva metodología de análisis que permite estimar con fiabilidad el volumen perdido por las herramientas como consecuencia del reavivado. Igualmente se evalúa la incidencia real de la reducción en los conjuntos arqueológicos de cara a fortalecer la fiabilidad de las estimaciones realizadas. Finalmente se propone un tratamiento específico de los datos que se ha basado en los análisis de distribución de Weibull y la comparación de los perfiles de supervivencia obtenidos para los diferentes conjuntos arqueológicos. Esta metodología se aplica a los conjuntos líticos de 15 niveles arqueológicos del Paleolítico superior final procedentes de los yacimientos del Molí del Salt, La Cativera, Cova de les Borres, Balma de la Vall y Cova de la Guineu. Esta propuesta permite identificar diferencias significativas en la duración o intensidad de las diferentes ocupaciones que no eran evidentes a partir de observaciones tecno-tipológicas. El desarrollo del trabajo permite definir que tres variables como la abundancia de materia prima en el entorno, la movilidad, y la organización de la tecnología están correlacionadas intrínsecamente y son dependientes las unas de las otras. Cualquier variación en alguna de ellas afecta de manera visible al resto.This PhD explores the relationship between prehistoric occupation / mobility patterns and the tool reduction intensity observed in the archaeological assemblages. To do this, a new methodology is developed in order to accurately estimate de tool’s volume loss as a consequence of edge resharpening. The real incidence of reduction in the archaeological assemblages is directly evaluated in order to increase the reliability of the obtained estimations. Finally, we propose a specific data processing based on Weibull distribution analysis and the comparison of the survival profiles displayed by the archaeological associations. Our methodology is applied to 15 Late Upper Paleolithic lithic assemblages from the sites of Molí del Salt, La Cativera, Cova de les Borres, Balma de la Vall i Cova de la Guineu. This proposal allows to identify significant differences in the time and intensity of the prehistoric occupations that were not observed by the techno-typological approaches. The work’s development allows to define a correlation between raw material abundance, mobility patterns, and technological organization. The three variables are interdependent and variations in one of them affects the others

    Estudio de los restos líticos de la Cova Colomera (prepirineo de Lleida) entre 5220 y 1660 cal BC. Análisis arqueopetrológico de las matérias primas silíceas y posibles áreas de captación.

    Get PDF
    [spa]Elestudio arqueopetrológico delos sílex dela Cova Colomera ha permitido detectar distintas variedades. La mayoría, por sus características macroscópicas, relacionables con la facies Garumniense local. Otras se corresponderían con formaciones sedimentarias lacustres probablemente adscribibles al Valle del Ebro. Las diversas características de este registro lítico, junto con las cronologías de los niveles, nos debería permitir inferir algunas hipótesis sobre la movilidad de los grupos humanos y proponer pautas evolutivas entre los diferentes momentos analizados.[eng]The archaeopetrological study of cherts from Cova Colomera has detected different varieties of siliceous sedimentary raw materials. The main part of them may be related macroscopically with Garumnian facies of local origin; others could be related with lacustrine sedimentary environments of the Ebro Sedimentary Basin. Changes in the lithic record in relation to stratigraphy and chronology, should allow us to infer some hypotheses on the mobility of human groups and that can help us to propose changing patterns between the different cultural moments analysed

    La malacofauna marina de las fases holocenas en la Cueva del Toll (Moià, Barcelona): nuevas aportaciones para el Neolítico nororiental

    Get PDF
    [EN]: The entrance to the South Gallery of the Toll Cave was discovered in the 40's of the last century. Since then, several works have highlighted the importance of the archaeo-pale-ontological site at both regional and peninsular levels. Focusing on the Holocene levels, the research suggests prolonged use of it, at least from Epicardial times to the late Bronze Age. Among the vast amount of material recovered, we highlight, to the interest of our study, several marine shells. Under the current research project, new specimens have been recovered. Tax-onomic identification shows that they are marine gastropods. The technology, use-wear and chemical analysis suggests that they were anthropically modified by making holes for use as hanging elements. The shells were being tinted with red pigment. The spatial and stratigraphic position of the specimens lead, us to interpret them as part of a single bead, deposited at the bottom of a Neolithic structure.[ES]: La entrada a la Galería Sur de la Cueva del Toll (Moià, Barcelona) fue descubierta en los años 40 del pasado siglo. Desde entonces, las distintas intervenciones realizadas han puesto de manifiesto la importancia del yacimiento arqueo-paleontológico tanto a nivel regional como peninsular. Centrándonos en los niveles holocenos de la cavidad, las investigaciones realizadas indican un uso prolongado de la misma, al menos desde el Neolítico Antiguo, hasta finales del Bronce inicial. Entre la variada cantidad de materiales recuperados destacan por el interés del presente estudio, varios restos de malacofauna marina. En el marco del actual proyecto de investigación, han sido recuperados nuevos ejemplares pertenecientes a las especies Columbella rustica y Nassarius cuvieri. El análisis tecnológico, traceológico y químico de las mismas sugiere que fueron modificadas antrópicamente mediante la realización de perforaciones para su uso, siendo tintadas con pigmentos rojizos. La posición estratigráfica y espacial de los ejemplares nos lleva a interpretar las mismas como parte de un único abalorio, depositado en el fondo de una estructura neolítica.El proyecto de intervención arqueológica esta cofinanciado por el Departamento de Cultura y Medios de Comunicación de la Generalitat de Cataluña.Peer Reviewe

    Technical and cultural processes during the early Holocene in the NE of the Iberian Peninsula. The levels B and Bb of La Cativera (El Catllar, Tarragona)

    Get PDF
    [spa] Este trabajo presenta la estructura tecnológica observada en los niveles B y Bb (Boreal) de La Cativera, donde se observa una dualidad entre explotaciones laminares simplificadas y una producción de lascas cortas normalizadas. Una nueva datación inédita refuerza la posición cronológica de estos niveles pese a que las estrategias de talla de los mismos difieren significativamente de las documentadas en yacimientos sincrónicos. Los niveles B y Bb coinciden en el tiempo con los conjuntos del Mesolítico de Muescas y Denticulados, sin embargo el análisis tecnológico de la industria lítica lo pone en relación más directa con los conjuntos del Magdaleniense final y/o Epipaleolítico microlaminar propios del Tardiglaciar.[eng] This study presents the technological structure observed in levels B and Bb (Boreal) from La Cativera. A dual technological pattern is observed. For one side simplified blade exploitation is observed and for the other, a normalized short flake production is documented too. A new 14C data corroborates the chronological position of both levels despite showing technical schemes which significantly vary from those of synchronous sites. The B and Bb levels match in time with the so called Notched and Denticulate Mesolithic industries, however the observed knapping patterns present a major affinity with the Late Magdalenian or Epipalaeolithic Late Glacial knapping scheme

    Hàbitat en cova i espai pels ramats ca.6200-6000 BP:La Cova Colomera (Prepirineu de Lleida) durant el Neolític Antic.

    Get PDF
    En aquest treball es presenten les dades referents a la Cova Colomera (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà) durant el Neolític cardial final. A partir de diferents sondejos duts a terme des de l'any 2005, s'ha pogut observar la varietat d'usos i funcionalitats del jaciment en moments potencialment sincrònics. Per una banda,una zona on predominen les estructures de caire domètic (fogars, fosses i forats de pal)que ens mostren les dades entorn a l'hàbitat al jaciment; i per altra banda, un gran sector de la cavitat dedicat a l'estabulació dels ramats amb sediments de tipus fumier i probablement també a l'emmagatzematge. Tot això succeix en unes datacions d'entre 6180 +/- 40 i 6020 +/- 510BP. Aquestes dades es contextualitzen amb les d'altres jaciments de la zona pirinenca, un àmbit que sempre ha estat definit en la bibliografia com un espai de pas entre diferents biòtops ecològics, de les plantes fèrtils a les pastures de l'estiu

    The Middle-to-Upper Paleolithic transition occupations from Cova Foradada (Calafell, NE Iberia)

    Full text link
    The Middle-to-Upper Paleolithic transition in Europe covers the last millennia of Neanderthal life together with the appearance and expansion of Modern Human populations. Culturally, it is defined by the Late Middle Paleolithic succession, and by Early Upper Paleolithic complexes like the Châtelperronian (southwestern Europe), the Protoaurignacian, and the Early Aurignacian. Up to now, the southern boundary for the transition has been established as being situated between France and Iberia, in the Cantabrian façade and Pyrenees. According to this, the central and southern territories of Iberia are claimed to have been the refuge of the last Neanderthals for some additional millennia after they were replaced by anatomically Modern Humans on the rest of the continent. In this paper, we present the Middle-to-Upper Paleolithic transition sequence from Cova Foradada (Tarragona), a cave on the Catalan Mediterranean coastline. Archaeological research has documented a stratigraphic sequence containing a succession of very short-term occupations pertaining to the Châtelperronian, Early Aurignacian, and Gravettian. Cova Foradada therefore represents the southernmost Châtelperronian-Early Aurignacian sequence ever documented in Europe, significantly enlarging the territorial distribution of both cultures and providing an important geographical and chronological reference for understanding Neanderthal disappearance and the complete expansion of anatomically Modern Humans

    Primers resultats sobre la seqüència del neolític final al bronze final c. 3350-900 cal. aC a la Cova de la Guineu (Font-rubí, Alt Penedès, Barcelona)

    Get PDF
    El Penedès és un territori natural molt prolífic pel que fa a l'existència de jaciments arqueològics. La seva localització geogràfica i el seu context geomorfològic el fan apte per a l'establiment humà ja des de cronologies antigues. No obstant això, és a partir de l'holocè que el nombre de jaciments augmenta exponencialment, tot i que només una petita part dels llocs disposen d'informació arqueoestratigràfica útil a dia d'avui (Mestres i Esteve, 2016). Sense ànim de ser exhaustius en l'aspecte historiogràfic, les primeres dades sobre la prehistòria de l'Alt Penedès procedeixen de la Cova de Can Pasqual (Castellví de la Marca), on es documentaren restes d'un vas ceràmic cardial i d'altres restes, probablement de l'edat del bronze (Bosch Gimpera, 1923). Més tard es publiquen els treballs de l'Esquerda de les Roques del Pany (Torrelles de Foix), un jaciment amb una suposada seqüència que abraça tota la prehistòria recent

    New archaeological excavations at Cova Gran and Cova Freda de Montserrat (Collbató, Barcelona) after almost 100 years

    Get PDF
    [spa] En este trabajo se presentan los primeros datos estratigráficos, radiocarbónicos y de cultura material de las recientes excavaciones en las Coves de Montserrat (Cova Gran y Cova Freda). Estos emblemáticos yacimientos fueron excavados el año 1922 y proporcionaron uno de los primeros conjuntos cardiales de la península ibérica. Desde entonces, no volvieron a ser intervenidos de forma oficial y quedaron abandonados. En el año 2018 se han reiniciado los trabajos con sondeos en ambas cuevas, determinando la preservación de depósitos arqueológicos estratificados en algunos de ellos. En la Cova Freda se ha reconocido la existencia de un tramo de la cavidad probablemente usado como redil durante el Neolítico Antiguo Cardial y, en la Cova Gran, se han documentado un nivel y una estructura negativa de esa misma cronología, así como un potente nivel finipaleolítico.[eng] This work presents the first stratigraphic, chronologic and cultural results of the archaeological works in the Coves de Montserrat (Cova Gran and Cova Freda). These emblematic sites that were excavated in 1922 and that provided one of the first cardial assemblages of the Iberian Peninsula. They were not intervened again and they were abandoned. These works have been restarted in 2018 by means of different test pits in both caves. These have determined the preservation of stratified archaeological deposits in some of these tests: in the Cova Freda it has been determined the existence of a section of the cavity probably used as a fold during the Early Neolithic; while, in the Cova Gran, a layer and a negative structure of that same chronology have been documented, as well as a finipaleolithic layer. This paper presents the first stratigraphic, radiocarbon and material culture data of these emblematic sites of Iberian historiography

    Balma de la Vall (Montblanc, Tarragona): Short-term occupations during Final Upper Palaeolithic at the Prades Mountains

    Get PDF
    [spa] Este artículo presenta los trabajos realizados en el ya-cimiento de la Balma de la Vall (Montblanc, Tarragona). Las primeras excavaciones, a inicios de los 1980, identifi-caron distintos niveles de ocupación humana relacionados con el Paleolítico superior final. Entre los años 2011-2013 la excavación se reemprendió con los objetivos de definir la sucesión arqueo-estratigráfica, obtener dataciones absolu-tas, y caracterizar el tipo de ocupaciones que generaron los conjuntos arqueológicos. De esta forma, hemos identificado una secuencia que comprende tres niveles arqueológicos, con dataciones que los asocian al XV milenio cal BP, y por tanto al Magdaleniense superior final. Los análisis de las materias primas líticas empleadas, la composición de los conjuntos y las secuencias de reducción permiten definir las ocupacio-nes como cortas o de baja intensidad. La Balma de la Vall constituye así una de las primeras evidencias de ocupación humana de la Cordillera Prelitoral Catalana. [eng] This paper details the fieldwork and multi-disciplinary studies carried out at the site Balma de la Vall (Montblanc, Tarragona). The first interventions, dating from the early 80's, identified different occupational levels related to Final Upper Palaeolithic. From 2011 to 2013 research recommenced to re-define the archaeo-stratigraphic succession, obtain absolute dates, and characterize the occupational patterns generating the archaeological assemblages. The revised sequence comprises three archaeological levels, dated to the 15th millenium calibrated BP, and therefore associated to the Final Upper Magdalenian. The raw materials exploited, the assemblage composition and reduction sequences, define the occupational pattern as short duration or low intensity one. Balma de la Vall represents one of the first examples of human occupation of the Catalan Prelittoral Range

    A stop along the way: the role of Neanderthal groups at level III of Teixoneres Cave (Moià, Barcelona, Spain)

    Get PDF
    Level III of Teixoneres Cave (Moià, Barcelona, Spain) has provided a significant record belonging to the first half of the Late Pleistocene. It corresponds to both human and carnivorous activities. This assemblage is analyzed through an interdisciplinary approach with the objective to discriminate the remains left by these actors and to evaluate the degree of interaction existing between them. The data indicate hunting activities by hominids as well as by carnivores and a minimal relationship or temporal contact between them inside the cave. This allows the characterization of the human occupations at level III in relation to the composition of the groups and their high mobility in the territory.Le niveau III de la grotte des Teixoneres (Moià, Barcelone, Espagne) a fourni un important enregistrement de la première moitié du Pléistocène supérieur. Il présente à la fois des évidences d’occupations humaines et de carnivores. Cet assemblage est analysé selon une approche interdisciplinaire dans le but de distinguer les restes laissés par ces deux agents et d’évaluer le degré d’interaction existant entre eux. Les données indiquent des activités cynégétiques réalisées tant par les hominidés que par les carnivores, et une relation ou contact temporel minime entre eux à l’intérieur de la grotte. Ceci permet de caractériser les occupations humaines du niveau III en relation avec la composition des groupes et leur mobilité élevée sur le territoire
    corecore