Les mestresses Baldrich a través dels capítols matrimonials (segles XVII-XIX)

L’evolució d’una família burgesa benestant al llarg d’un període s’acostuma a estudiar a través dels canvis en el patrimoni, de les estratègies matrimonials o del nivell cultural, és a dir, del conjunt de totes les decisions relacionades amb la família que tenien repercussió en els afers de la casa. Les iniciatives del propietari, els casaments dels hereus i de les cabaleres, els destins dels fadristerns, les aliances que es derivaven dels casaments o l’import dels dots i llegítimes pactades generació rere generació, impactaven en el calaix de la casa mare i afectaven l’esdevenir de tota la comunitat.1 Aquests estudis s’acostumen a centrar en els caps de família perquè en una societat dirigida pels homes, eren els que gaudien de la capacitat legal i del prestigi social per comprar i vendre, i obrir o tancar negocis. També decidien sobre l’educació i el futur dels fills i filles, podien ostentar càrrecs públics o participar en la vida cultural. Tanmateix, en el procés d’evolució dels patrimonis familiars, les dones que es van unir amb els hereus van tenir un gran protagonisme. El casament de l’hereu constituïa un afer familiar de primer ordre, ja que havia de donar resposta als interessos estratègics del conjunt de la casa. Calia considerar el nivell social i econòmic de la família de la candidata i, per tant, el dot que podia aportar i les inversions que permetria aquesta entrada de recursos, però també el lloc de procedència i els avantatges que podia comportar tenir nous contactes en altres localitats. A més, s’havia de valorar la font d’ingressos de la futura família i preveure com podia incidir la nova aliança en el desenvolupament del negoci propi. Així doncs, s’havien de d’avaluar un seguit de factors abans de prendre la decisió final. En aquest article ens proposem estudiar les raons dels diferents enllaços i la rellevància que van tenir les mullers dels successius hereus en el patrimoni Baldrich. Es tracta de les tretze mestresses corresponents a set hereus, que abracen des de la segona meitat del segle xvii fins al 1835, any de la mort de la darrera mestressa Baldrich, un període del qual es conserva, a més de documentació notarial, correspondència de la casa. La diferència entre el nombre d’homes i de dones es deu al fet que un dels hereus es va casar quatre vegades, i de la resta, quatre ho van fer dues vegades, un altre una vegada, i el darrer restà solter

La Comunitat de Preveres de Sallent durant la segona meitat del segle XVIII

L’objectiu d’aquest article és presentar dues situacions diferents que es van produir a la Comunitat de Preveres de Sallent durant la segona meitat del segle XVIII i que permeten analitzar alguns aspectes del funcionament de les comunitats de preveres en general. En primer lloc, un conflicte intern produït per la pèrdua de rendes després de la reducció de 1750. En segon lloc, els problemes que es van generar entre la Comunitat i la població a causa d’unes pràctiques indignes d’alguns dels membres de la Comunitat. Finalment, els llevadors de comptes de March Sanmartí, que va ser col·lector entre 1775 i 1778, a partir dels quals analitzem les diferents procedències dels ingressos. L’elecció dels temes ha estat donada per la mateixa documentació. La parròquia de Sallent va perdre l’arxiu durant la Guerra Civil i, per tant, hem utilitzat el fons de l’Arxiu Episcopal de Vic i el fons de l’arxiu del mas Sanmartí, d’on era originari el col·lector

L'Arxiu patrimonial Martí d'Ardenya

En aquest article es fa un seguiment d'una família determinada, els Martí d'Ardenya, a través del seu arxiu patrimonial. Aquesta família, de la qual es tenen les primeres referències històriques cap a finals del segle XV, a Tamarit, acumulà un important patrimoni format per terres, censals, negocis diversos i altres béns que quedà reflectit en aquest fons. Dels cent vuitanta pergamins, el més antic és del segle XIV; pel que fa a la documentació en paper, aquesta arriba a mitjan segle XX, però aquest treball es queda al final de la primera meitat del segle XIX. S'analitza aquest fons i se'l relaciona amb els hereus, els seus casaments, les seves compres, les seves vendes i altres negocis, com ara el de mercadejar, primer per un àmbit geogràfic restringit costa catalana i Regne de València, fins a arribar a diverses poblacions d'Amèrica. Caldrà esbrinar el perquè de l'acumulació de tanta documentació i tan variada llibres majors, llibres de comptabilitat, llibres de família, llibres de censals, documentació notarial, notes, herbaris, etc. i l'interès per la seva conservació. Aquest arxiu està dipositat a l'Ajuntament d'Altafulla i part del seu fons s'ha digitalitzat.This article aims to follow the generations of the family Martí dArdenya through a study of their family archives. The first historical references of the family date from the end of the 15th century in Tamarit and offer documentary evidence of an inherited legacy of land, censual rolls, commerce and other property. There are 180 parchment documents in all, the earliest one dating from the 14th century, followed by documents in paper which cover a period leading up to the mid 20th century. This study, however, will close with the 1850s with a description of the heirs, their marriages, purchases and sales and other business transactions. One notable example is the description of family trade along the Catalan coast and the Kingdom of Valencia, eventually reaching various towns in the American continent. It is important to point out the reasons for accumulating such a valuable archive of documents throughout the ages. Important main books, accounting books, family records, censual rolls, affidavits, bills, invoices, and herbariums make up this family archive which has been carefully preserved and is now deposited in the town hall of Altafulla, where some of the documents are being technologically reproduced

Dots i llegats dels Baldrich de Valls (1768-1863)

Aquest article presenta les dificultats que van haver d'afrontar entre 1768 i 1863 els hereus de la casa Baldrich de Valls per liquidar els dots i les deixes testamentàries. Anton Baldrich Janer va nomenar hereu el fill gran del primer matrimoni amb l'obligació de pagar als seus germans i especialment als seus germanastres unes quantitats molt elevades de diners atorgats en un moment de grans expectatives econòmiques, gràcies al comerç amb Amèrica i el nord d'Europa. Durant la primera meitat del segle XIX, alguns anys de males collites, les contínues guerres i la independència de les colònies americanes feren minvar els recursos i van afeblir la hisenda familiar. Els successius hereus maldaven per pagar les contínues reclamacions dels cabalers i les cabaleres de les diferents generacions, fet que els impedia invertir en noves empreses per tal d'ampliar i modernitzar els seus negocis. L'any 1863, el darrer hereu Baldrich va morir sense descendència, havent pagat els darrers deutes familiars però sense haver creat nous horitzons per als seus successors.This article is concerned with the difficulties faced by the heirs of the Baldrich family of Valls when, during the period 1768 to 1863, they were attempting to fulfil their obligations related to dowries and inheritances. Anton Baldrich Janer named his eldest son by his first marriage hereu, or universal heir, as was the custom in Catalan families, but with the obligation to pay his siblings, and especially his half-brothers and sisters, large amounts of money adjudicated at a time when trade between America and northern Europe had considerably raised financial expectations. During the first half of the 19th century, poor harvests, continual wars and the independence of the American colonies diminished the family?s resources and weakened their financial situation. Successive generations of hereus struggled to meet the continuous claims of their brothers and sisters ?the cabalers and cabaleres who would normally have the legal right to a percentage of the inheritance? with the result that they were unable to invest in new enterprises which would have expanded and modernized their commercial activity. In 1863, the last hereu of the Baldrich family died childless, having paid off the last of the family debts but without having opened up new horizons for his successors

The tribulations of women in the management of family wealth. The case of Maria Muntaner i Ardèvol (1761-1835)

S’han fet nombrosos estudis sobre el rol rellevant dels hereus en el desenvolupament econòmic dels masos i el rol de les dones en la gestió de la llar i en l’educació dels fi lls i les filles, però no s’ha analitzat sufi cientment quins eren els reptes que tenien les dones quan es feien càrrec de l’explotació d’un mas. En una societat en què es prioritzaven els homes en la transmissió de l’herència i les fi lles eren vistes com la darrera solució, l’única situació en què les dones podien dirigir el seu propi patrimoni o gestionar el del marit en usdefruit, o totes dues coses alhora, era quan quedaven vídues i no es tornaven a casar. Aquest article es proposa analitzar el cas de Maria Muntaner i Ardèvol, de Porrera, una dona que hagué d’enfrontar-se des de ben petita a les difi cultats derivades de la seva condició d’òrfena, primer, de pubilla, després, i de vídua amb una fi lla, fi nalment. La seva fi gura permet estudiar les estratègies que va seguir per sobreviure a les diferents situacions vitals i preservar el seu patrimoni i el de la seva fi lla, i alhora ens facilita indagar en quins moments la seva condició de dona li va comportar difi cultats addicionals.A number of studies have been published on the role male heirs played in the economic development of the country villas referred to as masos in Catalonia, and much has also been written on the role of women in managing domestic affairs in these houses and raising children.  However, there has been little analysis of the challenged faced by those women who took charge of the economic activities at these estates. In a society in which men took precedence in the transmission of inheritances and daughters were seen as the heiresses of last resort, the only women who were only able to manage their own wealth or exercise the right of usufruct over their husbands’ property were widows who had not remarried. This article examines the case of Maria Muntaner Domènech, from Porrera,  a women who was an orphan at a very young age, then an heiress and finally a widow with a daughter. Her story sheds lights on the strategies a woman could use to survive the sort of difficulties she faced throughout her life, all while preserving her property for herself and her daughter. The text will also take a close look at the moments in her life when being a woman caused her additional difficulties

Coupling of geophone in the ocean bottom

We can obtain the performance of the geophone in the sediment to know its coupling in the bottom sea. This paper is about the parameters of coupling in order to obtain the response of geophone through the frequency and the amplitude of the vibrations. The use of the shake table permits to obtain the transfer function of coupling between the geophone and the sediment sea without using a detailed model of interaction OBS/seabed

Les rendes reials a Tarragona. Anys 1286-1289

Alfons el Liberal regnà de l'any 1286 a l'any 1291. Durant els quatre primers anys fou batlle general de Catalunya en Romeu Gerart. Aquest batlle ens deixà un llibre de comptes on va especificar totes les rebudes i pagaments que feu mentre va ocupar el càrrec.El llibre, escrit en català i en clara lletra gòtica catalana, és admirable per la pulcritud i ordre que s'observa en quasi totes les pàgines.El registre té la signatura següent: Serie-Mestre Racional; Secció- Reial Patrimoni, número 966, Arxiu de la Corona d'Aragó. Está format per quatre quaderns,de paper. Cada quadern correspon un any. El quart quadern, però, a més de comprendre l'últim any té un apèndix de notes de molt diversa classe que serveixen per explicar pagaments, viatges, ordres reials, nomenaments..

L'expulsió dels jueus de Cervera segons el llibre del «Manifest» de l'any 1490

A l'Arxiu Municipal de Cervera es conserva una serie de libres manuscrits que abraça des del segle XIV fins a mitjans del segle XVIII. Aquests llibres, dits «Manifest», constitueixen un fons excepcional doncs allí apareixen escrits els habitants de Cervera que tinguessin alguna cosa de valor, encara que no és estrany trobar algun pobre de solemnitat