La traducció catalana a l'exili. Una primera aproximació

La traducció catalana a l'exili no ha estat gaire estudiada, atès que la producció no és gaire abundosa i queda dispersa enmig d'un munt de tipologies i plataformes (quan no es presenta com a obra «original»): traduccions anònimes, dobles versions, autotraduccions, versions i adaptacions teatrals inèdites, traduccions «visibles» i «invisibles» a la premsa, traduccions premiades als Jocs Florals… Aquest article mira d'oferir-ne una visió panoràmica, un punt de partida per a recerques futures. Al final, una síntesi de l'activitat de la secció d'art escènic del Casal de Catalunya de Buenos Aires serveix per a il·lustrar la feina que encara queda per a fer.Very little research has been done into Catalan translation in exile, since production is very limited and is spread among many typologies and platforms (sometimes even appearing as «original» work): anonymous translations, double versions, self-translations, unpublished theatre versions and adaptations, «visible» and «invisible» translations in the press, translations rewarded at the Jocs Florals (Floral Games), etc. This article tries to offer a panoramic vision, a departure point for future research. At the end of the article, a synthesis of the activity of the performing arts section of the Casal de Catalunya in Buenos Aires illustrates the work that remains to be done

Les traduccions 'innecessàries'

Se sol donar per descomptat que la traducció obeeix, en primer terme, a una necessitat peremptòria de comprensió d'un missatge indesxifrable, sia oral o sia escrit. La intel·ligibilitat sembla l'origen de l'exercici de transvasament d'una llengua «estrangera» a una altra de «pròpia». Com que la majoria de lectors catalans no entenem el rus, ens fem càrrec, col·lectivament, que cal traduir Guerra i pau o Crim i càstig, de la mateixa manera que tan sols per mitjà de traduccions són llegits massivament textos fundacionals de la civilització occidental com ara la Bíblia, l'Odissea, la Divina Comèdia o les tragèdies de Shakespeare

Anna Murià

L'obra traductora d'Anna Murià palesa una múltiple condició de marginació: pel fet de ser dona, de traduir més aviat poc per gust, de fer-ho a una llengua imposada i, a més, de no signar sempre la fein

Un art subsidiari i derivat?

Obra ressenyada: Enric Gallén, Manuel Llanas, Marcel Ortín, Ramon Pinyoli Torrens, Pere Quer, L'art de traduir: reflexions sobre la traducció al llarg de la història. Vic : Eumo Editorial, 200

Vicenç Riera Llorca, el seu pas pel temps

Obres ressenyades: Epistolari Joan Fuster-Vicenç Riera Llorca. Barcelona : Curial, 1993, i Els exiliats catalans a Mèxic. Barcelona : Curial, 1994, tots dos a cura de Josep Ferrer i Costa i Joan Pujadas i Marquè

1936 : l'hora de les traduccions

El 3 de juliol de 1939, quinze dies abans de l'inici de la guerra civil, Carles Cardó va publicar a La Veu de Catalunya l'article «Del plaer i del turment de traduir», en el qual, entre altres consideracions, posava de manifest la necessitat d'avançar en el camí de l'anostrament d'obres estrangeres, sobretot de les ciències en què la tradició pròpia anava més fluixa. Cardó, aleshores, ja havia traduït bona part de l'obra filosòfica de Sèneca per a la Fundació Bernat Metge i havia col·laborat activament en la versió de la Bíblia promoguda per la Fundació Bíblica Catalana.On the third of July, nineteen thirty-nine, two weeks before the Spanish civil war broke out, an article by Carles Cardó called «Del plaer i del turment de traduir» (On the pleasure and torment of translating) appeared in the newspaper La Veu de Catalunya. Among other considerations, it stressed the need to advance the translation of foreign books into Catalan, especially of those sciences which had a weak tradition in our own language. By that time, Cardó had already translated a large number of Seneca's philosophical works for the Fundació Bernat Metge and had actively collaborated on the version of the Bible fostered by the Fundació Bíblica Catalana

L'ofici de traduir a l'exili : flors al pol Nord

Per a molts intel·lectuals, conèixer alguna llengua estrangera, en la diàspora del 1939, va convertir-se en una taula de salvació. Si us plau per força, de seguida van esdevenir intèrprets o traductors. De vegades van exercir-ne en camps de refugiats o de concentració, d'altres vegades, com a ocupacions ocasionals o, el més sovint, com a feines regulars de característiques distintes: des dels traductors autònoms fins als assalariats en organismes internacionals. Rere aquesta diversitat de tipologies, tots compartien, pel cap baix, que havien arribat a la traducció de manera forçada, que s'hi dedecaven per necessitat i que, en el desenvolupament d'aquesta tasca, sofrien un doble exili: territorial i lingüísti