Se sol donar per descomptat que la traducció obeeix, en primer terme, a una necessitat peremptòria de comprensió d'un missatge indesxifrable, sia oral o sia escrit. La intel·ligibilitat sembla l'origen de l'exercici de transvasament d'una llengua «estrangera» a una altra de «pròpia». Com que la majoria de lectors catalans no entenem el rus, ens fem càrrec, col·lectivament, que cal traduir Guerra i pau o Crim i càstig, de la mateixa manera que tan sols per mitjà de traduccions són llegits massivament textos fundacionals de la civilització occidental com ara la Bíblia, l'Odissea, la Divina Comèdia o les tragèdies de Shakespeare
