Design for a Biomass-Based Hydrogen Plant for an Existing Petroleum Refinery

Hydrogen is used in petroleum refineries in hydrotreating and hydrocracking processes. At the same time, hydrogen is a by-product of the petroleum refining processes. However, this hydrogen is not sufficient to meet the refinery’s total requirement. A hydrogen plant is often built near to the petroleum refinery to supply it with its total needs of hydrogen. In the hydrogen plant, hydrogen can be industrially produced by several processes; Electrolysis, gasification of coal and natural gas reforming. However, there are some issues associated with the hydrogen production processes stated above; high cost of electricity when using electrolysis, the depletion of source of fossil fuel, fluctuation of prices of natural gas and the greenhouse gas emissions from fossil fuel. Therefore, in this study, we are proposing to design a hydrogen plant that uses biomass as its feedstock aiding the petroleum refineries with their needs of hydrogen and solving the issues states above. Rice husk and rice straw are types of biomass that can be used to produce hydrogen in the hydrogen plant. In this study, gasification of biomass was applied for the rice husk and rice straw to produce hydrogen. The reaction kinetics were first gathered, then the general equation for gasification of biomass has been solved using MATLAB and finally a flowsheet has been developed and simulated using iCON simulator which is a PETRONAS owned simulation software

REGIONAL CONVERGENCE IN NORTH AFRICA REGIONS : PARAMETRIC AND NON PARAMETRIC APPROACHES

Attention to issues of inequality and convergence has become a topic of considerable interest in both developing and developed economies. The purpose of this paper is to study empirically the evolution of the disparities between more than 360 Maghreb regions considering spatial dependence and to explore a non-parametric approach for characterizing convergence of GDP per capita. This study utilizes growth theory as the theoretical foundation to explore the convergence hypothesis. The methodology consists of identifying the shape of the long-run spatial associations through the use of Markov chains which make it possible to derive a unique stationary distribution related to the transition matrix. The results of the analysis indicate the persistence of regional disparities and the importance of geography to explain the global convergence process with positive spatial spillover effects. The proportion of high-income regions surrounded by similar regions has significantly increased detrimentally to the other spatial associations. This non-parametric approach complements the standard parametric method (absolute and conditional beta-convergence) which shows that the slow convergence process can be accelerated by beneficial spatial interaction effects. These results have strong policy implications with regard to national and territorial policies in these countries

Evaluation of Double Mesh Modification of Chevrel’s Technique in Management of Midline Incisional Hernia

Background: Chevrel’s technique provides tensionfree repair of midline incisional hernia, but wide skin and subcutaneous dissection increases rate of complications. Here, we evaluate the double mesh modification of Chevrel’s technique in midline incisional hernia repair. Methods: 22 patients with midline incisional hernia underwent double mesh modification of Chevrel’s technique. After excision of hernial sac with minimal dissection of the skin and subcutaneous tissue, the anterior rectus sheath is incised on both sides to create medial flaps that are sutured toeach other. Both recti abdominis muscles were dissected off the posterior rectus sheath, opening the retrorectus space. Prolene mesh was fixed in the retrorectus space with prolene sutures, and tailored to cover the bare area of anterior surface of both recti muscles and fixed to the lateral flaps of the anterior rectus sheath with interrupted prolene sutures. Results: We observed no recurrences, no skin necrosis, two cases of seroma, one case of superficial wound infection and one case of temporarychronic pain. Conclusion: Double mesh modification of Chevrel technique is an efficient method for treatment of midline incisional hernia, with minimal surgical site occurrences. Keywords: Chevrel technique, Double mesh technique, Midline incisional herni

Design and Performance Analysis of Next Generation Heterogeneous Cellular Networks for the Internet of Things

The Internet of Things (IoT) is a system of inter-connected computing devices, objects and mechanical and digital machines, and the communications between these devices/objects and other Internet-enabled systems. Scalable, reliable, and energy-efficient IoT connectivity will bring huge benefits to the society, especially in transportation, connected self-driving vehicles, healthcare, education, smart cities, and smart industries. The objective of this dissertation is to model and analyze the performance of large-scale heterogeneous two-tier IoT cellular networks, and offer design insights to maximize their performance. Using stochastic geometry, we develop realistic yet tractable models to study the performance of such networks. In particular, we propose solutions to the following research problems: -We propose a novel analytical model to estimate the mean uplink device data rate utility function under both spectrum allocation schemes, full spectrum reuse (FSR) and orthogonal spectrum partition (OSP), for uplink two-hop IoT networks. We develop constraint gradient ascent optimization algorithms to obtain the optimal aggregator association bias (for the FSR scheme) and the optimal joint spectrum partition ratio and optimal aggregator association bias (for the OSP scheme). -We study the performance of two-tier IoT cellular networks in which one tier operates in the traditional sub-6GHz spectrum and the other, in the millimeter wave (mm-wave) spectrum. In particular, we characterize the meta distributions of the downlink signal-to-interference ratio (sub-6GHz spectrum), the signal-to-noise ratio (mm-wave spectrum) and the data rate of a typical device in such a hybrid spectrum network. Finally, we characterize the meta distributions of the SIR/SNR and data rate of a typical device by substituting the cumulative moment of the CSP of a user device into the Gil-Pelaez inversion theorem. -We propose to split the control plane (C-plane) and user plane (U-plane) as a potential solution to harvest densification gain in heterogeneous two-tier networks while minimizing the handover rate and network control overhead. We develop a tractable mobility-aware model for a two-tier downlink cellular network with high density small cells and a C-plane/U-plane split architecture. The developed model is then used to quantify effect of mobility on the foreseen densification gain with and without C-plane/U-plane splitting

Novel approaches for the development of chromo fluorogenic chemosensors for detection of Cu(II) and biothiols

Tesis por compendio[EN] This PhD thesis entitled “Novel approaches for the development of chromofluorogenic chemosensors for detection of Cu(II) and biothiols” is devoted to the synthesis, characterization and coordination behaviour of new chromofluorogenic probes for the recognition and detection of Cu(II) cations and biothiols (glutathione, cysteine and homocysteine). These new probes, which selectively detect Cu(II) cation through colour and/or emission changes, are constructed using a paradigm in which the binding units are included into the signalling unit structure. Besides, some of the Cu(II) complexes of these new probes are used for the chromo-fluorogenic detection of biothiols using displacement reactions. The first chapter of this PhD thesis gives an overview about the conceptual framework in which are located the studies presented in this thesis, which combine concepts related with supramolecular chemistry, optical sensors and molecular probes. In the second chapter, the general objectives of this PhD thesis are presented. The third chapter is devoted to the synthesis and characterization of 4-(4,5- diphenyl-1H-imidazole-2-yl)-N,N-dimethylaniline, a chromo-fluorogenic probe for selective Cu(II) detection in aqueous environment. Water-acetonitrile 1:1 (v/v) solutions of this probe presented a marked absorption band at ca. 320 nm that is selectively red-shifted (to 490 nm reflected in a colour change from colourless to reddish-brown) upon addition of Cu(II) cation. This shift was ascribed to the formation of a non-emissive 1:1 stoichiometry complex in which Cu(II) coordinated with the nitrogen atoms of the imidazole ring. Besides, this Cu(II) complex was used for the selective and sensitive detection of glutathione, which induced the disappearance of the 490 nm absorption with a marked colour change from reddish-brown to colourless. Also a marked emission at 455 nm was observed after glutathione addition. These optical changes were ascribed to a glutathione-induced demetallation process which generated the free probe. In addition, the Cu(II) complex detected glutathione with a remarkable limit of detection as low as 2.0 μM. The fourth chapter presented an imidazole-based probe functionalized with two thiophene subunits for the selective detection of Cu(II) cation and biothiols. Water-acetonitrile 9:1 (v/v) solutions of the free probe showed an absorption band at 320 and a marked emission at 475 nm. Of all the cations tested, only Cu(II) induced an emission quenching with a significant colour change from colourless to deep blue (appearance of a new absorption band centred at 555 nm). These remarkable optical changes were ascribed to the formation of 1:1 stoichiometry complexes in which the metal cation coordinated with the nitrogen atoms of the imidazole heterocycle. Besides, the optical response of the Cu(II) complex was tested in the presence of selected amino acids. Of all the amino acids tested, only glutathione, cysteine and homocysteine induced a marked bleaching of the complex solution with a remarkable growing of an emission band centred at 475 nm. These optical changes were ascribed to a demetallation process induced by the coordination of biothiols with Cu(II). Furthermore, viability assays indicated the non-toxicity of the probe for HeLa cells. Also, the probe was successfully employed to detect Cu(II) in HeLa cells using confocal microscopy. The fifth chapter presented the synthesis and characterization of three probes containing N,N-diphenylanilino (as a donor group) and different π-spacers (benzene and thiophene) connected with aldehyde moieties. Absorption spectra of the three probes in acetonitrile showed an intense absorption band in the UVvisible region (360-420 nm range) which can be attributed to an intramolecular charge-transfer transition as consequence of the presence of N,N-diphenylanilino electron donor moiety directly linked to (hetero)aromatic bridges functionalized with the aldehyde electron acceptor group. Of all the cations tested, only Cu(II) induced the appearance of marked near infrared absorption bands in the 750- 1075 nm interval. Besides, the three probes are moderately emissive (with bands in the 540-580 nm interval) and only Cu(II) cation was able to induce a fluorescence quenching. The optical changes were ascribed to the formation of 1:1 stoichiometry complexes in the which Cu(II) cation probably interacted with the oxygen atom of the aldehyde functional group. Finally, using sodium dodecyl sulfate (20 mM)-acetonitrile 9:1 v/v mixtures, these probes were solubilized and were successfully used for the detection of Cu(II) in aqueous environments. Two 2,4,5-triaryl imidazole probes for the selective recognition of Cu(II) and biothiols were presented in the sixth chapter. Both probes presented marked absorption bands in the UV zone (320-350 nm range) and were moderately emissive in acetonitrile. Of all the cations tested, only Cu(II) induced the appearance of red shifted absorptions and the quenching of the emission bands. Job’s plots indicated the formation of 1:1 stoichiometry complexes in which Cu(II) cation interacted with the nitrogen atoms of the imidazole heterocycle located in the core of both probes. The probe containing furan rings was able to detect Cu(II) in water-acetonitrile 1:1 v/v solutions and the complex formed was also used to detect biothiols in aqueous environment (by marked colour changes and the appearance of a moderate emission). Again, the optical response obtained in the presence of biothiols was ascribed to a demetallation process. Finally, the seventh chapter of this PhD thesis is devoted to the final conclusions and future perspectives that the results presented in this work could open in the field of optical probes for the detection of metal cations and biomolecules in aqueous environments[ES] Esta tesis doctoral, que lleva por título “Nuevas aproximaciones para el desarrollo de sensores cromo-fluorogénicos para la detección de Cu(II) y biotioles” aborda la síntesis, caracterización y estudio de la capacidad coordinante de nuevos sensores cromo-fluorogénicos para el reconocimiento y la detección del catión Cu(II) y de biotioles (glutatión, cisteína y homocisteína). Estos nuevos sensores, que son capaces de detectar de forma selectiva Cu(II) mediante cambios de color y/o de fluorescencia, están construidos mediante un paradigma que consiste en integrar los grupos coordinantes dentro de la estructura de la unidad indicadora. Además, los complejos de Cu(II) de los nuevos sensores se han empleado para la detección cromo-fluorogénica de biotioles mediante reacciones de desplazamiento. El primer capítulo de esta tesis doctoral está dedicado a la introducción de los conceptos básicos de la química supramolecular, los sensores ópticos y las sondas moleculares, necesarios para entender el marco en el que se encuadran los resultados obtenidos. Por otra parte, en el segundo capítulo, se presentan los objetivos generales de esta tesis doctoral. En el tercer capítulo se describe la síntesis y caracterización de compuesto 4- (4,5-difenil-1H-imidazol-2-il)-N,N-dimetilanilina, un sensor cromo-fluorogénico que es capaz de detectar de forma selectiva el catión Cu(II) en medios acuosos. Así, disoluciones del sensor en agua-acetonitrilo 1:1 (v/v) muestran una banda de absorción intensa centrada en 320 nm que es desplazada hacia el rojo (hasta 490 nm) desplazamiento que se ve reflejado en un cambio de color de incoloro a marón-rojizo de forma selectiva al adicionar el catión Cu(II). Este desplazamiento es debido a la formación de un complejo no fluorescente con estequiometría 1:1 donde el Cu(II) coordina con los átomos de nitrógeno del imidazol. Además, este complejo de Cu(II) se ha empleado para la detección selectiva de glutatión ya que este biotiol es capaz de inducir la desaparición de la banda de absorción a 490 nm (asociada a un cambio de color de marrón-rojizo a incoloro). En presencia de glutatión también se produce un aumento de fluorescencia a 455 nm. Estos cambios ópticos son adscritos a un proceso de demetalación del complejo inducido de forma selectiva por el glutatión (la cisteína y la homocisteína son incapaces de producir esta respuesta). Finalmente, el complejo es capaz de detectar glutatión con una alta sensibilidad con un límite de detección de 2,0 μM. En el capítulo cuarto de esta tesis se describe otro sensor óptico basado en el imidazol, en este caso funcionalizado con dos tiofenos, que es capaz de detectar de forma selectiva al catión Cu(II) y biotioles. En este caso disoluciones del sensor en agua-acetonitrilo 9:1 v/v están caracterizadas por la presencia de una banda de absorción a 320 nm y por una fluorescencia intensa a 475 nm. De nuevo, de todos los cationes ensayados, sílo el Cu(II) es capaz de inducir una desactivación completa de la emisión y un cambio de color en la disolución de incoloro a azul asociado con la aparición de una banda desplazada hacia el rojo a 555 nm. Estos cambios de color y de fluorescencia son debidos a la formación de complejos de estequiometría 1:1 en los que el Cu(II) coordina con los átomos de nitrógeno de imidazol. Además, también se estudió la respuesta óptica del complejo de Cu(II) en presencia de aminoácidos. En este caso, solo el glutatión, la cisteína y la homocisteína produjeron una decoloración intensa juntamente con la aparición de una banda de emisión a 475 nm. Estos cambios son debidos a un proceso de demetalación del complejo debido a la coordinación de los biotioles con el catión Cu(II). Teniendo en cuenta una posible aplicación de este sensor para detectar Cu(II) en medios biológicos se comprobó, mediante ensayos de viabilidad, que no presenta toxicidad aparente en células HeLa. Además, mediciones de microscopia confocal demuestran que el sensor puede ser empleado con éxito para detectar Cu(II) en células HeLa. En el quinto capítulo esta tesis doctoral se abordó la síntesis y caracterización de tres sensores conteniendo grupos N,N-difenilanilino (dador de electrones) y diferentes espaciadores π (benceno y tiofeno) conectados con grupos aldehído (aceptor de electrones). Los espectros UV-visible de estos tres receptores en acetonitrilo presentan bandas de absorción (de transferencia de carga debido a la presencia de la agrupación dadora de electrones N,N-difenilanilino conectada con puentes heteroaromáticos conteniendo grupos aldehído electrón aceptores) intensas en el intervalo que va de los 360 a los 420 nm. Se estudió el comportamiento de estos sensores en presencia de cationes y sólo el Cu(II) fue capaz de inducir la aparición de bandas en la zona infrarroja cercana en el intervalo entre 750 y 1075 nm. Además, los tres sensores son poco fluorescentes (con bandas localizadas en el intervalo entre 540 y 580 nm) y sólo el catión Cu(II) es capaz de desactivar la emisión. De nuevo, los cambios ópticos observados son debidos a la formación de complejos de estequiometría 1:1 en los que el catión Cu(II) interacciona con el átomo de oxígeno de los grupos aldehído. Estos sensores se pueden solubilizar en medios acuosos empleando dodecil sulfato. De esta forma, son capaces de detectar Cu(II) en mezclas docedil sulfato (20 mM)- acetonitrilo 9:1 v/v. Dos sensores basados en 2,4,5-triaril imidazol (conteniendo furanos y 1,10- fenantrolina), capaces de detectar Cu(II) y biotioles, se describen en el capítulo sexto. Disoluciones de los dos sensores en acetonitrilo muestran bandas de absorción en el intervalo que va de los 320 a los 350 nm siendo además ligeramente fluorescentes. De todos los cationes empleados en el estudio, sólo el Cu(II) es capaz de inducir la aparición de nuevas bandas de absorción desplazadas hacia el rojo junto con la desactivación de la emisión de los sensores. Estos cambios son asignados a la formación de complejos de estequiometría 1:1 en los que el Cu(II) interacciona con los átomos de nitrógeno del imidazol. El sensor conteniendo furanos es capaz de detectar Cu(II) en agua-acetonitrilo 1:1 v/v y el complejo formado se ha empleado con éxito para detectar biotioles (glutatión, cisteína y homocisteína) mediante cambios de color y aparición de fluorescencia. De nuevo, la respuesta óptica obtenida en presencia de biotioles se debe a un proceso de demetalación del complejo de Cu(II). Finalmente, el capítulo séptimo de esta tesis doctoral está dedicado a las conclusiones finales y a las perspectivas futuras que el trabajo que aquí se expone puede abrir en el campo de los sensores ópticos para la detección de cationes metálicos y biomoléculas en agua o en medios acuosos.[CA] Aquesta tesi doctoral, que porta per títol “Noves aproximacions per al desenvolupament de sensors cromo-fluorogènics per a la detecció de Cu(II) i biotiols” aborda la síntesi, caracterització i estudi de la capacitat coordinant de nous sensors cromo-fluorogènics per al reconeixement i la detecció del catió Cu(II) i de biotiols (glutatió, cisteïna i homocisteïna). Aquests nous sensors, que són capaços de detectar de forma selectiva Cu(II) mitjançant canvis de color i/o de fluorescència, estan construïts mitjançant un nou paradigma que consisteix a integrar els grups coordinants dins de l'estructura de la unitat indicadora. A més, els complexos de Cu(II) dels nous sensors s'han emprat per a la detecció cromofluorogènica de biotiols mitjançant reaccions de desplaçament. El primer capítol d'aquesta tesi doctoral està dedicat a la introducció dels conceptes bàsics de la química supramolecular, els sensors òptics i les sondes moleculars, necessaris per a entendre el marc en el qual s'enquadren els resultats obtinguts. D'altra banda, en el segon capítol, es presenten els objectius generals d'aquesta tesi doctoral. En el tercer capítol es descriu la síntesi i caracterització de compost 4-(4,5- difenil-1H-imidazol-2-il)-N,N-dimetilanilina, un sensor cromo-fluorogènic que és capaç de detectar de forma selectiva el catió Cu(II) en medis aquosos. Així, dissolucions del sensor en aigua-acetonitril 1:1 (v/v) mostren una banda d'absorció intensa centrada en 320 nm que és desplaçada cap al roig (fins a 490 nm, desplaçament que es veu reflectit en un canvi de color d'incolor a marrórojenc) de forma selectiva en addicionar el catió Cu(II). Aquest desplaçament és degut a la formació d'un complex no fluorescent amb estequiometria 1:1 (en aquest complex el Cu(II) coordina amb els àtoms de nitrogen del imidazol). A més, aquest complex de Cu(II) s'ha emprat per a la detecció selectiva de glutatió ja que aquest biotiol és capaç d'induir la desaparició de la banda d'absorció a 490 nm (associada a un canvi de color de marró-rojenc a incolor). En presència de glutatió també es produeix un augment de fluorescència a 455 nm. Aquests canvis òptics són adscrits a un procés de demetal·lació del complex induït de forma selectiva pel glutatió (la cisteïna i la homocisteïna són incapaces de produir aquesta resposta). Finalment, el complex és capaç de detectar glutatió amb una alta sensibilitat ja que el límit de detecció és 2.0 μM. En el capítol quart d'aquesta tesi es descriu un altre sensor òptic basat en el imidazol, en aquest cas funcionalitzat amb dos tiofens, que és capaç de detectar de forma selectiva al catió Cu(II) i als tres biotiols. En aquest cas dissolucions del sensor en aigua-acetonitril 9:1 v/v estan caracteritzades per la presència d'una banda d'absorció a 320 nm i per una fluorescència intensa a 475 nm. De nou, de tots els cations assajats, només el Cu(II) és capaç d'induir una desactivació completa de l'emissió i un canvi de color en la dissolució d'incolor a blau (associat amb l'aparició d'una banda desplaçada cap al roig a 555 nm). Aquests canvis de color i de fluorescència són deguts a la formació de complexos d'estequiometria 1:1 en els quals el Cu(II) coordina amb els àtoms de nitrogen d'imidazol. A més, també es va estudiar la resposta òptica del complex de Cu(II) en presència d'aminoàcids. En aquest cas, només el glutatió, la cisteïna i l'homocisteïna van produir una descoloració intensa juntament amb l'aparició d'una banda d'emissió a 475 nm. Aquests canvis són deguts a un procés de demetal·lació del complex degut a la coordinació dels biotiols amb el catió Cu(II). Tenint en compte una possible aplicació d'aquest sensor per a detectar Cu(II) en mitjans biològics es va comprovar, mitjançant assajos de viabilitat, que no presenta toxicitat aparent en cèl·lules HeLa. A més, mesures de microscòpia confocal demostren que el sensor pot ser emprat amb èxit per a detectar Cu(II) en cèl·lules HeLa. En el cinquè capítol d'aquesta tesi doctoral, es va abordar la síntesi i caracterització de tres sensors contenint grups N,N-difenilanilino (donador d'electrons) i diferents espaiadors π (benzè i tiofè) connectats amb grups aldehid (acceptor d'electrons). Els espectres UV-visible d'aquests tres receptors en acetonitril presenten bandes d'absorció (de transferència de càrrega a causa de la presència de l'agrupació donadora d'electrons N,N-difenilanilino connectada amb ponts heteroaromàtics contenint grups aldehid electró acceptors) intenses en l'interval que va dels 360 als 420 nm. Es va estudiar el comportament d'aquests sensors en presència de cations i sols el Cu(II) va ser capaç d'induir l'aparició de bandes en la zona infraroja pròxima en l'interval entre 750 i 1075 nm. A més, els tres sensors són poc fluorescents (amb bandes localitzades en l'interval entre 540 i 580 nm) i només el catió Cu(II) és capaç de desactivar l'emissió. De nou, els canvis òptics observats són deguts a la formació de complexos d'estequiometria 1:1 en els quals el catió Cu(II) interacciona amb l'àtom d'oxigen dels grups aldehid. Aquests sensors es poden solubilitzar en medis aquosos emprant dodecil sulfat. D'aquesta forma, són capaços de detectar Cu(II) en mescles docedil sulfat (20 mM)-acetonitril 9:1 v/v. Dos sensors basats en 2,4,5-triaril imidazol (contenint furans i 1,10- fenantrolina), capaços de detectar Cu(II) i biotiols, es descriuen en el capítol sisè. Dissolucions dels dos sensors en acetonitril mostren bandes d'absorció en l'interval que va dels 320 als 350 nm sent a més lleugerament fluorescents. De tots els cations emprats en l'estudi, només el Cu(II) és capaç d'induir l'aparició de noves bandes d'absorció desplaçades cap al roig juntament amb la desactivació de l'emissió dels sensors. Aquests canvis són assignats a la formació de complexos d'estequiometria 1:1 en els quals el Cu(II) interacciona amb els àtoms de nitrogen de l'imidazol. El sensor contenint furans és capaç de detectar Cu(II) en aiguaacetonitril 1:1 v/v i el complex format s'ha emprat amb èxit per a detectar biotiols (glutatió, cisteïna i homocisteïna) mitjançant canvis de color i aparició de fluorescència. De nou, la resposta òptica obtinguda en presència de biotiols es deu a un procés de demetal·lació del complex de Cu(II). Finalment, el capítol setè d'aquesta tesi doctoral està dedicat a les conclusions finals i a les perspectives futures que el treball que ací s'exposa pot obrir en el camp dels sensors òptics per a la detecció de cations metàl·lics i biomolècules en aigua o en medis aquosos.Essam Elsayed Mohamed Okda, H. (2020). Novel approaches for the development of chromo fluorogenic chemosensors for detection of Cu(II) and biothiols [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/139078TESISCompendi

Preemptive Dose Adjustment Effect on the Quality of Anticoagulation Management in Warfarin Patients With Drug Interactions: A Retrospective Cohort Study

One strategy to manage patients on warfarin starting an interacting drug is to increase the frequency of monitoring. Another strategy is to adjust warfarin dose around the time patient is started on an interacting medication, which is known as preemptive warfarin dose adjustment. The main objective of this study is to compare preemptive to nonpreemptive strategy and their impact on the quality of anticoagulation management. This is a retrospective cohort study performed at the pharmacist-managed anticoagulation clinic in a tertiary hospital in the State of Qatar. Over a 4-year period, 340 patients were evaluated, and 58 warfarin drug interaction encounters were identified. Mean age of the patients was (57.7 n 13.7), and 50% of them were females. Preemptive dose adjustment was used in 17 (29.3%) cases. Incidence of out-of-target international normalized ratio (INR) was statistically lower in the preemptive arm compared to the control group (41.2% [7/17] vs 69.2% [27/39], P =.048). Incidence of extreme out-of-target INR was numerically lower in the preemptive arm compared to the control but did not reach statistical significance (11.8% [2/17] vs 29.3% [12/41], P =.139). Change in frequency of INR monitoring was not different between the 2 groups. However, overall frequency of INR monitoring after onset/discontinuation of interacting medication increased compared to baseline (7 [9] vs 21 [16] days, P <.001). Preemptive strategy was shown in our study to decrease incidence of the out-of-target INR visits, although patients remained in need for close monitoring.This work is supported by Medical Research Center, Hamad Medical Corporation. RP#17226/17. ORCID iD Hazem Elewa https://orcid.org/0000-0003-1594-1199Scopu

Studying the effect of high substrate temperature on the microstructure of vacuum evaporated TAPC: C60 organic solar thin films

Organic solar cells (OSCs), also known as organic photovoltaics (OPVs), are an emerging solar cell technology composed of carbon-based, organic molecules, which convert energy from the sun into electricity. Key for their performance is the microstructure of the light-absorbing organic bulk heterojunction. To study this, organic solar films composed of both fullerene C60 as electron acceptor and different mole percentages of di-[4-(N,N-di-p-tolyl-amino)-phenyl]-cyclohexane (TAPC) as electron donor were evaporated in vacuum in different mixing ratios (5, 50 and 95 mol%) on an ITO-coated glass substrate held at room temperature and at 110 °C. The microstructure of the C60: TAPC heterojunction was studied by grazing incidence wide angle X-ray scattering to understand the effect of substrate heating. By increasing the substrate temperature from ambient to 110 °C, it was found that no significant change was observed in the crystal size for the C60: TAPC concentrations investigated in this study. In addition to the variation done in the substrate temperature, the variation of the mole percent of the donor (TAPC) was studied to conclude the effect of both the substrate temperature and the donor concentration on the microstructure of the OSC films. Bragg peaks were attributed to C60 in the pure C60 sample and in the blend with low donor mole percentage (5%), but the C60 peaks became nondiscernible when the donor mole percentage was increased to 50% and above, showing that TAPC interrupted the formation of C60 crystals