Els gens paterns milloren la raça bovina Bruna dels Pirineus

Investigadors del Departament de Ciència Animal i dels Aliments de la UAB han estudiat com la selecció de gens heretats per via paterna pot millorar la raça bovina Bruna dels Pirineus. Aquests gens, normalment ignorats en els processos de selecció genètica, són importants tant pel que fa a la productivitat ramadera com al progrés genètic de la raça. Així, aquest estudi contribueix de manera important al programa de selecció genètica de la raça Bruna dels Pirineus, una raça bovina autòctona catalana, que es cria per menjar la seva carn i que es localitza majoritàriament a les àrees pirinenques.Científicos del Departamento de Ciencia Animal y de los Alimentos de la UAB han estudiado cómo la selección de genes heredados por vía paterna puede mejorar la raza bovina "Bruna dels Pirineus". Estos genes, normalmente ignorados en los procesos de selección genética, son importantes tanto en lo referente a la productividad ganadera como al progreso genético de la raza. Así, este estudio contribuye de manera importante al programa de selección genética de la raza "Bruna dels Pirineus", una raza bovina autóctona catalana, que se cría para comer su carne y que se localiza mayoritariamente en las áreas pirenaicas

La Vaca de l'Albera : una raça bovina en perill d'extinció

La Vaca de l'Albera pren el nom del massís de l'Albera, on viu en estat de semi-llibertat. Aquesta raça bovina presenta una excel·lent aptitud desbrossadora i de neteja del bosc per la seva capacitat d'aprofitar tant els recursos alimentaris herbacis de la zona, com els forestals. Malauradament, es troba en perill d'extinció. Investigadors de la UAB n'han estimat el cens i han trobat que evidencia un estat crític de la població en termes de conservació genètica, per això plantegen la necessitat d'establir un programa de conservació apropiat per la raça a partir dels resultats dels seus estudis estadístics d'aquesta població bovina.La Vaca de la Albera toma su nombre del macizo de la Albera, donde vive en estado de semi-libertad. Esta raza bovina presenta una excelente aptitud desbrozadora y de limpieza del bosque por su capacidad de aprovechar tanto los recursos alimentarios herbáceos de la zona, como los forestales. Desgraciadamente, se encuentra en peligro de extinción. Investigadores de la UAB han estimado su censo y han encontrado que evidencia un estado crítico de la población en términos de conservación genética, por eso plantean la necesidad de establecer un programa de conservación apropiado para la raza a partir de los resultados de sus estudios estadísticos de esta población bovina

La Raça Bruna dels Pirineus, patrimoni boví autòcton català

La raça Bruna dels Pirineus és una població bovina que es distribueix principalment pel Prepirineu i Pirineu de Catalunya. S'explota per a la producció càrnia en regim extensiu. El sistema de producció és de tipus vall-port, cosa que permet la pujada dels animals a les pastures d'alta muntanya entre els mesos de maig-juny i la posterior baixada i tornada a les explotacions de la vall entre l'octubre-novembre. L'origen de la vaca Bruna dels Pirineus cal situar-lo a les comarques de la Vall d'Aran, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i l'Alta Ribagorça, a la província de Lleida. S'inclou al tronc alpí i es caracteritza per tenir una capa bruna, ser exemplars de proporcions harmòniques i eumètriques, i amb tendències longilínies. El pes de les femelles pot situar-se entre 550 i 600 kg, mentre que en mascles adults pot superar fàcilment els 1.000 kg. És una raça rústica, amb bona capacitat de pasturatge i amb precocitat mitjana. Té un bon desenvolupament muscular i ossi. Es caracteritza per tenir un temperament dòcil i una molt bona aptitud materna, relativa a la producció lletera i a la cura del vedell, característiques que fan que la raça sigui molt apreciada pels seus criadors. Els ramaders valoren un pes al naixement intermedi amb una bona facilitat de part, un bon creixement fins al deslletament, així com la fertilitat en les femelles i la morfologia càrnia i el desenvolupament muscular en els mascles. De la Bruna dels Pirineus s'ha potenciat l'aptitud càrnia sense minvar el seu important potencial lleter per alletar els vedells, les bones qualitats maternes i la docilitat. El producte que se n'obté és el vedell de pastura al deslletament, és a dir, amb aproximadament sis mesos d'edat, tot i que cada vegada més ramaders engreixen els seus vedells fins a assolir el pes de sacrifici. Tot i així, actualment també hi ha un mercat molt interessant d'animals reproductors amb bona genètica. L'article que es presenta a continuació descriu l'evolució de la importància que ha adquirit la raça Bruna dels Pirineus com a raça autòctona i dels treballs més rellevants que s'han realitzat fins avui.The Bruna dels Pirineus beef cattle breed is an autochthonous breed found in the mountainous regions of Catalonia. This breed originated from the cross of native cattle with imported old-type Brown Swiss cattle during the first decades of the 20th century. This breed is typically reared under extensive conditions for the production of beef calves. Herd sizes are generally small relative to other livestock species, and artificial insemination (AI), an effective tool for connecting herds of other beef and dairy cattle, is practically nonexistent in this breed. Its herd book was founded in 1990 and anticipated the implementation of a genetic selection program including Barth body weight as a selection objective, among others. The Bruna dels Pirineus is a medium-sized cattle breed (cows medium-framed with 550 to 950 kg live body weight; bulls, 950 to 1400 kg live body weight) with harmonious and proportions. Production is by the “valley-mountain pass” system, a typical production method characterised by grazing on forages in the Pyrenean mountains in the summer, and by staying during the rest of the year around the farm and consuming a variety of feeds (forage, hay and silage). These animals are included in the Alpine trunk and are characterised by a grey coat. The Bruna dels Pirineus breed is a very rustic population, with a good grazing capacity and medium precocity. These cattle have a suitable muscular and skeletal development, as well as a very docile temperament and excellent maternal ability, including both milk production and calf care. These features make the Bruna dels Pirineus cattle breed a highly valued choice for breeders. An intermediate birth weight is required, with good growth up to weaning. In addition, good calving ease and fertility in females and a correct muscle development in males are interesting. Beef calves at weaning are the most important product, although animals for replacement with good genetic values are under great demand. This study describes the evolution of the importance acquired by the Bruna dels Pirineus beef cattle breed and the most important work in connection with it carried out up to now.La raza Bruna dels Pirineus es una población bovina que se distribuye principalmente entre el pre-Pirineo y el Pirineo de Catalunya. Se explota para la producción cárnica en régimen extensivo. El sistema de producción es de tipo valle-puerto, que permite la subida de los animales a los pastos de alta montaña entre los meses de mayo-junio y la posterior bajada y regreso a las explotaciones de los valles entre octubre-noviembre. El origen de la vaca Bruna dels Pirineus debe situarse en las comarcas del Val d’Aran, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà y la Alta Ribagorça, en la provincia de Lleida. Es una raza que se incluye en el tronco alpino y se caracteriza por ser de capa parda, con ejemplares de proporciones armónicas y eumétricas, y con tendencias longilíneas. El peso de las hembras puede oscilar entre 550 y 600 kg, mientras que en machos adultos puede superar fácilmente los 1.000 kg. Es una raza rústica, con muy buena capacidad de pastoreo y con precocidad media. Tiene un buen desarrollo muscular y óseo. Se caracteriza por tener un temperamento dócil y una muy buena aptitud maternal, relativa a la producción lechera y al cuidado del ternero, características que hacen que sea una raza muy apreciada por sus criadores. Los ganaderos valoran un peso al nacimiento intermedio y una buena facilidad de parto, un buen crecimiento hasta el destete, así como la fertilidad en las hembras y la morfología cárnica y desarrollo muscular en los machos. En la Bruna dels Pirineus se ha potenciado la aptitud carnicera sin que haya repercutido en su importante potencial lechero para amamantar los terneros, las buenas calidades maternas y su docilidad. El producto que se obtiene es el ternero pastero al destete, es decir, con aproximadamente unos seis meses de edad, aunque cada vez más los ganaderos optan por engordar sus terneros hasta alcanzar el peso de sacrificio. No obstante, actualmente también hay un mercado muy interesante de reproductores con buena genética. El trabajo que se presenta a continuación describe la evolución de la importancia que ha adquirido la raza Bruna dels Pirineus como raza autóctona y de los trabajos más relevantes que se han realizado hasta la actualidad

PRA RENCANA PABRIK METIL SALISILAT (C8H8O3) DARI ASAM SALISILAT DAN METANOL DENGAN PROSES ESTERIFIKASI KAPASITAS 50.000 TON/TAHUN

PRA RENCANA PABRIK METIL SALISILAT (C8H8O3) DARI ASAM SALISILAT DAN METANOL DENGAN PROSES ESTERIFIKASI KAPASITAS 50.000 TON/TAHUN berlokasi di kawasan industri pupuk Kaltim, Kota Bontang, Kalimantan Timur dengan kriteria sebagai berikut : - Kapasitas 50.000 Ton/Tahun - Waktu operasi 330 hari/tahun - Bahan Utama : Asam Salisilat dan Metanol - Utilitas : Air, Steam, Bahan Bakar, dan Listrik. - Organisasi Perusahaan : • Bentuk : Perseroan Terbatas (PT) • Struktur : Sistem organisasi fungsional garis • Karyawan : 354 orang - Analisa ekonomi • TCI : 40.928.373,93 • ROI AT : 28,20% • POT AT : 2,62 tahun • BEP : 41,25% • SDP : 4,89 % • IRR : 24,26%. Dari hasil evaluasi ekonomi tersebut dapat disimpulkan bahwa, Pabrik Metil Salisilat dari asam salisilat dan metanol dengan proses esterifikasi layak untuk didirikan

Acquisition et renseignement de l’indicateur espèces thermophobes: État des populations de la gorgone blanche Eunicella singularis dans le Parc national de Port-Cros dans le cadre de OBi_1. (2016). Rapport final. Contrat Parc national de Port-Cros & Universitat de Barcelona

Étude réalisée par l’Universitat de Barcelona, dans le cadre d’un Partenariat Scientifique avec le Parc National de Port-Cros. Contrat n°: 16-010 - 83400 P

Multicenter Real-World Data of Subsequent Chemotherapy after Progression to PARP Inhibitors in a Maintenance Relapse Setting

Càncer d'ovaris; Inhibidors PARP; QuimioteràpiaCáncer de ovarios; Inhibidores PARP; QuimioterapiaOvarian cancer; PARP inhibitors; ChemotherapyBackground: Despite impressive progression-free survival (PFS) results from PARP inhibitors (PARPi) in ovarian cancer, concerns about their effect on post-progression treatment outcomes have recently arisen, particularly when administered in the relapsed setting. Overlapping mechanisms of resistance between PARPi and platinum have been described, and optimal therapies upon progression to PARPi are unknown. We communicate real-world data (RWD) on outcomes of subsequent chemotherapy upon progression to PARPi used as maintenance in ovarian cancer relapses, particularly focusing on platinum rechallenge, according to BRCA status. Methods: Data from high-grade serous or endometrioid ovarian cancer patients who received subsequent chemotherapy after progression to maintenance PARPi in the relapsed setting, in 16 Catalan hospitals between August 2016 and April 2021, and who were followed-up until July 2021, were included. Endpoints were overall response rate (ORR), and PFS and overall survival (OS) measured from the subsequent chemotherapy starting date. Results: 111 patients were included [46 (41.4%) presented pathological BRCA1/2 mutations, 8 (7.5%) in other homologous recombination-related genes]. Sixty-four patients (57.7%) had received two prior chemotherapy lines, including the one immediately prior to PARPi. PARPi were niraparib (n = 60, 54.1%), olaparib (n = 49, 44.1%), and rucaparib (n = 2, 1.8%). A total of 81 patients remained platinum-sensitive (PS population) after progression to PARPi (when progression-free interval [PFI] was >6 months after the last cycle of prior platinum) [median PFI 12.0 months (interquartile range, IQR, 8.8-17.1)]. Of those, 74 were treated with subsequent platinum regimens, with the following results: ORR of 41.9%, median PFS (mPFS) of 6.6 months (95% CI 6-9.2), and median OS (mOS) of 20.6 months (95% CI 13.6-28.9). Analysis of these 74 patients according to BRCA status showed that PFIs for BRCA mutant and non BRCA-mutant patients were 13.6 [IQR11.2-22.2] and 10.3 [IQR 7.4-14.9] months, respectively (p = 0.010); ORR were 40.0% versus 43.6%, respectively; Rates of progression (as best response) to subsequent platinum were 45.7% versus 17.9%, respectively (p = 0.004); mPFS and mOS were 3.5 (95% CI 2.5-8.6) versus 7.5 months (95% CI 6.5-10.1, p = 0.03), and 16.4 (95% CI 9.3-27.5) versus 24.2 months (95% CI 17.2-NR, p = 0.036), respectively. Conclusion: This is the largest series of real-world data on ovarian cancer patients retreated with platinum in the post-PARPi scenario, separately analyzing BRCA mutant and non-mutant patients, to our knowledge. In our platinum-sensitive population, rechallenge with platinum after progression upon PARPi in the 3rd or later lines for ovarian cancer relapses shows relevant ORR and similar PFS outcomes to historical series of the prePARPi era. However, BRCA mutant patients presented significantly higher rates of progression under subsequent platinum and worse survival outcomes associated with subsequent platinum than non-BRCA-mutant patients

Full-term pregnancy in breast cancer survivor with fertility preservation: A case report and review of literature

A 43-year-old woman with an associated history of gynecological pathology and breast cancer with only one cryopreserved embryo wished to be a mother. Several factors that influenced the success of the pregnancy in this case were analyzed. Favorable factors included: triple positive breast cancer [positive hormone receptors and positive human epidermal growth factor receptor 2], which is more hormosensitive and chemosensitive; absence of metastasis; correct endometrium preparation; and the patient's optimistic attitude and strict health habits. In contrast, the factors against success were: breast cancer; adjuvant breast cancer therapy gonadotoxicity; the age of the patient (> 40-year-old); endometriosis; ovarian cyst; hydrosalpinx; submucosal fibroids and the respective associated surgery done for the above-mentioned pathology (all resolved prior to the embryo transfer); and a low quantity of ovules (low ovarian reserve) after ovarian stimulation. This is a very special clinical case of a patient with theoretically low pregnancy success probability due to the consecutive accumulation of gynecological and oncological pathologies, who nonetheless became pregnant and delivered a full-term infant and was able to provide adequate breastfeeding

Actuació de restauració de poblacions de Briozous (Pentapora fascialis i Myriapora truncata) al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.

Estudi realitzat per la Universitat de Barcelona, sota l’encàrrec del Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter

Long-term monitoring of temperate macroalgal assemblages inside and outside a No take marine reserve

Macroalgal communities have an essential role in the shallow benthic habitats of temperate seas, where changes in their composition can resonate through entire coastal ecosystems. As all major ecosystems on Earth, algal beds have already been affected by multiple disturbances. Passive conservation tools, such as marine protected areas or No-take zones, have the potential to reduce some of the anthropogenic impacts by limiting human activity. However, without a good knowledge of the natural community dynamics, it is not easy to discern between changes fruit of the intrinsic variability of biological communities and the ones caused by human-related stressors. In this study, we evaluated the natural variability of macroalgal communities' composition inside and outside a Mediterranean No-Take marine reserve during 15 years. We described their temporal dynamics considering their main drivers and we tested the effect of protection in seaweed beds. We did not find differences either in the composition of the macroalgal assemblages or the total algal cover between protected and nonprotected locations over the fifteen years of study. Nevertheless, we observed a positive effect of the protection increasing the cover of some specific species, such as the canopy-forming Treptacantha elegans. Our results highlight the importance of obtaining long-term data in ecological studies to better understand the natural variability of marine communities. Accordingly, a robust understanding of the community dynamics would help us to avoid misinterpretations between 'impacted' or 'in-recovery' communities when recovery times are longer than the study periods

Divergent responses to warming of two common co-occurring Mediterranean bryozoans

Climate change threatens the structure and function of marine ecosystems, highlighting the importance of understanding the response of species to changing environmental conditions. However, thermal tolerance determining the vulnerability to warming of many abundant marine species is still poorly understood. In this study, we quantified in the field the effects of a temperature anomaly recorded in the Mediterranean Sea during the summer of 2015 on populations of two common sympatric bryozoans, Myriapora truncata and Pentapora fascialis. Then, we experimentally assessed their thermal tolerances in aquaria as well as different sublethal responses to warming. Differences between species were found in survival patterns in natural populations, P. fascialis showing significantly lower survival rates than M. truncata. The thermotolerance experiments supported field observations: P. fascialis started to show signs of necrosis when the temperature was raised to 25-26 °C and completely died between 28-29 °C, coinciding with the temperature when we observed first signs of necrosis in M. truncata. The results from this study reflect different responses to warming between these two co-occurring species, highlighting the importance of combining multiple approaches to assess the vulnerability of benthic species in a changing climate world