Mirant al cel (Eyes on the Sky): The (Im)possible Expiation of the Spectral Other

Aquest article analitza la contribució del nou cinema documental català al procés actual de reivindicar la memòria històrica col.lectiva que fou reprimida pel franquisme i pel pacte de silenci establert durant la transició política a la democràcia després de la mort del dictador. Aquesta anàlisi s’emmarca en un seguit de pel.lícules que s’estructuren a partir de la metàfora familiar entesa com a al.legoria nacional per representar la lluita de la nació catalana. La tesi central d’aquest estudi és la de subratllar la necessitat de reparació quant als crims comesos pel franquisme durant i després de la guerra civil i el fet d’indicar que aquesta reparació mai no s’ha produit ni de manera fictícia ni en termes històrics. Aquest assaig empra com a marc teòric el concepte postderridià de “hauntology” per tal d’estudiar els encontres textuals de caràcter espectral que il.lustren els símptomes d’un procés de dol ininterromput que interpel.la la nostra memòria històrica a la recerca de la dignitat i el tancament. Metodològicament, aquest treball ofereix una lectura atenta de la pel.lícula Mirant al cel (2008) de Jesús Garay, entesa com un cas d’estudi perfecte on el conflicte espectral entre víctimes i botxins és representat en el context de Barcelona i de Catalunya sotmeses a una sèrie de bombardejaments urbans massius perpetrats per la Legió Reial Italiana sota la supervisió directa d’Il Duce Benito Mussolini. La rellevància especial de la pel.lícula de Garay rau en el fetde ser l’únic documental comercial que s’ocupa de revisitar aquells tres dies dramàtics del març de 1938 que esdevingueren un assaig tràgic dels grans raids aeris urbans de la segona guerra mundial.This article analyzes the contribution of the new Catalan documentary in the current process of reclaiming the collective historical memory repressed by Francoism and by the Silence Deal established during the political transition to democracy after Franco’s death. This analysis will consider some films that use the family metaphor as a national allegory to represent the plight of the Catalan nation. The main thesis of this study is to underline the need for reparation regarding the crimes committed by Francoism during and after the Spanish Civil War and the fact that such a reparation has not taken place neither in fiction nor in historical terms. This essay relies on the post-Derridian concept of “hauntology” as a theoretical framework to study the spectral textual encounters that mark the symptoms of an uninterrupted mourning process that appeals to the historical memory in search of dignity and closure. Methodologically, this study offers a close textual reading of Jesús Garay’s film Mirant al cel (Eyes on the Sky 2008) as a perfect case study where the spectral conflict between victims and victimizers is acted out in the context of Barcelona and Catalonia and the series of urban mass bombings carried out by the Italian Royal Legion under the direct supervision of Il Duce, Mussolini. Garay’s film special relevance lies in the fact of its being one of the few documentaries that revisits those three dramatic days in March 1938 that became a tragic rehearsal of the massive urban aerial raids of the Second World War

Jardins per a la salut

Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona. Ensenyament: Grau de Farmàcia. Assignatura: Botànica farmacèutica. Curs: 2014-2015. Coordinadors: Joan Simon, Cèsar Blanché i Maria Bosch.Els materials que aquí es presenten són el recull de les fitxes botàniques de 128 espècies presents en el Jardí Ferran Soldevila de l’Edifici Històric de la UB. Els treballs han estat realitzats manera individual per part dels estudiants dels grups M-3 i T-1 de l’assignatura Botànica Farmacèutica durant els mesos de febrer a maig del curs 2014-15 com a resultat final del Projecte d’Innovació Docent «Jardins per a la salut: aprenentatge servei a Botànica farmacèutica» (codi 2014PID-UB/054). Tots els treballs s’han dut a terme a través de la plataforma de GoogleDocs i han estat tutoritzats pels professors de l’assignatura. L’objectiu principal de l’activitat ha estat fomentar l’aprenentatge autònom i col·laboratiu en Botànica farmacèutica. També s’ha pretès motivar els estudiants a través del retorn de part del seu esforç a la societat a través d’una experiència d’Aprenentatge-Servei, deixant disponible finalment el treball dels estudiants per a poder ser consultable a través d’una Web pública amb la possibilitat de poder-ho fer in-situ en el propi jardí mitjançant codis QR amb un smartphone

Repensar els estudis catalans des de la teoria queer

Catalan Studies are basically focused on national/linguistic identity, but recent debate on Catalan identity triggered by the current pro-independent process in Catalonia, may help reshape this academic field. A more diverse approach to Catalan culture should consider sexuality, which has traditionally been banished from literary analysis as a ‘private’ matter. Here, we discussed how queer theory can reframe Catalan Studies mainly by building a specific LGBT literary tradition, identifying queer episodes and characters in the canon, questioning received meanings, promoting interdisciplinary analysis of Catalan culture and exploring the role of queer subjectivity in history

Forms of (In)Visibility in Recent Spanish Films on Basque Terrorism

This essay explores the omnipresence of the subject of (Basque) terrorism in Spanish political discourse and media representations in ways that construct the average citizen as both victim and voyeur of a terrorist subject always already rendered invisible either by its reduction to a legal “bare life”or by its figuration in terms of the unspeakable. My analysis centers on Jaime Rosales’ Bat Buruan/Tiro en la cabeza/Bullet In The Head,2008, arguably the most radical and unsettling of the Spanish cinematic figurations of the terrorist subject to date, where the spectator is forced to occupy such a paradoxical position as both victim and voyeur

Refiguring Spain.

Es fotocopi