Martí-Olivella, Jaume

Hemeroteca Cientifica Catalana

de la construcció de la GEC. Quan fou creat l’Institut de la Tecnologia de la Construcció(ITEC), Hernàndez Roig en va rebre l’encàrrec d’un Vocabulari bàsic de la construcció. Pos-teriorment hi va elaborar un diccionari de 3.500 mots referents a la construcció amb les defi-nicions corresponents. Posteriorment i també a l’ITEC contribuí a l’elaboració d’un altre dic-cionari, que comprèn la traducció a l’espanyol. Tota aquesta tasca terminològica tenia lariquesa del seu coneixement professional directe dels mots corresponents.Atenent tota aquesta tasca terminològica i la seva llarga relació amb la institució, l’IEC el vanomenar vocal del Consell Supervisor del Termcat el 13 de maig de 1985. Exercí amb la sevagran meticulositat aquesta tasca fins al 21 de febrer del 2000, quan el colpí greument la malaltiaque el dugué a la mort.Al final de la seva vida ens havíem retrobat sovint a les oficines de l’IEC i en d’altres ban-des. Havia reprès la preocupació política de la seva joventut i sol.licità l’ingrés a ERC, fet efec-tiu el 4 de maig de 1998. En fou militant fins al 13 de desembre de 2003 en què la mort s’en-dugué el lingüista acurat, el professional competent i l’amic, ple d’humanitat i sentit del’humor. Que reposi en pau.Jordi CARBONELLInstitut d’Estudis CatalansALBERT PORQUERAS-MAYO(1930-2003)IN MEMORIAMLa mort inesperada del Professor Albert Porqueras-Mayo ens ha deixat orfes a tots. La sevavisió i dedicació no només fou fonamental a l’hora de la fundació de la NACS (Associació Nor-damericana d’Estudis Catalans) sinó que fou essencial quant al desenvolupament i continuadapresència dels estudis catalans arreu dels Estats Units d’Amèrica, on va ensenyar literatura cata-lana i castellana a la Universitat de Missouri (1960-1968) i a la Universitat d’Illinois a Urbana-Champaign (1969-2000). Abans d’arribar a Amèrica, Albert Porqueras-Mayo havia ensenyattambé a Alemanya, a la Universitat de Bonn (1954) i a la Universitat d’Hamburg (1955-1958).Albert Porqueras-Mayo va néixer a Lleida en el si d’una familia benestant de metges re-coneguts. Aviat va desenvolupar el gust per l’art i la literatura, fet que el dugué a cursar estu-dis filològics a Barcelona i a Madrid, ciutat aquesta on va docotorar-se en filologia romànical’any 1954 de la mà d’intel.lectuals del calibre de Dámaso Alonso. Fou durant els seus anysd’estudiant a Barcelona quan l’Albert Porqueras-Mayo solia assistir a les tertúlies literàries alvoltant de la figura cimera de Carles Riba, un dels millors poetes contemporanis catalans, lestraduccions al català del grec i llatí clàssics del qual havien de convertir-se aviat en autènticpunt de referència cultural de tota una generació. El jove “lletraferit” de Lleida va veure enl’extraordinària capacitat que tenia Riba de fondre l’erudició acadèmica amb la creativitat li-terària un model a partir del qual modelar la seva pròpia carrera.Com ho feren la majoria d’hispanistes de la seva generació, Albert Porqueras-Mayo vadedicar una part considerable de les seves tasques acadèmiques a l’estudi de la literatura cas-tellana. Aquesta dedicació va incloure tres grans especialitats. La primera el dugué a la in-vestigació del pròleg, el qual Porqueras-Mayo alliberà de la seva marginació crítica bo i trac-tant-lo com un autèntic gènere literari. En conjunt, foren quatre els volums dedicats a aquestimportant aspecte de la seva investigació literària: El prólogo como género literario (1967), ElNECROLOGIES620ROMANICS XXVII-5  31/5/05  12:44  Página 620prólogo en el Renacimiento español (1965), El prólogo en el Manierismo y Barroco españo-les (1968), i Ensayo bibliográfico del prólogo en la literatura (1971). La segona gran àrea pro-fessional inclogué la seva recerca i dedicació pedagògica a l’estudi i edició de textos del Segled’Or castellà, el qual, de fet, esdevingué la seva especialització acadèmica més important.D’entre el seguit de volums publicats en aquest camp, cal recordar-ne els següents: Edition,Introduction, and Notes to Calderón, El Príncipe Constante (1975), The Spanish Golden Age(1979), Estudios bibliográficos de la Edad de Oro (1984), i Luis Alfonso de Carvallo, Cisnede Apolo (1997). Alguns d’aquests volums ocupen i han ocupat un lloc habitual en els progra-mes de curs dins dels departaments d’hispanística de nombroses universitats americanes. Eltercer aspecte de la investigació de l’Albert Porqueras-Mayo fou el dedicat a l’estudi de la te-oria dramàtica i poètica, altre cop centrada al voltant d’obres del Segle d’Or, tot i que amb unabast que inclou la major part de la producció literària espanyola clàssica. Aquestes són algu-nes de les seves publicacions més importants en aquest context: Preceptiva dramática espa-ñola del Renacimiento y Barroco (1965), Filología y crítica hispánica (1969), Temas y formasde la literatura española (1972), així com els volums bessons de La teoría poética en el Re-nacimiento y Manierismo españoles (1986) i La teoría poética en el Manierismo y Barroco es-pañoles (1989).Albert Porqueras-Mayo va ser un dels investigadors més destacats del Segle d’Or espa-nyol dins la seva generació. Un simple cop d’ull al seu curriculum vitae i al nombre d’invita-cions a donar conferències sobre aquest tema en universitats escampades pels cinc continentsserveix per il.lustrar aquest fet. Així i tot, malgrat la seva reputació i el seu compromís enversaquest camp d’investigació, el “Duc de Les Rambles”, que era com a l’Albert li agradava designar les cartes als amics i col.legues durant els anys que visqué a Barcelona, prop de la vilaolímpica, sempre va trobar el temps i l’energia necessaris per tal de dur a terme una vida in-tel.lectual paral.lela, la que va dedicar a l’estudi de la cultura catalana, i ben particularment alde la seva literatura. Fou precisament en funció de la seva capacitat com a professor de litera-tura catalana a la Universitat d’Illinois, a Urbana-Champaign, que jo vaig fer-ne la coneixençal’any 1976, en el context del seu curs “Catalan 302: History of Catalan Literature”. El grau desensibilitat, l’erudició i la intensitat desplegades per l’Albert Porqueras-Mayo en aquell cursem produí un gran impacte i em va fer canviar la manera d’entendre no només la literatura ca-talana sinó tot l’acostament a l’estudi i l’ensenyament de qualsevol altra literatura. Les nostreslectures de Ramon Llull, Ausiàs March, Anselm Turmeda, Jacint Verdaguer, Joan Maragall,Angel Guimerà, Josep Vicenç Foix, Carles Riba, Salvador Espriu i Mercè Rodoreda foren pera mi molt més que relectures, de fet, constituïren veritables descobriments dels nostres autorsen un context autènticament internacional. A fi de comptes, tot i que ell només estava parcial-ment afiliat al departament de literatura comparada, l’Albert Porqueas-Mayo fou un compara-tista excepcional, el primer que em va ensenyar que la meva pròpia literatura formava una partintegral d’allò que anomenàvem “World Literature.”Fou precisament a la universitat d’Illinois a Urbana-Champaign on el nom de l’AlbertPorqueras-Mayo va quedar lligat per sempre a la història dels estudis catalans a l’Amèrica delNord. De fet, tot el territori del mig oest nord-americà esdevingué el cor d’aquests estudis sipensem en els anys crucials de feina docent i investigadora del Professor Joan Coromines al side la prestigiosa universitat de Chicago, o bé si ens referim al treball d’en Joseph Gulsoy, undels alumnes més destacats del Professor Coromines, el qual va començar a ensenyar a la Uni-versitat de Toronto l’any 1958; o bé si recordem el fet que Josep Roca-Pons, un lingüista des-tacat i presència fonamental quant als nostres estudis, iniciava el programa de català a la veï-na Universitat d’Indiana, a Bloomington, l’any 1960. Aquestes foren les figures que varenestablir els fonaments que van fer possible la creació de la North American Catalan Society,NECROLOGIES 621ROMANICS XXVII-5  31/5/05  12:44  Página 621la qual fou fundada l’any 1978 durant la celebració del Primer Col.loqui d’Estudis Catalans aNordamèrica. El comitè organitzador el presidiren els Professors Porqueras-Mayo i Roca-Pons; Carme Rei-Granger i Jaume Martí-Olivella hi serviren com a secretaris i Imma Mino-ves-Myers i Spurgeon Baldwin en foren els oficials assistents. Antoni M. Badia i Margarit,que era aleshores Rector de la Universitat de Barcelona, fou nomenat President d’Honor d’a-quella històrica trobada. Fou precisament el doctor Badia i Margarit qui va llegir la carta ofi-cial lliurada per Josep Tarradellas, President de la Generalitat de Catalunya, la qual acabavad’ésser restaurada després de quasi quaranta anys de prohibició franquista. Aquest PrimerCol.loqui tingué una asistència de prop d’un centenar de persones. Hi foren presentades qua-ranta-tres ponències i hi hagué dues exposicions: la primera la formaven els 1.000 volums deliteratura i cultura catalanes donats per la Generalitat a la biblioteca de la Universitat d’Illi-nois; i la segona recollia una sèrie d’importants incunables i altres edicions de llibres rars deliteratura catalana medieval, destacant entre aquests els pertanyents a la figura de RamonLlull. El naixement oficial de la North American Catalan Society fou un gran èxit. Res d’aixòhauria estat possible sense la visió, l’energia i el lideratge de l’Albert Porqueras-Mayo. Pel fetd’haver servit com a secretari d’aquell Primer Col.loqui, en puc donar testimoni de primeramà. La NACS havia estat un somni des ja feia temps. Ara era una realitat i l’Albert Porqueras-Mayo s’assegurà que aquesta realitat continués creixent, no només a través de la seva tasca do-cent i la seva investigació, sinó també a base d’esmerçar un grapat d’hores i d’esforços per tald’aconseguir que la universitat d’Illinois es transformés en la seu permanent d’un dels primerslectorats de català als Estats Units.Estudis de llengua, literatura i cultura catalanes (1979) fou el títol amb què es publicarenles Actes del Primer Col.loqui d’Estudis Catalans a Nordamèrica. El volum fou coeditat perAlbert Porqueras-Mayo, Spurgeon Balwin i Jaume Martí-Olivella. Es tractava del primerd’una sèrie de volums de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat que aplegaren les Actesdels següents Col.loquis: Universitat de Yale, 1980; Universitat de Toronto,1982; UniversitatCatòlica d’Amèrica, Washington DC, 1984; Universitat de Florida del Sud, Tampa-St Augus-tine,1987; Universitat de Colúmbia Britànica, Vancouver, 1990; Universitat de Califòrnia aBerkeley, 1993; Universitat d’Indiana, Bloomington, 1995; Universitat de Barcelona, 1998 iUniversitat de Brown, 2001. La feina com a editor d’Albert Porqueras-Mayo no es limità al’edició d’alguns d’aquests volums, sinó que inclogué nombrosos articles dedicats a l’estudi ia l’edició de llibres rars de diverses col.leccions lul.lianes, com aquells que integraven l’es-mentada exposició de llibres rars celebrada durant el Primer Col.loqui. L’Albert Porqueras-Mayo va dedicar també una gran atenció a la poesia catalana contemporània, especialment al’obra de Carles Riba. Els seus estudis de temes literaris transnacionals incloïen sovint re-ferències catalanes, com és el cas amb la figura mítica de La ben plantada, creada per Eugenid’Ors, un dels escriptors i filòsofs més importants i polèmics del Noucentisme català. La feinainvestigadora i de divulgació de l’Albert Porqueras-Mayo en l’àmbit de la cultura catalana eldugué també al terreny de la narrativa més recent. Aquesta dedicació es feu evident durant el Ter-cer Col.loqui de la NACS, celebrat l’any 1982 a Toronto, car un dels actes centrals de l’encon-tre canadenc fou la taula rodona entorn del tema de “La literatura catalana dels 70”, un acte quefou moderat per l’Albert Porqueras-Mayo i per en Josep Maria Castellet, director literari d’Edi-cions 62 i un dels més notables crítics catalans del moment. Aquest interès es va reflectir tam-bé en la publicació, juntament amb Carme Rei-Granger i Jaume Martí-Olivella, del volum An-tologia de la narrativa catalana dels 70 (1980). Aquest volum va ser publicat posteriormentcom a text de lectura acadèmica als Estats Units, on va comptar amb la col.laboració del Pro-fessor John Dagenais, un dels més destacats alumnes de l’Albert Porqueras-Mayo. El nou volumes publicà l’any 1983 amb el títol de New Catalan Short Story: An Anthology.NECROLOGIES622ROMANICS XXVII-5  31/5/05  12:44  Página 622L’Albert Porqueras-Mayo es trobava en un moment de vitalitat intensa, tant pel que fa ala seva feina de recerca acadèmica com en les dues noves passions que l’havien enamorat enels darrers anys: la cultura xinesa i l’amor per l’estudi dels arbres. En la meva darrera visita alseu apartament, situat ben a prop de la preciosa filera d’arbres que emmarquen les avingudesque duen a la vila Olímpica de Barcelona, l’Albert irradiava energia mentre m’explicava elsseus plans d’un nou viatge a la Xina, aquest cop no només per assistir a un congrés interna-cional sobre Miguel de Cervantes sinó amb la intenció d’explorar a fons una gent i una cultu-ra que se li havien convertit en una autèntica fascinació. Mentre caminàvem envers la nostrapaella ritual, l’Albert no deixava d’assenyalar-me les diferents varietats d’arbres, els noms iels orígens dels quals m’anava explicant. “Barcelona, em deia, compta amb una de les con-densacions d’arbres més riques de l’Europa meridional”. I és que per a l’Albert Porqueras-Mayo, Barcelona i Catalunya s’havien transformat en una mena de “terra nova”, un territorifundacional que li permetia tant literalment com figurativament, navegar per les aigües delmon sencer. Les seves expedicions intel.lectuals, així com la seva calidesa i saviesa humanes,ens faran moltíssima falta.Jaume MARTÍ-OLIVELLAUniversity of New Hampshire, EEUUFERNANDO LÁZARO CARRETER(1923-2004)No me resulta difícil destacar el rasgo que caracterizó más claramente la personalidad deFernando Lázaro Carreter: la curiosidad intelectual por todo lo que tuviera relación con elidioma, con sus manifestaciones —artísticas o no— y con su proyección social. Otros filólo-gos de su generación ponían algunos límites a esa inquietud y preferían cultivar un númeromás reducido de parcelas idiomáticas. A Lázaro le interesaban todas, y en los pocos casos enque no se permitió abordarlas directamente, impulsó a otros para lo hicieran. Analizó muy di-versos aspectos de la historia de las ideas lingüísticas y de las literarias, estudió magistral-mente la lengua de un gran número de escritores clásicos; abordó también los fundamentos dela poética, y escribió sobre métrica, morfología, sintaxis, semántica y lexicología, además desobre la historia de la lexicografía académica, entre otros campos.Dicen algunos sociólogos que toda obra científica tiene trascendencia social por el simplehecho de serlo. Otros no están enteramente de acuerdo con esta asimilación y exigen condi-ciones más estrictas a los resultados de cualquier labor profesional para establecer ese acerca-miento. Es muy evidente que la obra de Fernando Lázaro cumple sobradamente los más exi-gentes requisitos de unos y de otros. Sus penetrantes estudios filológicos introdujeron puntosde vista nuevos en el análisis literario, especialmente en lo relativo al papel de la lengua artís-tica, y muy particularmente al de los credos estéticos de los autores y la ruptura o el manteni-miento de las tradiciones literarias por parte de cada uno. La proyección social de su legadoestá mucho más a la vista. Formó a muchas generaciones de filólogos en tres universidades alo largo de treinta y ocho años. Hasta los menos ilustrados saben bien que a él se debe el arran-que de la profunda renovación de la RAE, que bajo su mandato pasó de ser una corporaciónhierática, como el decía, y anquilosada en usos antiguos, a una institución moderna, viva yvinculada con la sociedad y con la universidad. Sus libros de texto permitieron acercarse porprimera vez al estudio de la lengua y la literatura a muchos miles de adolescentes. Sus artícu-los periodísticos llevaron igualmente a un gran número de ciudadanos —aunque siempre me-NECROLOGIES 623ROMANICS XXVII-5  31/5/05  12:44  Página 623

Albert Porqueras-Mayo (1930-2003)

Revistes Catalanes amb Accés Obert

de la construcció de la GEC. Quan fou creat l’Institut de la Tecnologia de la Construcció
(ITEC), Hernàndez Roig en va rebre l’encàrrec d’un Vocabulari bàsic de la construcció. Pos-
teriorment hi va elaborar un diccionari de 3.500 mots referents a la construcció amb les defi-
nicions corresponents. Posteriorment i també a l’ITEC contribuí a l’elaboració d’un altre dic-
cionari, que comprèn la traducció a l’espanyol. Tota aquesta tasca terminològica tenia la
riquesa del seu coneixement professional directe dels mots corresponents.
Atenent tota aquesta tasca terminològica i la seva llarga relació amb la institució, l’IEC el va
nomenar vocal del Consell Supervisor del Termcat el 13 de maig de 1985. Exercí amb la seva
gran meticulositat aquesta tasca fins al 21 de febrer del 2000, quan el colpí greument la malaltia
que el dugué a la mort.
Al final de la seva vida ens havíem retrobat sovint a les oficines de l’IEC i en d’altres ban-
des. Havia reprès la preocupació política de la seva joventut i sol.licità l’ingrés a ERC, fet efec-
tiu el 4 de maig de 1998. En fou militant fins al 13 de desembre de 2003 en què la mort s’en-
dugué el lingüista acurat, el professional competent i l’amic, ple d’humanitat i sentit de
l’humor. Que reposi en pau.
Jordi CARBONELL
Institut d’Estudis Catalans
ALBERT PORQUERAS-MAYO
(1930-2003)
IN MEMORIAM
La mort inesperada del Professor Albert Porqueras-Mayo ens ha deixat orfes a tots. La seva
visió i dedicació no només fou fonamental a l’hora de la fundació de la NACS (Associació Nor-
damericana d’Estudis Catalans) sinó que fou essencial quant al desenvolupament i continuada
presència dels estudis catalans arreu dels Estats Units d’Amèrica, on va ensenyar literatura cata-
lana i castellana a la Universitat de Missouri (1960-1968) i a la Universitat d’Illinois a Urbana-
Champaign (1969-2000). Abans d’arribar a Amèrica, Albert Porqueras-Mayo havia ensenyat
també a Alemanya, a la Universitat de Bonn (1954) i a la Universitat d’Hamburg (1955-1958).
Albert Porqueras-Mayo va néixer a Lleida en el si d’una familia benestant de metges re-
coneguts. Aviat va desenvolupar el gust per l’art i la literatura, fet que el dugué a cursar estu-
dis filològics a Barcelona i a Madrid, ciutat aquesta on va docotorar-se en filologia romànica
l’any 1954 de la mà d’intel.lectuals del calibre de Dámaso Alonso. Fou durant els seus anys
d’estudiant a Barcelona quan l’Albert Porqueras-Mayo solia assistir a les tertúlies literàries al
voltant de la figura cimera de Carles Riba, un dels millors poetes contemporanis catalans, les
traduccions al català del grec i llatí clàssics del qual havien de convertir-se aviat en autèntic
punt de referència cultural de tota una generació. El jove “lletraferit” de Lleida va veure en
l’extraordinària capacitat que tenia Riba de fondre l’erudició acadèmica amb la creativitat li-
terària un model a partir del qual modelar la seva pròpia carrera.
Com ho feren la majoria d’hispanistes de la seva generació, Albert Porqueras-Mayo va
dedicar una part considerable de les seves tasques acadèmiques a l’estudi de la literatura cas-
tellana. Aquesta dedicació va incloure tres grans especialitats. La primera el dugué a la in-
vestigació del pròleg, el qual Porqueras-Mayo alliberà de la seva marginació crítica bo i trac-
tant-lo com un autèntic gènere literari. En conjunt, foren quatre els volums dedicats a aquest
important aspecte de la seva investigació literària: El prólogo como género literario (1967), El
NECROLOGIES620
ROMANICS XXVII-5  31/5/05  12:44  Página 620
prólogo en el Renacimiento español (1965), El prólogo en el Manierismo y Barroco españo-
les (1968), i Ensayo bibliográfico del prólogo en la literatura (1971). La segona gran àrea pro-
fessional inclogué la seva recerca i dedicació pedagògica a l’estudi i edició de textos del Segle
d’Or castellà, el qual, de fet, esdevingué la seva especialització acadèmica més important.
D’entre el seguit de volums publicats en aquest camp, cal recordar-ne els següents: Edition,
Introduction, and Notes to Calderón, El Príncipe Constante (1975), The Spanish Golden Age
(1979), Estudios bibliográficos de la Edad de Oro (1984), i Luis Alfonso de Carvallo, Cisne
de Apolo (1997). Alguns d’aquests volums ocupen i han ocupat un lloc habitual en els progra-
mes de curs dins dels departaments d’hispanística de nombroses universitats americanes. El
tercer aspecte de la investigació de l’Albert Porqueras-Mayo fou el dedicat a l’estudi de la te-
oria dramàtica i poètica, altre cop centrada al voltant d’obres del Segle d’Or, tot i que amb un
abast que inclou la major part de la producció literària espanyola clàssica. Aquestes són algu-
nes de les seves publicacions més importants en aquest context: Preceptiva dramática espa-
ñola del Renacimiento y Barroco (1965), Filología y crítica hispánica (1969), Temas y formas
de la literatura española (1972), així com els volums bessons de La teoría poética en el Re-
nacimiento y Manierismo españoles (1986) i La teoría poética en el Manierismo y Barroco es-
pañoles (1989).
Albert Porqueras-Mayo va ser un dels investigadors més destacats del Segle d’Or espa-
nyol dins la seva generació. Un simple cop d’ull al seu curriculum vitae i al nombre d’invita-
cions a donar conferències sobre aquest tema en universitats escampades pels cinc continents
serveix per il.lustrar aquest fet. Així i tot, malgrat la seva reputació i el seu compromís envers
aquest camp d’investigació, el “Duc de Les Rambles”, que era com a l’Albert li agradava de
signar les cartes als amics i col.legues durant els anys que visqué a Barcelona, prop de la vila
olímpica, sempre va trobar el temps i l’energia necessaris per tal de dur a terme una vida in-
tel.lectual paral.lela, la que va dedicar a l’estudi de la cultura catalana, i ben particularment al
de la seva literatura. Fou precisament en funció de la seva capacitat com a professor de litera-
tura catalana a la Universitat d’Illinois, a Urbana-Champaign, que jo vaig fer-ne la coneixença
l’any 1976, en el context del seu curs “Catalan 302: History of Catalan Literature”. El grau de
sensibilitat, l’erudició i la intensitat desplegades per l’Albert Porqueras-Mayo en aquell curs
em produí un gran impacte i em va fer canviar la manera d’entendre no només la literatura ca-
talana sinó tot l’acostament a l’estudi i l’ensenyament de qualsevol altra literatura. Les nostres
lectures de Ramon Llull, Ausiàs March, Anselm Turmeda, Jacint Verdaguer, Joan Maragall,
Angel Guimerà, Josep Vicenç Foix, Carles Riba, Salvador Espriu i Mercè Rodoreda foren per
a mi molt més que relectures, de fet, constituïren veritables descobriments dels nostres autors
en un context autènticament internacional. A fi de comptes, tot i que ell només estava parcial-
ment afiliat al departament de literatura comparada, l’Albert Porqueas-Mayo fou un compara-
tista excepcional, el primer que em va ensenyar que la meva pròpia literatura formava una part
integral d’allò que anomenàvem “World Literature.”
Fou precisament a la universitat d’Illinois a Urbana-Champaign on el nom de l’Albert
Porqueras-Mayo va quedar lligat per sempre a la història dels estudis catalans a l’Amèrica del
Nord. De fet, tot el territori del mig oest nord-americà esdevingué el cor d’aquests estudis si
pensem en els anys crucials de feina docent i investigadora del Professor Joan Coromines al si
de la prestigiosa universitat de Chicago, o bé si ens referim al treball d’en Joseph Gulsoy, un
dels alumnes més destacats del Professor Coromines, el qual va començar a ensenyar a la Uni-
versitat de Toronto l’any 1958; o bé si recordem el fet que Josep Roca-Pons, un lingüista des-
tacat i presència fonamental quant als nostres estudis, iniciava el programa de català a la veï-
na Universitat d’Indiana, a Bloomington, l’any 1960. Aquestes foren les figures que varen
establir els fonaments que van fer possible la creació de la North American Catalan Society,
NECROLOGIES 621
ROMANICS XXVII-5  31/5/05  12:44  Página 621
la qual fou fundada l’any 1978 durant la celebració del Primer Col.loqui d’Estudis Catalans a
Nordamèrica. El comitè organitzador el presidiren els Professors Porqueras-Mayo i Roca-
Pons; Carme Rei-Granger i Jaume Martí-Olivella hi serviren com a secretaris i Imma Mino-
ves-Myers i Spurgeon Baldwin en foren els oficials assistents. Antoni M. Badia i Margarit,
que era aleshores Rector de la Universitat de Barcelona, fou nomenat President d’Honor d’a-
quella històrica trobada. Fou precisament el doctor Badia i Margarit qui va llegir la carta ofi-
cial lliurada per Josep Tarradellas, President de la Generalitat de Catalunya, la qual acabava
d’ésser restaurada després de quasi quaranta anys de prohibició franquista. Aquest Primer
Col.loqui tingué una asistència de prop d’un centenar de persones. Hi foren presentades qua-
ranta-tres ponències i hi hagué dues exposicions: la primera la formaven els 1.000 volums de
literatura i cultura catalanes donats per la Generalitat a la biblioteca de la Universitat d’Illi-
nois; i la segona recollia una sèrie d’importants incunables i altres edicions de llibres rars de
literatura catalana medieval, destacant entre aquests els pertanyents a la figura de Ramon
Llull. El naixement oficial de la North American Catalan Society fou un gran èxit. Res d’això
hauria estat possible sense la visió, l’energia i el lideratge de l’Albert Porqueras-Mayo. Pel fet
d’haver servit com a secretari d’aquell Primer Col.loqui, en puc donar testimoni de primera
mà. La NACS havia estat un somni des ja feia temps. Ara era una realitat i l’Albert Porqueras-
Mayo s’assegurà que aquesta realitat continués creixent, no només a través de la seva tasca do-
cent i la seva investigació, sinó també a base d’esmerçar un grapat d’hores i d’esforços per tal
d’aconseguir que la universitat d’Illinois es transformés en la seu permanent d’un dels primers
lectorats de català als Estats Units.
Estudis de llengua, literatura i cultura catalanes (1979) fou el títol amb què es publicaren
les Actes del Primer Col.loqui d’Estudis Catalans a Nordamèrica. El volum fou coeditat per
Albert Porqueras-Mayo, Spurgeon Balwin i Jaume Martí-Olivella. Es tractava del primer
d’una sèrie de volums de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat que aplegaren les Actes
dels següents Col.loquis: Universitat de Yale, 1980; Universitat de Toronto,1982; Universitat
Catòlica d’Amèrica, Washington DC, 1984; Universitat de Florida del Sud, Tampa-St Augus-
tine,1987; Universitat de Colúmbia Britànica, Vancouver, 1990; Universitat de Califòrnia a
Berkeley, 1993; Universitat d’Indiana, Bloomington, 1995; Universitat de Barcelona, 1998 i
Universitat de Brown, 2001. La feina com a editor d’Albert Porqueras-Mayo no es limità a
l’edició d’alguns d’aquests volums, sinó que inclogué nombrosos articles dedicats a l’estudi i
a l’edició de llibres rars de diverses col.leccions lul.lianes, com aquells que integraven l’es-
mentada exposició de llibres rars celebrada durant el Primer Col.loqui. L’Albert Porqueras-
Mayo va dedicar també una gran atenció a la poesia catalana contemporània, especialment a
l’obra de Carles Riba. Els seus estudis de temes literaris transnacionals incloïen sovint re-
ferències catalanes, com és el cas amb la figura mítica de La ben plantada, creada per Eugeni
d’Ors, un dels escriptors i filòsofs més importants i polèmics del Noucentisme català. La feina
investigadora i de divulgació de l’Albert Porqueras-Mayo en l’àmbit de la cultura catalana el
dugué també al terreny de la narrativa més recent. Aquesta dedicació es feu evident durant el Ter-
cer Col.loqui de la NACS, celebrat l’any 1982 a Toronto, car un dels actes centrals de l’encon-
tre canadenc fou la taula rodona entorn del tema de “La literatura catalana dels 70”, un acte que
fou moderat per l’Albert Porqueras-Mayo i per en Josep Maria Castellet, director literari d’Edi-
cions 62 i un dels més notables crítics catalans del moment. Aquest interès es va reflectir tam-
bé en la publicació, juntament amb Carme Rei-Granger i Jaume Martí-Olivella, del volum An-
tologia de la narrativa catalana dels 70 (1980). Aquest volum va ser publicat posteriorment
com a text de lectura acadèmica als Estats Units, on va comptar amb la col.laboració del Pro-
fessor John Dagenais, un dels més destacats alumnes de l’Albert Porqueras-Mayo. El nou volum
es publicà l’any 1983 amb el títol de New Catalan Short Story: An Anthology.
NECROLOGIES622
ROMANICS XXVII-5  31/5/05  12:44  Página 622
L’Albert Porqueras-Mayo es trobava en un moment de vitalitat intensa, tant pel que fa a
la seva feina de recerca acadèmica com en les dues noves passions que l’havien enamorat en
els darrers anys: la cultura xinesa i l’amor per l’estudi dels arbres. En la meva darrera visita al
seu apartament, situat ben a prop de la preciosa filera d’arbres que emmarquen les avingudes
que duen a la vila Olímpica de Barcelona, l’Albert irradiava energia mentre m’explicava els
seus plans d’un nou viatge a la Xina, aquest cop no només per assistir a un congrés interna-
cional sobre Miguel de Cervantes sinó amb la intenció d’explorar a fons una gent i una cultu-
ra que se li havien convertit en una autèntica fascinació. Mentre caminàvem envers la nostra
paella ritual, l’Albert no deixava d’assenyalar-me les diferents varietats d’arbres, els noms i
els orígens dels quals m’anava explicant. “Barcelona, em deia, compta amb una de les con-
densacions d’arbres més riques de l’Europa meridional”. I és que per a l’Albert Porqueras-
Mayo, Barcelona i Catalunya s’havien transformat en una mena de “terra nova”, un territori
fundacional que li permetia tant literalment com figurativament, navegar per les aigües del
mon sencer. Les seves expedicions intel.lectuals, així com la seva calidesa i saviesa humanes,
ens faran moltíssima falta.
Jaume MARTÍ-OLIVELLA
University of New Hampshire, EEUU
FERNANDO LÁZARO CARRETER
(1923-2004)
No me resulta difícil destacar el rasgo que caracterizó más claramente la personalidad de
Fernando Lázaro Carreter: la curiosidad intelectual por todo lo que tuviera relación con el
idioma, con sus manifestaciones —artísticas o no— y con su proyección social. Otros filólo-
gos de su generación ponían algunos límites a esa inquietud y preferían cultivar un número
más reducido de parcelas idiomáticas. A Lázaro le interesaban todas, y en los pocos casos en
que no se permitió abordarlas directamente, impulsó a otros para lo hicieran. Analizó muy di-
versos aspectos de la historia de las ideas lingüísticas y de las literarias, estudió magistral-
mente la lengua de un gran número de escritores clásicos; abordó también los fundamentos de
la poética, y escribió sobre métrica, morfología, sintaxis, semántica y lexicología, además de
sobre la historia de la lexicografía académica, entre otros campos.
Dicen algunos sociólogos que toda obra científica tiene trascendencia social por el simple
hecho de serlo. Otros no están enteramente de acuerdo con esta asimilación y exigen condi-
ciones más estrictas a los resultados de cualquier labor profesional para establecer ese acerca-
miento. Es muy evidente que la obra de Fernando Lázaro cumple sobradamente los más exi-
gentes requisitos de unos y de otros. Sus penetrantes estudios filológicos introdujeron puntos
de vista nuevos en el análisis literario, especialmente en lo relativo al papel de la lengua artís-
tica, y muy particularmente al de los credos estéticos de los autores y la ruptura o el manteni-
miento de las tradiciones literarias por parte de cada uno. La proyección social de su legado
está mucho más a la vista. Formó a muchas generaciones de filólogos en tres universidades a
lo largo de treinta y ocho años. Hasta los menos ilustrados saben bien que a él se debe el arran-
que de la profunda renovación de la RAE, que bajo su mandato pasó de ser una corporación
hierática, como el decía, y anquilosada en usos antiguos, a una institución moderna, viva y
vinculada con la sociedad y con la universidad. Sus libros de texto permitieron acercarse por
primera vez al estudio de la lengua y la literatura a muchos miles de adolescentes. Sus artícu-
los periodísticos llevaron igualmente a un gran número de ciudadanos —aunque siempre me-
NECROLOGIES 623
ROMANICS XXVII-5  31/5/05  12:44  Página 623


http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/39538/39440

Albert Porqueras-Mayo (1930-2003)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert