L'Atenció a les persones amb discapacitat visual a les illes.

Abstract not availabl

Bat echolocation plasticity in allopatry: a call for caution in acoustic identification of Pipistrellus sp.

Animals modify their behaviours and interactions in response to changing environments. In bats, environmental adaptations are reflected in echolocation signalling that is used for navigation, foraging and communication. However, the extent and drivers of echolocation plasticity are not fully understood, hindering our identification of bat species with ultrasonic detectors, particularly for cryptic species with similar echolocation calls. We used a combination of DNA barcoding, intensive trapping, roost and emergence surveys and acoustic recording to study a widespread European cryptic species complex (Pipistrellus pipistrellus and Pipistrellus pygmaeus) to investigate whether sibling bat species could exhibit extreme echolocation plasticity in response to certain environmental conditions or behaviours. We found that P. pygmaeus occupied the acoustic niche of their absent congeneric species, producing calls with P. pipistrellus’ characteristic structure and peak frequencies and resulting in false positive acoustic records of that species. Echolocation frequency was significantly affected by the density of bats and by maternity rearing stage, with lower frequency calls emitted when there was a high density of flying bats, and by mothers while juveniles were non-volant. During roost emergence, 29% of calls had peak frequencies typical of P. pipistrellus, with calls as low as 44 kHz, lower than ever documented. We show that automatic and manual call classifiers fail to account for echolocation plasticity, misidentifying P. pygmaeus as P. pipistrellus. Our study raises a vital limitation of using only acoustic sampling in areas with high densities of a single species of a cryptic species pair, with important implications for bat monitoring

Anàlisi dels fluxos d'aigua, energia i mobilitat a cinc nuclis turístics de Menorca

Menorca és una illa del Mediterrani occidental i una important destinació turística. El turisme estival és un pilar de l'economia de l'illa i té implicacions en tots els aspectes d'aquesta. Una bona part dels turistes es concentren en nuclis turístics costaners dedicats a una única activitat (l'allotjament de turistes). En aquest projecte s'estudien els consums i els potencials de captació d'aigua i energia de cinc nuclis turístics menorquins i alguns dels seus establiments turístics i se n'avalua el potencial d'autosuficiència. També es fa un estudi de mobilitat dels turistes, a partir del qual es quantifica el cost energètic de la mobilitat i les emissions de CO2 que se'n deriven. Les eines utilitzades han estat enquestes i Sistemes d'Informació Geogràfica. Els resultats mostren que el consum hídric per persona és molt variable (de 98 a 466 litres diaris). El consum elèctric per persona és més homogeni que el d'aigua (entre 5 i 10 kWh·persona-1·dia-1 a nivell de nucli turístic) i presenta valors superiors en allotjaments del tipus hotel que del tipus apartaments. Els trajectes d'anada i tornada a l'illa amb avió o vaixell representen més del 80% del cost energètic total de les vacances a Menorca (aprox. 1 MWh per estada) i de les emissions de CO2 associades. Els turistes espanyols recorren un 180% més de distància en desplaçaments a l'interior de l'illa que els d'altres nacionalitats. L'aprofitament d'aigües pluvials podria cobrir menys del 25% de les necessitats hídriques de la majoria d'allotjaments turístics i entre el 28 i el 36% de les necessitats hídriques totals dels nuclis turístics, mantenint-se els nivells actuals de consum. La captació d'energia solar fotovoltaica in situ podria arribar a suplir entre el 50 i el 90% del consum d'energia elèctrica en els nuclis turístics i fins al 100% del mateix en alguns allotjaments turístics.Menorca es una isla del Mediterráneo occidental y una importante destinación turística. El turismo estival es un pilar de la economía de la isla y tiene implicaciones en todos los aspectos de esta. Una gran parte de los turistas se alojan en núcleos turísticos costaneros dedicados a una única actividad (el alojamiento de turistas). En este proyecto se estudian los consumos y potenciales de captación de agua y energía de cinco núcleos turísticos menorquines y algunos de sus establecimientos turísticos y se evalúa su potencial de autosuficiencia. También se hace un estudio de la movilidad de los turistas, a partir del cual se cuantifica el coste energético de la movilidad y las emisiones de CO2 que se derivan de ella. Las herramientas utilizadas han sido encuestas y Sistemas de Información Geográfica. Los resultados muestran que el consumo hídrico por persona es muy variable (de 98 a 466 litros diarios). El consumo eléctrico por persona es más homogéneo que el de agua (entre 5 y 10 kWh·persona-1·día-1 a nivel de núcleo turístico) y presenta valores superiores en alojamientos del tipo hotel que del tipo apartamentos. Los trayectos de ida y vuelta a la isla con avión o barco componen más del 80% del coste energético total de las vacaciones en Menorca (aprox. 1 MWh por estancia) y de las emisiones de CO2 asociadas. Los turistas españoles recorren un 180% más de distancia en desplazamientos en el interior de la isla que los de otras nacionalidades. El aprovechamiento de aguas pluviales podría cubrir menos del 25% de las necesidades hídricas de la mayoría de alojamientos turísticos y entre el 28 y el 36% de las necesidades hídricas totales de los núcleos turísticos, manteniéndose los niveles actuales de consumo. La captación de energía solar fotovoltaica in situ podría llegar a suplir entre el 50 y el 90% del consumo de energía eléctrica en los núcleos turísticos y hasta el 100% del mismo en algunos alojamientos turísticos.Minorca is an island in the occidental Mediterranean Sea and an important tourist destination. Summer tourism is fundamental to the economics of the island and has implications in all its aspects. Many of the visiting tourists stay in seaside resort towns which are devoted to a single activity (tourist accommodation). In this project, water and energy consumption and catchment potential in five resort towns and some of their accommodations are studied and their self-sufficiency potential is evaluated. A tourist mobility study is also performed, from which the energetic cost of this mobility and the implied CO2 emissions are quantified. The tools used for this project are surveys and Geographic Information Systems. Results show that water consumption per person is highly variable (98 to 466 liters per day). Electric consumption per person is more homogeneous than water consumption (between 5 and 10 kWh·person-1·day-1 in town mean values) and shows higher values in hotel-type accommodations than in apartment-type accommodations. The trips to and from the island make up more than 80% of the total energetic cost of a vacation in Menorca (about 1 MWh per vacation) and its associated CO2 emissions. Spanish tourists travel 180% longer total distances within the island than tourists from other nationalities. Rainwater harvesting could supply less than 25% of the water needs of most tourist accommodations and between 28 and 36% of total water needs of tourist resorts, assuming present demand. In situ photovoltaic energy generation could supply between 50 and 90% of electricity consumption in resort towns and up to 100% of it in some tourist accommodations

Estudi de l'evolució del sòl urbà a la Vall d'Àneu

Aquest treball té com a principal objectiu analitzar l'evolució del sòl urbà als pobles de la Vall d'Àneu, dins l'àmbit del Parc Natural de l'Alt Pirineu. La Vall d'Àneu, situada en el Pirineu axial català, està formda pels municipis de l'Alt Àneu, Espot, Esterri d'Àneu i La Guingueta d'Àneu, i amb un total de 24 poblacions, totes elles per sota la cota de 1500 m.El principal objetivo de este trabajo es analizar la evolución del suelo urbano de las poblaciones de la Vall d'Àneu, dentro del ámbito del Parque Natural de l'Alt Pirineu. La Vall d'Àneu, situada en el Pirineo axial catalán, está compuesta por los municipios de l'Alt Àneu, Espot, Esterri d'Àneu y La Guingueta d'Àneu y con un total de 24 poblaciones, todas ellas situados por debajo de la cota de 1500 m.The aim of this study is to analyse the evolution of urban land in the Vall d'Àneu villages within the Parc Natural de l'Alt Pirineu. Vall d'Àneu, located in the axial catalan Pirineus, is composted of the municipalities: Alt Àneu, Espot, Esterri d'Àneu and La Guingueta d'Àneu and with a total of 24 villages, all of them located below the altitude of 1500m. In the middle of the last century, the whole population of the Valley showed a uniformity as opposed to their size and distribution, where the altitude was not a decisive factor. In recent decades, Vall d'Àneu has experienced a population and economic growth, based on the services sector (ski resorts, rural tourism, adventure sports, and so on). This shift has resulted in a growing of the villages, accentuated in recent years. This has not been uniform, but has been focused on certain areas depending on the period. Thus, in recent decades, this growth has focused on the villages near the ski slopes and in forecast PTPAPiA the trend must continue

Identification of Leishmania infantum Epidemiology, Drug Resistance and Pathogenicity Biomarkers with Nanopore Sequencing

The emergence of drug-resistant strains of the parasite Leishmania infantum infecting dogs and humans represents an increasing threat. L. infantum genomes are complex and unstable with extensive structural variations, ranging from aneuploidies to multiple copy number variations (CNVs). These CNVs have recently been validated as biomarkers of Leishmania concerning virulence, tissue tropism, and drug resistance. As a proof-of-concept to develop a novel diagnosis platform (LeishGenApp), four L. infantum samples from humans and dogs were nanopore sequenced. Samples were epidemiologically typed within the Mediterranean L. infantum group, identifying members of the JCP5 and non-JCP5 subgroups, using the conserved region (CR) of the maxicircle kinetoplast. Aneuploidies were frequent and heterogenous between samples, yet only chromosome 31 tetrasomy was common between all the samples. A high frequency of aneuploidies was observed for samples with long passage history (MHOM/TN/80/IPT-1), whereas fewer were detected for samples maintained in vivo (MCRI/ES/2006/CATB033). Twenty-two genes were studied to generate a genetic pharmacoresistance profile against miltefosine, allopurinol, trivalent antimonials, amphotericin, and paromomycin. MHOM/TN/80/IPT-1 and MCRI/ES/2006/CATB033 displayed a genetic profile with potential resistance against miltefosine and allopurinol. Meanwhile, MHOM/ES/2016/CATB101 and LCAN/ES/2020/CATB102 were identified as potentially resistant against paromomycin. All four samples displayed a genetic profile for resistance against trivalent antimonials. Overall, this proof-of-concept revealed the potential of nanopore sequencing and LeishGenApp for the determination of epidemiological, drug resistance, and pathogenicity biomarkers in L. infantum

Identification of Leishmania infantum Epidemiology, Drug Resistance and Pathogenicity Biomarkers with Nanopore Sequencing

The emergence of drug-resistant strains of the parasite Leishmania infantum infecting dogs and humans represents an increasing threat. L. infantum genomes are complex and unstable with extensive structural variations, ranging from aneuploidies to multiple copy number variations (CNVs). These CNVs have recently been validated as biomarkers of Leishmania concerning virulence, tissue tropism, and drug resistance. As a proof-of-concept to develop a novel diagnosis platform (LeishGenApp), four L. infantum samples from humans and dogs were nanopore sequenced. Samples were epidemiologically typed within the Mediterranean L. infantum group, identifying members of the JCP5 and non-JCP5 subgroups, using the conserved region (CR) of the maxicircle kinetoplast. Aneuploidies were frequent and heterogenous between samples, yet only chromosome 31 tetrasomy was common between all the samples. A high frequency of aneuploidies was observed for samples with long passage history (MHOM/TN/80/IPT-1), whereas fewer were detected for samples maintained in vivo (MCRI/ES/2006/CATB033). Twenty-two genes were studied to generate a genetic pharmacoresistance profile against miltefosine, allopurinol, trivalent antimonials, amphotericin, and paromomycin. MHOM/TN/80/IPT-1 and MCRI/ES/2006/CATB033 displayed a genetic profile with potential resistance against miltefosine and allopurinol. Meanwhile, MHOM/ES/2016/CATB101 and LCAN/ES/2020/CATB102 were identified as potentially resistant against paromomycin. All four samples displayed a genetic profile for resistance against trivalent antimonials. Overall, this proof-of-concept revealed the potential of nanopore sequencing and LeishGenApp for the determination of epidemiological, drug resistance, and pathogenicity biomarkers in L. infantum. Keywords: Leishmania infantum; leishmaniosis; drug resistance; treatment; nanopore sequencing; copy number variation; aneuploidy; maxicircle; LeishGenAp

Indicadors de pressió ambiental a les platges de Menorca : prova pilot (IPAPM'pp)

L'augment del turisme experimentat des de principis dels anys 70 a l'illa de Menorca (Illes Balears, Espanya) ha provocat un impacte sobre les seves platges, el seu principal atractiu turístic. Molts d'aquests impactes s'incrementen durant la temporada alta, compresa entre els mesos de maig a octubre. L'objectiu principal d'aquest projecte és l'elaboració d'un sistema d'indicadors de pressió ambiental útils per a l'anàlisi de les platges. La zona objecte d'estudi de la prova-pilot, correspon a les platges del sud-oest de Menorca, aquestes cales són les que actualment es troben sotmeses a una major pressió. Es tracta de catorze platges tipificades en tres categories (A, B, C) segons les característiques del tipus d'espai on es troben situades. Són les platges de: Cala Degollador, Cala Blanca, Cala'n Bosch, Son Xoriguer, Son Saura-Es Banyul, Son Saura-Bellavista, Es Talaier, Cala Turqueta, Cala Macarelleta, Cala Macarella, Cala Galdana, Cala Mitjana, Cala Trebalúger i Cala Escorxada. Partint d'un treball bibliogràfic, s'ha realitzat una selecció de mig centenar d'indicadors potencials dels quals catorze han format part dels IPAPM'pp, mitjançant l'elaboració d'una anàlisi multicriteri. Per a cada un dels IPAPM'pp s'ha desenvolupat una metodologia amb les corresponents fitxes individuals descriptives per al seu seguiment temporal. En aquest primer estudi, l'indicador que presenta un nombre de valors no acceptables en una major proporció de platges, és l'indicador 3. Índex de valoració de les mesures de conservació del sistema natural, seguit de l'indicador 6. Superfície subsistema sorra per usuari. El 2006, les platges de tipologia A, presenten un major percentatge positiu de les variables dels indicadors. Les platges de tipologia B i C presenten un percentatge menor d'acceptabilitat dels valors dels indicadors.El aumento del turismo experimentado desde principios de los años 1970 en la isla de Menorca (Islas Baleares, España) ha provocado un impacto sobre sus playas, su principal atractivo turístico. Muchos de los impactos se incrementan durante la temporada alta, comprendida entre los meses de mayo a octubre. El objetivo principal de este proyecto es la elaboración de un sistema de indicadores de presión ambiental útiles para el análisis de las playas. La zona objecto de estudio de la prueba-piloto, corresponde a las playas del sur-oeste de Menorca, estas calas són las que actualmente se encuentran sometidas a una mayor presión. Se trata de catorce playas tipificadas en tres categorías (A, B, C) según las características del tipo de espacio donde se encuentran situadas. Son las playas de: Cala Degollador, Cala Blanca, Cala'n Bosch, Son Xoriguer, Son Saura-Es Banyul, Son Saura-Bellavista, Es Talaier, Cala Turqueta, Cala Macarelleta, Cala Macarella, Cala Galdana, Cala Mitjana, Cala Trebalúger i Cala Escorxada. Partiendo de un trabajo bibliográfico, se ha realizado una selección de medio centenar de indicadores potenciales de los cuales catorce han formado parte de los IPAPM'pp, mediante la elaboración de un análisis multicriterio. Para cada uno de los IPAPM'pp se ha desarrollado una metodología con las correspondientes fichas individuales descriptivas para su seguimiento temporal. En este primer estudio, el indicador que presenta un mayor número de valores no aceptables en una mayor proporción de playas, es el indicador 3. Índice de valoración de las medidas de conservación del sistema natural, seguido del indicador 6. Superficie subsistema arena por usuario.The tourism in Menorca has been increased since 1970s (Balearic Islands, Spain), this fact has caused an impact on its beaches, which are the main tourist attraction. Most of the impacts have been increased during the high season, between May and October. The principal objective of this project is the development of an environmental pressure indicators system, which could be useful for beaches analysis. The area that has been studied belongs to the south-west area of Menorca, which is the most pressed area. It is an amount of fourteen beaches classified in three categories (A, B, C) depending on their local situation. These beaches are: Cala Degollador, Cala Blanca, Cala'n Bosch, Son Xoriguer, Son Saura-Es Banyul, Son Saura-Bellavista, Es Talaier, Cala Turqueta, Cala Macarelleta, Cala Macarella, Cala Galdana, Cala Mitjana, Cala Trebalúger and Cala Escorxada. The bibliography research job, has been realised a selection of half hundred of potential indicators, that only fourteen of them has composed the IPAPM'pp (Environmental Pressure Indicators of Menorca Beaches. Pilot Proof) by a multicriteria analysis. For each of the IPAPM'pp has been developed a methodology with an individual describing form in order to its temporal monitoring. In this first study, the indicator whose values are the worst is indicator 3. Quality factor of the natural system conservation measures. Indicator 6. Area of sand subsystem per user is the second indicator which has the worse values.Nota: Aquest document conté originàriament altre material i/o programari només consultable a la Biblioteca de Ciència i Tecnologia

Indicadors de pressió ambiental a les platges de Menorca : prova pilot (IPAPM'pp 2007)

Al llarg dels estius de 2006 i 2007 s'estudiaren 44 platges de tot el litoral de l'illa de Menorca, classificades en tres tipologies: A (platges urbanes), B (platges semi-urbanes) i C (platges verges). En cadascuna s'aplicà un sistema de 15 indicadors per tal de veure el nivell de pressió ambiental a què estaven sotmeses, i així valorar el seu grau de qualitat. En aquest treball es presenten els resultats de dos dels indicadors: índex d'impacte visual d'infraestructures i qualitat de flora terrestre. Els resultats preliminars sobre la situació de les platges de Menorca a partir d'aquests dos indicadors mostren conclusions prou significatives. A tall d'exemple, únicament un 9% de les platges estudiades no presentaven cap impacte visual d'alguna infraestructura; però, d'altra banda, un 80% de les platges estudiades compten amb presència d'espècies psammòfiles indicadores de qualitat

Inherited functional variants of the lymphocyte receptor CD5 influence melanoma survival

Despite the recent progress in treatment options, malignant melanoma remains a deadly disease. Besides therapy, inherited factors might modulate clinical outcome, explaining in part widely varying survival rates. T-cell effector function regulators on antitumor immune responses could also influence survival. CD5, a T-cell receptor inhibitory molecule, contributes to the modulation of antimelanoma immune responses as deduced from genetically modified mouse models. The CD5 SNPs rs2241002 (NM_014207.3:c.671C > T, p.Pro224Leu) and rs2229177 (NM_014207.3:c.1412C > T, p.Ala471Val) constitute an ancestral haplotype (Pro224-Ala471) that confers T-cell hyper-responsiveness and worsens clinical autoimmune outcome. The assessment of these SNPs on survival impact from two melanoma patient cohorts (Barcelona, N = 493 and Essen, N = 215) reveals that p.Ala471 correlates with a better outcome (OR= 0.57, 95% CI = 0.33-0.99, Adj. p = 0.043, in Barcelona OR = 0.63, 95% CI = 0.40-1.01, Adj. p = 0.051, in Essen). While, p.Leu224 was associated with increased melanoma-associated mortality in both cohorts (OR = 1.87, 95% CI = 1.07-3.24, Adj. p = 0.030 in Barcelona and OR = 1.84, 95% CI = 1.04-3.26, Adj. p = 0.037, in Essen). Furthermore survival analyses showed that the Pro224-Ala471 haplotype in homozygosis improved melanoma survival in the entire set of patients (HR = 0.27, 95% CI 0.11-0.67, Adj. p = 0.005). These findings highlight the relevance of genetic variability in immune-related genes for clinical outcome in melanoma