Diagnosi ambiental al Parc Natural de l'Alt Pirineu

Descripció del recurs: el 17 de octubre 2012

How urban green management is influencing passerine birds' nesting in the Mediterranean : a case study in a Catalan city

Unidad de excelencia María de Maeztu MdM-2015-0552The vegetation within the urban system provides sheltering and food provisions to birds, influencing their nesting options. This study analyses for the first time in the Mediterranean area how different socio-ecological factors related with public urban green management can influence the nesting of the passerine bird order. It uses a case study in the city of Valls (Catalonia, Spain). First, the public urban green was quantitatively and qualitatively characterised; then the nests from the passerine birds were collected and identified, and finally, potential associations between nests and urban green-related socio-ecological factors such as vegetation type (tree, shrub, herb, liana), plant species, neighbourhood type, pruning type, fruit and seed production, and presence of insect plague were analysed. A total of 300 nests were identified and belonged, mostly, to the family of Fringillidae and Sylviidae, all from Mediterranean agroforestry areas. Passerine birds show preference for the historic centre, being this area the one with highest biodiversity of vegetation in the city, in detriment of surrounding neighbourhoods, which in turn are less biodiverse. Passerine birds do not consider four tree species (Celtis australis, Laurus nobilis, Robinia pseudoacacia and Pinus pinea) suitable for nesting whereas showing preference for two tree species of medium height and size (Hibiscus syriacus and Melia azederach). Also, passerine birds seem to preferably nest in trees that have been pruned intensively. These results suggest that, to strengthen the passerine bird diversity in cities, urban green management should promote certain species of trees of medium size and intensive pruning while supporting the overall biodiversity of the urban green. All these results contribute to inform effective urban planning and management strategies for passerine birds conservation that aim to reconcile urban development and urban biodiversity protection

Biodiversitat urbana, la ciutat com un ecosistema. El cas de les ciutats de Barcelona i de Valls

Actualment s’està experimentant un creixement de la població humana a les ciutats i àrees urbanes. Des d’inicis del segle XXI, el 85% dels europeus viu en ciutats i més de la meitat de la població de tot el planeta viu en ciutats. En aquest context, la biodiversitat urbana té un paper clau en la cultura de la sostenibilitat, de manera que el futur d’una societat sostenible depèn de com la biodiversitat s'estructura i gestiona a les ciutats. L'aproximació emprada per gestionar la biodiversitat urbana es basa en el fet que la ciutat s'ha de connectar als espais naturals adjacents de tal manera que es desfronteritzi el punt d'unió entre ambdós sistemes, afavorint una connectivitat al llarg del sistema urbà i el natural a través d'una distribució estratègica del verd urbà. Per tal de convertir les ciutats en zones urbanes permeables, s’ha d’estudiar com els nòduls de recàrrega (parcs) que conformen hàbitats estan connectats a través de corredors (carrers, avingudes). Per millorar el nivell de biodiversitat, es proposa la “naturació”, que és un procés basat en implantar estratègies i accions sobre el verd urbà, incorporant més vegetació i espais verds amb criteris socioecològics amb la finalitat d’aconseguir una “naturalització” del sistema urbà, és a dir, afavorir l’entrada de flora i fauna autòctona. En aquesta tesi doctoral s’analitzen aquells components del verd urbà que tenen incidència sobre la biodiversitat urbana no perniciosa i la qualitat de vida. Concretament, es centra en aquells components que estan relacionats amb (1) el genotop, són aquells elements que van lligats al port, la poda, el tipus de fulla, la vellesa dels arbres i la capacitat de formar cavitats naturals; (2) el trofotop, components que fan referència a la producció tròfica atractora a la fauna granívora o frugivoria i la perduració dels fruits a la planta; (3) la resiliència de les espècies enfront el canvi climàtic i el seu grau de manteniment tenint present els requeriments hídrics, la susceptibilitat a patir malalties, la resistència a la sequera, a la calor i a les gelades, i la seva capacitat d’invasió; (4) els aspectes de benestar i qualitat de vida, lligats a les al·lèrgies i la toxicitat de les plantes; (5) els serveis ecosistèmics, els referents a la regulació (aspectes sonors, tèrmics i fixació dels GEH), els d’abastament (aspectes d’ombra, olfacte, propietats medicinals i culinàries), i els culturals (educacionals, socials, estètics i culturals). L’anàlisi dels casos d’estudi es dur a terme a Barcelona i Valls, i consisteix, primerament, en la caracterització de la vegetació i el càlcul d’indicadors de biodiversitat; en segon lloc, en la caracterització dels espais urbans i la seva vegetació (Barcelona); en tercer lloc, en la creació d’una base de dades de les espècies vegetals (Valls i Barcelona). Finalment, a partir d’aquests components l’Índex de Governança del Verd Urbà (UGI) s’utilitza per analitzar els factors del verd urbà (Valls i Barcelona). Específicament, s’analitza la biodiversitat ornítica (genotop) (Passeriformes) (Valls); i s’examinen l’estructura i els materials de formació dels nius (Valls), i el càlcul de rendiments tròfics en aquelles espècies atractores per a la fauna (trofotop) (Valls). Amb els resultats obtinguts es conclou que, per potenciar la biodiversitat urbana, cal tenir present els components del verd urbà que tenen incidència sobre la biodiversitat, i els criteris socioecològics vinculats. És per això, que per gestionar la biodiversitat de les zones verdes de la ciutat sota criteris ecològics i ambientals, l’índex UGI, en tant que extrapolable a qualsevol ciutat mediterrània, esdevé una eina de suport per als responsables i gestors del verd urbà.Nowadays, there is a population increase in both cities and urban areas. From the beginning of the XXI century, 85% of the Europeans live in cities, as well as more than half of the world population. Within this context, urban biodiversity plays a crucial role in the culture for sustainability. The future of a sustainable society relies on how biodiversity is structured and managed in cities. The common urban biodiversity management approach is based on the fact that cities and adjoining natural spaces have to be connected in order to promote the connectivity among urban and natural systems through a strategic distribution of the urban green. In order to transform cities into permeable urban areas, how recharge nodules that constitute habitats (urban parks) are connected through corridors (streets, alleys) needs to be studied. In favour of biodiversity level improvement, “naturation” is suggested. This term is designed as a process based in the implementation of actions and strategies on urban green, mainly adding vegetation and green spaces following socio-ecological criteria. The aim of this process is to “naturalise” the urban system by promoting the entrance of autochthonous flora and fauna. In the present doctoral thesis, the components of the urban green affecting non-pernicious biodiversity and quality of life are analysed. Precisely, it focuses in those components related with (1) “Genotop”, elements referring to tree size, pruning, leaves type, tree maturity and the capacity to create cavities; (2) “Trophotop”, components related to the trophic production that attracts granivorous and frungivorous fauna and the persistence of fruits on the plant; (3) species resilience to climate change and the hydric requirements, susceptibility to illnesses, resistance to drought, warmness and frost, as well as its invasion capacity; (4) Well-being and quality of life, related with allergies and toxicity of plants; (5) Ecosystems services referring to regulation (acoustic and thermal aspects, and GHG fixation), provisioning (shadow provisioning and olfactory aspects, as well as medical and culinary properties), and cultural (educational, social, aesthetical and cultural aspects). The analysis of the study cases is carried out in Barcelona and Valls and consists, firstly, in the characterisation of the vegetation and the calculation of the biodiversity indicators; secondly, in the characterisation of urban areas and their vegetation (Barcelona); and thirdly, in the creation of a vegetal species database (Valls and Barcelona). Finally, taking these components, the Urban Green Governance Index (UGI) is used to analyse the factors of the urban green (Valls and Barcelona). Specifically, ornithological biodiversity (genotop) (Passeriformes) is studied (Valls); nest structure and materials are examined (Valls), and the trophic performance of those fauna-attracting species (trophotop) is calculated. (Valls) Regarding the results obtained, it is concluded that, in order to promote urban biodiversity, it is needed to consider the components of the urban green that influence biodiversity, as well as the related socio-ecological aspects. In this sense, and to facilitate the management of biodiversity in green city areas under ecological and environmental criteria, the index UGI becomes a support tool for urban green managers that can be extrapolated to other Mediterranean cities

Biodiversitat urbana, la ciutat com un ecosistema : el cas de les ciutats de Barcelona i de Valls

BibliografiaActualment s'està experimentant un creixement de la població humana a les ciutats i àrees urbanes. Des d'inicis del segle XXI, el 85% dels europeus viu en ciutats i més de la meitat de la població de tot el planeta viu en ciutats. En aquest context, la biodiversitat urbana té un paper clau en la cultura de la sostenibilitat, de manera que el futur d'una societat sostenible depèn de com la biodiversitat s'estructura i gestiona a les ciutats. L'aproximació emprada per gestionar la biodiversitat urbana es basa en el fet que la ciutat s'ha de connectar als espais naturals adjacents de tal manera que es desfronteritzi el punt d'unió entre ambdós sistemes, afavorint una connectivitat al llarg del sistema urbà i el natural a través d'una distribució estratègica del verd urbà. Per tal de convertir les ciutats en zones urbanes permeables, s'ha d'estudiar com els nòduls de recàrrega (parcs) que conformen hàbitats estan connectats a través de corredors (carrers, avingudes). Per millorar el nivell de biodiversitat, es proposa la "naturació", que és un procés basat en implantar estratègies i accions sobre el verd urbà, incorporant més vegetació i espais verds amb criteris socioecològics amb la finalitat d'aconseguir una "naturalització" del sistema urbà, és a dir, afavorir l'entrada de flora i fauna autòctona. En aquesta tesi doctoral s'analitzen aquells components del verd urbà que tenen incidència sobre la biodiversitat urbana no perniciosa i la qualitat de vida. Concretament, es centra en aquells components que estan relacionats amb (1) el genotop, són aquells elements que van lligats al port, la poda, el tipus de fulla, la vellesa dels arbres i la capacitat de formar cavitats naturals; (2) el trofotop, components que fan referència a la producció tròfica atractora a la fauna granívora o frugivoria i la perduració dels fruits a la planta; (3) la resiliència de les espècies enfront el canvi climàtic i el seu grau de manteniment tenint present els requeriments hídrics, la susceptibilitat a patir malalties, la resistència a la sequera, a la calor i a les gelades, i la seva capacitat d'invasió; (4) els aspectes de benestar i qualitat de vida, lligats a les al·lèrgies i la toxicitat de les plantes; (5) els serveis ecosistèmics, els referents a la regulació (aspectes sonors, tèrmics i fixació dels GEH), els d'abastament (aspectes d'ombra, olfacte, propietats medicinals i culinàries), i els culturals (educacionals, socials, estètics i culturals). L'anàlisi dels casos d'estudi es dur a terme a Barcelona i Valls, i consisteix, primerament, en la caracterització de la vegetació i el càlcul d'indicadors de biodiversitat; en segon lloc, en la caracterització dels espais urbans i la seva vegetació (Barcelona); en tercer lloc, en la creació d'una base de dades de les espècies vegetals (Valls i Barcelona). Finalment, a partir d'aquests components l'Índex de Governança del Verd Urbà (UGI) s'utilitza per analitzar els factors del verd urbà (Valls i Barcelona). Específicament, s'analitza la biodiversitat ornítica (genotop) (Passeriformes) (Valls); i s'examinen l'estructura i els materials de formació dels nius (Valls), i el càlcul de rendiments tròfics en aquelles espècies atractores per a la fauna (trofotop) (Valls). Amb els resultats obtinguts es conclou que, per potenciar la biodiversitat urbana, cal tenir present els components del verd urbà que tenen incidència sobre la biodiversitat, i els criteris socioecològics vinculats. És per això, que per gestionar la biodiversitat de les zones verdes de la ciutat sota criteris ecològics i ambientals, l'índex UGI, en tant que extrapolable a qualsevol ciutat mediterrània, esdevé una eina de suport per als responsables i gestors del verd urbà.Nowadays, there is a population increase in both cities and urban areas. From the beginning of the XXI century, 85% of the Europeans live in cities, as well as more than half of the world population. Within this context, urban biodiversity plays a crucial role in the culture for sustainability. The future of a sustainable society relies on how biodiversity is structured and managed in cities. The common urban biodiversity management approach is based on the fact that cities and adjoining natural spaces have to be connected in order to promote the connectivity among urban and natural systems through a strategic distribution of the urban green. In order to transform cities into permeable urban areas, how recharge nodules that constitute habitats (urban parks) are connected through corridors (streets, alleys) needs to be studied. In favour of biodiversity level improvement, "naturation" is suggested. This term is designed as a process based in the implementation of actions and strategies on urban green, mainly adding vegetation and green spaces following socio-ecological criteria. The aim of this process is to "naturalise" the urban system by promoting the entrance of autochthonous flora and fauna. In the present doctoral thesis, the components of the urban green affecting non-pernicious biodiversity and quality of life are analysed. Precisely, it focuses in those components related with (1) "Genotop", elements referring to tree size, pruning, leaves type, tree maturity and the capacity to create cavities; (2) "Trophotop", components related to the trophic production that attracts granivorous and frungivorous fauna and the persistence of fruits on the plant; (3) species resilience to climate change and the hydric requirements, susceptibility to illnesses, resistance to drought, warmness and frost, as well as its invasion capacity; (4) Well-being and quality of life, related with allergies and toxicity of plants; (5) Ecosystems services referring to regulation (acoustic and thermal aspects, and GHG fixation), provisioning (shadow provisioning and olfactory aspects, as well as medical and culinary properties), and cultural (educational, social, aesthetical and cultural aspects). The analysis of the study cases is carried out in Barcelona and Valls and consists, firstly, in the characterisation of the vegetation and the calculation of the biodiversity indicators; secondly, in the characterisation of urban areas and their vegetation (Barcelona); and thirdly, in the creation of a vegetal species database (Valls and Barcelona). Finally, taking these components, the Urban Green Governance Index (UGI) is used to analyse the factors of the urban green (Valls and Barcelona). Specifically, ornithological biodiversity (genotop) (Passeriformes) is studied (Valls); nest structure and materials are examined (Valls), and the trophic performance of those fauna-attracting species (trophotop) is calculated. (Valls) Regarding the results obtained, it is concluded that, in order to promote urban biodiversity, it is needed to consider the components of the urban green that influence biodiversity, as well as the related socio-ecological aspects. In this sense, and to facilitate the management of biodiversity in green city areas under ecological and environmental criteria, the index UGI becomes a support tool for urban green managers that can be extrapolated to other Mediterranean cities

Análisis dendroclimático de Pinus pseudostrobus y Pinus devoniana en los municipios de Áporo y Zitácuaro (Michoacán), Reserva de la Biósfera de la Mariposa Monarca

Se presenta el primer estudio sobre dendroclimatología de Pinus pseudostrobus y Pinus devoniana en el estado de Michoacán (México). El estudio se realizó en los municipios de Áporo y Zitácuaro de la Reserva de la Biosfera de la Mariposa Monarca (RBMM). Se colectaron cien testimonios de madera tomados a 1.3 m de altura del árbol, repartidas en los ejidos del Rincón del Soto y Arroyo Seco (Áporo), y en el ejido de San Juan de Zitácuaro. Las series dendrocronológicas en Áporo para la especie Pinus pseudostrobus se extendió a 62 años (1949-2010) y para Pinus devoniana 86 años (1925-2010); y las series en Zitácuaro para Pinus pseudostrobus y Pinus devoniana se extendieron a 47 años (1964-2010) y 44 años (1967-2010), respectivamente. Con el objetivo de establecer los parámetros climáticos que controlan el crecimiento radial de las especies estudiadas, se encontró que la serie potencial para hacer estudios dendrocronológicos es la de Pinus pseudostrobus en Zitácuaro. El valor de la serie de Pinus devoniana se encuentra ligeramente por debajo (0.81) del valor de aceptación (0.85). Las series de crecimiento radial se compararon con datos climáticos de precipitación mensual, temperatura media mensual, temperatura máxima y mínima medias mensuales, de estaciones meteorológicas cercanas al área en estudio. Las funciones de correlación indican que la anchura de los anillos de ambas especies está regulada significativamente por la precipitación y la temperatura máxima media en Zitácuaro. Ambas especies reaccionan semejantemente con el clima, pero con algunas diferencias. Para Pinus pseudostrobus hay una relación positiva del crecimiento radial con el aumento de precipitación en el mes de abril del año actual; y hay una relación negativa del crecimiento radial con el aumento de temperatura máxima media en el mes de agosto del año previo. Para Pinus devoniana hay una relación negativa del crecimiento radial con el aumento de precipitación en el mes de noviembre del año previo, y una relación positiva en febrero del año actual; y hay una relación negativa del crecimiento radial con el aumento de temperature máxima media en los meses de julio y agosto del año previo.This article presents the first study on dendroclimatology of Pinus pseudostrobus and Pinus devoniana in the state of Michoacán (Mexico), specifically in the municipalities of Áporo and Zitácuaro, both municipalities within the Monarch Butterfly Biosphere Reserve (MBBR). The sampling in Áporo, northwest of the MBBR, was held in Los Ejidos del Rincón del Soto and Arroyo Seco, in Sierra Chincúa (May 2011). In Zitácuaro, southwest of the reserve, a sampling was performed in the Ejido de San Juan de Zitácuaro, in the area of Ocotal and Palma, and Meso Sedano (June 2011). There were a total of 38 Pinus pseudostrobus and 12 Pinus devoniana sampled in both areas of the study and distributed in 28 trees in the municipality of Áporo and 22 in Zitácuaro. Two samples per tree were taken at 1.3 m height, resulting in a total of 100 tree cores. The dendrochronological series in Áporo for the species Pinus pseudostrobus were extended to 62 years (1949- 2010) and for Pinus devoniana 86 years (1925-2010); and the series in Zitácuaro for Pinus pseudostrobus and Pinus devoniana were extended to 47 years (1964-2010) and 44 years (1967-2010), respectively. The ring chronologies were validated using the program COFECHA, which calculates the cross correlations between individual series of the tree-growth, five series were eliminated due to very low or negative correlations. The climate data from Zitácuaro were obtained from two weather stations located in the same municipality. And, in the case of Áporo, the data was obtained from stations located in Senguio. The growth rates related to the climate were obtained by removing the growth trend of each tree due to the age, size and other factors such as the competition, using the program ARSTAN. The following statistics were used to evaluate the quality of the residual chronologies and to determine the potential dendrochronology of species for the different populations: the average correlation between series (Rbar), the signal expressed by the population (EPS), medium sensitivity (MS), and the auto-correlation of first order (AC). To analyze the correlation and the function of response between the radial growth and climate variables, the waste medium chronologies of the growth rates for both species, and the records of temperature and precipitation, were evaluated through the Dendroclim2002, which determines the period of the year that most influences the radial growth of Pinus in relation to monthly climate data. In order to establish the climatic parameters that control the radial growth of the studied species, the Pinus pseudostrobus was found to be the potential series to perform the dendrochronological study in Zitácuaro. The value of the series of Pinus devoniana is slightly lower (0.81) than the acceptance value (0.85). The series of radial growth were compared with the climate records of monthly precipitation, average monthly temperature, and average maximum and minimum monthly temperatures. Correlation functions indicate that the width of the rings of both species is regulated significantly by rainfall and the average maximum temperature in Zitácuaro. Both species react similarly to the climate, but with some differences. There is a positive relationship between radial growth of Pinus pseudostrobus and the increasing rainfall in April of the current year; and there is a negative relationship between radial growth and the increasing average maximum temperature in August the previous year. For Pinus devoniana there is a negative relationship between radial growth and the increasing rainfall in November of the previous year, and a positive relationship in February of the current year; and there is a negative relationship between radial growth and the increasing average of maximum temperature in July and August last year