Gramaticalització i funció discursiva dels verbs de percepció

This paper deals with Catalan perception verbs reanalyzed as discourse markers. The study focuses on the forms «aviam, a veure» (derived from veure ‘to see’), «miri» (from mirar ‘to look’), and «escolti» (from escoltar ‘to listen’), in a corpus of electoral debate. The research shows the interrelation between semantic and morphosyntactic features, on the one hand, and between these formal aspects and the pragmatic functions of the markers, on the other hand. The analysis highlights that perception verbs as discourse markers indicate power and politeness relationships among the participants in political debates, and this use is closely related to their origin as (active/passive, visual/auditory) verbs of perception and the different degree of grammaticalization that they exhibit a

Discurs i gramaticalització: verbs de percepció usats com a marcadors discursius en el debat electoral.

RESUM Aquesta tesi doctoral estudia el paper dels marcadors discursius procedents de verbs de percepció en català en el debat polític. En concret, se centra en el funcionament de les formes aviam, a veure, miri i escolti, originades en els verbs veure, mirar i escoltar, en el debat electoral. Es tracta dun grup delements bastant homogeni des del punt de vista semàntic, que realitza un paper destacat en el gènere analitzat pel que fa a lorganització de lintercanvi comunicatiu i a largumentació. Lestudi abasta dos vessants interrelacionats: en primer lloc, aborda els aspectes semàntics i morfosintàctics daquests marcadors i, a continuació, els pragmaticodiscursius. Així, posa de manifest com, des del punt de vista semàntic, aquests marcadors han passat del significat literal que tenien com a verbs (percepció física visual i auditiva) a un significat metafòric relacionat amb la percepció intellectual i/o a un significat discursiu relacionat amb la connexió i amb la subjectivitat del parlant. El treball mostra també com, parallelament al canvi de significat, aquestes formes perden (en major o menor grau) les característiques categorials que les definien com a verbs, de manera que deixen de funcionar com a predicats per a realitzar una funció connectiva en el nivell textual. Quant a les funcions pragmàtiques i discursives dels elements estudiats, directament relacionades amb els aspectes semàntics i formals descrits, es concreten en dos nivells: el de lorganització discursiva i el de les relacions que sestableixen entre els participants en el debat. Com a organitzadors del discurs, aquests marcadors estructuren el diàleg i gestionen lintercanvi, i, al mateix temps, realitzen funcions vinculades al torn de parla o al tema. Com a indicadors de les relacions entre els participants, aquests elements ens situen en el terreny de la cortesia lingüística, ja que sutilitzen fonamentalment per a introduir actes que amenacen la imatge positiva de linterlocutor. El marc teòric en què es desenvolupa aquest treball integra aportacions diverses basades en enfocaments teòrics centrats en lús lingüístic. Per una part, la lingüística cognitiva i la teoria de la gramaticalització acullen levolució semanticosintàctica dels marcadors discursius procedents de verbs de percepció. Per una altra, lanàlisi del discurs, i particularment lanàlisi de la conversa i els estudis sobre cortesia lingüística, proporcionen explicacions adients al paper discursiu daquestes formes en el debat electoral. __________________________________________________________________________________________________This doctoral dissertation deals with discourse markers that derive from Catalan verbs of perception in the political debate. The study focuses on the forms aviam, a veure, miri and escolti, whose origin is to be found in veure, mirar and escoltar. In addition, it analyzes the function of these elements in the electoral debate. The research presents two interrelated facets. In a primary plane, it treats semantic and morphosyntactic aspects; in a secondary plane, pragmatic-discoursive ones. From the semantic point of view, the aforementioned markers go from the literal meaning they had as verbs of perception (visual and auditive physical perception) to a metaphorical and discoursive meaning related to intelectual perception. Along with the semantic change, these forms lose (to a smaller or greater degree) the categorial characteristics that defined them as verbs, and stop working as predicates to carry out a connective function in the textual plane. At the pragmatic level, the functions of the analyzed elements can be spelled out in the following way: firstly, they manage the interactional exchange; secondly, they indicate the relations of power that are established between the participants of the debate. The theoretical frame on which this work is grounded integrates a diversity of approaches that focus on language use: cognitive linguistics and the theory of grammaticalization explain the semantic-syntactic evolution of the markers; discourse analysis and, particularly, conversational analysis and the studies on linguistic politeness provide adequate answers to the discourse role carried out by these forms in the electoral debate

Lexical encapsulation and evaluation in parliamentary debate.

Lexical encapsulation consists of a series of abstract unspecific nouns (fact, plan...) referring to predicative antecedents. This study is based on a corpus of parliamentary debate in English, Catalan and Spanish (PD) and deals with encapsulation as a complex lexical cohesion device which allows the addressor to evaluate the information of the debates in various ways. Our work tries to highlight the role of lexical encapsulation to reflect the addressor's positioning with respect to the topic discussed, and to establish whether there are outstanding cross-linguistic differences. In order to delimit the diverse evaluative strategies, an approach from the perspective of prototype theory is adopted, since there are fuzzy boundaries among the different evaluative operations observed. Firstly, the distinction between implicit and explicit evaluation is established. As for explicit evaluation, two different operations are described: objectivizing and subjectivizing encapsulation. The objectivizing one works as a subtle strategy of persuasion addressed mostly to the opponents, whereas the subjectivizing encapsulating structures point to rally the unconditional allies. The results show similar trends in the three languages due to the homogenizing potential of PD as a distinct genre of political discourse

La construcción de las profesiones sanitarias a través de las revistas especializadas

Este artículo analiza un conjunto de trece revistas de profesiones sanitarias con la intención de observar cómo estas prácticas discursivas constituyen un medio privilegiado de construcción de las profesiones y un valioso instrumento para la conceptualización y explicación de la sociología de las mismas. El análisis de los distintos discursos profesionales abre una vía de acceso a la comprensión de las culturas profesionales y sus mecanismos identitarios, comunicativos y promocionales en el seno de la sociedad donde se inscriben. This article analyses thirteen professional journals in the area of medicine and health care and examines these discursive practices as a useful field where professions are constructed. These journals are an excellent tool to understand and explain the sociology of the mentioned professions. Analyzing this sample of discourses facilitates the comprehension of professional cultures and their identity mechanisms, communication tools and marketing procedures in the framework of our societal context

Estructures encapsuladores amb valor metadiscursiu en el debat parlamentari

L?encapsulació per mitjà de noms abstractes i inespecífics (com ara conclusió, tema, realitat o problema) permet reïficar fragments discursius complexos de naturalesa predicativa i conceptualitzar-los semànticament. Així, els encapsuladors o shell nouns (Schmid 2000) constitueixen una classe funcional privilegiada per a delimitar l?estructura organitzativa de gèneres formals i mostren la vinculació entre encapsulació i metadiscurs. A partir d?un corpus de debat parlamentari en català, espanyol i anglès, i del marc teòric sobre el metadiscurs proporcionat per Hyland (2004) i Hyland & Tse (2005), aquest treball analitza la funció metadiscursiva de certes estructures amb encapsulador que reflecteixen com l?emissor organitza el discurs i interactua amb el potencial receptor. L?anàlisi d?aquestes estructures, amb graus de fixació diversos, permet establir cinc classes més o menys homogènies en les tres llengües: organitzadors textuals, adjunts oracionals, connectors lèxics (Cuenca 1998), locucions modals i dos patrons copulatius. Les classes es descriuen funcionalment, formalment i discursivament, mostrant com es vinculen al vessant textual o interpersonal del metadiscurs i sense obviar els límits difusos entre ambdues funcions

Els mecanismes de referència en la interfície gramàtica-discurs. Cohesió, coherència i cognició

La cohesió referencial integra una sèrie de mecanismes gramaticals lèxics de tipus fòric que estableixen lligams de caràcter sintàctic i semàntic entre les entitats discursives. Mitjançant la referència, els significats textuals s?entreteixeixen, de manera que es creen una sèrie de xarxes correferencials i de sentit a través de les quals s?encadenen els mots per contribuir a la cohesió textual.  Com a fenomen que inclou la pronominalització, l?el·lipsi o anàfora zero, la dixi textual (que es concreta bàsicament en l?ús no exofòric de demostratius) i una varietat de mecanismes de cohesió lèxica (relacions de repetició, reiteració i associació), la cohesió referencial se situa en la interfície entre el nivell gramatical i el pragmaticodiscursiu. D?una banda, explicita relacions sintacticosemàntiques de tipus estructural i jeràrquic entre els constituents oracionals; d?altra banda, palesa el grau d?activació de les entitats discursives en la memòria dels interlocutors i constitueix una evidència de l?organització discursiva, que permet interpretar la progressió temàtica i la coherència. Així doncs, la diversitat de mecanismes de referència es vincula amb la cohesió textual, en el nivell microestructural; esdevé una empremta, palesa i palpable, de les relacions de coherència, en el nivell de la macroestructura, i permet resseguir els processos cognitius en què interactuen els interlocutors per tal de fer efectiva la comunicació ?l?objectiu definitori del discurs? en el nivell contextual i pragmàtic

Gramaticalització i funció discursiva dels verbs de percepció

This paper deals with Catalan perception verbs reanalyzed as discourse markers. The study focuses on the forms «aviam, a veure» (derived from veure ‘to see’), «miri» (from mirar ‘to look’), and «escolti» (from escoltar ‘to listen’), in a corpus of electoral debate. The research shows the interrelation between semantic and morphosyntactic features, on the one hand, and between these formal aspects and the pragmatic functions of the markers, on the other hand. The analysis highlights that perception verbs as discourse markers indicate power and politeness relationships among the participants in political debates, and this use is closely related to their origin as (active/passive, visual/auditory) verbs of perception and the different degree of grammaticalization that they exhibit as discourse markers