Ensayos clínicos con fármacos hipolipemiantes

La resinas, los fibratos y estatinas constituyen los fármacos hipolipemiantes utilizados en España con ensayos clínicos que demuestran una reducción de la morbilidad y mortalidad cardiovascular. Durante el año 2004 han aparecido dos estudios que comparan dos estatinas a distintas dosis. Las características de los pacientes incluidos en los estudios abarcan desde la prevención primaria de la enfermedad cardiovascular, diabetes, hipertensión arterial y ancianos hasta la prevención secundaria con enfermos afectos de cardiopatía isquémica o enfermedad cardiovascular. La reducción del colesterol de las lipoproteínas de baja densidad (cLDL) conseguida con estatinas está entre un 14% hasta un 43%. Las resinas y fibratos obtienen descensos inferiores al 10%. Estos afectan a los otros componentes del perfil lipídico aumentando las lipoproteínas de alta densidad (cHDL) y reduciendo los triglicéridos. El cLDL más bajo en el grupo control es 113 mg/dl y el más alto 198 mg/dl; mientras en el grupo intervención el cLDL más bajo es 82 mg/dl y el más alto 175 mg/dl. Los estudios que comparan dos estatinas ha distinta dosis presentan reducciones del 34,7% y 18,5% entre el grupo control e intervención. La demostración de la reducción del infarto de miocardio es el resultado más consistente de las estatinas y de los otros fármacos hipolipemiantes. Los estudios de prevención primaria obtienen un número necesario de pacientes a tratar (NNT) superior a 20 y los de prevención secundaria inferior a esta cifra. Algunos de los estudios de prevención primaria y secundaria han demostrado la prevención del ictus. El riesgo de ictus de los estudios con fármacos hipolipemiantes es más bajo que el de infarto de miocardio. El NNT más obtenido es de 30. Sólo algunos estudios de prevención secundaria han demostrado una reducción de la mortalidad total Los ensayos que comparan dos estatinas no reducen significativamente el número de infartos de miocardio, ictus o mortalidad total. Sólo cuando se asocian las diferentes enfermedades cardiovasculares los resultados son significativos. La utilización de dosis altas de estatinas también aumenta el riesgo de hepatopatía y miopatía

Algunas cuestiones pendientes

Las cuestiones pendientes de resolver en el tratamiento y control de los factores de riesgo son innumerables. Sin embargo, he elegido tres temas que encuentro más pertinentes por su actualidad y repercusión práctica: el inicio del tratamiento con fármacos antihipertensivos, el objetivo de control del colesterol de las lipoproteínas de baja densidad (cLDL), ambos temas utilizando parte del material de este número de la revista, y, por último, analizar las consecuencias derivadas de las nuevas recomendaciones de las Sociedades Europeas. La elección del mejor fármacos para iniciar el tratamiento antihipertensivo no es una cuestión resuelta como se ha podido comprobar en la lectura del capítulo de esta revista titulado "Ensayos clínicos que comparan dos fármacos antihipertensivos". Así, los resultados prometedores de dos grupos terapéuticos, inhibidores de la enzima de conversión de la angiotensina y los antagonistas de los receptores de la angiotensina II, por su efecto protector de los órganos diana no se ha visto refrendado por los resultados de los ensayos clínicos. En términos generales, hemos comprobado que no existen diferencias relevantes entre los distintos grupos de fármacos si analizamos los datos de los ensayos clínicos sobre prevención del infarto de miocardio, ictus o mortalidad total

Development of a tool for the estimation of rooftop solar photovoltaic generation

In this project, a tool has been created capable of estimating the solar photovoltaic energy generation potential of any building, taking into account its characteristics, the typical meteorological information of the chosen location, and the shadows cast on the roof. To carry it out, we have worked on the integration of two different parts using Python programming language. The first part consists of the validation of a first shadow module created by the CIMNE (Centre Internacional de Mètodes Numèrics a l'Enginyeria). This program studies the obstacles located around the interested roof and how they affect the solar radiation on the roof depending on the solar position. The validation of the shadow module has been carried out by comparing the results obtained with the obstacles adjacent to the building under study and taking into account the sun's path at different times of the day and times of the year. In the second part, a module has been developed and validated to estimate the hourly generation of a possible photovoltaic installation. This program has been created from the generation of a Python code from the SAM (System Advisor Model) software, taking into account the shading matrix obtained in the first module. To make these estimates, the characteristics of the installation to be simulated are defined (solar panels, inverters, installation losses, etc.). The validation of the power generation estimation module was carried out by comparing the results of the code created with the executions using the aforementioned SAM software. The validation of the entire program has been carried out by comparing the output of the radiation after shading on the roof of the complete execution and the same parameter estimated by PVGIS (a web page that provides information on solar radiation and the performance of photovoltaic systems). Both PVGIS and the program created that estimates the solar potential of roofs use the same meteorological data

Feedback mitjançant screencast. Percepció dels/de les alumnes i repercussió en el seu aprenentatge

L’avaluació i els comentaris que la complementen i/o suporten són un element de correcció i redirecció de l’aprenentatge dels estudiants. Els imputs que reben els ajuden a assimilar allò que ja han aprés i a comprendre com millorar tot allò que encara no han adquirit de forma adequada. La correcció manual tradicional sobre paper no admet grans arguments ni explicacions i acaba per resumir-se en l’assenyalament de les errades i, en algunes ocasions, dels encerts. L’espai físic i temporal són, sovint, els elements que posen barreres a explicacions més específiques i desenrotllades. L’ús del screencast (gravació audiovisual de la pantalla de l’ordinador i del so al seu voltant) permet enregistrar en pantalla la imatge del treball rebut pel professor, el moviment del ratolí sobre el text/les imatges i la veu del professor fent els comentaris necessaris sense limitacions d’espai ni temps. He aplicat d’aquesta pràctica docent per primera vegada el curs present. Amb el present estudi em propose conèixer quina percepció tenen els/les alumnes d’aquesta incorporació tecnològica a l’avaluació, com repercuteixen els comentaris en àudio al seu aprenentatge i si tenen cap suggeriment que ajude a acceptar, rebutjar i/o millorar el feedback i la valoració mitjançant screencast

Avaluació recíproca. L’aportació de moodle a l'activitat docent

Un dels objectius de moltes assignatures és l'assoliment de criteris per part dels alumnes. Els estudiants els assoleixen, però no sempre en són conscients. Posar-los enfront dels treballs dels companys, i demanar-los que els valoren, els ajuda a utilitzar el criteri adquirit en cada assignatura. Per a facilitar-los la tasca, com a docent, els facilite els paràmetres al voltant dels quals fer girar la seua avaluació. Aquesta pràctica resulta útil en diferents aspectes, com avaluar la mesura de l'adquisició de criteris específics, de l'assentament dels coneixements, la reflexió dels estudiants sobre el propi aprenentatge i carències, i fins i tot perquè senten empatía amb els professors. Vaig aplicar l'avaluació recíproca el curs 2012-2013 i en vaig realitzar un primer estudi que m'ha permès incorporar algunes millores suggerides pels estudiants. En aquesta comunicació traduiré com s'han acceptat les evolucions en el present curs així com què és allò que els alumnes valoren més i/o menys d'aquesta pràctica docent. Igualment, parlaré de què està suposant l'ús de moodle per al desenvolupament de l'avaluació mútua. Finalment, explicaré les millores que els alumnes suggereixen i com em plantege incorporar-les d'ara endavant

El eje mediterráneo y las redes transeuropeas de transporte (RTE-T) : historia de un desencuentro

Josep Vicent Boira analitza com, malgrat la cohesió de l'Arc Mediterrani i de les seves fortes relacions comercials i socials, s'ha anat perdent interès polític en la seva materialització física. Argumenta múltiples raons —poc interès de la UE, falta d'una organització institucional permanent de la regió— que, combinades amb el sistema d'assignació de projectes de la UE, on prevalen els interessos nacionals per sobre dels criteris a escala europea, han impedit la consolidació de l'eix. Així mateix, el concepte de l'Espanya radial no ha afavorit el desenvolupament dels eixos nord-sud que estructuran la Península.Josep Vicent Boira analyses how, despite the cohesion of the Mediterranean Arc and its strong business and social relations, there has been a loss of political interest in its physical materialisation. He presents several reasons for this (the limited interest of the EU, the lack of permanent institutional organisation in the region) that, combined with the system of assigning projects in the EU, in which national interests are rewarded ahead of criteria on a European scale, have prevented the axis from being consolidated. Meanwhile, the concept of a radial Spain has not benefited the development of the north-south axes that structure the peninsula.Josep Vicent Boira analiza cómo, a pesar de la cohesión del Arco Mediterráneo y de sus fuertes relaciones comerciales y sociales, se ha ido perdiendo interés político en su materialización física. Argumenta múltiples razones —poco interés de la UE, falta de una organización institucional permanente de la región— que, combinadas con el sistema de asignación de proyectos en la UE, donde priman los intereses nacionales por encima de los criterios a escala europea, han impedido la consolidación del eje. Asimismo, el concepto de la España radial no ha favorecido el desarrollo de los ejes norte-sur que estructuran la Península

L'Eix Mediterrani : entre les dinàmiques locals i la perspectiva megaregional

L'article analitza la dinàmica de relacions de l'Eix Mediterrani en el marc més ampli del debat sobre el concepte de megaregions, desenvolupat per autors com Kenichi Ohmae, Richard Florida i altres. La primera part recull noves evidències dels vincles geoeconòmics que uneixen els territoris de l'Eix Mediterrani, amb una referència especial al País Valencià i Catalunya, per al període 1975-2008, a partir d'una nova lectura d'alguns treballs coneguts sobre estructures territorials a Espanya. En segon lloc, s'hi presenten algunes de les principals aportacions referides a les megaregions, en tant que àrees fortament integrades entorn a sistemes urbans densos i amb un pes important en l'economia internacional. Als Estats Units, aquestes àrees són tingudes en compte, per exemple, en la planificació de les principals infraestructures de transport. Finalment, s'hi identifica l'Eix Mediterrani com a megaregió, i s'hi defensa que la cooperació entre els territoris que l'integren és una forma eficient d'assegurar el seu futur desenvolupament.El artículo analiza la dinámica de relaciones del Eje Mediterráneo en el marco más amplio del debate entorno al concepto de megarregiones, desarrollado por autores com Kenichi Ohmae, Richard Florida y otros. La primera parte recoge nuevas evidencias de los vínculos geoeconómicos que unen los territorios del Eje Mediterráneo, con especial referencia al País Valenciano y Cataluña, para el período 1975-2008, a partir de una nueva lectura de algunos trabajos ya conocidos sobre estructuras territoriales en España. En segundo lugar, se presentan algunas de las principales aportaciones referidas a las megarregiones, en tanto que áreas fuertemente integradas entorno a sistemas urbanos densos y con un peso importante en la economía internacional. En Estados Unidos, estas áreas se tienen en cuenta, por ejemplo, para la planificación de las principales infraestructuras de transporte. Finalmente, se identifica el Eje Mediterráneo como megarregión, y se defiende que la cooperación entre los territorios que lo integran es una forma eficiente de asegurar su futuro desarrollo.L'article analyse la dynamique de relations de l'Axe Méditerranéen dans le cadre plus vaste de débat sur le concept de mégarégions développé par des auteurs comme Kenichi Ohmae, Richard Florida et d'autres. La première partie rassemble de nouvelles preuves des liens géoéconomiques qui unissent les territoires de l'Axe Méditerranéen, avec une particulière référence au Pays Valencien et à Catalogne, pour la période de 1975-2008, à partir d'une nouvelle lecture de quelques travaux déjà connus sur les structures territoriales en Espagne. Deuxièmement, ils se présentent certaines des principales contributions relatives aux mégarégions en tant que des secteurs fortement intégrés autour de systèmes urbains denses et avec un poids important dans l'économie internationale. Aux États-Unis, ces secteurs sont pris en considération, par exemple, pour la planification des principales infrastructures de transport. Finalement, on identifie l'Axe Méditerranéen comme mégarégion et on défend que la coopération entre les territoires qui l'intègrent soit une façon efficace d'assurer son futur développement.The article analyzes the dynamics of relations of the Mediterranean Axis in the wider frame of the debate about the concept of megaregions, developed by authors such as Kenichi Ohmae, Richard Florida and others. First, it gathers new evidence of the geoeconomic links that join the territories of the Mediterranean Axis, with special reference to the Valencian Country and Catalonia, for the period of 1975-2008, drawing on a new reading of some works already known on territorial structures in Spain. Secondly, there is a discussion of some of the principal contributions referring to megaregions, explained as strongly integrated areas around dense urban systems, and with an important weight in the international economy. In the United States these areas are used, for example, for the planning of the principal transportation infrastructures. Finally, the Mediterranean Axis is identified as a megaregion, and cooperation among the territories that integrate it is defended as an efficient way of assuring its future development

Tècniques de cultius aplicades a la conservació- restauració en cas d’atac fúngic sobre peces a intervenir

Aquest article està basat en un apartat del treball nal Caracterització d’atac fúngic en suport escultòric orgànic: eines necessàries per a un conservador-restaurador, per avaluar el tipus d’atac fúngic que té lloc en materials lignocel·lulòsics; en el qual s’apliquen tècniques de cultiu biològic per tal de determinar el tipus d’activitat enzimàtica que presenta una espècie fúngica, la qual és causant de degradació al suport escultòric de fusta. Les tècniques experimentals es van dur a terme durant l’estada de Formació Pràctica en Centres de Treball al grup GRAPAC-Cetec de la Universitat Autònoma de Barcelona, efectuant una sèrie d’assajos en placa de cultiu per avaluar l’activitat cel·lulolítica i amilòtica de microorganismes aïllats en cultiu

El eje mediterráneo y las redes transeuropeas de transporte (RTE-T) : historia de un desencuentro. De la cumbre de Essen (1994) a la dimensión exterior (2006)

Josep Vicent Boira analitza com, malgrat la cohesió de l'Arc Mediterrani i de les seves fortes relacions comercials i socials, s'ha anat perdent interès polític en la seva materialització física. Argumenta múltiples raons -poc interès de la UE, falta d'una organització institucional permanent de la regió- que, combinades amb el sistema d'assignació de projectes de la UE, on prevalen els interessos nacionals per sobre dels criteris a escala europea, han impedit la consolidació de l'eix. Així mateix, el concepte de l'Espanya radial no ha afavorit el desenvolupament dels eixos nord-sud que estructuran la Península