Aproximació al procés transformador de la ciutat de Tarraco. Del Baix Imperi a l'Edat Mitjana

El coneixement de l'urbanisme de la ciutat de Tarragona és un tema abordat els darrers anys per un nodrit grup d'investigadors i estudiosos. Malgrat aquest creixent interès, els problemes al respecte són encara importants i, fins i tot, difícils de resoldre. Un tema si bé abordat, però encara per estudiar de forma aprofondida, és el de l'evolució urbanística des d'epoca romana a l'actualitat. En l'article que ara segueix es pretén donar un estat de la qüestió de l'evolució urbana de la ciutat des del Baix Imperi a l'Edat Mitjana, i es fa especial incidència a la influència del Cristianisme en aquesta. Així l'anomenada "crisi del segle III", les transformacions durant el Baix Imperi i període visigot, la "desocupació" durant l'impas andalusí i la recuperació urbana a partir de l'Edat Mitjana són temes que s'aborden, tot proposant diferentes hipotesis de treball, que com a tals caldra ratificar o desestimar al compas de noves investigacions.Many scholars and scientists have been investigating Tarragona's town planning for the last years. Despite of this growing interest, in it, there have been found important problems and others even difficult to solve. The town developement from ther Roman age to our days is a subject wich has been studied but not in a very deep way. What is intended in this article is to give a concrete view of Tarragona's town developement, from the period of the Low Empire to the Middle Ages especially remaking the Christian influence in tbis evolution. The so called "ill Century AD crises" the transformation during the Low Empire and the Visigothic period, the "unoccupation" during the islamic time ara mentiared in this article, proposing different hipothesis wich will be accepted or refuses through future investigations

A la recerca del temple d'August a Tarragona: una experiència entre arqueologia i geofísica

La catedral de Tarragona està enclavada en l'espai més elevat de la ciutat. Els romans ocuparen aquest indret a partir de final del segle III aC i el convertiren en el campament militar des d'on iniciaren, a la Península, les lluites contra els cartaginesos, comandats per Anníbal. Tarraco fou punt d'arribada de les tropes que iniciaren la conquesta d'Iberia. En temps de l'emperador August Tarraco fou elevada a la categoria de capital de la Provincia Hispania Citerior i s'hi inicià una sèrie de transformacions urbanístiques d'acord amb el nou rang. És així que l'historiador Tàcit esmenta que l'any 15 dC una representació de tarraconenses van demanar a Tiberi autorització per aixecar un temple de culte al seu antecessor August, que podia haver estat el primer que se li dedicà fora de Roma. Així ens ho indiquen les fonts clàssiques: in omnes provincias exemplum. Finalment, l'epigrafia ens parla de l'existència del Concilium Prouinciae Hispaniae Citerioris, el màxim òrgan provincial. La major part d'estudis arqueològics que s'han desenvolupat fins ara coincideixen a ubicar el temple augustal a l'acròpolis de la ciutat, l'espai actualment ocupat per la catedral medieval de Tarragona