894 research outputs found

    Procés d’avaluació dels projectes de recerca presentats a la Convocatòria 2011 de la Fundació La Marató de TV3: regeneració i transplantament d’òrgans i teixits

    Get PDF
    Recerca; Avaluació; Projectes d'investigacióInvestigación; Evaluación; Proyectos de investigaciónResearch; Evaluation; Research projectsDes de l’any 2001, l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS) gestiona el procés d’avaluació dels projectes presentats a les convocatòries d’ajuts a la recerca de la Fundació La Marató de TV3. A més de garantir i facilitar l’avaluació dels projectes, les tasques que desenvolupa l’AIAQS tenen com a objectiu afavorir que aquest procés d’avaluació sigui suficientment rigorós en la seva valoració metodològica i flexible quant a la seva aplicació, a la vegada que transparent i obert als professionals i a la població, avalant la qualitat dels projectes relacionats. En el decurs de l’esmentat procés d’avaluació s’han seguit una sèrie d’etapes, d’acord amb una planificació prèvia, per tal de determinar la qualitat científica dels projectes que, en conjunt, presentessin un major rigor metodològic i que, alhora, fossin rellevants i aplicables dins del seu context. En aquesta edició sobre regeneració i transplantament d’òrgans i teixits, es van presentar 209 projectes, 4 dels quals van ser rebutjats per no complir les bases de la convocatòria. Per tant, se’n varen acceptar 205 que, per àrea de recerca i segons la classificació dels mateixos investigadors, es distribueixen en 119 projectes de recerca bàsica, 49 de recerca clínica i 5 de recerca epidemiològica; la resta (32 projectes) són combinacions d’aquestes àrees de recerca. A més, 119 són projectes unitaris i 86 es presenten com a coordinats. Un total de 105 experts internacionals van avaluar els projectes mitjançant un qüestionari estructurat en dues etapes: en primer lloc s’avaluava el projecte anonimitzat; en segon lloc el grup investigador i, finalment, s’acabava valorant cadascun dels projectes com a finançable, finançable amb reserves, dubtós o no finançable. Cada projecte va ser assignat a dos avaluadors en funció de les característiques de la recerca i de l’expertesa de l’avaluador. Els avaluadors van actuar de forma independent. Un grup de 7 avaluadors va formar part del comitè ad hoc que va dur a terme la darrera fase del procés d’avaluació. El resultat de l’avaluació indica que, sobre la base de la qualitat metodològica i rellevància, dels 205 projectes acceptats a la convocatòria, 62 són tributaris de finançament. Aquesta selecció prèvia va ser la base que va examinar el comitè ad hoc (o panel) que va identificar 29 projectes prioritaris i, per tant, tributaris de finançament. La seva distribució, per àrea de recerca, és de 23 projectes de recerca bàsica, 3 de clínica i 3 de recerca bàsica-clínica. Quant a tipus de projecte, 8 són unitaris i 21 coordinats. Els projectes prioritaris poden arribar a tenir, principalment, un impacte en l’avenç del coneixement i, en segon lloc, un impacte en els guanys en salut i en la capacitació d’individus, equips i infraestructures. La valoració que els avaluadors membres del comitè ad hoc han fet del procés d’avaluació ha estat positiva. També van fer suggeriments per a la millora del procés d’avaluació, en part inspirats en experiències prèvies en comitès d’avaluació de programes de la Unió Europea o dels Estats Units.Desde el año 2001, la Agencia de Información, Evaluación y Calidad en Salud de Cataluña (AIAQS) gestiona el proceso de evaluación de los proyectos presentados a las convocatorias de ayudas a la investigación de la Fundació La Marató de TV3. Además de garantizar y facilitar la evaluación de los proyectos, el trabajo que desarrolla la AIAQS tiene como objetivo favorecer que dicho proceso de evaluación sea suficientemente riguroso en su valoración metodológica y flexible en cuanto a su aplicación, a la vez que transparente y abierto a los profesionales y a la población, avalando la calidad de los proyectos relacionados. En el transcurso del mencionado proceso de evaluación se han seguido una serie de etapas, de acuerdo con una planificación previa, con el fin de determinar la calidad científica de los proyectos que, en conjunto, presentasen un mayor rigor metodológico y que, a su vez, fueran relevantes y aplicables dentro de su contexto. En esta edición sobre regeneración y trasplante de órganos y tejidos, se presentaron 209 proyectos, 4 de los cuales fueron rechazados por no cumplir las bases de la convocatoria. Por lo tanto, se aceptaron 205 que, por área de investigación y según la clasificación de los propios investigadores, se distribuyen en 119 proyectos de investigación básica, 49 de investigación clínica y 5 de investigación epidemiológica; el resto (32 proyectos) son combinaciones de estas áreas de investigación. Además, 119 son proyectos unitarios y 86 se presentan como coordinados. Un total de 105 expertos internacionales evaluaron los proyectos mediante un cuestionario estructurado en dos etapas: en primer lugar se evaluaba el proyecto anonimizado; en segundo lugar, el grupo investigador; y, finalmente, se acababa valorando cada uno de los proyectos como financiable, financiable con reservas, dudoso o no financiable. Cada proyecto se asignó a dos evaluadores en función de las características de la investigación y de la experiencia del evaluador. Los evaluadores actuaron de forma independiente. Un grupo de 7 evaluadores formó parte del comité ad hoc que realizó la última fase del proceso de evaluación. El resultado de la evaluación indica que, sobre la base de la calidad metodológica y relevancia, de los 205 proyectos aceptados a la convocatoria, 62 son tributarios de financiación. Esta selección previa fue la base que examinó el comité ad hoc (o panel) que identificó 29 proyectos prioritarios y, por tanto, tributarios de financiación. Su distribución, según área de investigación, es de 23 proyectos de investigación básica, 3 de clínica y 3 de investigación básica-clínica. En cuanto al tipo de proyecto, 8 son unitarios y 21 coordinados. Los proyectos prioritarios pueden llegar a tener, principalmente, un impacto en el avance del conocimiento y, en segundo lugar, un impacto en ganancias en salud y en la capacitación de individuos, equipos e infraestructuras. La valoración que los evaluadores miembros del comité ad hoc han hecho del proceso de evaluación ha sido positiva. También hicieron sugerencias para la mejora de dicho proceso, en parte inspirados en experiencias previas en comités de evaluación de programas de la Unión Europea o de los Estados Unidos.Since 2001, the Catalan Agency for Health Information, Assessment and Quality (CAHIAQ) has managed the process of evaluation of the research projects submitted to calls for research of La Marató de TV3 Foundation. Besides guaranteeing and facilitating the assessment of the projects, the CAHIAQ’s aim is to make sure that this assessment process is sufficiently rigorous in its methodological assessment, and flexible in its application, and transparent and open to professionals and the population, to endorse the quality of the results. This assessment process has gone through a series of planned stages to determine the scientific quality of the projects which overall presented the greatest methodological rigour and were also relevant and applicable in their context. In this edition on regeneration and transplantation of organs and tissues, 209 projects were submitted. On the basis of these specific call requirements, 4 projects were excluded. Therefore, 205 projects were accepted and reviewed, which by area of research and according to the classification of the actual investigators, are distributed into 119 basic research projects, 49 clinical research and 5 epidemiological research, the rest (32 projects) are combinations of these research areas. Furthermore, 119 are individual projects and 86 are submitted as coordinated ones. A total of 105 international reviewers evaluated the projects by means of a structured questionnaire in two stages. First, the anonymized project was assessed and second, the research team and finally each project had to be classified as recommended for funding, recommended with reservations, questionable or not recommended. Each project was assigned to two reviewers according to the characteristics of research and expertise of the reviewer. The reviewers acted independently. A group of 7 reviewers was part of the ad-hoc committee that carried out the last phase of the evaluation process. The result of the evaluation indicates that, on the basis of methodological quality and relevance, of the 205 projects accepted and reviewed, 62 were likely on funding. This selection was the basis examined by an ad-hoc committee which identified 29 priorized projects tributary of funding. Their distribution by area of research is 23 basic research projects, 3 clinical research projects and 3 basic-clinical research projects. Eight of the projects are individual and 21, coordinated. The priority projects are likely to have an impact in advancing knowledge and secondly, a health ans social impact followed by a capacity building impact. The members of the evaluation committee of the process of assessment were positive. They also suggested a number of potential improvements in the process, based on previous experiences in European or North-American evaluation programme committees

    Procés d’avaluació dels projectes de recerca presentats a la Convocatòria 2012 de la Fundació La Marató de TV3: càncer

    Get PDF
    Recerca; Avaluació; Projectes d'investigacióInvestigación; Evaluación; Proyectos de investigaciónResearch; Evaluation; Research projectsDes de l’any 2001, l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) gestiona el procés d’avaluació dels projectes presentats a les convocatòries d’ajuts a la recerca de la Fundació La Marató de TV3. A més de garantir i facilitar l’avaluació dels projectes, les tasques que desenvolupa l’AQuAS tenen com a objectiu afavorir que aquest procés d’avaluació sigui suficientment rigorós en la seva valoració metodològica i flexible quant a la seva aplicació, a la vegada que transparent i obert als professionals i a la població, avalant la qualitat dels projectes presentats. En el decurs de l’esmentat procés d’avaluació s’han seguit una sèrie d’etapes, d’acord amb una planificació prèvia, per tal de determinar la qualitat científica dels projectes que, en conjunt, presentessin un major rigor metodològic i que, alhora, fossin rellevants i aplicables dins del seu context. En aquesta edició sobre càncer es van presentar 318 projectes, un dels quals va ser rebutjat per no complir les bases de la convocatòria. Per tant, se’n varen acceptar 317 que, per àrea de recerca i segons la classificació dels mateixos investigadors, es distribueixen en 162 projectes de recerca bàsica, 62 de recerca clínica i 22 de recerca epidemiològica; la resta (71 projectes) són combinacions d’aquestes àrees de recerca. A més, 185 són projectes unitaris i 132 es presenten com a coordinats. Un total de 257 experts internacionals van avaluar els projectes mitjançant un qüestionari estructurat en dues etapes: en primer lloc s’avaluava el projecte anonimitzat; en segon lloc el grup investigador i, finalment, s’acabava valorant cadascun dels projectes com a finançable, finançable amb reserves, dubtós o no finançable. Cada projecte va ser assignat a dos avaluadors en funció de les característiques de la recerca i de l’expertesa de l’avaluador. Els avaluadors van actuar de forma independent. Un grup de 10 avaluadors va formar part del comitè ad hoc que va dur a terme la darrera fase del procés d’avaluació. El resultat de l’avaluació indica que, sobre la base de la qualitat metodològica i rellevància, dels 317 projectes acceptats a la convocatòria, 129 són tributaris de finançament. Aquesta selecció prèvia va ser la base que va examinar el comitè ad hoc (o panel) que va identificar 45 projectes prioritaris i, per tant, tributaris de finançament. La seva distribució, per àrea de recerca, és de 31 projectes de recerca bàsica, 7 de bàsica-clínica, 4 de clínica, 2 de epidemiològica i un de recerca bàsica-clinica-epidemiològica. Quant a tipus de projecte, 19 són unitaris i 26 coordinats. Els projectes prioritaris, segons el seus proponents, poden arribar a tenir, principalment, un impacte en l’avenç del coneixement i, en segon lloc, un impacte en els guanys en salut, seguit per la capacitació d’individus, equips i infraestructures. La valoració que els avaluadors membres del comitè ad hoc han fet del procés d’avaluació ha estat positiva. També van fer suggeriments per a la millora del procés d’avaluació, en part inspirats en experiències prèvies en comitès d’avaluació de programes de la Unió Europea o dels Estats Units.Desde el año 2001, la Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) gestiona el proceso de evaluación de los proyectos presentados a las convocatorias de ayudas a la investigación de la Fundació La Marató de TV3. Además de garantizar y facilitar la evaluación de los proyectos, el trabajo que desarrolla la AQuAS tiene como objetivo favorecer que dicho proceso de evaluación sea suficientemente riguroso en su valoración metodológica y flexible en cuanto a su aplicación, a la vez que transparente y abierto a los profesionales y a la población, avalando la calidad de los proyectos relacionados. En el transcurso del mencionado proceso de evaluación se han seguido una serie de etapas, de acuerdo con una planificación previa, con el fin de determinar la calidad científica de los proyectos que, en conjunto, presentasen un mayor rigor metodológico y que, a su vez, fueran relevantes y aplicables dentro de su contexto. En esta edición sobre el cáncer, se presentaron 318 proyectos, uno de los cuales fue rechazado por no cumplir las bases de la convocatoria. Por lo tanto, se aceptaron 317 que, por área de investigación y según la clasificación de los propios investigadores, se distribuyen en 162 proyectos de investigación básica, 62 de investigación clínica y 22 de investigación epidemiológica; el resto (71 proyectos) son combinaciones de estas áreas de investigación. Además, 185 son proyectos unitarios y 132 se presentan como coordinados. Un total de 257 expertos internacionales evaluaron los proyectos mediante un cuestionario estructurado en dos etapas: en primer lugar se evaluaba el proyecto anonimizado; en segundo lugar, el grupo investigador; y, finalmente, se acababa valorando cada uno de los proyectos como financiable, financiable con reservas, dudoso o no financiable. Cada proyecto se asignó a dos evaluadores en función de las características de la investigación y de la experiencia del evaluador. Los evaluadores actuaron de forma independiente. Un grupo de 10 evaluadores formó parte del comité ad hoc que realizó la última fase del proceso de evaluación. El resultado de la evaluación indica que, sobre la base de la calidad metodológica y relevancia, de los 317 proyectos aceptados en la convocatoria, 129 son tributarios de financiación. Esta selección previa fue la base que examinó el comité ad hoc (o panel) que identificó 45 proyectos prioritarios y, por tanto, tributarios de financiación. Su distribución, según área de investigación, es de 31 proyectos de investigación básica, 7 de básica-clínica, 4 de clínica, 2 de epidemiológica y uno de investigación básica-clínica-epidemiológica. En cuanto al tipo de proyecto, 19 son unitarios y 26 coordinados. Los proyectos prioritarios pueden llegar a tener, principalmente, un impacto en el avance del conocimiento y, en segundo lugar, un impacto en ganancias en salud y en la capacitación de individuos, equipos e infraestructuras. La valoración que los evaluadores miembros del comité ad hoc han hecho del proceso de evaluación ha sido positiva. También hicieron sugerencias para la mejora de dicho proceso, en parte inspirados en experiencias previas en comités de evaluación de programas de la Unión Europea o de los Estados Unidos.Since 2001, the Agency for Health Quality and Assessment of Catalonia (AQuAS) has managed the process of evaluation of the research projects submitted to calls for research of La Marató de TV3 Foundation. Besides guaranteeing and facilitating the assessment of the projects, the AQUAS’s aim is to make sure that this assessment process is sufficiently rigorous in its methodological assessment, and flexible in its application, and transparent and open to professionals and the population, to endorse the quality of the results. This assessment process has gone through a series of planned stages to determine the scientific quality of the projects which overall presented the greatest methodological rigour and were also relevant and applicable in their context. In this edition on cancer, 318 projects were submitted. On the basis of these specific call requirements, one project were excluded. Therefore, 317 projects were accepted and reviewed, which by area of research and according to the classification of the actual investigators, are distributed into 162 basic research projects, 62 clinical research and 22 epidemiological research, the rest (71 projects) are combinations of these research areas. Furthermore, 185 are individual projects and 132 are submitted as coordinated ones. A total of 257 international reviewers evaluated the projects by means of a structured questionnaire in two stages. First, the anonymized project was assessed and second, the research team and finally each project had to be classified as recommended for funding, recommended with reservations, questionable or not recommended. Each project was assigned to two reviewers according to the characteristics of research and expertise of the reviewer. The reviewers acted independently. A group of 10 reviewers was part of the ad-hoc committee that carried out the last phase of the evaluation process. The result of the evaluation indicates that, on the basis of methodological quality and relevance, of the 317 projects accepted and reviewed, 129 were likely on funding. This selection was the basis examined by an ad-hoc committee which identified 45 priorized projects tributary of funding. Their distribution by area of research is 31 basic research projects, 7 basic-clinical research projects, 4 clinic research projects, 2 epidemiologic research projects and one basic-clinical-epidemiologic research projects. Nighteen of the projects are individual and 26, coordinated. The priority projects are likely to have an impact in advancing knowledge and secondly, a health ans social impact followed by a capacity building impact. The opinion of the members of the evaluation committee with regards to the process of assessment were positive. They also suggested a number of potential improvements in the process, based on previous experiences in European or North-American evaluation programme committees

    LA INMIGRANTE Y SU SALUD, UN CAMINO POR RECORRER EN EL S. XXI

    Get PDF
    Introduction The demand for health care in Murcia has made us question how immigrants perceive our health care system. Thus the importance of observing the behavior of immigrants, as they face obstacles appearing because they are women and belong to a different culture, an issue that can be difficult for health care workers. Methodology: The study was conducted with a sample of 41 female immigrants in the Murcia region. Five introductory interviews were carried out as an introductory tool in this observational descriptive study. After obtaining the results some forms were filled out consisting of closed questions concerning the attention given, obstacles and gender issues when it comes to receiving their health care. As a criterion of exclusion, there was an absence of males during the questioning so as not to affect the response of the interviewee. Discussion The vast majority of those interviewed have difficulty communicating with health care staff. Dissatisfaction with the service provided could arise. It shows the great importance of a mediator between professionals and female immigrants. Therefore, health care services should be open to all people in our society, not only in situations of illness but also to improve health. Conclusions • Encourage the need for a multicultural mediator in all places where health care is provided. •Required that health professionals who provide care should be trained in cultural aspects. •Health policy towards immigration groups should be implemented.Introducción La demanda de atención sanitaria en nuestra Región nos ha llevado a cuestionarnos cómo las inmigrantes perciben nuestra atención sanitaria, por ello la importancia de observar el comportamiento de las inmigrantes ante los obstáculos que se les presentan por el hecho de ser mujeres y de pertenecer a una cultura diferente y que pueda ser objeto de dificultad para el personal sanitario. Metodología El estudio se ha realizado con una muestra de 41 mujeres inmigrantes de la Región de Murcia de tipo observacional descriptivo, en el que se hicieron 5 entrevistas como herramienta introductoria. Tras los resultados obtenidos se han llevado a cabo unos formularios que constan de preguntas cerradas referentes a la atención prestada, obstáculos y razón de sexo a la hora de recibir su atención sanitaria. Como criterio de exclusión, ausencia del género masculino durante las preguntas-respuestas para no influir en la respuesta de la entrevistada. Discusión La gran mayoría de las entrevistadas presentan dificultades para comunicarse con el personal sanitario. Pudiendo provocar una insatisfacción del servicio que se le presta. Se muestra la gran importancia de una persona mediadora entre profesionales y mujeres inmigrantes. Por tanto, los servicios de Salud deben estar abiertos a todas las personas que configuran nuestra sociedad, no solamente en situación de enfermedad sino también para mejorar la salud. Conclusiones • Potenciar la necesidad de un mediador multicultural en todos los centros donde se presta atención sanitaria. • Exigencia curricular de formación en aspectos culturales a los profesionales sanitarios que prestan sus cuidados. • Se debería proyectar la política sanitaria hacia los grupos inmigratorios

    ANTIOXIDANT AND HYPOGLYCEMIC EFFECTS OF WATERCRESS (NASTURTIUM OFFICINALE) EXTRACTS IN DIABETIC RATS

    Get PDF
    Background: Watercress is a semi-aquatic plant used in traditional medicine to treat various ailments, such as flu, cough, avitaminosis, and anorexia; it is also used as a diuretic and for hypoglycemia treatment in diabetes. In this study, we report the antioxidant and hypoglycemic activity of orally administered aqueous (WAQE), acetonic (WAE), and alcoholic (WOHE) watercress extracts. The effect of subchronic administration of watercress extracts on oxidative stress was also studied. Materials and Methods: WAQE, WAE, and WOHE were obtained and administered orally. Alloxan (200 mg/kg) and streptozotocin (60 mg/kg) were applied to induce hyperglycemia in male Wistar rats. Phenolic and flavonoid content, as well as antioxidant activity of the extracts were measured. The acute and subchronic effects (8 weeks) of WAQE were evaluated. The activity of antioxidant enzymes levels of malondialdehyde, hepatic enzyme markers in the serum, and renal function markers, were assessed. Histopathological evaluation of the pancreas, kidney, and liver was performed using hematoxylin-eosin staining. Results: Watercress extracts have high concentrations of phenols, polyphenols, and flavonoids, in addition to a very high antioxidant effect. The hypoglycemic effect of WAQE upon acute administration was 76.6% higher than that of insulin. When administered chronically, glucose levels were normalized on the third week up to the eighth week. Furthermore, the antioxidant enzymes and biochemical parameters improved. Conclusion: WAQE administration to diabetic rats reduced oxidative stress damage and decreased glucose levels. This study supports the use of this plant for the treatment of diabetes

    CoVITEST: A Fast and Reliable Method to Monitor Anti-SARS-CoV-2 Specific T Cells From Whole Blood

    Full text link
    Cellular and humoral immune responses are essential for COVID-19 recovery and protection against SARS-CoV-2 reinfection. To date, the evaluation of SARS-CoV-2 immune protection has mainly focused on antibody detection, generally disregarding the cellular response, or placing it in a secondary position. This phenomenon may be explained by the complex nature of the assays needed to analyze cellular immunity compared with the technically simple and automated detection of antibodies. Nevertheless, a large body of evidence supports the relevance of the T cell's role in protection against SARS-CoV-2, especially in vulnerable individuals with a weakened immune system (such as the population over 65 and patients with immunodeficiencies). Here we propose to use CoVITEST (Covid19 anti-Viral Immunity based on T cells for Evaluation in a Simple Test), a fast, affordable and accessible in-house assay that, together with a diagnostic matrix, allows us to determine those patients who might be protected with SARS-CoV-2-reactive T cells. The method was established using healthy SARS-CoV-2-naïve donors pre- and post-vaccination (n=30), and further validated with convalescent COVID-19 donors (n=51) in a side-by-side comparison with the gold standard IFN-? ELISpot. We demonstrated that our CoVITEST presented reliable and comparable results to those obtained with the ELISpot technique in a considerably shorter time (less than 8 hours). In conclusion, we present a simple but reliable assay to determine cellular immunity against SARS-CoV-2 that can be used routinely during this pandemic to monitor the immune status in vulnerable patients and thereby adjust their therapeutic approaches. This method might indeed help to optimize and improve decision-making protocols for re-vaccination against SARS-CoV-2, at least for some population subsets.Copyright © 2022 Egri, Olivé, Hernández-Rodríguez, Castro, De Guzman, Heredia, Segura, Fernandez, de Moner, Torradeflot, Ballús, Martinez, Vazquez, Costa, Dobaño, Mazza, Mazzotti, Pascal, Juan, González-Navarro and Calderón
    corecore