La protección de los derechos sociales por el Tribunal Europeo de Derechos Humanos || The protection of Social Rights by the European Court of Human Rights

El artículo contribuye al esfuerzo colectivo de mostrar que la tutela judicial de los derechos sociales es posible analizando la jurisprudencia reciente del  TEDH. Propone la reconstrucción de una teoría unitaria de los derechos y analiza dos de los obstáculos para consolidarla: la diferencia entre las obligaciones que establecen los derechos civiles y los sociales, y la tesis de la justiciabilidad débil. Para contrastarlos, por un lado, se identifican algunos caminos que el TEDH ha elaborado a través de una interpretación creativa del Pacto, y por otro, se descartan otros mecanismos de tutela a la luz de la jurisprudencia recienteThis work aims at contributing to the collective effort of demonstrating that protecting social rights is possible under the ECHR. Departing from a unitary theory of rights, it provides evidences about how the ECTHR has recognised the posibility of judicial adjudication of social rights either through new forms of litigation or a creative interpretation of the Convention. Finally, it evaluates the posibilities of protecting social rights through the general prohibition of discrimination by analysing recent case law of the ECTHR

Trans Justice Fights Trans Moral Panic

Between the summer of 2019 and the summer of 2021, a violent discussion about trans rights took place in Spain. This paper argues that the discussion can be understood as an instance of ‘social problems work’, more specifically as part of a moral crusade or a moral panic episode. Implicit in this is the idea that there has been an over-reaction to trans recognition and trans equality laws, publicly presented as a major social problem. This paper also provides legal arguments against the fears voiced in the discussion, by summarizing relevant ECHR case-law that agrees with an alternative feminist account of trans rights that de-pathologizes gender-identity self-determination. The paper thus suggests that a ‘cultural war’ over gender identity has been ignited and has yet to be fully fought and won

Feminisme, dret i immigració: una crítica feminista al dret d'estrangeria.

RESUM Larribada a lestat espanyol de població immigrant ha plantejat una sèrie de qüestions al voltant de la titularitat i el subjecte de drets. Si bé la vinculació entre els drets dels estrangers i els dels ciutadans es posa de manifest, quan es parla de les dones els problemes dels drets desapareixen: parlar de dones immigrades sembla implicar parlar de lestatut de la dona a les diferents cultures, però no a la nostra. Lanàlisi jurídica i política de les implicacions de la llei destrangeria des duna perspectiva feminista crítica està poc desenvolupada, per més que les qüestions que aquest tipus danàlisi revela són importants, tant per a les persones estrangeres com per als ciutadans i ciutadanes. Lestrangeria és un espill de la societat: els models dhome i dona que reflecteix la llei no són importats pels immigrants sinó imposats per nosaltres. Les qüestions i crítiques suscitades pels diferents feminismes són centrals per a aquest debat des de la filosofia política i jurídica: la discussió és el subjecte de drets, de quina manera es defineix i quin marc dactuació dissenyem en funció daqueixa manera dentendre el subjecte particular. He volgut examinar què pot significar fer una anàlisi feminista crítica del dret i el sistema polític i en quina mesura el dret construeix a la dona immigrada com a subjecte subordinat; presentant aquesta construcció com la punta de liceberg del nostre contracte social. La tesi consta de tres parts. La primera, dedicada a la teoria feminista desenvolupada les darreres dècades, assenyala dues grans etapes: el projecte antisexista i el projecte de reconstrucció teòrica i social. La teoria feminista crítica recull tots dos i és el punt de partida ja que reformula el projecte i el subjecte del feminisme en institucionalitzar la diferència entre dones. Aquesta reformulació permet incloure les dones immigrades a lanàlisi a partir del desplaçament del sistema sexe/gènere i creuar-lo amb lestrangeria (un altre sistema de creació jurídica de la diferència). La segona part analitza els instruments danàlisi amb què podem comptar des duna perspectiva feminista per apropar-nos al dret destrangeria. Per tal de minar i modificar els espais de poder, les estratègies i discursos que conformen les relacions socials excloents cal conéixer els instruments (conceptes i categories) que sutilitzen o que impedeixen que les relacions es produesquen en un marc digualtat i llibertat. En el cas de les dones immigrants, em sembla especialment important analitzar dos aspectes o desenvolupar dos perspectives que en faciliten la interpretació: la divisió públic/privat i la masculinitat del dret. La tercera part és una crítica feminista del dret destrangeria. Amb lestrangeria ens posem davant dels problemes del nostre sistema i davant les raons de lexclusió. La clau de lectura de la llei ha estat el sistema daccés als drets: el contracte de treball, el reagrupament familiar, lempadronament i el permís especial de col·laboració amb la justícia. Lobjectiu és posar de manifest com el sistema sexe/gènere travessa lestrangeria a partir de tres situacions protagonitzades per dones immigrants: laccés desigual als drets per la via del treball al inserir-se en treballs feminitzats; laccés subordinat als drets mitjançant el reagrupament familiar amb la qual es renova la ideologia de lespai de la dona, i la necessitat de negar-se dues vegades les treballadores del sexe per poder accedir als drets. Així, els criteris que fem servir per reconéixer una persona subjecte de drets han estat construïts sobre la base de lexclusió de les dones. Si el dret és instrument dexclusió i construeix subjectes exclosos; si la dona immigrada és un no-subjecte de drets, això ens afecta a tots i no sols a elles. ____________________________________________________________________________________________________The thesis considers two subjects: (1) the significance of a critical feminist analysis of law and the political system, and the possible liberating consequences derived from reflecting on matters such as citizenship, the recognition of rights and the end of systems of oppression and (2) the evaluation of the degree to which the law constructs the immigrant woman as a subordinate subject, presenting this exclusionary construction as the tip of the iceberg of our social contract, our juridical and political system, which permits the reinforced exclusion of immigrant women and its silencing. The study, thus, politicizes the situation of immigrant women and tries to explain the reasons for their exclusion, and, in addition, includes a revision of the limitations surrounding gender and citizenship. The work consists of three parts: the starting point is a review of the stages of feminist thought, not only does this aim to clarify debates and positions later considered, but it also acts as a revision of how and from which point immigrant women can be considered in the intended method. The second part presents the instruments of analysis developed by feminist theory with regard to politics and law. The third part applies these instruments to the analysis of the legislation relating to foreigners, showing that the different levels of access to rights by immigrant women is evidence of an incomplete (gendered) citizenship, unequal for women. The analysis proves that law is one of the structures responsible for creating gender difference resulting in a significant difference in the establishment of hierarchies with regards to the enjoyment of rights. This is this can be witnessed in three different situations in which women have a leading role: family reunification, domestic service and prostitution (sex work)

Trabajadoras migrantes y negociación de la igualdad en lo doméstico

En los últimos años se ha incorporado a nuestra sociedad una importante corriente migratoria, en gran parte mujeres, cuyo destino laboral más frecuente es el servicio doméstico. En buena medida, su trabajo colon hogares se ha constituido cola alternativa que prolonga la permanencia de los papeles de género y evita enfrentarse a la necesidad de cambios en el ámbito privado. En este articulo, por una parte, se analiza la persistente invisibilidad del trabajo doméstico y de la trabajadora inmigrante y, por otra, las estrategias ciclas propias mujeres inmigrantes para negociar y hacer visible lo doméstico

La protección de los derechos sociales por el Tribunal Europeo de Derechos Humanos || The protection of Social Rights by the European Court of Human Rights

Resumen: El artículo contribuye al esfuerzo colectivo de mostrar que la tutela judicial de los derechos sociales es posible analizando la jurisprudencia reciente del  TEDH. Propone la reconstrucción de una teoría unitaria de los derechos y analiza dos de los obstáculos para consolidarla: la diferencia entre las obligaciones que establecen los derechos civiles y los sociales, y la tesis de la justiciabilidad débil. Para contrastarlos, por un lado, se identifican algunos caminos que el TEDH ha elaborado a través de una interpretación creativa del Pacto, y por otro, se descartan otros mecanismos de tutela a la luz de la jurisprudencia reciente.   Abstract: This work aims at contributing to the collective effort of demonstrating that protecting social rights is possible under the ECHR. Departing from a unitary theory of rights, it provides evidences about how the ECTHR has recognised the posibility of judicial adjudication of social rights either through new forms of litigation or a creative interpretation of the Convention. Finally, it evaluates the posibilities of protecting social rights through the general prohibition of discrimination by analysing recent case law of the ECTHR

Some like it hot

The first time I heard Javier de Lucas talk about foreigners and migration with the excuse of talking about Blade Runner (or vice versa), I thought one had to use a lot of imagination, but I could only say that to Mario Ruiz. His proposal worked very well, because Javier is an expert in cinema, migration and law, and he was capable of performing that magic. I am going to stay in a much more evident relationship exercise. I propose to clarify concepts and discuss cisheteronormativity with Billy Wilder's Some Like it Hot (1959)

LA CIUDADANÍA DE LAS MUJERES: EL ESPACIO DE LAS NECESIDADES A LA LUZ DEL DERECHO ANTIDISCRIMINATORIO Y LA PARTICIPACIÓN POLÍTICA

The actual “crisis of care” in western societies highlights the limits of a sex/gender based citizenship and the persistence of the subordination of women. The fact that women are responsible for the provision of care in domestic units has never been a matter of difference but a matter of subordination against which we have developed legal strategies, such as anti-discrimination law, and political strategies, such as increasing the presence of women in decision-making. The paper shows some of these strategies and their limits and argues that we need to resignify citizenship in a way that includes human dependency and the webs of relationships, both local and global, this dependency creates.La actual crisis de los cuidados en occidente ha puesto de manifiesto las limitaciones de la ciudadanía sexuada, y la persistencia del sistema de dominio que afecta a las mujeres. La asignación del espacio doméstico a las mujeres no ha sido nunca una cuestión de diferencia, sino una cuestión de subordinación frente a la que se alzan, de un lado, las estrategias relativas al derecho antidiscriminatorio; de otro, las demandas de participación política real de las mujeres y de su mayor presencia en los ámbitos políticos de representación. El trabajo presenta algunas de estas estrategias y argumentos; sus limitaciones y potenciales, y argumenta que necesitamos resignificar la ciudadanía incluyendo la dependencia humana y su gestión, así como las redes globales actuales que dicha gestión genera

The case-law of the ECtHR on human trafficking and the need to go back to the legal concepts of slavery, servitude and forced labour

Este repaso a la jurisprudencia del Tribunal Europeo de derechos humanos en materia de trata en los últimos quince años señala con preocupación el abandono de las categorías de esclavitud, servidumbre y trabajo forzado y la omnipresencia de la trata; una categoría que deja en situación de desamparo a buena parte de sus víctimas. El artículo se detiene en tres casos paradigmáticos: caso Siliadin v. Francia (2005); Rantsev v. Rusia y Chipre (2010); y S.M v. Croacia (2020). El análisis es crítico con el concepto de trata que utiliza el TEDH en su jurisprudencia e insiste en la necesidad de regresar al derecho internacional de los derechos humanos abandonando la categoría de trata y su uso perverso.The article proposes a review of the European Court of Human Rights case law regarding Trafficking in Human Beings in the last 15 years, and highlights with concern the shift from discourses on slavery, servitude and forced labor towards trafficking, a category that is unable to protect most of THB victims. The focus is briefly put on three main decisions: Siliadin v. France (2005); Rantsev v. Russia and Cyprus (2010); and S.M v. Croatia (2020). The analysis criticizes the concept of THB employed by the ECHR, and insists on the need of using long-established international human rights law categories, abandoning the wicked category of trafficking.Universidad Pablo de Olavid

Sobre las distintas violencias contra las trabajadoras del sexo: un análisis crítico de los discursos.

Sobre las distintas violencias contra las trabajadoras del sexo: un análisis crítico de los discursos