Guia pràctica per fer un bon treball de recerca (TR) a batxillerat. #20 consells essencials

La navegació per aquest document està optimitzada quan s'obre directament amb el navegador Chrome o des d'Acrobat Reader; en canvi, presenta alguna deficiència si s'obre directament des dels navegadors Firefox o Safari.Edicions: 1a Edició de 2017 i 2a Edició de 2021El document que teniu a les mans és el resultat d’uns quants anys d’experiència dels autors fent de tutors de treballs acadèmics o d’introducció a la recerca d’estudiants de primer curs d’universitat i d’oferir-los el suport necessari en aquesta tasca. Això ens ha portat a explorar el treball de recerca (TR) que es fa a batxillerat, i a proposar alguns consells o pautes per millorar-ne l’elaboració. També hem impartit algunes sessions a l’INS Manuel Carrasco i Formiguera, de Barcelona, i d’aquests seminaris n’ha acabat sorgint aquesta Guia. És ben clar, d’entrada, que els estudiants han de seguir les pautes del seu institut o centre i del seu tutor o tutora a l’hora de fer el TR, i és per això que aquest document n’és un complement. Hem volgut fer un text molt pràctic i que serveixi, de manera tangible i real, als estudiants que el consultin, i evitar disquisicions teòriques que es poden resoldre en d’altres llocs de consulta. Existeixen molts llibres -alguns només en paper- i molts documents web que ofereixen molt bones orientacions, pautes i consells per fer un bon TR. Pot ser que hi trobis algunes indicacions diferents entre uns i altres, però seran qüestions secundàries

Guia pràctica per tutoritzar un bon treball de recerca (TR) a batxillerat. #20 consells essencials. Guia del professorat

1a edició, 2021Aquesta guia va adreçada, sobretot, però no exclusivament, al professorat novell de secundària que no ha tingut una experiència d’investigació en el seu àmbit disciplinar més enllà dels treballs acadèmics que hagi pogut fer al llarg de la carrera. No tots els TFG dels nous graus impliquen necessàriament una recerca. Aquesta experiència investigadora tampoc no estava garantida en les antigues llicenciatures, ja que es reservava a la tesi de llicenciatura i sobretot al doctorat. També poden treure algun profit de la guia aquells docents que no són novells però que volen refrescar o reciclar alguns coneixements sobre el tema. En aquest context, la guia que teniu a les mans pretén donar pautes per a una efectiva i eficaç tutorització del TR de batxillerat. Això no és una monografia sobre la recerca a secundària, ni hi trobareu grans teoritzacions sobre didàctica ni sobre filosofia de la ciència; tampoc es tracta exactament de donar pautes sobre la gestió del TR ni com dirigir-lo, o consells genèrics i abstractes. Més aviat volem identificar i assenyalar els punts clau i essencials que un tutor ha de tractar amb els seus alumnes. I volem fer-ho de manera pràctica i concreta, proposant respostes o solucions als problemes més importants amb què es troba un estudiant que s’enfronta per primera a un treball de recerca de certa magnitu

A Novel Electrochemical Sensor for Probing Doxepin Created on a Glassy Carbon Electrode Modified with Poly(4-Amino- benzoic Acid)/Multi-Walled Carbon Nanotubes Composite Film

A novel electrochemical sensor for sensitive detection of doxepin was prepared, which was based on a glassy carbon electrode modified with poly(4-aminobenzoic acid)/multi-walled carbon nanotubes composite film [poly(4-ABA)/MWNTs/GCE]. The sensor was characterized by scanning electron microscopy and electrochemical methods. It was observed that poly(4-ABA)/MWNTs/GCE showed excellent preconcentration function and electrocatalytic activities towards doxepin. Under the selected conditions, the anodic peak current was linear to the logarithm of doxepin concentration in the range from 1.0 × 10−9 to 1.0 × 10−6 M, and the detection limit obtained was 1.0 × 10−10 M. The poly(4-ABA)/MWNTs/GCE was successfully applied in the measurement of doxepin in commercial pharmaceutical formulations, and the analytical accuracy was confirmed by comparison with a conventional ultraviolet spectrophotometry assay

Reflexiones acerca del absentismo universitario en las aulas. ¿Un mismo patrón de conducta para diversos grados?

Este trabajo analiza 3.198 cuestionarios a estudiantes de 7 grados de la UB. Se analizan las opiniones acerca de las causas del absentismo en el aula con el objetivo de averiguar si existe un mismo comportamiento de los estudiantes delante de dicho fenómeno. Los resultados presentan que el patrón factorial es similar: parecida composición factorial, pero con diferente porcentaje de explicación del fenómeno. Delante de este nuevo enfoque del fenómeno, se discute si la aplicación de medidas similares para reducir el absentismo en todas las facultades es una estrategia eficiente o se justifica la diversidad de estrategias correctoras

Informe executiu del projecte L’absentisme en els graus de ciències socials. Necessitat d’anàlisi i reflexió de les causes

En els últims anys l’estudi de l’absentisme universitari ha esdevingut un tema d’especial interès com a conseqüència de l’entrada en vigor de l’espai europeu d’educació superior (EEES) i de la forma d’aprendre que es vol promoure des d’una universitat presencial com la UB, sense renunciar a qualsevol eina docent que faciliti el treball autònom de les matèries ni la seva assimilació. L’absentisme no es por considerar un fenomen neutre perquè contradiu les premisses bàsiques d’aquest model pel que fa al paper dels estudiants, com ara l’aprenentatge autònom, el compromís i la responsabilitat en la gestió del seu procés d’aprenentatge, entre d’altres. Tant l’absentisme voluntari com l’involuntari són una deficiència de l’educació superior, ja que implica el malbaratament de recursos escassos que poden ser molt útils per a l’adequada capacitació dels estudiants, i també perquè l’ensenyament en competències requereix la presència de l’estudiant. Algunes de les preguntes que es plantegen són, entre d’altres: No s’ensenya bé a classe? No hi donen valor? Hi ha molts estudiants repetidors i creuen que ja coneixen el tema?PROGRAMA DE RECERCA EN DOCÈNCIA UNIVERSITÀRIA - REDICE-16 (codi projecte REDICE 14-1600

¿Por qué creen los profesores que no asisten los estudiantes al aula? Análisis de la percepción del absentismo por parte del profesorado de la Universidad de Barcelona

En esta comunicación se analizan las opiniones que los profesores tienen sobre el absentismo universitario. La muestra es de 498 profesores en distintos grados impartidos en la Universidad de Barcelona. Según la opinión de dichos profesores, las causas del absentismo universitario se pueden clasificar en cuatro categorías: "no es necesario ir a clase", por la "mala" organización por parte del estudiante, por una docencia inadecuada y por variables asociadas a la autopreparación

Las causas del absentismo de los estudiantes de Derecho según su propia opinión

El absentismo en las aulas de los estudiantes de Derecho se ha convertido recientemente en un lugar común de las preocupaciones del profesorado y de la administración universitaria. El objetivo del presente estudio, que cuenta con precedentes en los cursos 2007-2008 y 2009-2010, es identificar los motivos esgrimidos por los estudiantes del grado de Derecho de la UB para explicar las causas del fenómeno absentista. El trabajo, más allá de su vertiente científica, pretende convertirse en un instrumento para poder diseñar políticas, sobre todo docentes y académicas, para reducir el absentismo en aquellos ámbitos en que sea posible. El estudio se ha realizado a partir de la opinión recogida a una muestra de 577 estudiantes del grado durante la primavera del 2017, mediante un muestreo aleatorio simple ya través de un cuestionario con 18 preguntas cerradas sobre los motivos que llevan a los estudiantes a no asistir a clase, 5 variables sociodemográficas y una pregunta abierta final. Se ha realizado un análisis estadístico cuantitativo, un análisis factorial y un análisis cualitativo de las respuestas abiertas. Los resultados indican que los posibles factores vinculados con el absentismo tienen que ver, en un sentido amplio, con la metodología docente-en muchos casos todavía únicamente de tipo magistral-utilizada por los profesores; no son irrelevantes las causas debidas a la organización logística del estudiante, pero en todo caso son causas secundarias. Que los profesores dispongan de otros recursos metodológicos además de la clase magistral y saber otorgar valor añadido a las clases

Parrots Eat Nutritious Foods despite Toxins

Generalist herbivores are challenged not only by the low nitrogen and high indigestibility of their plant foods, but also by physical and chemical defenses of plants. This study investigated the foods of wild parrots in the Peruvian Amazon and asked whether these foods contain dietary components that are limiting for generalist herbivores (protein, lipids, minerals) and in what quantity; whether parrots chose foods based on nutrient content; and whether parrots avoid plants that are chemically defended.We made 224 field observations of free-ranging parrots of 17 species in 8 genera foraging on 102 species of trees in an undisturbed tropical rainforest, in two dry seasons (July-August 1992-1993) and one wet season (January-February1994). We performed laboratory analyses of parts of plants eaten and not eaten by parrots and brine shrimp assays of toxicity as a proxy for vertebrates. Parrots ate seeds, fruits, flowers, leaves, bark, and insect larvae, but up to 70% of their diet comprised seeds of many species of tropical trees, in various stages of ripeness. Plant parts eaten by parrots were rich in protein, lipid, and essential minerals, as well as potentially toxic chemicals. Seeds were higher than other plant materials in protein and lipid and lower in fiber. Large macaws of three species ate foods higher in protein and lipids and lower in fiber compared to plant parts available but not eaten. Macaws ate foods that were lower in phenolic compounds than foods they avoided. Nevertheless, foods eaten by macaws contained measurable levels of toxicity. Macaws did not appear to make dietary selections based on mineral content.Parrots represent a remarkable example of a generalist herbivore that consumes seeds destructively despite plant chemical defenses. With the ability to eat toxic foods, rainforest-dwelling parrots exploited a diversity of nutritious foods, even in the dry season when food was scarce for other frugivores and granivores