Experiences Using Health Care among Latinas in the Capital Region of New York State

This report presents data from a quantitative study carried out in 2007 among Latino women living in Albany, Schenectady, Montgomery, and Rensselaer Counties. A community-based convenience sampling strategy was employed because of the difficulty in identifying a sample of Latinas in the Capital District region. Latinos make up a much smaller proportion, albeit growing proportion, of the population in the Capital Region compared to New York City. Unlike major cities or areas of high concentration of Latinos, there are no large regions or neighborhoods in the Capital Region known to have a concentration of Latinos. This study’s sample was recruited through churches, Latino organizations, and work sites known to be frequented by Latino women. Although this is not a representative sample, this report will present an up-to-date and more comprehensive look at the demographics of Latino women in the Capital Region, where there is a growing Latino population

Población inmigrante en Barcelona: condiciones residenciales y uso del espacio público

Peer Reviewe

Políticas de vivienda e integración socio-espacial en Barcelona

Peer Reviewe

Análisis florístico de las sierras de María y Orce (provincias de Almería y Granada, España)

11 páginas, 4 tablas y 3 figuras[EN]We carried out a floristic analysis of the María and Orce mountain ranges, situated in the north of Almería and Granada provinces, respectively, in a región of continentalized climate with a climatic irregularity of 37.5%. The biological spectrum was compared with other peninsular and north african áreas. Being a montane zone, the dominant biotype is hemicryptophytic, but a relatively high proportion of therophytes is also present, which indicates a southeast semiarid peninsular influence. Data obtained from analysis of floristic elements present (mediterranean, 51 %; iberian, 18.5 %; ibero-northafrican, 10.3 %; etc.) allow these mountain ranges to be characterized as an área of conjunction between diverse floras, specifically betic (central and eastern andalusian), eastern peninsular (taxa of the southeastern and eastern peninsular regions which may also be present in the central or southern peninsular regions), and Murcia-Almerian (southeast semiarid). The área possesses 6 local endemics: Brassica repanda (Willd.) DC. subsp. almeriensis Gómez-Campo, Nepeta hispanica Boiss. & Reuter in Boiss, subsp. hispanica, Sideritis stachydioidesV/iWk., Sideritis x sagredoi O. Socorro, J. Molero, M. Casares & F. Pérez Raya, Centaurea mariana Nyman and Centaurea Xpüfontiana Fernández Casas & Susanna. The distribution of taxa in bioclimatic belts was also studied. There was a predominance of those taxa which occur in both the mesomediterranean and the supramediterranean. Analysis of the degree of conservation of the flora according to the categories of the IUCN (25.7 % of the flora was found to be threatened to a certain degree) indicates that 85.7 % of threatened taxa are present in the supra- and oromediterranean. Lastly, we give the distribution of floristic elements according to the bioclimatic belts, noting that the endemics of most limited range are present in the summit zones, with the exception of the Almenan endemics, whose área of distribution is the basal belt of the semiarid Murcia-Almerian región.[ES]La idea de evaluar la importancia de las áreas naturales, bien sea para su conservación o para otros fines, ha evolucionado en época reciente y ha encontrado una amplia aplicación (MARGULES & USHER, 1981; GOLDSMITH, 1983). La evaluación de áreas naturales implica factores subjetivos y objetivos que, a menudo, no pueden separarse fácilmente (ROOME, 1984). SMITH & THEBERGE (1986) analizaron los criterios usados en 22 sistemas de evaluación, encontrando que los más utilizados son los de rareza y singularidad, seguidos del de diversidad. En este trabajo se realiza un análisis florístico de las sierras de María y Orce, tomando como base el estudio de CUETO (1989). Dichas sierras están situadas al norte de las provincias de Almería y Granada, respectivamente; constituyen un núcleo montano con una altura media de 1326 m, que alcanza los 2045 m de altitud en el pico María. Ocupan un área virtual sobre el plano de 202,14 km2. Por su situación geográfica, presentan un clima continental, que se suaviza algo en las vertientes sur, como consecuencia de la influencia del Mediterráneo. La irregularidad climática es del 37,5% (MONTERO & GONZÁLEZ REBOLLAR, 1983); esto favorece la existencia de una flora rica y variada, puesto que los cambios de clima propician la presencia de táxones que se desarrollan dentro de límites climáticos muy diversos. Las precipitaciones anuales en la zona oscilan entre los 340 y los 640 mm; las mínimas se presentan en el extremo noroccidental del área, lo cual indica la influencia de la depresión de Orce, mientras que las máximas se recogen en las cotas superiores de la Sierra de María. Las temperaturas medias anuales se sitúan entre los 7 °C de las cumbres de la Sierra de Maria y los 12 °C que se alcanzan en el extremo noroccidental y en las zonas bajas de la vertiente sur de ambas sierras.Estación Experimental de Zonas Áridas, C.S.I.C. General Segura, 1.04001 Almería. Departamento de Biología Vegetal, Facultad de Ciencias. Fuentenueva, s/n. 18001 Granada. Centro de Ciencias Medioambientales, C.S.I.C. Serrano, 115 duplicado. 28006 Madrid.Peer reviewe

Notes on and lectotypification of Augusto Weberbauer’s collections of Peruvian Ericaceae

Se documenta las 108 colecciones de Ericaceae realizadas por Augusto Weberbauer en el Perú, 48 de las cuales están depositadas en MOL. Del total de estas Ericaceae recolectadas por Weberbauer, se designan aquí como lectotipos 18 colecciones en MOL, 7 en NY, 2 en G, 2 en US y 1 en F.The Ericaceae collections of Augusto Weberbauer from Peru are documented as 108 in number, of which 48 are currently located at MOL. Of these Weberbauer Ericaceae collections, 18 at MOL, 7 at NY, 2 at G, 2 at US, and 1 at F are herein newly designated as lectotypes

Foreign immigration, housing and city: the cases of Madrid and Barcelona

Postprint (published version

Transformació en un recurs d'educació per a la sostenibilitat

El Jardí de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, batejat des del 1995 com a Jardí Ferran Soldevila, es troba ubicat al bell mig de Barcelona, i constitueix un petit pulmó verd de poc menys d’una hectàrea en un dels espais amb major concentració de trànsit i contaminació atmosfèrica de la ciutat. Atès que va ser creat a finals del segle XIX com un jardí amb sentit botànic i que històricament ha servit per fer les pràctiques de botànica de diverses facultats de ciències, aquest espai excedeix la funció estètica de les zones verdes urbanes, i per tant pot esdevenir un recurs educatiu a disposició de tota la societat. El projecte dut a terme comporta la transformació del Jardí d’un espai d’esbarjo i lleure en un recurs d’educació per la sostenibilitat. Aquest canvi no és significatiu en quant a l’aspecte que el Jardí te per al visitant, ja que no varien les espècies presents, el nombre d’exemplars ni la seva ubicació, però sí comporta una variació profunda del paper que ha de jugar aquest espai en el teixit urbà, ja que s’implanten un seguit d’accions encaminades a orientar els visitants envers un millor coneixement de la dinàmica ecològica dels espais verds en l’entorn metropolità, i a fomentar la sensibilització en l’àmbit de la sostenibilitat. Entre els aspectes més innovadors del projecte destaca la senyalització del Jardí. A més dels cartells indicadors dels noms de les espècies i la seva procedència, s’han incorporat plafons de grans dimensions que incorporen informació en relació a factors com la rellevància de les espècies presents, l’agrupació d’aquestes en eixos temàtics d’especial interès, i la relació del Jardí amb l’ecosistema urbà de Barcelona. Aquests plafons serveixen a més per definir itineraris temàtics de visita que, amb dossiers informatius específics, permeten desenvolupar conceptes propis dels àmbits de la botànica, la biogeografia o la sostenibilitat, fent així que el Jardí reforci encara més la seva funció educativa.Peer Reviewe