Els Bordons, destacada nissaga d'orgueners, i la seva aportació a l'orgueneria catalana (segles XV-XVII)

La família d'orgueners Bordons s'establí a Solsona a finals del segle XV, va mantenir el seu màxim floriment a partir de mitjan segle XVI i es va estendre pràcticament durant tot un segle. En total venen a ser dotze orgueners distribuïts en set generacions les que conformen aquesta família de constructors d'orgues, la major part d'ells residents a Solsona, i que treballaren en uns cent cinquanta instruments. Durant anys s'ha caigut en diverses confusions pel que fa als noms i la tasca dels Bordons, degut a la repetició dels noms de pila dels orgueners. El present treball relaciona cronològicament els Bordons orgueners i la seva obra, i mostra clarament la relació entre els mestres d'orgues i l'instrument en què obrà cadascun.The Bordons were a family of organ makers who established themselves in Solsona in the late 15th century. The high point of their achievement began in the mid-16th century and lasted for nearly a hundred years. The family came to comprise a total of twelve organ makers belonging to seven generations, most of whom resided in Solsona, and worked on some one hundred and fifty instruments. Confusions have existed for years with respect to the names and work of the Bordons due to the repeated use of the same forenames by the organ makers. This paper presents a chronological listing of the Bordon organ makers and their work, establishing a clear relationship between these master organ makers and the instruments on which each of them worked

Noves aportacions biogràfiques de compositors catalans de la segona meitat del segle XVII

Con el presente artículo pretendo llenar el vacío que existe en lo referente a la biografía de ciertos compositores del ámbito catalán de mediados y finales del siglo XVII. En concreto se trata de tres compositores -Anton Font, Magí Nuet y Joan Prim-, los cuales aparecen citados en algunos diccionarios biográficos y donde, simplemente, por falta de datos, resulta limitada la aportación que de ellos se hace. La información que de estos compositores presento, cuyas obras se encuentran en el «Fons Verdú» de la Biblioteca de Catalunya, nos aproxima al florecimiento musical que en la segunda mitad del siglo XVII vivieron algunas de la pequeñas poblaciones de nuestra geografía.Avec cet article je veux remplir le vide qu'existe de la biographie de certains compositeurs catalans de la moitié et la fin du XVIIe siècle. Concrètement je fais référence à trois compositeurs -Anton Font, Magí Nuet et Joan Prim-, qui apparaissent dans certains dictionnaires biographiques et dans lesquels, pour manque de données, l'apportation qu'on fait d'eux est limitée. L'information que je présente, de ces compositeurs dont leurs ouvrages se trouvent dans le «Fons de Verdú» de la bibliothèque de catalogne, nous approche à la floraison musicale que quelques petits villages de notre géographie ont vécu pendant la deuxième moitié du XVIIe siècle.By this article I pretend to fill the void that exist about the biography of some catalan composers towards de middle and the ending of the XVII century. In sum there are three composers -Anton Font, Magí Nuet and Joan Prim-, that are mentioned in some biographical dictionaries and where, in order to omit facts, the information that exist about them isn't completed. The full information of the composers that I present, you can find their works in «Fons Verdú» in the Catalonia library, approaches us to the musical flowering that some of the small towns of our geography have lived in the second half of the XVII century.Mit dem vorliegenden Artikel versuche ich die Lücke auszufüllen, die in Bezug auf gewisse Komponisten des katalanischen Sprachraums aus der Zeit zwischen Mitte und Ende des 17. Jahrhunderts besteht. Im Einzelnen handelt es sich um drei Komponisten -Anton Font, Magí Nuet und Joan Prim-, die zwar in einigen biographischen Wörterbüchern aufgeführt werden, über die jedoch aufgrund fehlender Angaben nur sehr wenig berichtet werden kann. Die Informationen, die ich über diese Komponisten vorlege, deren Werke im «Fons Verdú» der Biblioteca de Catalunya hinterlegt sind, vermitteln eine Vorstellung von der musikalischen Blüte, die einige kleinere katalanische Ortschaften im Verlauf der zweiten Hälfte des 17. Jahrhunderts erlebten

El "fons Verdú" de la Biblioteca de Catalunya. Trajectòria i problemàtica del trasllat

L'any 1930 es registra l'entrada a la Biblioteca de Catalunya del primer dels quatre manuscrits que conformen el "Fons Verdú". Posteriorment, el 1934, Higini Anglès es trasllada a Verdú (província de Lleida), d'on extreu de l'arxiu parroquial la resta de manuscrits dit fons. El coneixement que d'aquest fons es tenia tant per part d'Anglès com de David Pujol, a la vegada que el trasllat de la documentació musical i la seva entrada a la Biblioteca de Catalunya, ens presenten avui dia diversos interrogants. Amb l'anàlisi de la informació existent es pretén aportar una mica de claror a las diferents qüestions sorgides en dit trasllat1930 marked the arrival of the first of four manuscripts that make up the "Fons Verdú" to La Biblioteca de Catalunya. Later in 1934, Higini Anglès relocated to Verdú (province of Lleida). Here he took from the Church fi les, the remaining manuscripts that from part of the "Fons Verdú". The knowledge brought by Anglès and David Pujol, as well as the relocation document containing music and its consequent entrance into the Biblioteca de Catalunya. Today presents us with various questions through an analysis of existing information. They want to examine a number of questions which came about as a result of the mentioned recolocatio

Noves aportacions biogràfiques de compositors catalans de la segona meitat del segle XVII

Con el presente artículo pretendo llenar el vacío que existe en lo referente a la biografía de ciertos compositores del ámbito catalán de mediados y finales del siglo XVII. En concreto se trata de tres compositores —Anton Font, Magí Nuet y Joan Prim—, los cuales aparecen citados en algunos diccionarios biográficos y donde, simplemente, por falta de datos, resulta limitada la aportación que de ellos se hace. La información que de estos compositores presento, cuyas obras se encuentran en el «Fons Verdú» de la Biblioteca de Catalunya, nos aproxima al florecimiento musical que en la segunda mitad del siglo XVII vivieron algunas de la pequeñas poblaciones de nuestra geografía.By this article I pretend to fill the void that exist about the biography of some catalan composers towards de middle and the ending of the XVII century. In sum there are three composers —Anton Font, Magí Nuet and Joan Prim—, that are mentioned in some biographical dictionaries and where, in order to omit facts, the information that exist about them isn’t completed. The full information of the composers that I present, you can find their works in «Fons Verdú» in the Catalonia library, approaches us to the musical flowering that some of the small towns of our geography have lived in the second half of the XVII century

Els Bordons, destacada nissaga d'orgueners, i la seva aportació a l'orgueneria catalana (segles XV-XVII)

La família d'orgueners Bordons s'establí a Solsona a finals del segle XV, va mantenir el seu màxim floriment a partir de mitjan segle XVI i es va estendre pràcticament durant tot un segle. En total venen a ser dotze orgueners distribuïts en set generacions les que conformen aquesta família de constructors d'orgues, la major part d'ells residents a Solsona, i que treballaren en uns cent cinquanta instruments. Durant anys s'ha caigut en diverses confusions pel que fa als noms i la tasca dels Bordons, degut a la repetició dels noms de pila dels orgueners. El present treball relaciona cronològicament els Bordons orgueners i la seva obra, i mostra clarament la relació entre els mestres d'orgues i l'instrument en què obrà cadascun.The Bordons were a family of organ makers who established themselves in Solsona in the late 15th century. The high point of their achievement began in the mid-16th century and lasted for nearly a hundred years. The family came to comprise a total of twelve organ makers belonging to seven generations, most of whom resided in Solsona, and worked on some one hundred and fifty instruments. Confusions have existed for years with respect to the names and work of the Bordons due to the repeated use of the same forenames by the organ makers. This paper presents a chronological listing of the Bordon organ makers and their work, establishing a clear relationship between these master organ makers and the instruments on which each of them worked

Analysis and Modeling of the Quasi-Z-Source-Inverter

This paper presents a dynamic average model of the Quasi-Z-Source Inverter (QZSI), based on the short term average values over one PWM-period, and the analysis of the possible switching states that can occur in the QZSI. The model is considerably descriptive since the modeling has been performed by analyzing the physical and functional relations with only little mathematical complexity. Another advantage of the proposed model is that the load current only acts as a disturbance input, and is not directly linked with the model structure itself. This allows a separate examination of either command input or disturbance response and makes the model independent of the given load. The model has been tested successfully in conjunction with an adequate cascade control loop design and a QZSI-prototype in hardware

Spatial distribution of Alitta virens and Clymenella torquata with respect to rigid boundaries in mud and sand

Recent advances in understanding of sediment material properties and of burrowing mechanics suggest likely differences in the behavior of organisms burrowing in mud and sand. The path of least resistance in the mud may lead an infaunal organism to burrow along a rigid wall. By contrast, in sand, force chains may prevent a burrowing organism from reaching a rigid wall. Burrowing in mud occurs primarily by the propagation of cracks. Cracks, and hence burrows, tend to propagate along rigid walls. In sand, force chains comprise collections of particles that experience much more stress than their neighbors. Stress chains tend to terminate at walls where their high density may inhibit burrowing. To test for differing effects of mud and sand on the spatial distribution of infauna, proximity to a rigid wall of two polychaetes, Alitta virens and Clymenella torquata, was measured in sand and mud. For both species the cumulative density distribution of burrow distances from the wall showed significantly more burrows near the wall than expected in both mud and sand. However, in direct sampling experiments, the more mobile A. virens showed a greater tendency to burrow at the wall in mud than in sand and strong exclusion from the immediate vicinity of the wall in sand, whereas C. torquata did not show a significant difference in distance from the wall in sand versus mud. The wall effect may be weaker for C. torquata because its limited mobility makes it less likely to encounter a wall over the course of an experiment. Our results point to the need for quantitative assessment of biases of analytical devices that rely on rigid walls, such as optodes and sediment profile imaging cameras, and suggest a possible similar bias in animal distributions around natural analogs such as rock-sediment boundaries

L'Irritabilité Du Stigmate Est-Elle Un Caractère Physiologique Ordinal Des Bignoniacées?

n/

De La Validité De Quelques Genres Des Liliagées-Hyacinthinées, Et Rappel D'Un Caractère Du Genre Allium

n/