Dades per a l'anàlisi de narratives per al lector infantil i juvenil

El camp de la literatura per a infants i joves reclama habitualment dades objectives que permeten avaluar el tipus de relat amb el qual ha de treballar l’editor, el traductor, el bibliotecari, el gestor cultural o el professional de la mediació educativa o cultural. Per tant, la transformació d’un relat en objecte epistemològic és el primer esglaó imprescindible per als professionals de la mediació o de la gestió cultura

De la literatura anglesa a la catalana: un canvi de circuit lector en el relat per a adolescents

L'article analitza com es relacionen els relats escrits per a adolescents en la cultura escrita en anglès i les traduccions al català. Partim de l'anàlisi de tres relats claus de la història de la lectura i en completem l'anàlisi amb la investigació dels circuits de lectura en català que acullen la traducció dels relats. La investigació vol conèixer com s'hi adapten, en quin circuit funcionen i quins canvis generen en la cultura d'arribada. En les conclusions mostrarem com aquests relats en arribar al circuit de lectura en català representen models de comunicació literari i creen circuits de lectura diferents de la cultura d'origen. Són circuits lligats al poder polític, a la selecció captiva del docent a l'escola o al mercat

La literatura per a infants i joves: una proposta d'anàlisi

Introducció al monogràfic

Jóvenes y adolescentes hablan de lectura en la red

Este artículo documenta los espacios virtuales que congregan diariamente a cientos de adolescentes y jóvenes entre 13 y 29 años para hablar de libros, lectura y de autores. En estos espacios intercambian lecturas, reseñan sus relatos preferidos en sus blogs, debaten sobre si el narrador es adecuado para la narración o se quejan de cómo se trata la lectura en la escuela. La investigación se ha realizado a partir del estudio de dos casos: los foros de Laura Gallego y la campaña de promoción de venta del libro Delirium, de la Editorial SM, a través de los blogs administrados por los adolescentes y de las redes sociales Twitter y Facebook. Se han analizado 1.466 documentos de 452 sujetos para conocer cómo son estos espacios y qué características tienen. Se han combinado niveles de análisis: observación, descripción densa y análisis textual y se han analizado tanto los discursos (posts, comentarios, tuits y comentarios en foros) como los escenarios (blog, foro y Twitter). En esta investigación, las redes de comunicación virtual como el Twitter y los blogs se conciben como un fenómeno de comunicación social pero sobre todo como una herramienta para la promoción de la lectura entre los más jóvenes. This paper documents the virtual spaces where hundreds of young people (aged 13 to 29 years old)talk daily about books, reading and authors. In these virtual spaces they exchange points of view published in their blogs, readings titles, and they even debate whether if the narrator is appropriate for the given narration or they even complain about how reading is regarded at school. The research is based on the study of two cases: Laura Gallego"s forums and a marketing campaign to promote the selling of the book Delirium via virtual platforms like forums,Twitter, Facebook and blogs. 1.466 documents have been analyzed by 452 subjects in order to identify the main features of these spaces and how do they work: what do they offer to young people in order to attract them to a common interest: reading. Different levels of analysis and data types have been combined: from inspection to thick description and textual analysis, and spaces and discourses (posts, comments, Tweets and comments on forums) have been analyzed as well. Blogs and the communications networks have been conceived as a phenomenon of social communication and also, as a tool for Reading promotion. Within this investigation, communication networks such as Twitter and blogs are considered as a social communicative phenomenon but, specially, as a tool to promote reading among youngsters

Què fa el mar en la literatura infantil i juvenil en les Illes?

En una narració, l’espai és el lloc inventat pel creador on transcorren els fets: els personatges s’enamoren, caminen, viatgen o moren. Hi apareixen cadires, cotxes, arbres o flors. També vaixells, avions, naus d’extraterrestres o cases que es fan grans o petites. Però tot i que el terme espai és el més conegut, no l’utilitzarem, preferim el d’escenari perquè transmet millor el caràcter de realitat textual, de configuració de ficcions que depèn del llenguatge. Però hi ha cap relació entre els escenaris i l’obra d’un determinat grup d’escriptors? Podríem partir d’un exemple concret com la literatura per a infants i joves escrita per alguns dels autors de les Illes Balears. De fet, la pregunta que serviria d’hipòtesi inicial seria aquesta: quina influència té el mar en l’obra dels escriptors illencs, uns autors que viuen envoltats pel mar? Com apareix als seus relats? Quin paper fa? En quina època el situen? Quina importància té per als personatges? Hi ha diferències entre el mar d’uns i el dels altres? Aquestes són les hipòtesis de partida de l’article

La LIJ censurada por la lengua

La literatura infantil ha creat un circuit de lectura diferent a causa de la prescripció, és a dir, de les recomanacions o censures que històricament han condicionat les lectures adreçades als infants. Aquest article vol aprofundir en els actors responsables d’aquestes accions i en el tipus d’accions que han exercit en moments clau de la literatura infantil catalana. Així doncs, examinem la normativa que ha regulat la creació, edició i difusió dels llibres infantils de 1936 a 1977. A continuació, la influència de les institucions amb l’anàlisi d’El més petit de tots (Anglada, 1937) i l’ascendent del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya (1937-1938). Finalment, el pes dels docents i pares amb l’estudi dels documents que aconsellaven sobre quines eren les lectures adients per a les primeres escoles que van educar en català i l’anàlisi dels llibres editats en els inicis de La Galera (1962-1968).Children’s literature has created a different reading circuit due to prescription, that is to say, due to the recommendations and censures that have historically determined the readings addressed to children. This article intends to take a close look at the stakeholders responsible for these actions and at the kind of actions carried out during key moments in the history of Catalan literature. Therefore, the legal system ruling creation, editing and diffusion of books for children between 1936 and 1977 will be examined. Next, the impact of the institutions will be carefully explored through the analysis of El més petit de tots (Anglada, 1937) and that of the significance of the Propaganda Commissariat of the Generalitat de Catalunya (1937–1938). Finally, the paper delves into the influence teachers and parents had by studying the documents stating which readings were appropriate in the first schools that taught in Catalan as well as the books edited during the early days of La Galera publisher (1962–1968)

Rondalla meravellosa i filosofia

Temporal, Josep: Rondalla meravellosa i filosofia. Una fonamentació antropologicoètica. Premis Ciutat de Manacor, Assaig. Manacor: Món de Llibres, 2014, 608 p

Directiona typification of the sea storms on the catalan coast

Dins de l’àmbit marítim, l’onatge és un element clau en gran part de les aplicacions operacionals que s’hi duen a terme, com poden ésser l’enginyeria costera en el disseny, planificació, explotació i manteniment de les obres marítimes, la indústria ‘offshore’, les rutes de navegació i la seguretat en el mar. Si s’observa un registre d’onatge, s’intueix la necessitat de reduir les dades a una forma més compacta i comprensible que prescindeixi de l’estructura detallada de tota la sèrie temporal i que, a la vegada, retingui la seva informació. L’espectre és una de les formes més genèriques de descriure les propietats de l’onatge irregular, representant com l’energia es reparteix sobre un rang de freqüències i direccions: la distribució de l’energia en el domini de les freqüències ve donat per l’espectre de freqüència S(w), mentres que en el domini de la direcció es representa per la funció de dispersió direccional D(w,θ). L’espectre direccional de l’onatge és la forma més convenient, però no la més usada fins al moment, per descriure les propietats de l’onatge; mentres que les propietats “essencials” de l’espectre de l’onatge són habitualment utilitzades, com l’alçada d’ona significant o el període de pic, el conjunt complert d’informació requerida per un espectre direccional està poc documentada i utilitzada degut, principalment, a la complexitat en la presa de dades de les mesures direccionals i al sofisticat procés d’anàlisi de dades. La instrumentació de presa de dades així com la tècnica d’anàlisi usada poden tenir uns efectes significatius en l’espectre direccional resultant. L’adequat coneixement, però, de l’espectre direccional de l’onatge és cada vegada més necessari per a una llarga llista de conceptes; és, doncs, per aquest motiu que la present tesina centra gran part del seu contingut en l’anàlisi espectral direccional de l’onatge, basant-se en l’estudi dels temporals enregistrats en les boies direccionals de Cap Tortosa i del Delta del Llobregat, a través de les següents aplicacions: Estudi comparatiu dels diversos softwares que permeten analitzar l’onatge des d’un punt de vista direccional per tots els estats de mar que conformen un temporal (Diwasp i Wafo), selecció del més adequat (Wafo) i anàlisi detallat dels diversos paràmetres de configuració requerits i del mètode de càlcul a emprar. Selecció dels rangs direccionals atribuïbles a les principals direccions d’onatge al litoral català. Realització d’un programa auxiliar (ApWafo) que, en base a l’aplicació dels distints mòduls que conformen el conjunt d’eines de Wafo, permeti discretitzar l’onatge global en els onatges corresponents a les principals direccions amb la finalitat d’obtenir l’evolució (per tots els estats de mar d’una tormenta) de cadascun dels diversos paràmetres d’onatge d’interès. Anàlisi i valoració dels resultats obtinguts de cada paràmetre per a cada tipus d’onatge (global i direccionals): estudi més detallat dels temporals pels quals algun valor paramètric resulta qüestionable, rangs típics dels valors paramètrics, identificació de correlacions entre diversos paràmetres, etc. De l’estudi realitzat a partir de les dades disponible de Cap Tortosa, s’han identificat diverses tendències considerablement ben definides entre diversos paràmetres d’un mateix tipus d’onatge, sobretot pel de mestral, el qual degut al seu fetch tan reduït, sempre ha resultat ésser el més complex d’analitzar en els processos de predicció dels onatges direccionals. L’escàs nombre de temporals d’estudi que concerneixen al Delta del Llobregat ha fet que els resultats obtinguts sols es puguin entendre com unes primeres aproximacions a certes tendències que, futurament, a mesura que es disposi de més dades haurien d’anar essent contrastades i actualitzades. Com estudi previ a l’anàlisi direccional d’onatge, en aquest treball també s’ha dut a terme una actualització de diversos anàlisis no direccionals realitzats anteriorment (Rotés, A.; 2004) en base a l’addició dels temporals esdevinguts des del 2n trimestre de l’any 2003 fins a finals de l’any 2006, entre els quals destaca l’estudi referent al clima espectral de l’onatge

Una panoràmica de la literatura per a infants i joves al País Valencia per entendre l'actualitat

Una revisió de la literatura en català per a infants i joves escrita al País Valencià. L’article s’inicia amb una primera part per conèixer el passat i situar el present i s’hi analitza la producció abans de 1939. Després, el període de 1939 a 1970. La tercera part analitza el període de 1970 a 1982, quan comencen a publicar-se les primeres obres dels que esdevindran en pocs anys els autors més importants. El punt d’inflexió ve marcat per una data, el 1983, que inicia el darrer període que arriba fins a l’actualitat. És l’any de publicació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV). Finalment, de 1984 a l’actualitat: on es revisen les editorials, els premis, els autors, els títols i alguns èxits editorials, la promoció i l’ensenyament de la literatura