En una narració, l’espai és el lloc inventat pel creador on transcorren els fets: els personatges s’enamoren, caminen, viatgen o moren. Hi apareixen cadires, cotxes, arbres o flors. També vaixells, avions, naus d’extraterrestres o cases que es fan grans o petites. Però tot i que el terme espai és el més conegut, no l’utilitzarem, preferim el d’escenari perquè transmet millor el caràcter de realitat textual, de configuració de ficcions que depèn del llenguatge. Però hi ha cap relació entre els escenaris i l’obra d’un determinat grup d’escriptors? Podríem partir d’un exemple concret com la literatura per a infants i joves escrita per alguns dels autors de les Illes Balears. De fet, la pregunta que serviria d’hipòtesi inicial seria aquesta: quina influència té el mar en l’obra dels escriptors illencs, uns autors que viuen envoltats pel mar? Com apareix als seus relats? Quin paper fa? En quina època el situen? Quina importància té per als personatges? Hi ha diferències entre el mar d’uns i el dels altres? Aquestes són les hipòtesis de partida de l’article
