La formació en ornamentació floral a l'Escola de Belles Arts de Barcelona des dels orígens fins al Modernisme

Aquest article se centra en la formació en ornamentació de flors a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Cronològicament l'estudi se situa entre el 1775, amb la creació de l'Escola, i l'inici del segle XX, integrat dins del marc del Modernisme. El paper de les flors va obtenir una gran importància ja des de l'obertura de l'Escola, tot incorporant l'assignatura de Flors i adorns. A partir de llavors les classes amb flors van continuar vigents al llarg dels segles posteriors. Els materials docents per a l'aplicació de l'ornamentació vegetal van ser des de dibuixos, estampes, pintures i guixos fins a flors naturals i mètodes d'aplicació amb repertoris de plantes i flors. Les assignatures en matèria floral responen a la necessitat d'oferir una formació des de les indianes del segle XVIII fins a les arts decoratives i industrials dels segles XIX i XX. Paraules clau: flors/ornamentació/Escola de Belles Arts de Barcelona/Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi

Els símbols de l'ornamentació vegetal i els emblemes farmacèutics en la decoració de la farmàcia modernista Novellas/Bolós de Barcelona

Resum:L'antiga farmàcia modernista Novellas (actual Bolós) de Barcelona va ser inaugurada l'any 1902 amb la projecció i direcció dels germans Falguera. El seu propietari fundador, Antoni Novellas, va descriure en les seves memòries la creació i ornamentació del seu establiment. L'actual propietari de la farmàcia, Jordi Bolós, posseeix aquest document i conserva en un excel·lent estat la decoració modernista. Aquest escrit ens permet realitzar una interpretació dels diversos símbols d'ornamentació vegetal farmacològica i emblemes de la ciència farmacèutica. És un clar exemple de com el propietari de l'establiment orientava els projectistes decoradors l'ornamentació a representar, afegint el relleu simbòlic dins del context de finals del segle XIX i començaments del XX.Resumen:Los símbolos de la ornamentación vegetal y los emblemas farmacéuticos en la decoración de la farmacia modernista Novellas/Bolós de BarcelonaLa antigua farmacia modernista Novellas (actual Bolós) de Barcelona fue inaugurada el año 1902 con la proyección y dirección de los hermanos Falguera. Su propietario fundador, Antoni Novellas, describió en sus memorias la creación y ornamentación de su establecimiento. El actual propietario de la farmacia, Jordi Bolós, posee este documento y conserva en un excelente estado la decoración modernista. Este escrito nos permite realizar una interpretación de los diversos símbolos de ornamentación vegetal farmacológica y emblemas de la ciencia farmacéutica. Se trata de un claro ejemplo de cómo el propietario del establecimiento orientaba a los proyectistas decoradores la ornamentación a representar, añadiendo el relieve simbólico dentro del contexto de finales del siglo XIX y comienzos del XX.Abstract:The symbols of the vegetal ornamentation and the pharmaceutical emblems in the decoration of Novellas & Bolós' Modernist pharmacy in BarcelonaThe old pharmacy modernist Novellas (today Bolós) of Barcelona was inaugurated the year 1902 by the projection and direction of the brothers Falguera. His founding owner, Antoni Novellas described in his reports the creation and ornamentation of his establishment. The present owner of the pharmacy, Jordi Bolós, possesses this document and conserves in an excellent state the modernist decoration. This writing allows us to realize an interpretation of the diverse symbols of vegetable pharmacological ornamentation and emblems of the pharmaceutical science. It is a clear example of how the owner of the establishment was orientating the designer's decorators the ornamentation to representing, adding the symbolic relief inside the context of ends of the 19th century and beginning of the 20th

Ornamentació vegetal i arquitectures de l’oci a la Barcelona del 1900

[cat] Aquesta tesi doctoral tracta de forma específica els programes decoratius amb motius vegetals en tipologies arquitectòniques de caràcter públic destinades al lleure en la ciutat de Barcelona. Cronològicament, la investigació es situa en el període del modernisme, comprès entre finals del segle XIX i començaments del XX. La recerca estableix un marc comparatiu amb París, la capital cultural i artística europea per excel•lència en què Barcelona pretenia veure’s reflectida. Es tracta d’un estudi amb caràcter interdisciplinari que interrelaciona art ornamental i botànica. En el context de la Barcelona de la segona meitat del segle XIX es van anar desenvolupant determinades activitats relacionades amb les plantes i les flors: la Festa de l’arbre i les batalles de flors, a més d’altres festivitats efímeres. També un grup d’especialistes formaren la Societat Catalana d’Horticultura, tot emmirallant-se en el precedent francès de la Société Nationale d’Horticulture de France de París. Aquest tipus d’entitats desenvoluparen exposicions i concursos de plantes i flors, que més enllà de l’exhibició botànica, també van difondre l’art floral, tot incentivant la creació i l’exposició d’obres artístiques de temàtica vegetal. D’altra banda, l’ensenyament amb flors estava present des dels orígens a l’Escola de Llotja. Si en el segle XVIII les classes amb flors anaven enfocades a les composicions d’indianes, a partir de mitjans del segle XIX va evolucionar cap a la formació d’artistes ornamentals per al disseny de les arts aplicades i industrials, en què s’utilitzaven les flors naturals com a material docent. Entre els recursos de creació que disposaven els artífexs del modernisme per a la configuració dels programes decoratius, obtenen una rellevant importància els mètodes d’aplicació ornamental perquè ofereixen amplis repertoris d’il•lustracions de plantes i flors. Les arquitectures de l’oci en l’època del modernisme responen a sis tipologies arquitectòniques, com són els establiments per al menjar i el beure, les fondes i els hotels, els teatres, els espais de l’espectacle, els cinemes i els espais esportius. A partir d’aquests espais, s’ha configurant un mapa de l’oci de la Barcelona del 1900 en què s’estableixen tres nuclis: Ciutat Vella, Eixample i Paral•lel. Hi ha dos esdeveniments de l’arquitectura de l’oci que es presenten com a freqüents al llarg del modernisme, com són les noves construccions i paral•lelament les reformes d’espais predecessors. L’ornamentació de les arquitectures era signe de distinció i un reclam del bon gust per a captar a la clientela. Per aquest motiu, els propietaris competien per aconseguir els millors conjunts artístics del moment, contractant a arquitectes-decoradors, projectistes i artesans col•laboradors destacats de la fi-de-segle. Els programes decoratius amb ornamentació vegetal de les arquitectures de l’oci responen a dues clares tendències, per una banda el historicisme i l’eclecticisme i per l’altra el naturalisme-simbolisme versus Art Nouveau. La segona és la que obté una major rellevància. Els programes decoratius es confeccionen en funció de la confluència dels motius vegetals, aquests es poden fer més extensius quan la flora esdevé l’eix vertebrador o concentrats a partir de la distribució unitària i el detallisme. Quan la flora és l’ornament central pot arribar a la seva concepció de màxima esplendor, tot adoptant la forma estructural amb la simbiosi organicista a partir de simulacions d’arbres o la metamorfosi de les plomes de paó en tiges de fulles i flors. És en aquest punt quan l’ornamentació vol esdevenir natura en un sentit orgànic arquitectònic i escultòric quan es produeix una unitat com a resultat de la síntesis que proporcionava el significat simbòlic. Així mateix, hem identificat un conjunt de plantes i flors que formen part del mateix fenomen, representatiu i simbòlic.[eng] This doctoral thesis deals specifically with the decorative programs containing vegetal motifs used in architectural typologies of public nature destined to leisure time in the city of Barcelona. The research is set chronologically in the period of Catalan modernism, which spans from the end of the 19th century to the beginning of the 20th. It lays down a comparative framework with Paris, the European cultural and artistic capital par excellence, in which Barcelona intended to be reflected. It is a research with an interdisciplinary character that interrelates ornamental art with botany. Within the context of Barcelona in the second half of the 19th century, activities related to plants were developed: the Tree Festival, flower battles and other ephemeral festivities. Looking at the French precedent of la Société Nationale d’Horticulture de France in Paris, a group of specialists founded la Societat Catalana d’Horticultura. On the other hand, from the mid-nineteenth century on, natural flowers were used in l’Escola de Llotja (Llotja School) as teaching material. The methods of ornamental application were another resource that the modernism architects had in order to configure the decorative programs. Leisure time architectures in the modernism time respond to six architectural typologies: establishments to eat and drink, boarding houses and hotels, theatres, entertainment spaces, cinemas and sport spaces. Taking these spaces as a starting point, a map from the leisure time of Barcelona in 1900 has been configured. It establishes three centres: Ciutat Vella, Eixample and Paral•lel. The decorative programs containing vegetal ornamentation used in the leisure time architectures reflect two tendencies: historicism-eclecticism and naturalism- symbolism versus Art Nouveau. When flora becomes the central ornament it can reach its conception of maximum magnificence taking the structural form by means of tree simulations or by the metamorphosis of peacock’s feathers into leaves and flowers’ stems. It is at this point when the ornamentation wants to become nature in an organic, architectural and sculptural sense, causing an ensemble as a result of the synthesis provided by the symbolic meaning. We have also identified a collection of plants from the ornamental programs

La formació en ornamentació floral a l'Escola de Belles Arts de Barcelona des dels orígens fins al Modernisme

Aquest article se centra en la formació en ornamentació de flors a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Cronològicament l'estudi se situa entre el 1775, amb la creació de l'Escola, i l'inici del segle XX, integrat dins del marc del Modernisme. El paper de les flors va obtenir una gran importància ja des de l'obertura de l'Escola, tot incorporant l'assignatura de Flors i adorns. A partir de llavors les classes amb flors van continuar vigents al llarg dels segles posteriors. Els materials docents per a l'aplicació de l'ornamentació vegetal van ser des de dibuixos, estampes, pintures i guixos fins a flors naturals i mètodes d'aplicació amb repertoris de plantes i flors. Les assignatures en matèria floral responen a la necessitat d'oferir una formació des de les indianes del segle XVIII fins a les arts decoratives i industrials dels segles XIX i XX. Paraules clau: flors/ornamentació/Escola de Belles Arts de Barcelona/Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi

L’escultor Josep Cardona i Furró (1878-1922)

L’escultor Josep Cardona i Furró (Barcelona, 1878 – Moià, 1922) és poc conegut en l’actualitat, si bé a la seva època va gaudir d’un gran prestigi. S’ha considerat que s’integra dins de la segona generació d’escultors modernistes. Es formà a l’Escola de Llotja i va ser amic de Pablo Picasso, amb qui va compartir taller. Va realitzar estades a París, centre artístic del moment que va esdevenir visita obligada per conèixer la modernitat imperant. També va treballar a l’Argentina, on realitzà estàtues monumentals, i a Madrid. El fet que la bibliografia s’hagi ocupat poc d’aquest artista ha fet necessari realitzar un estudi profund del seu treball. En aquest article, ens proposem recuperar-ne la figura i donar-ne a conèixer l’obra, a més de contextualitzar-la dins del panorama de l’escultura catalana de final del segle XIX i començament del XX. Les últimes dècades del segle XIX van significar una renovació dins de l’àmbit de l’escultura, tant en referència als aspectes formals com a la temàtica. L’aparició de figures com Rodin o Meunier, conegudes a Catalunya, van influir molt en els artistes catalans, entre ells Josep Cardona, que es distingí per ser un excel·lent retratista a la manera de l’escultor d’origen rus Troubetzkoy. L’altra faceta de la seva obra, el costumisme, en particular el món del treball, ens ha permès endinsar-nos en un tema tan interessant com és el realisme social a través de noms tan significatius com Meunier o Dalou. Així mateix, recollim la participació de Cardona en exposicions i en institucions artístiques que configuraven el panorama creador del moment

The Arts and nature : biology and symbolism in Barcelona circa 1900

Traducció de: Arts i naturalesa : biologia i simbolisme a la Barcelona del 1900Editor literari: Pere Capellà Simó, Antoni Galmés Martí i Grup de Recerca en Història de l'Art i del Disseny Contemporanis, editor literariIn the period of Modernisme nature came to the fore as a boundless source of artistic inspiration. Influenced by the cult of nature, creators produced a poetic, symbolic, dreamlike set of images and ideas; at the same time, scientists, experiencing the reper­cussions of Darwinism, were initiating the debate between creationists and evolutionists. Anti-mate­rialistic and idealistic thinking, which in some cases had coincided with the postulates of the theories of evolution, shaped the framework of sensibilities of the Symbolist movement, in which the landscapes of the soul ranged from approaching the unconscious to voyaging to unexplored islands. This book, an in-depth study of the interrelationship between the arts and nature, embraces all of these phenomena from a plural, organic point of view

cDf International Congress : proceedings : actes, actas : actes, Barcelona Jun. 2013

El Congrés Internacional coupDefouet Barcelona 2013 ha estat una iniciativa de l'Art Nouveau European Route – Ruta Europea del Modernisme, organitzada per l'Institut del Paisatge Urbà de l'Ajuntament de Barcelona i el grup de recerca GRACMON de la Universitat de BarcelonaCoordinació: Lluís Bosch, Mireia Freixa.[eng] In 2013 the magazine coupDefouet reached its first decade of existence. As a way of celebrating this, the Art Nouveau European Route – the association of cities and other local institutions for the promotion and diffusion of Art Nouveau heritage that created the magazine – organised a magnificent international congress as a framework for scientific exchange and raising public awareness. The first coupDefouet International Congress on Art Nouveau was held in Barcelona, the city from which coupDefouet is published and one of the undisputable world capitals of Art Nouveau. This volume of the Singularitats series comprises the proceedings of that event.[cat] L’any 2013 va fer deu anys de l’aparició de coupDefouet, la revista de la Ruta Europea del Modernisme, una associació de municipis i altres entitats locals per a la promoció i la difusió del patrimoni modernista o Art Nouveau. Per commemorar-ho, s’organitzà un congrés internacional amb l’objectiu de contribuir al coneixement científic i la difusió d’aquest moviment artístic. El primer Congrés Internacional coupDefouet se celebrà a Barcelona, la ciutat en què s’edita coupDefouet i una de les capitals indiscutibles de l’Art Nouveau. En aquest volum de Singularitats s’apleguen les actes d’aquell esdeveniment