El regreso de la población a los centros metropolitanos españoles. Una visión demográfica y territorial de los procesos de reurbanización

Tras dos décadas de disminución de la población, las ciudades centrales de Madrid y Barcelona han aumentado sus efectivos de forma considerable a lo largo de la última década. En otras grandes ciudades españolas se han registrado tendencias similares, aunque de menor intensidad. Las principales metrópolis españolas, pues, se unen a las experiències de muchas ciudades centrales de Europa y de Estados Unidos, que ya conocieron procesos de reurbanización durante las últimas dos décadas del siglo XX. En el caso español, la llegada y el asentamiento de población de nacionalidad extranjera en los centros urbanos han desempeñado un papel decisivo en esta recuperación. El aumento del volumen total de población en las ciudades centrales no debe ocultar el saldo migratorio negativo que éstas todavía mantienen en la relación con sus regiones metropolitanas. No obstante, se han observado signos que apuntan hacia una recuperación del atractivo ejercido por los espacios centrales en el contexto residencial metropolitano. Esta investigación propone analizar los procesos de retorno a la ciudad central en las principales metròpolis españolas desde una perspectiva fundamentalmente geodemográfica. Se estudian los ámbitos de relación de los espacios centrales, su variación temporal y la estructura demográfica de los individuos que participan en esos flujos residenciales.After two decades of an intense population decrease, the central cities of Barcelona and Madrid have experienced a remarkable increase of population during the last decade. Most of the largest Spanish cities have undergone trends in the same direction, but less intense. Thus, Spanish largest metropolitan areas have come to share the reurbanization processes that many other cities in Europe and in the United States experienced during the last two decades of the 20th century. In the Spanish case, the arrival and settlement of foreign population in the urban centers have played a major role in this comeback. The total gains of population in these areas should not hide, though, the negative balance that central cities still have in the residential relation with their own metropolitan areas. However, it has been stated that central areas have become more attractive for metropolitan residents. This papers aims at analyzing the back to the city movements in the largest Spanish metropolitan areas, mainly from a geo-demographic perspective. The research analyzes the territorial areas of residential relation of the city center, its temporal evolution, and the demographic structure of the individuals participating in these residential flows

Intensidad y calendario de la movilidad residencial en la Unión Europea

El presente artículo pretende mostrar las divergencias existentes en las estrategias y comportamientos residenciales de la población de trece países miembros de la Unión Europea. El trabajo se construye a partir de los datos extraídos de la encuesta European Communitiy Household Panel, realizada a escala europea y que contiene información sociodemográfica común para todos los países miembros. El análisis de la intensidad con la que los individuos realizan desplazamientos residenciales sobre el territorio, así como el estudio del momento vital en el que los individuos cambian de residencia son los principales ejes de la investigación. El enfoque comparativo que se le ha dado al análisis de ambos fenómenos ha permitido detectar la existencia de importantes contrastes en el comportamiento residencial de los europeos. De esta manera, las conclusiones giran alrededor de la existencia de un heterogéneo mapa europeo en el que se subrayan los contrastes entre los comportamientos residenciales de la población del norte y del sur.This work aims at analysing the differences in the residential behaviour of the population living in thirteen countries of the European Union. The paper is based on data extracted from the European Community Household Panel, an European survey that contains the same social and demographic information for all the member countries. This investigation comprises two main topics. First, the analysis of the level of residential mobility among all the selected countries, and second, the study about the influence of age and life cycle in people's residential behaviour. The comparative approach to both topics points out the existence of many differences in the residential behaviour of Europeans. In this way, the conclusions of this work are about an heterogeneous European map where there are many contrasts between the behaviour of Northern and Southern people

El filtre demogràfic de Barcelona

La població de Barcelona ha experimentat una interessant renovació sociodemogràfica els darrers anys, fruit, principalment, dels canvis de residència i de la migració. La tesi doctoral d'Antonio López Gay aprofundeix en l'existència d'un filtre demogràfic barceloní, que selecciona a qui participa en els fluxos migratoris i residencials que tenen lloc a la ciutat en funció del seu perfil sociodemogràfic. Com a resultat, Barcelona és ara una ciutat més jove, soltera, professional i amb una major representació de la població amb estudis universitaris.La población de Barcelona ha experimentado una interesante renovación sociodemográfica en los últimos años, fruto principalmente de los cambios de residencia y de la migración. La Tesis Doctoral de Antonio López Gay profundiza en la existencia de un filtro demográfico barcelonés, que selecciona a quienes participan en los flujos migratorios y residenciales que acaecen en la ciudad central en función de su perfil sociodemográfico. Como resultado, Barcelona es ahora una ciudad más joven, soltera, profesional y con una mayor representación de la población con estudios universitarios.The composition of Barcelona's population has undergone an interesting sociodemographic renewal during the past years. Residential changes and migration have been the key factors in this process. Antonio Lopez Gay's PhD dissertation deals with the existence of a demographic filter in Barcelona, which selects the individuals participating in the migratory and residential flows that take place in the city according to their sociodemographic characteristics. As a result of this process, Barcelona's inhabitants are now younger, with a greater presence of singles, professionals and highly educated people

Hacia un patrón territorial complejo de la movilidad residencial : el caso de la Región Metropolitana de Barcelona

Los patrones territoriales de la movilidad residencial en las grandes ciudades españolas han experimentado cambios profundos en los últimos años. El nuevo escenario se aleja del modelo de desconcentración demográfica y suburbanización territorial que había sido el predominante desde la década de 1970 y que se había prolongado hasta los primeros años del siglo XXI. Este artículo profundiza en el caso de Barcelona, donde se ha observado un descenso en la intensidad de los movimientos suburbanizadores y un aumento en la capacidad de atracción del centro hacia los residentes de las coronas metropolitanas. Algo similar ha sucedido con los centros de los subsistemas residenciales de la metrópolis, mientras que los municipios pequeños y medianos más alejados del centro dejan atrás periodos en los que crecían a un ritmo extremadamente intenso debido a la aportación de la migración. Como resultado, los orígenes y los destinos de los cambios de residencia son ahora más diversos y los modelos de suburbanización y de recentralización coexisten de una forma más equilibrada, sin olvidar la emergencia de los movimientos periferia a periferia. Todo ello en el contexto de una región metropolitana más madura, en la que la etapa de expansión territorial parece haber llegado a su fin por el descenso de la demanda endógena de vivienda, un escenario asociado a la menor generación neta de hogares y a los cambios en la estructura de la población.The spatial patterns of residential mobility have experienced deep changes during the last years in the largest Spanish Metropolitan Areas. The new scenario differs from the pattern of demographic deconcentration and territorial suburbanization that had been the predominant one since the 1970s and lasted until the first years of the 21st century. This article explores the case of Barcelona, where a decrease in the intensity of the suburban movements and an increase of the attractiveness of the urban center towards the metropolitan residents has been observed. Something similar has happened with the centers of the residential sub-systems of the metropolis. Meanwhile, the medium and small municipalities located in suburban areas leave behind the periods in which they grew at an extraordinary positive rate due to the contribution of internal migration. As a result, the origins and the destinations of residential movements are now more diverse and suburbanization and recentralization processes coexist in a more balanced manner, not forgetting the emergence of the movements that have the origin and the destination within the suburban areas. These processes take place in the context of a more mature metropolitan region, where the period of territorial expansion seems to have come to an end, mainly due to the decline in the endogenous demand, a scenario linked to a low net creation of households and changes in the demographic structure of the population.Els patrons territorials de la mobilitat residencial a les grans ciutats espanyoles han experimentat canvis profunds en els darrers anys. El nou escenari s'allunya del model de desconcentració demogràfica i suburbanització territorial que havia estat el predominant des de la dècada de 1970 i que s'havia prolongat fins als primers anys del segle XXI.Aquest article aprofundeix en el cas de Barcelona, on s'ha observat un descens en la intensitat dels moviments suburbanitzadors i un augment en la capacitat d'atracció del centre cap als residents de les corones metropolitanes. Una cosa similar ha esdevingut amb els centres dels subsistemes residencials de la metròpoli, mentre que els municipis petits i mitjans més allunyats del centre deixen enrere períodes en què creixien a un ritme extremament intens a causa de l'aportació de la migració. Com a resultat, els orígens i les destinacions dels canvis de residència són ara més diversos i els models de suburbanització i de recentralització coexisteixen d'una forma més equilibrada, sense oblidar l'emergència dels moviments perifèria a perifèria. Tot això en el context d'una regió metropolitana més madura, en la qual l'etapa d'expansió territorial sembla haver arribat al final pel descens de la demanda endògena d'habitatge, un escenari associat a la menor generació neta de llars i als canvis en l'estructura de la població

Concentración, segregación y movilidad residencial de los extranjeros en Barcelona

El artículo analiza la dinámica residencial de la población extranjera en la ciudad de Barcelona, considerando tres aspectos que centran su distribución: la concentración en el territorio, la segregación residencial en relación con la población de la ciudad y la movilidad residencial en interrelación con su región metropolitana. Se realiza un análisis temporal que sigue la evolución de estos elementos a lo largo de la década, con el objetivo de aportar una visión de conjunto de los cambios observados. El análisis contempla la utilización de diferentes fuentes estadísticas y detalla el comportamiento de las nacionalidades con más efectivos en Barcelona. Los resultados indican un desplazamiento de las áreas de concentración desde el centro histórico hacia la periferia de la ciudad, un descenso de la segregación vinculado a una mayor dispersión territorial y una fuerte movilidad residencial dentro de la Región Metropolitana que afecta especialmente a los municipios situados en la periferia más próxima a la ciudad.L'article analitza la dinàmica residencial de la població estrangera a la ciutat de Barcelona, considerant tres dels aspectes que en centren la distribució: la concentració en el territori, la segregació residencial en relació amb la població de la ciutat i la mobilitat residencial en interrelació amb la seva regió metropolitana. S'hi realitza una anàlisi temporal que ressegueix l'evolució d'aquests elements al llarg de la darrera dècada, amb l'objectiu d'aportar una visió de conjunt dels canvis observats. L'estudi contempla la utilització de diferents fonts estadístiques i detalla el comportament de les nacionalitats amb més efectius a Barcelona. Els resultats indiquen un desplaçament de les àrees de concentració des del centre històric cap a la perifèria de la ciutat, un descens de la segregació lligat a una dispersió territorial més gran i una forta mobilitat residencial dins de la Regió Metropolitana que afecta especialment els municipis situats a la perifèria més pròxima a la ciutat.L'article analyse la dynamique résidentielle de la population étrangère dans la ville de Barcelone en se concentrant sur trois aspects de sa distribution : la concentration sur le territoire, la ségrégation et la mobilité résidentielle au sein de la région métropolitaine. L'évolution de ces trois facteurs a été suivie pendant une décennie dans le but d'obtenir une vision globale des changements observés. Diverses sources statistiques qui détaillent le comportement des populations les plus nombreuses habitant Barcelone ont été utilisées. Les résultats montrent un déplacement des zones de concentration des étrangers depuis le centre historique vers les périphéries, une diminution de la ségrégation due à la croissante dispersion territoriale, et finalement une forte mobilité résidentielle dans la Région Métropolitaine, particulièrement dans les communes les plus proches de Barcelone.Three aspects of foreigners' residential mobility in the city of Barcelona are studied in this paper: territorial concentration, segregation and residential change within the metropolitan region. To obtain a global view, these three elements are followed for a decade. Several data bases, specifying the behaviour of major nationalities, are used. Results firstly show that foreigners are gradually moving out of the historical centre and into the periphery. Secondly, that there is a strong intra-metropolitan mobility, particularly so in the municipalities nearest to the central city. Finally, as foreigners are more widely distributed throughout the territory, they are also becoming less segregated

Barris i immigració espanyola a la ciutat de Barcelona durant el segle XX

El procés d'arribada i assentament de la població nascuda fora de Catalunya a la ciutat de Barcelona ha estat molt divers segons el moment d'arribada a la ciutat i l'origen d'aquesta població. A més, el mateix component migratori ha exercit un paper clau en l'expansió urbana de Barcelona. En aquest capítol ens proposem identificar les pautes d'assentament a la ciutat de les persones que hi van arribar al llarg del segle xx: identificarem les etapes de màxim creixement urbà i migratori, n'establirem la relació i analitzarem les pautes de distribució i les estratègies residencials adoptades per la població que va arribar a la ciutat. Aquesta aportació intenta resoldre l'escassa atenció que la literatura sobre migracions internes ha dedicat a aquest tema. Per assolir aquest objectiu, ens basarem en les microdades del cens de població i habitatge de 1991, a partir del qual es poden conèixer les característiques de la població que encara residia en aquella data a la ciutat i de la població que ha estat protagonista dels moviments migratoris que han tingut lloc a la ciutat durant el segle XX. En aquest treball baixarem fins al nivell de secció censal com a escala d'anàlisi i utilitzarem eines d'estadística espacial per aprofundir en l'estudi de la distribució de la població en el territori barceloní.El proceso de llegada y asentamiento de la población nacida fuera de Cataluña a la ciudad de Barcelona ha sido muy diverso según el momento de llegada a la ciudad y el origen de esta población. Además, el componente migratorio ha jugado un papel clave en la expansión urbana de Barcelona. En este capítulo nos proponemos identificar las pautas de asentamiento en la ciudad de las personas que llegaron a lo largo del siglo xx: identificaremos las etapas de máximo crecimiento urbano y migratorio y analizaremos las pautas de distribución y estrategias residenciales adoptadas por la población que llegó a la ciudad. Esta aportación intenta solventar la escasa atención que la literatura sobre migraciones internas ha dedicado a este tema. Para alcanzar este objetivo, nos apoyamos en los microdatos del censo de población y vivienda de 1991, a partir del cual se pueden conocer las características de la población que residía en aquella fecha en la ciudad y de la población que fue protagonista de los movimientos migratorios que tuvieron lugar en la ciudad durante el siglo xx. En este estudio bajaremos hasta el nivel de sección censal como escala de análisis y utilizaremos herramientas de estadística espacial para profundizar en el estudio de la distribución de la población en el territorio barcelonés.The arrival and settlement in the municipality of Barcelona of the population born outside of Catalonia have changed depending on the moment on which the population arrived in the city and depending on its origin. In addition, the migratory component itself has played a major role in the urban expansion of Barcelona. In this chapter we aim to identify the settlement patterns of the population arrived in the city during the 20th Century: the periods of maximum urban and migratory growth are identified, interactions between them are established and distribution patterns in the city according to each origin are analysed. This report aims to solve the small attention that studies about internal migration in Spain have paid to this topic. To achieve this goal, the study is based on the 1991 Population and Housing Census microdata, which allows the analysis of the residents at the moment in Barcelona and the study of the interregional migrants that arrived in Barcelona during the different migratory waves of the 20th Century. In this study. we will use the census tract as analysis scale and we will use spatial statistical tools to deepen the knowledge of the population distribution in Barcelona area

O papel das mudanças residenciais na evoluçao dos perfis sociodemográficos das Regioes Metropolitanas Espanholas no início do Século XXI

Os centros das principais cidades espanholas chegaram, em princípios do século XXI, à sua maturidade urbana e demográfica. Em muitas áreas, tem-se demonstrado que nessa fase da evolução as pessoas que se movem no interior das cidades em direção ao resto da região metropolitana (RM) ou se dirigem de outras zonas para o núcleo urbano apresentam determinados perfis sociodemográficos. Neste artigo são analisados estes perfis em cinco RMs espanholas (Barcelona, Madri, Sevilha, Valência e Vizcaya), por meio dos microdados do Censo espanhol de 2001, que serviram de base para diferentes modelos de regressão logística. Os resultados obtidos mostram que, na maioria das cidades analisadas, o interior da cidade retém e atrai pessoas de alto nível educacional, profissionais e trabalhadores altamente qualificados, bem como solteiros e divorciados. Entretanto, os eventos do ciclo familiar afetam a maior parte dos que deixam o núcleo central da cidade. Do mesmo modo, os trabalhadores braçais, as mulheres inativas e a população de menor nível educional e pessoas casadas em famílias com uma única fonte de renda apresentam maior probabilidade de deixar as zonas centrais. Como consequência da dinâmica acumulada por esses processos ao longo do tempo, as principais áreas metropolitanas da Espanha têm experimentado importantes mudanças em sua composição social e demográfica

La renovación sociodemográfica de un centro urbano maduro : perfiles migratorios y filtros residenciales en la ciudad de Barcelona

Desde la saturación urbana y demográfica de Barcelona, la migración y la movilidad residencial han explicado su renovación sociodemográfica. En muchas otras ciudades centrales se ha demostrado que los participantes en los flujos residenciales (moviéndose hacia, desde o dentro del centro urbano) no son extraídos al azar del conjunto de la población sino que responden a precisos criterios de selección. En Barcelona, personas jóvenes, solteras, profesionales y altamente educadas se dirigen hacia la ciudad central o cambian de vivienda en su interior. Al contrario, los obreros manuales con un nivel de instrucción medio, en el contexto de unidades familiares ya formadas o en proceso de formación, son más propensos a abandonar el àrea central. Como consecuencia de estas dinámicas, la ciudad central ha experimentado un intenso proceso de renovación sociodemográfica en los últimos años. La investigación profundiza en este proceso a partir del 100% de los microdatos censales de 2001.Since Barcelona's central municipality reached its maturity, migration and residential mobility have been the determinant factors of its sociodemographic renewal. It has been proved in many other inner cities that participants in residential flows (moving into, moving out and moving within the urban core) are intensively selected according their sociodemographic profiles. In Barcelona, young people, singles, professionals and the highly educated are more willing to move into and within the central city. Meanwhile, family dimension is behind most of the leaving the inner city movements. Manual workers and medium educated are more likely to leave central areas. As a consequence, Barcelona's urban core has experienced an intense process of population renewal during the last decade. The research is based on the analysis of the Census 2001 100% microdata, which have enable us to explore the sociodemographic profile of each person moving into, leaving from and moving within Barcelona's central city

Tendències recents de la migració i dels canvis residencials a la ciutat de Barcelona i els municipis del Pla Estratègic Metropolità

En aquesta contribució s'analitza de forma sintètica l'evolució de la intensitat i les característiques demogràfiques i territorials de la migració interna de la ciutat de Barcelona en el context del 36 municipis del Pla Estratègic Metropolità (PEM). El període d'estudi s'estén des de començaments de la dècada dels noranta fins a les últimes dades disponibles, que corresponen a l'any 2004. Els resultats obtinguts en aquest estudi mostren entre els seus principals resultats que: a) El model d'intercanvis de la ciutat de Barcelona té un caràcter bipolar. Per un costat, l'estratègia residencial preferent de la població de Barcelona és la de romandre a la ciutat (6 de cada 10 canvis d'habitatge finalitzen el seu recorregut a l'interior del municipi de Barcelona). Per altra banda, una vegada es creua la frontera municipal els canvis residencials es localitzen preferentment més enllà dels municipis més propers (en el nostre estudi, fora l'àmbit del PEM). b) El procés de desconcentració urbana en què s'insereix la ciutat de Barcelona des de mitjans de la dècada dels setanta, caracteritzat per la pèrdua de població dels municipis del nucli central (Barcelonès) cap l'àmbit metropolità i que insinuava símptomes d'haver arribat a la màxima intensitat, cobra una nova dimensió per l'arribada de la immigració estrangera, cada vegada més protagonista dels fluxos d'entrades i sortides de la ciutat de Barcelona cap a el seu espai més pròxim. c) Malgrat el manteniment d'una migració neta negativa en els seus intercanvis amb la resta de municipis espanyols, la ciutat de Barcelona no presenta les taxes d'emigració més intenses en el context dels municipis del Pla Estratègic Metropolità. Ben al contrari, és la seva baixa taxa d'immigració interna la principal responsable del saldo negatiu final