17 research outputs found
El cas de l'assignatura projectes escolars d'educaci贸 f铆sica
L鈥檃ssignatura Projectes escolars d鈥檈ducaci贸 f铆sica ha estat pensada per tal de ser avaluada a partir d鈥檜na proposta
d鈥檃valuaci贸 formativa. Aquest fet afecta tant l鈥檈structura de l鈥檃ssignatura com les tasques que s鈥檋i han anat
plantejant. A continuaci贸 s鈥檈xposa l鈥檃ssignatura, la seva proposta d鈥檃valuaci贸 i algunes consideracions presents
i futures que tenen la intenci贸 d鈥檃favorir el debat i la reflexi贸 al voltant de la concreci贸 de l鈥檃valuaci贸
formativa a les nostres assignatures
Algunes idees i propostes per introdu茂r l'avaluaci贸 formativa a les assignatures
Introduir l鈥檃valuaci贸 formativa a les nostres assignatures es pot fer de moltes maneres. Tanmateix, incorporar-
la plenament i de cop i volta a una assignatura no 茅s senzill. La voluntat de fer-ho es pot transformar
r脿pidament en fortes resist猫ncies i finalment en inacci贸 si hom entreveu que l鈥檈mpresa 茅s complexa i li ha de
suposar massa canvis i incerteses.
Aquest cap铆tol t茅 com a objectiu acompanyar el professorat en el proc茅s de fer seu aquest tipus d鈥檃valuaci贸;
i que un cop fet el pas li resulti pr脿cticament impossible concebre la seva assignatura sense la pres猫ncia continuada
de l鈥檃valuaci贸 formativa.
Per tal de procurar ser exit贸s en aquesta contesa les seg眉ents p脿gines s鈥檈structuren de manera poc convencional.
Aix铆, una primera pregunta sobre l鈥檃valuaci贸 va seguida de l鈥檈xposici贸 d鈥檜ns quants aspectes positius
ja constatats i contrastats de l鈥檃valuaci贸 formativa, que acaba culminant amb l鈥檈xposici贸 d鈥檜n seguit d鈥檈strat猫gies
i suggeriments per implementar l鈥檃valuaci贸 tot vencent les possibles pors o resist猫ncies que puguin
acompanyar el proc茅s
Tecnologies de la informaci贸 i la comunicaci贸 al m脿ster de formaci贸 del professorat de secund脿ria d鈥橢ducaci贸 F铆sica
Durant el curs 2010-11 a la Facultat d鈥橢ducaci贸 de la Universitat de Vic s鈥檋a impartit la primera edici贸 del M脿ster de Formaci贸 del Professorat d鈥橢ducaci贸 Secund脿ria especialitat d鈥橢ducaci贸 F铆sica. I enguany s鈥檋i celebra la segona edici贸. El m脿ster ofertat des la UVic t茅 com a objectiu formar els futurs professionals de l鈥檈ducaci贸 f铆sica de Catalunya. En aquesta formaci贸 s鈥檌nclou tamb茅 la capacitaci贸 del professorat en l鈥櫭簊 i la relaci贸 amb les tecnologies de la comunicaci贸 i la informaci贸 (TIC
L鈥檃ssetjament sexual a l鈥檈sport: el cas de les estudiants-esportistes del grau de Ci猫ncies de l鈥橝ctivitat F铆sica i l鈥橢sport de Catalunya
Les poques actuacions de sensibilitzaci贸 en els contextos catal脿 i espanyol sobre l鈥檈xist猫ncia de l鈥檃ssetjament sexual a l鈥檈sport
han tingut lloc durant la darrera d猫cada, per貌 l鈥檃ssetjament sexual 茅s encara un tema de recerca poc estudiat. Tanmateix, investigacions
en pa茂sos com Austr脿lia, Canad脿, Dinamarca, Estats Units, Finl脿ndia Noruega, i Regne Unit demostren que l鈥檃ssetjament
sexual no 茅s un comportament ali猫 al m贸n de l鈥檈sport. Ja el 2007 el COI f茅u una crida als comit猫s ol铆mpics nacionals perqu猫
comencessin a treballar i prevenir l鈥檃ssetjament sexual en l鈥櫭爉bit esportiu. L鈥檕bjectiu principal d鈥檃quest estudi, finan莽at per l鈥橧nstitut
Catal脿 de les Dones, 茅s determinar si l鈥檃ssetjament sexual a l鈥檈sport 茅s tamb茅 present a l鈥檈sport catal脿. I, conseq眉entment,
contribuir a sensibilitzar les organitzacions esportives pertinents per tal que tinguin en compte que l鈥檃ssetjament sexual que es
produeix en contextos esportius 茅s un problema a tractar des de les pol铆tiques esportives del nostre pa铆s. Les dades que es presenten
en aquest estudi s鈥檋an extret de les experi猫ncies d鈥檃ssetjament sexual d鈥檜na mostra de 214 estudiants-esportistes de tres universitats
catalanes on s鈥檌mparteixen estudis de ci猫ncies de l鈥檃ctivitat f铆sica i l鈥檈sport (CAFE). Les dades d鈥檃quest treball mostren nivells
d鈥檈xperi猫ncia i de percepci贸 molt diferents segons el tipus de comportament analitzat. Els comportaments percebuts com a m茅s
assetjadors s贸n els menys viscuts per les noies estudiants de CAFE de Catalunya. Tanmateix, el treball constata que a l鈥檈sport
catal脿 tamb茅 hi ha casos d鈥檃ssetjament sexual. Aix铆, l鈥檃ssetjament trobat assoleix xifres de fins al 6% d鈥檌ncid猫ncia en alguns dels
comportaments
Produktkalkylering i ett tj盲nstef枚retag : Case Hydrolink Oy Ab
Hydrolink Oy Ab startade som ett f枚retag inom fodertrucks- och pistmaskinsbranschen. Pistmaskinsdelen s氓ldes och man fick d盲rf枚r ledig kapacitet f枚r att g氓 in i en ny bransch. B氓tbranschen, och senare sn枚skoterbranschen, l氓g n盲ra till hands p氓 grund av ett stort intresse av 盲garna och n氓gra av de anst盲llda. Vad kunderna erbjuds d盲r 盲r dockning och f枚rvaring av b氓tar, f枚rs盲ljning av nya och begagnade b氓tar och sn枚skotrar samt reservdelar och all t盲nkbar service av b氓tar och sn枚skotrar. P盲lsn盲ringens goda tider gjorde att fodertruckarna s氓lde bra, men l枚nsamheten med b氓t- och sn枚skoterverksamheten var inte lika sj盲lvklar. D盲rf枚r ville man f氓 reda p氓 l枚nsamheten f枚r det mest sv氓runders枚kta kalkylobjektet, n盲mligen b氓t- och skoterservice. I teoridelen av detta l盲rdomsprov b枚rjar jag med att redog枚ra f枚r ekonomistyrningens grundbegrepp och forts盲tter sedan med att ta upp de vanligaste kalkylmetoderna inom produktkalkylering ur ett allm盲nt perspektiv. I teoridelens sista del tar jag upp specialregler som g盲ller produktkalkylering I tj盲nstef枚retag. I empirin r盲knar jag ut den totala timkostnaden f枚r b氓t- och
skoterservice, vilket jag g枚r med hj盲lp av en divisionskalkyl. Innan jag kan g枚ra det identifieras kostnader som ska ing氓 i produktkalkylen. Resultatet analyseras och olika l枚sningar f枚r b盲ttre l枚nsamhet diskuteras. Som grund f枚r mina utr盲kningar har bokslutet f枚r f枚reg氓ende r盲kenskapsperiod anv盲nts, och f枚r att identifiera kostnader som r枚r mitt kalkylobjekt har jag anv盲nt olika utr盲kningar och uppskattningar. Resultatet av divisionskalkylen visar att f枚retaget g氓r p氓 vinst f枚r varje s氓ld timme service, men man uppn氓r just nu inte 盲garnas vinstkrav p氓 10 procent. Som l枚sning till en 枚kad l枚nsamhet borde man satsa p氓 枚kad debiteringsgrad bland servicearbetarna med hj盲lp av n氓gon effektiverings氓tg盲rd.Hydrolink Oy Ab started out as a company in the food truck and snow groomer business. The snow groomer part of the company was sold and therefore they had free capacity to enter a new business. The boat business, and later snow mobile business, was a natural option because of a great interest from the owners and a few of the employees. The company offer their customers lifting, launching and storage of boats, resale of new and used boats and snow mobiles, as well as spare parts and all kinds of repairs and maintenance of boats and snow mobiles. The sales of the food trucks has been doing great due to a flourishing business but the profitability of the boat- and snow mobile business had not been as self-evident. Therefore the owners wanted to know more about the profitability of the boat and snow mobile services. In the theoretic part of this final thesis I start with theory about some fundamental terms of management accounting and then continue talking about the most important methods of product calculation. The last part of the theory deals with special rules for product calculation in the service sector. In the empirical part of this final thesis I will use the average cost calculation method to find out the cost of one hour boat and snow mobile service. Before this can be done I have to identify costs that will be a part of this calculation. The result will be analyzed and different solutions for an increased profitability discussed. The annual accounts for last count period has been used as a base for my calculation and different calculations, as well as a few estimates has been used for identification of costs that has been included in my average cost calculation. The result of the average cost calculation shows that the company profits from every sold hour of service, but the desired 10 percent profit is not fulfilled at the moment. As a solution for increased profitability I suggest that the company focuses on raising the chargeability through some streamlining measures
Com fer un article divulgatiu. Integrant coneixements i desenvolupant compet猫ncies
Activitat dissenyada per proporcionar als estudiants uns fonaments clars per escriure bones mem貌ries, informes o articles en el seu futur professional. Neix de la necessitat de millorar la seva compet猫ncia comunicativa escrita, i es basa en la redacci贸 conjunta (professors + estudiants de diferent nivell) d'un article divulgatiu, amb revisi贸 externa, i en la seva posterior presentaci贸 i divulgaci贸. Es pret茅n tamb茅 fomentar la metodologia docent d'Aprenentatge-Servei (ApS) entre els estudiant
Algunes idees i propostes per introdu茂r l'avaluaci贸 formativa a les assignatures
Introduir l鈥檃valuaci贸 formativa a les nostres assignatures es pot fer de moltes maneres. Tanmateix, incorporar-
la plenament i de cop i volta a una assignatura no 茅s senzill. La voluntat de fer-ho es pot transformar
r脿pidament en fortes resist猫ncies i finalment en inacci贸 si hom entreveu que l鈥檈mpresa 茅s complexa i li ha de
suposar massa canvis i incerteses.
Aquest cap铆tol t茅 com a objectiu acompanyar el professorat en el proc茅s de fer seu aquest tipus d鈥檃valuaci贸;
i que un cop fet el pas li resulti pr脿cticament impossible concebre la seva assignatura sense la pres猫ncia continuada
de l鈥檃valuaci贸 formativa.
Per tal de procurar ser exit贸s en aquesta contesa les seg眉ents p脿gines s鈥檈structuren de manera poc convencional.
Aix铆, una primera pregunta sobre l鈥檃valuaci贸 va seguida de l鈥檈xposici贸 d鈥檜ns quants aspectes positius
ja constatats i contrastats de l鈥檃valuaci贸 formativa, que acaba culminant amb l鈥檈xposici贸 d鈥檜n seguit d鈥檈strat猫gies
i suggeriments per implementar l鈥檃valuaci贸 tot vencent les possibles pors o resist猫ncies que puguin
acompanyar el proc茅s
El cas de l'assignatura projectes escolars d'educaci贸 f铆sica
L鈥檃ssignatura Projectes escolars d鈥檈ducaci贸 f铆sica ha estat pensada per tal de ser avaluada a partir d鈥檜na proposta
d鈥檃valuaci贸 formativa. Aquest fet afecta tant l鈥檈structura de l鈥檃ssignatura com les tasques que s鈥檋i han anat
plantejant. A continuaci贸 s鈥檈xposa l鈥檃ssignatura, la seva proposta d鈥檃valuaci贸 i algunes consideracions presents
i futures que tenen la intenci贸 d鈥檃favorir el debat i la reflexi贸 al voltant de la concreci贸 de l鈥檃valuaci贸
formativa a les nostres assignatures
Hacia la digitalizaci贸n ideal del profesorado de educaci贸n f铆sica
El presente art铆culo propone una visi贸n compleja de la formaci贸n en la competencia
digital del profesorado de educaci贸n f铆sica. La propuesta, basada en la conjunci贸n
de dos modelos te贸ricos, el technological pedagogical content knowledge (TPACK)
y la community of inquiry (CoI), tiene como objetivo final que el profesor contribuya
activamente en la capacitaci贸n digital del alumnado. Para este fin, contempla la
necesidad de que el profesor sea, a su vez, tambi茅n competente digitalmente. El
art铆culo desgrana y ejemplifica las acciones y los comportamientos m谩s destacados
que el profesor deber铆a ser capaz de realizar.This paper sets out a complex vision of training physical education teachers to be
digitally competent. This project is based on the overlap of two theoretical models,
Technological Pedagogical Content Knowledge (TPACK) and the Community of
Inquiry (CoI), and aims to get teachers activity involved in equipping students to be
digitally competent, which therefore requires teachers to be digitally competent as
well. This paper sets out and explores the main forms of behaviour and actions that
teachers should be able to carry out