Vázquez Montalbán i la rebotiga de l’Olimpíada barcelonina: conflictes polítics i negocis urbanístics

RESUM: Malgrat les seves reserves enfront del moviment olímpic, Vázquez Montalbán no es va desentendre de l’Olimpíada barcelonina. Els seus comentaris giraran entorn al seu significat i a la seva repercussió en l’àmbit polític i urbanístic. Fa palès el conflicte entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, així com la disputa sobre l’adscripció catalana o espanyola dels Jocs. A més, lamenta la metamorfosi soferta per la ciutat, amb el vistiplau d’intel·lectuals i polítics d’esquerres, que només beneficiava els empresaris i dilapidava el patrimoni de la seva memòria històrica.PARAULES CLAU: Barcelona 92, electoralisme, identitat, nacionalisme, memòria històrica, especulació urbanísticaVázquez Montalbán and the back of the Barcelona Olympiad: political conflicts and urbanism businessABSTRACT: Despite his reservations against the Olympic movement, Vázquez Montalbán did not ignore the Barcelona Olympiad. His comments will focus the meaning and impact on political and urbanism. He evident conflict between the City Council and the Generalitat of Catalonia and the dispute over the assignment or Spanish Catalan Games. It also regrets the metamorphosis undergone by the city with the approval of left-wing intellectuals and politicians, which only benefited employers and squandered the wealth of their historical memory.KEYWORDS: Barcelona 92, electioneering, identity, nationalism, historical memory, urbanism speculatio

Esport, identitat i globalització

En l’era de la informació es plantegen nous reptes a l’hora d’articular les identitats nacionals en un món globalitzat. L’anàlisi de les manifestacions esportives, una activitat universal amb un caràcter marcadament local, pot ajudar a estudiar com les emocions reforcen la identitat nacional tot connectant-la amb la comunitat global. PARAULES CLAU: esport, nacionalisme, identitat, globalització, socialitat postmoderna, emoció compartida. Sport, identity and globalization ABSTRACT: Information age sets up new challenges in articulating national identities in a globalized world. The analysis of sporting events, a universal activity with a markedly local character, can help to study how emotions reinforce national identity, connecting it with the global community. KEY-WORDS: sport, nationalism, identity, globalization, postmodern sociality, shared emotion

L’esport en la vida i en l’obra de Manuel Vázquez Montalbán (1939-2003)

Manuel Vázquez Montalbán (1939-2003) va ser un intel·lectual espanyol polifacètic que va analitzar, entre altres aspectes, l’esport com un fenomen de masses propi del segle XX. Aquesta tesi pretén estudiar la importància de l’esport en la seva vida i en la seva obra i analitzar el seu pensament esportiu a partir de les referències a l’esport presents en els seus escrits. El seu perfil esportiu respon més a l’aficionat que al del practicant d’una modalitat determinada. Les experiències de la seva infància i joventut al barri del Raval, el compromís en la lluita antifranquista, la síntesi entre la cultura popular i acadèmica realitzada a la presó de Lleida, i la coincidència amb un grup d’intel·lectuals d’esquerra barcelonistes van configurar una visió del esport lúcida i original

España en los mundiales: la construcción del nacionalfutbolismo

RESUMEN: Manuel Vázquez Montalbán fue uno de los primeros intelectuales en denunciar la configuración de un nacionalfutbolismo entorno a las actuaciones de la selección española en los Mundiales de fútbol. Desde la narración épica del gol de Zarra por parte de Matías Prats hasta el diseño de un proyecto político basado en los éxitos internacionales del equipo nacional por parte de José María Aznar, el fútbol ha servido para fomentar un patriotismo español y reafirmar la precaria identidad nacional. Pese a que los malos resultados soslayaban la credibilidad de esta concepción del deporte, las cadenas privadas de televisión intentaron resucitarla para asegurarse una buena audiencia.PALABRAS CLAVE: selección española, Mundial de Fútbol, nacionalfutbolismo, identidad, medios de comunicación.Spain in the World Cup: the construction ofnationalfootballismABSTRACT: Manuel Vázquez Montalbán was one of the first intellectuals to denounce the configuration of a nationalfootballism around the actions of the Spanish team in the World Cup. From the epic narration of the goal of Zarra by Matías Prats until the design of a political project based on the international successes of the national team by José María Aznar, football has served to foment Spanish patriotism and reaffirm the precarious national identity. Despite the fact that the poor results ignored the credibility of this conception of sport, private television networks tried to resuscitate it to ensure a good audience.KEYWORDS: Spanish national team, World Cup, nationalfootballism, identity, media

El expolio del patrimonio histórico-artístico pirenaico

L’article gira entorn de l’anàlisi de les causes que van provocar durant tot el llarg del segle XX i els primers anys del XXI la desaparició d’una part del llegat historicoartístic de l’Alta Ribagorça, si bé tampoc perd de vista com es va manifestar el fenomen arreu de l’Alt Pirineu Català (Alt Urgell, Cerdanya, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Val d’Aran i Alta Ribagorça). Des de les polítiques de venda dels bisbats al col·leccionisme, i de les guerres als robatoris, el treball pretén donar una visió transversal al problema. D’altra banda, l’examen dels casos permet establir quatre períodes diferenciats en funció de la transcendència de determinats fets històrics i de la conjuntura socioeconòmica dels diferents moments. PARAULES CLAU: Alta Ribagorça, espoli, patrimoni historicoartístic.This article analyzes which were the reasons that provoked during the XXth century and the first years of the XXIst the lost of a part of the historical - artistic legacy of the High Ribagorça, without remove how the phenomenon demostrated along the High Catalan Pyrenees (Alt Urgell, Cerdanya, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Val d’Aran i Alta Ribagorça). From the political sales of the bishoprics to the collection, and from the wars to the thefts, the work tries to offer a transverse vision of the problem. On the other hand, the examination of the facts allows to establish four periods differentiated depending on the transcendency from certain historical facts and on the socio-economic conjuncture of the different moments. KEY WORDS: Alta Ribagorça, pillage, historical-artistic patrimony.Este artículo analiza cuáles fueron las causas que provocaron durante el siglo XX y los primerosaños del XXI la desaparición de una parte del legado histórico-artístico de la Alta Ribagorça, sin perder de vista cómo se manifestó el fenómeno a lo largo del Alto Pirineo catalán (Alt Urgell, Cerdanya, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Val d’Aran i Alta Ribagorça). Desde las políticas de ventas de los obispados al coleccionismo y de las guerras a los robos, el trabajo pretende ofrecer una visión transversal del problema. Por otro lado, el examen de los hechos permite establecer cuatro períodos diferenciados en función de la trascendencia de determinados hechos históricos y de la coyuntura socioeconómica de los diferentes momentos. PALABRAS CLAVE: Alta Ribagorça, expolio, patrimonio histórico-artístico

El deporte en la vida y en la obra de Manuel Vázquez Montalbán (1939-2003)

Manuel Vázquez Montalbán (1939-2003) fue un intelectual español polifacético que analizó, entre otros aspectos, el deporte como un fenómeno de masas propio del siglo XX. Esta tesis pretende estudiar la importancia del deporte en su vida y en su obra y analizar su pensamiento deportivo a partir de las referencias al deporte presentes en sus escritos.Su perfil deportivo responde más al del aficionado que al del practicante de una modalidad determinada. Las experiencias de su infancia y juventud en el barrio del Raval, el compromiso en la lucha antifranquista, la síntesis entre la cultura popular y académica realizada en la prisión de Lleida, y la coincidencia con un grupo de intelectuales de izquierda barcelonistas configuraron una visión del deporte lúcida y original

Football, Deconstructivism, and Religion

Jordi Osúa analitza diversos aspectes del món futbolístic que presenten una morfologia similar a la d’alguns fenòmens religiosos. Mites, accions rituals, símbols, experiències emocionals, codis ètics i vivències comunitàries configuren un univers que envolta la pràctica del futbol i alhora la transcendeix. Aquesta presència descontextualitzada d’elements propis de l’àmbit religiós permet plantejar la hipòtesi de si l’esport serveix de marc per a una desconstrucció de la religió, procés característic de les societats secularitzades. PARAULES CLAU: Futbol, desconstrucció, religió.Jordi Osúa analyzes several aspects of the football world which have a similar morphology to some religious phenomena. Myths, ritual actions, symbols, emotional experiences, ethical codes and communal experiences set a world that surrounds practice of football and, at the same time, transcends it. This out of context resence of elements that belong to religious area allows the hypothesis of whether sports provides a backdrop for a deconstruction of religion, a characteristic process in secularized societies. KEY-WORDS: Football, desconstructivism, religion

Time and sport

L’esport és un dels instruments que les societats modernes utilitzen per omplir de significat el temps. Les característiques del temps esportiu –quantificació, transitorietat, concentració, limitació, sacralitat, identificació col·lectiva, mitificació i repetició cíclica- s’adiuen a una ideologia neoliberal i postmoderna que pretén mitigar l’angoixa humana derivada del buit deixat per la crisi dels metarelats i davant la qual és necessari aplicar una mirada crítica i humanitzadora.Sport is one of the instruments that modern societies use to fill time with meaning. The characteristics of the sportive time –quantification, transitoriety, concentration, limitation, sacrality, collective identification, mythicalism and cyclic repetition- link with a neoliberal and posmodern ideology that pretends to calm the human anxiety that comes from the emptyness left by metastory‘s crisis and in front of which is necessary to apply for a critical and humanizer look

Las webquests en el ámbito universitario español

Este artículo indaga en el uso, difusión y percepción de la que gozan en la universidad española las WebQuests (WQ), una metodología cuyo interés se ha visto renovado a partir de la instauración del Espacio Europeo de Educación Superior (EEES) y del sistema de enseñanza por competencias. Entre otros aspectos, el artículo hace un repaso de los hallazgos más relevantes acerca del impacto de la implementación de WQ en diferentes áreas de conocimiento de la enseñanza superior, considerando los datos aportados por la investigación internacional como del ámbito español. La revisión teórica se complementa con el resumen de los resultados obtenidos a partir de dos encuestas. La primera, destinada a los organismos universitarios con competencias en la formación del PDI, sondea el papel de estos órganos en la formación para la integración metodológica de las TIC en la enseñanza universitaria y, en particular, en la difusión de la metodología WQ. La segunda encuesta recoge la opinión de un grupo de expertos con la finalidad de conocer, entre otros aspectos, sus impresiones acerca de las ventajas y desventajas del método, así como la recepción que tiene por parte del alumnado y la conveniencia de su uso en relación con la implementación del EEES