Campillo Quintana, Jordi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

367
URTX
URS DE PROTECCIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL
ESPOLIACIÓ ARQUEOLÒGICA:
ESTAT DE LA QÜESTIÓ I PROPOSTES
Jordi Campillo Quintana
C
368
recentment, pel Reglament de Protecció del
Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de
2002.
A mitjan anys 80, en estreta relació amb les
novetats legislatives, es creen o es potencien,
depenent dels cossos policials, grups espe-
cialitzats en patrimoni històric.1 Pel que fa al
cos dels mossos d’esquadra, es creà l’any
1986 un grup destinat originalment a frenar
l’augment dels espolis arqueològics a la cos-
ta del Maresme. La seva activitat va donar
com a resultat la desarticulació de petits
grups dedicats, sobretot, al col·leccionisme
de peces arqueològiques, així com, en deter-
minats casos, a la comercialització d’objectes
procedents d’espoliacions (Juan, J.: 1987:25;
E.P.G.1987:5; Redacció 1987a: núm. planes
no visible i Redacció 1987b:15)
A nivell tècnic, es produeix una millora orga-
nitzativa de les administracions competents
Aquesta breu comunicació té com a objectiu
posar de manifest quin és el grau de protecció
en què es troba el patrimoni arqueològic al nos-
tre país, així com esbossar de forma superficial
algunes solucions per millorar la protecció del
patrimoni arqueològic de casa nostra.
Estem en posició d’afirmar que, en els darrers
vint anys, hem avançat força pel que fa a la
protecció del patrimoni. Des d’un punt de vis-
ta legal, s’ha intentat adaptar la legislació a
les necessitats del moment. Dins l’àmbit pe-
nal, tant els articulats de la reforma de 1983
com la posterior de 1995 mostren una major
sensibilitat pels objectes amb valors històrico-
artístics. No obstant això, és, sobretot, dins
l’àmbit legislatiu-administratiu on millor s’exem-
plifica la voluntat de canvi: en primer lloc, amb
la Llei 16/85, la Ley del Patrimonio Histórico
Español, i, posteriorment, en el cas de Cata-
lunya, amb la Llei 9/1993, de 30 de setembre,
del Patrimoni Cultural Català; per últim, i més
ESPOLIACIÓ ARQUEOLÒGICA:
ESTAT DE LA QÜESTIÓ I PROPOSTES
Jordi
Campillo 
Quintana
Arqueòleg
Abstract
Pese al aumento de la sensibilización social respecto al legado arqueológico y a las mejoras le-
gislativas, administrativas y policiales adoptadas durante los últimos veinte años en nuestro
país, la protección del patrimonio arqueológico está lejos de obtener una cuota aceptable de
protección, tal y como demuestran las estadísticas. Es por esta razón que se debe integrar, y
de forma inmediata, toda una serie de medidas pluridisciplinarias encaminadas a aumentar su
grado de amparo.
Despite the increase in social awareness about the archaeological legacy,  the improvements in
the legislation, administration and policing adopted over the last twenty years, the protection of
our country’s archaeological heritage is far from reaching an acceptable level of protection as
illustrated by the statistics. For this reason, it is vital to integrate a whole series of multidiscipli-
nary measures designed to increase the degree of protection immediately.
Paraules clau
Espoliació arqueològica, propostes correctives, actualitat, Catalunya.
369
ha comportat, sense uns elements de control
humans, legals i tècnics adients, la pèrdua, di-
fícilment quantificable, d’importants jaciments
arqueològics.
D’altra banda, la millora de la situació econò-
mica dels darrers decennis ha afavorit la so-
cialització del món de l’art i les antiguitats,
convertint el patrimoni històric en bé de consum
de masses i no únicament exclusiu de classes
benestants (Lluent 2002:46). L’accés majoritari
a la cultura també ha alimentat el reconeixe-
ment i la sensibilitat per les antiguitats; en con-
seqüència, cada vegada més gent tendeix a
envoltar-se de peces artístiques i antiguitats
amb què satisfer els seus gustos i, de passada,
obtenir i assolir un inherent prestigi social.
En el camp arqueològic, la millora tecnològica
i l’abaratiment dels aparells de detecció (de-
tectors de metalls) han comportat una prolife-
ració d’aquesta modalitat d’activitat furtiva. En
poc més de cinc anys, ja entre els anys 1984
i 1990, els Serveis de Cultura de Lleida ha-
vien obert set expedients a la mateixa provín-
cia per espoli en jaciments arqueològics on,
de forma habitual, els detectors de metalls hi
eren presents (Farré 1990:3).
En definitiva, aquest augment de la demanda
ha sobredimensionat els mercats d’antiguitats.
des d’on es promouen, amb una major assi-
duïtat, inventaris i censos d’objectes artístics,
primera mesura i eina bàsica de protecció
(G.F. 1991a:58); en aquesta línia, s’elabora-
ran les Cartes arqueològiques.
Es potenciaran els museus ja creats i es fo-
mentarà la fundació de nous, alguns dels quals
es convertiran en la pedra angular sobre la
qual girarà la protecció i difusió cultural d’al-
gunes poblacions. Dins d’aquest apartat, vol-
dríem destacar, de forma especial, l’aparició
de nous i joves professionals vinculats al món
de l’arqueologia que revitalitzaran el panorama
arqueològic i, sobretot, segurament el més im-
portant, sensibilitzaran sobre la importància de
la protecció i conservació del llegat cultural. A
més, exerciran, en més d’una ocasió, un con-
trol informal i de denúncia de les agressions
comeses contra el patrimoni arqueològic.
Tot i aquest panorama, que pot resultar afala-
gador en un principi, està malauradament
lluny d’assolir un nivell acceptable de protec-
ció. Al marge de tot l’esmentat, hi conflueixen
i s’hi conjuguen una sèrie de factors que han
afectat de forma negativa la protecció del pa-
trimoni arqueològic.
En primer lloc, l’eclosió constructiva de l’últim
quart de segle en determinades comarques
1 L’any 1978, el cos de policia creà oficiosament un grup especialitzat en delictes contra el patrimoni històric, fins
que el 1986, a partir del Reial Decret 111/1986, es creà la Brigada del Patrimonio Histórico, integrada en la Unidad
Central de Policía Judicial. També a finals dels anys 70, la Dirección de la Guardia Civil va assignar a la Unidad de
Servicios Especiales la responsabilitat de les investigacions relacionades amb els robatoris d’obres d’art. Amb la
creació de les unitats de policia judicial de la guàrdia civil, el 1987, aquestes funcions van passar a ser desenvolu-
pades per la Unidad Central Operativa, dependent del Servicio de Policía Judicial (Magán 2001:106-109).
Ponència de
Jordi Campillo.
370
des dins del territori català i, no obstant això,
citant les mateixes fonts policials, Catalunya i
la zona llevantina en general s’han convertit
en destinació habitual de materials espoliats
procedents d’altres comunitats.
En resum, doncs, les mesures tècniques, le-
gals, policials i d’organització administrativa
que s’han aplicat els darrers anys han estat
clarament insuficients per frenar, ja no diem
per pal·liar, la xacra de l’espoliació que ha pa-
tit el patrimoni arqueològic. Ans al contrari,
creiem, pel tot el que acabem d’exposar, que
els atemptats comesos contra el patrimoni ar-
queològic, i per extensió, contra la resta de pa-
trimoni cultural català, han augmentat expo-
nencialment durant el darrer quart de segle.
Per aquesta raó, creiem que és del tot oportú
i urgent orquestrar una sèrie de mesures a
tots nivells. A grans trets, però, les podem re-
sumir en tres grans apartats: d’una banda, les
mesures educatives, formatives i de sensibilit-
zació; en segon lloc, les mesures preventives
i, per últim, les mesures reactives.
Pel que fa a les primeres, seria especialment
important engegar campanyes formatives a
les escoles, ja siguin periòdiques, en forma de
crèdits o assignatures, o bé de caire puntual
mitjançant tallers, xerrades, etc. També és
molt important oferir cursos periòdics de for-
mació destinats a membres dels cossos de
seguretat que analitzin tant els apartats legals
i/o d’investigació policial com els aspectes
més purament tècnics relacionats amb el co-
neixement de la tasca arqueològica.
En estreta relació amb el punt anterior, sensi-
bilitzar i implicar al ciutadà, però, sobretot, als
col·lectius professionals, en la defensa del pa-
trimoni històric. A més, fomentar la interposi-
ció de denúncies com a element tangible que
posi de relleu l’existència del problema.
En segon lloc, les mesures preventives. Arri-
bats a aquest punt, estimaríem necessària la
creació d’una mesa sectorial formada per re-
presentants de tots els agents implicats en la
protecció del patrimoni històric, des de l’àmbit
professional, amb arqueòlegs, conservadors
de museus, etc., a representants de Justícia,
especialistes dels cossos de policia, universi-
tats, representants de l’Administració, centres
d’estudis, etc. La funció d’aquest òrgan, de
convocatòria ordinària i extraordinària, si s’es-
L’obtenció de ràpids i fàcils beneficis ha propi-
ciat, de forma indirecta, l’aparició de mercats
paral·lels i de personatges i grups que aprofi-
ten la bona conjuntura per obtenir uns tempta-
dors beneficis a partir del negoci fraudulent de
l’art i les antiguitats. Que serveixin com a
exemple les dades que ofereix la Interpol i que
situa el tràfic d’obres d’art i antiguitats en la
tercera causa de criminalitat al món, després
del tràfic de drogues i el d’armes.
De la mateixa manera que succeeix arreu del
planeta, a l’Estat espanyol s’ha evidenciat l’e-
xistència de veritables xarxes dedicades a la
comercialització de peces procedents de l’es-
poliació de jaciments arqueològics, sobretot
procedents de la zona sud-oest de la penín-
sula, i en menor mesura, de la zona centre.2
Pel que fa a Catalunya, es denoten certes di-
ferències en relació a la resta de l’Estat. La
primera d’elles gira a l’entorn de la quantifica-
ció de fets coneguts, que són ostensiblement
inferiors a la d’altres comunitats, concreta-
ment Andalusia, Castella-La Manxa, Galícia,
Extremadura, l’Aragó o Castella i Lleó.3 Amb
tot, cal ser molt prudent a l’hora d’interpretar
les dades estadístiques, ja que únicament in-
clouen els fets coneguts o denunciats i, no
obstant això, existeix un nombre important
d’espoliacions que, tot i produir-se, mai tin-
drem coneixement de la seva comissió, cosa
que s’anomena, en terminologia policial, “xifra
negra”. En segon lloc, no s’ha detectat l’exis-
tència de grans grups ni de xarxes organitza-
2 Durant l’any 2002 tenen lloc dues operacions de gran magnitud: l’operació Tambora, en la qual la guàrdia civil
va confiscar més de 200.000 peces arqueològiques i es va poder imputar a més d’un centenar de persones
(Bosch 2002:41) o l’operació Coja, en què es recuperaren un total de 5.000 objectes (Oficina de Relaciones In-
formativas y Sociales de la Guardia Civil 2002a.: en línia).
3 Dades extretes del web oficial de la guàrdia civil, disponible a: http://www.guardiacivil.org/patrimonio/activd-
cha.asp#informe [consulta el dia 10 d’agost de 2002].
Ponència de
Jordi Campillo.
371
Bibliografia
Bosch, R. 2002. “La Guardia Civil se incauta de
200.000 piezas de arqueología”. El Periódico. 10 de
febrer de 2002:41 [exemplar fotocopiat].
E.P.G.1987. “Detinguts per destrossar jaciments ar-
queològics del període ibèric”. Diari de Barcelona.
26 de setembre de 1987:5 [exemplar fotocopiat].
Farré, G. 1990. “Cultura abre siete expedientes en
Lleida por expolio en yacimientos arqueológicos”.
Segre. 13 de maig de 1990:3 [exemplar fotocopiat].
G.F. 1991a. “Redescubren 139 objetos de interés
en las iglesias de Boí”. Segre. 22 de maig de
1991:58 [exemplar fotocopiat].
Juan, J. 1987. “La policía detiene a dos espoliado-
res de restos arqueológicos”. El Periódico. 26 de
setembre de 1987:25 [exemplar fotocopiat].
Lluent, J.M. 2002. Expolio y fraude en el arte. Bar-
celona: Centro Universitario E.A.E. Winterthur.
Magán, J. M. 2001. “La protección policial del patri-
monio histórico: aspectos legales y organizativos”.
Patrimonio Cultural y Derecho 5:91-126. Madrid:
Asociación Hispania Nostra.
Oficina de Relaciones Informativas y Sociales de la
Guardia Civil 2002a. “Desarticulada una red dedi-
cada al expolio arqueológico” [en línia]. Document
disponible a www.guardiacivil.org. 18 de juliol de
2002 [Consulta 28 de juliol de 2002].
Redacció 1987a. “Detenidos tres traficantes de va-
liosas piezas arqueológicas”. El País. 26 de setem-
bre de 1987: número de plana no visible [exemplar
fotocopiat].
Redacció 1987b. “Nou cop als espoliadors profes-
sionals de peces arqueològiques”. Avui. 26 de se-
tembre de 1987:15 [exemplar fotocopiat].
4 Aquesta solució ja va ser apuntada en el capítol de conclusions de la tesi doctoral L’espoli del patrimoni ar-
queològic i històrico-artístic: l’Alt Pirineu català al segle XX, que va ser defensada el 25 de maig de 2006 a la Uni-
versitat de Barcelona.
cau, seria, entre d’altres, l’anàlisi de les dis-
funcions legals, tècniques, policials, la delimi-
tació de les zones i situacions de risc, la pro-
blemàtica territorial, etc., i, en funció d’això,
s’encarregaria d’establir les mesures correcto-
res que plasmaria en forma de propostes
acords, protocols d’actuació, directrius, etc.
Per últim, ens trobaríem amb les mesures re-
actives. Entre aquestes, la més important, de
ben segur, passaria per la creació d’una fis-
calia especialitzada en patrimoni històric,4
que s’ocuparà d’establir les directrius de tre-
ball, promourà i coordinarà les investigacions
i, a més, presidiria la mesa sectorial a què
fèiem referència anteriorment.
En segon terme i en estreta relació amb l’an-
terior, caldria la potenciació de grups policials
veritablement especialitzats, formats i coordi-
nats. Estipular els canals de tramesa i cen-
tralització de la informació procedent de tot el
territori català. Fomentar les activitats de cai-
re preventiu al territori, delimitant les zones de
risc i, en funció d’això, establir-hi un patru-
llatge dirigit i aleatori. Establir els protocols
d’actuació pautats davant les infraccions o
delictes contra el patrimoni.
Tot el que aquí hem exposat no és més que
un petit esbós d’algunes de les possibles so-
lucions de millora per a la protecció del patri-
moni arqueològic i, per extensió, de tot el pa-
trimoni històrico-artístic. Som conscients que
ens queda molt camí per recórrer per tal d’ob-
tenir una quota acceptable de protecció. Per
tot plegat, no n’hi ha prou amb la bona volun-
tat de professionals, administracions, particu-
lars, associacions, etc. Tampoc no existeixen
excuses per restar-ne al marge: tots ells s’han
d’implicar. Cal pensar, integrar i coordinar ac-
cions conjuntes entre tots els estaments im-
plicats en la protecció del patrimoni i fer-ho de
forma ràpida; per contra, ens exposem a
danys irreversibles sobre jaciments, a un de-
goteig constant de peces arqueològiques cap
als mercats i el que és molt pitjor, a la pèrdua
definitiva d’un capítol de la nostra història.


Espoliació arqueològica: estat de la qüestió i propostes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert